Bones notícies en la lluita contra el càncer de pàncrees

Tothom que hagi perdut algú per culpa del càncer de pàncrees sap la rapidesa amb la qual pot actuar, fins i tot en una persona sana. La col·laboradora de TED i emprenedora biomèdica Laura Indolfi està desenvolupant un tractament revolucionari per a aquest complex i letal tumor, evitant la seva expansió o subministrant el medicament allà on es necessita. "Esperem que algun dia aconseguim que el càncer de pàncrees sigui una malaltia que es pugui curar", diu.

Aixequeu la mà

si coneixeu almenys una
de les persones de la pantalla.

Gairebé tothom.

Certament,
tots són molt coneguts en les seves àrees.

Sabeu què tenen en comú?

Tots van morir
de càncer de pàncrees.

Tot i que és una notícia
realment dolenta,

és gràcies a les històries
darrere d'aquestes persones

que som conscients
de la mortalitat d'aquesta malaltia.

S'ha convertit en el tercer càncer
amb més mortalitat,

i només un 8% dels pacients
sobreviuran cinc anys.

Una quantitat molt petita,

sobretot si la comparem
amb el càncer de pit,

on la quota de supervivència
és gairebé d'un 90%.

No ens sorprèn que
quan es diagnostica

el càncer de pàncrees,
assumim que és una sentència de mort.

El més curiós és que
en els últims 40 anys

aquest percentatge
no ha canviat,

mentre que s'ha fet un gran progrés

en altres tipus de tumors.

Com podem fer més efectiu
el tractament d'aquest càncer?

Com a emprenedora biomèdica,

m'agrada treballar en problemes
que semblen impossibles,

entendre les seves limitacions,

i buscar solucions innovadores

que puguin canviar els resultats.

Una mala notícia per a aquest càncer

és que el pàncrees està, literalment,
al mig del ventre.

Es mostra en color taronja
al dibuix.

Però no es pot veure

fins que es treuen els òrgans
que es troben al davant.

Està envoltat d'altres
òrgans vitals

com ara el fetge, l'estómac i
el conducte biliar.

L'habilitat del tumor
de créixer en aquests òrgans

és la raó per la qual
el càncer de pàncrees

és un dels tumors més dolorosos.

La dificultat d'arribar-hi
impedeix que els metges

puguin extirpar-lo quirúrgicament,

tal com es fa de manera rutinària
amb el càncer de mama, per exemple.

És per això,
que la quimioteràpia és l'única opció

per als pacients d'aquest càncer.

Això ens porta a més males notícies.

Els tumors de pàncrees
gairebé no tenen vasos sanguinis.

Per què ens haurien de preocupar
els vasos sanguinis d'un tumor?

Fixem-nos en com funciona
la quimioteràpia.

El medicament s'injecta en vena

i circula per tot el cos
fins que arriba al tumor.

És com conduir per l'autopista
per arribar a un destí.

Però què passaria si el destí
no tingués sortida a l'autopista?

Mai s'hi arribaria.

Aquest és exactament el problema

de la quimioteràpia i
el càncer de pàncrees.

Els medicaments corren
per tot el cos.

Arribaran a òrgans sans,

tindran un efecte tòxic en el pacient

i poca quantitat arribarà al tumor.

Així doncs, l'eficàcia és molt limitada.

Per a mi,
és contraproduent tractar tot el cos

quan l'objectiu és un sol òrgan.

Tot i així, en els últims 40 anys,

s'han destinat molts diners
i esforços per trobar

nous i efectius medicaments
per tractar el càncer,

però no s'ha fet res

per canviar com s'administra
el medicament al pacient.

Això eren les males notícies,

ara espero donar-vos les bones.

En col·laboració amb el MIT

i l'Hospital General de Massachusetts,
a Boston,

hem revolucionat el tractament
del càncer

convertint el tractament localitzat
en una realitat.

Bàsicament, et portem
al lloc exacte on vols anar,

evitant-te donar voltes per l'autopista.

Hem posat medicaments
en aparells com aquest.

Són flexibles i es poden doblegar

perquè càpiguen en un catèter,

així el doctor el pot implantar
directament al tumor

amb cirurgia d'invasió mínima.

Però són suficientment sòlids per,

un cop posicionats allà on és el tumor,
fer de gàbia.

La seva funció és evitar
que el tumor vagi físicament

a altres òrgans,
controlant així la metàstasi.

Aquest aparell és biodegradable.

Això vol dir que un cop dins el cos

es començarà a dissoldre,

i subministrarà el medicament
de manera localitzada,

lenta i més efectiva que amb els
tractaments actuals.

Hem demostrat,
en estudis preclínics,

que aquesta administració localitzada

pot millorar fins a 12 vegades
el resultat del tractament.

Hem agafat un medicament
que ja coneixíem

l'hem subministrat localitzadament
on més es necessita

i els resultats han estat
12 vegades millor,

i n'hem reduït l'efecte tòxic.

Estem treballant per portar
aquesta tecnologia al següent nivell.

Estem acabant l'estudi preclínic

i el model requerit per aconseguir
l'aprovació de la FDA

per a assajos clínics.

Actualment, la majoria de pacients
moriran de càncer de pàncrees.

Esperem que algun dia,

puguem reduir el dolor,
allargar la vida dels pacients

i fer del càncer de pàncrees

una malaltia que es pugui curar.

Pensant en una nova manera
de subministrar el medicament,

no només fem el tractament
més poderós i menys tòxic,

sinó que estem obrint les portes
a noves solucions

per a altres problemes que
semblen impossibles

en pacients d'aquest i d'altres tumors.

Moltes gràcies.