Aixequeu la mà si coneixeu almenys una de les persones de la pantalla. Gairebé tothom. Certament, tots són molt coneguts en les seves àrees. Sabeu què tenen en comú? Tots van morir de càncer de pàncrees. Tot i que és una notícia realment dolenta, és gràcies a les històries darrere d'aquestes persones que som conscients de la mortalitat d'aquesta malaltia. S'ha convertit en el tercer càncer amb més mortalitat, i només un 8% dels pacients sobreviuran cinc anys. Una quantitat molt petita, sobretot si la comparem amb el càncer de pit, on la quota de supervivència és gairebé d'un 90%. No ens sorprèn que quan es diagnostica el càncer de pàncrees, assumim que és una sentència de mort. El més curiós és que en els últims 40 anys aquest percentatge no ha canviat, mentre que s'ha fet un gran progrés en altres tipus de tumors. Com podem fer més efectiu el tractament d'aquest càncer? Com a emprenedora biomèdica, m'agrada treballar en problemes que semblen impossibles, entendre les seves limitacions, i buscar solucions innovadores que puguin canviar els resultats. Una mala notícia per a aquest càncer és que el pàncrees està, literalment, al mig del ventre. Es mostra en color taronja al dibuix. Però no es pot veure fins que es treuen els òrgans que es troben al davant. Està envoltat d'altres òrgans vitals com ara el fetge, l'estómac i el conducte biliar. L'habilitat del tumor de créixer en aquests òrgans és la raó per la qual el càncer de pàncrees és un dels tumors més dolorosos. La dificultat d'arribar-hi impedeix que els metges puguin extirpar-lo quirúrgicament, tal com es fa de manera rutinària amb el càncer de mama, per exemple. És per això, que la quimioteràpia és l'única opció per als pacients d'aquest càncer. Això ens porta a més males notícies. Els tumors de pàncrees gairebé no tenen vasos sanguinis. Per què ens haurien de preocupar els vasos sanguinis d'un tumor? Fixem-nos en com funciona la quimioteràpia. El medicament s'injecta en vena i circula per tot el cos fins que arriba al tumor. És com conduir per l'autopista per arribar a un destí. Però què passaria si el destí no tingués sortida a l'autopista? Mai s'hi arribaria. Aquest és exactament el problema de la quimioteràpia i el càncer de pàncrees. Els medicaments corren per tot el cos. Arribaran a òrgans sans, tindran un efecte tòxic en el pacient i poca quantitat arribarà al tumor. Així doncs, l'eficàcia és molt limitada. Per a mi, és contraproduent tractar tot el cos quan l'objectiu és un sol òrgan. Tot i així, en els últims 40 anys, s'han destinat molts diners i esforços per trobar nous i efectius medicaments per tractar el càncer, però no s'ha fet res per canviar com s'administra el medicament al pacient. Això eren les males notícies, ara espero donar-vos les bones. En col·laboració amb el MIT i l'Hospital General de Massachusetts, a Boston, hem revolucionat el tractament del càncer convertint el tractament localitzat en una realitat. Bàsicament, et portem al lloc exacte on vols anar, evitant-te donar voltes per l'autopista. Hem posat medicaments en aparells com aquest. Són flexibles i es poden doblegar perquè càpiguen en un catèter, així el doctor el pot implantar directament al tumor amb cirurgia d'invasió mínima. Però són suficientment sòlids per, un cop posicionats allà on és el tumor, fer de gàbia. La seva funció és evitar que el tumor vagi físicament a altres òrgans, controlant així la metàstasi. Aquest aparell és biodegradable. Això vol dir que un cop dins el cos es començarà a dissoldre, i subministrarà el medicament de manera localitzada, lenta i més efectiva que amb els tractaments actuals. Hem demostrat, en estudis preclínics, que aquesta administració localitzada pot millorar fins a 12 vegades el resultat del tractament. Hem agafat un medicament que ja coneixíem l'hem subministrat localitzadament on més es necessita i els resultats han estat 12 vegades millor, i n'hem reduït l'efecte tòxic. Estem treballant per portar aquesta tecnologia al següent nivell. Estem acabant l'estudi preclínic i el model requerit per aconseguir l'aprovació de la FDA per a assajos clínics. Actualment, la majoria de pacients moriran de càncer de pàncrees. Esperem que algun dia, puguem reduir el dolor, allargar la vida dels pacients i fer del càncer de pàncrees una malaltia que es pugui curar. Pensant en una nova manera de subministrar el medicament, no només fem el tractament més poderós i menys tòxic, sinó que estem obrint les portes a noves solucions per a altres problemes que semblen impossibles en pacients d'aquest i d'altres tumors. Moltes gràcies.