El secret de TED per a un gran discurs

No n'hi ha una fórmula única per a una gran xerrada, pero n'hi ha un ingredient secret que totes les millors tenen en comú. Chris Anderson el comparteix -- amb altres quatre formes de que et funcione a tu. Tens el que has de tenir per compartir una idea que valgar la pena difondre?

Algunes persones creuen
que hi ha una fórmula TED Talk:

"Fer una xerrada,
catifa vermella".

"Compartir una història d'infantesa."

"Divulgar un secret personal."

"Acabar amb una crida
a l'acció inspiradora."

No.

No és així com hem de pensar
en una TED Talk.

De fet, si fas servir massa
aquests elements,

t'acusaran d'estereotipat
o de manipulador emocional.

Però hi ha una cosa que
totes les TED Talks tenen en comú,

i m'agradaria compartir-la
amb vosaltres,

perquè en els últims 12 anys,
he tingut un seient privilegiat

escoltant milers de fantàstics
oradors de TED, com aquests.

Els he ajudat amb les seves
xerrades per a "prime time"

i n'he après directament

els seus secrets sobre
què fa gran una xerrada.

I tot i que aquests oradors
i els seus temes semblen

completament diferents,

tenen un ingredient clau en comú.

I és aquest:

La teva tasca principal com a orador

és transferir a les ments del teu públic
un regal extraordinari,

un objecte estrany i preciós
que anomenem idea.

Permeteu-me explicar-vos-ho.

Aquesta és Haley.

És a punt de fer una TED Talk

i, francament, està aterrida.

Presentador: Haley Van Dyck!

(Aplaudiments)

Durant 18 minuts,

1.200 persones, moltes de les quals
no s'havien vist mai,

comencen a sincronitzar
els seus cervells amb el de Haley

i amb el dels altres.

Literalment comencen a mostrar
els mateixos patrons cerebrals.

I no vull dir que sentin el mateix.

Ocorre una cosa encara més sorprenent.

Fem una cop d'ull al cervell
de la Haley un moment.

Hi ha bilions de neurones interconnectades
en un embolic indestriable.

Pero mireu aquí, exactament aquí:

n'hi ha uns quants milions
connectades entre elles

d'una manera que representa
una única idea.

I increïblement, aquest patró concret
es recrea en temps real

dins les ments de tots els que l'escolten.

És així. En tan sols uns minuts

un patró format per milions de neurones

és teletransportat a 1.200 ments,

només per escoltar una veu
i mirar una cara.

Però espereu, què és una idea
de totes maneres?

Bé, pots pensar-hi
com un patró d'informació

que t'ajuda a entendre
i el món i a navegar-hi.

Les idees tenen moltes formes,

de les més complexes i analítiques

a les més simples i estètiques.

Aquí tenim uns quants exemples
compartits des de l'escenari de TED.

Sir Ken Robinson: La creativitat
és la clau del futur dels nostres nens.

Sir Ken Robinson: El que afirmo
és que actualment la creativitat

és tan important en l'educació
com l'alfabetització,

i l'hauríem de tratar
amb la mateixa importància.

Elora Hardy:
Construir amb bambú és preciós.

Elora Hardy:
Creix al nostre voltant,

és fort, és elegant,
és resistent els terratrèmols.

Chimamanda Adichie:
La gent és més que una simple identitat.

Chimamanda Adichie:
Es creen estereotips,

i el problema no és que no siguen certs,

sinó que són incomplets.

La teva ment està plena d'idees,

i no hi són desordenades.

Estan cuidadosament unides entre elles.

En conjunt formen una
estructura sorprenentment complexa

que és la teva visió del món personal.

És el sistema operatiu del teu cervell.

És com navegues pel món.

I feta de milions d'idees individuals.

Per exemple, si un petit component
de la teva visió del món

és la idea de què els gats són adorables,

aleshores quan vegis això

reaccionaràs així.

Però un altre component de la teua visió

és la idea de què els lleopards
són perillosos,

i quan vegis això,

reaccionaràs una mica diferent.

Per tant, és evident

que les idees que formen la teva
visió del món són crucials.

Necessites que siguen tan fiables
com sigui possible, una guia

per al terrorífic però meravellós
món real que hi ha fora.

Ara bé, les visions del món de persones
diferents poden divergir dramàticament.

Per exemple,

com reacciones quan veus aquesta imatge?

Dalia Mogahed:
Què penseu quan em veieu?

"Una dona de fe", "una experta",
o fins i tot "una germana"?

O "oprimida", "amb el cervell rentat",

"una terrorista"?

Chris Anderson:
No importa la resposta,

hi ha milions de persones que
reaccionarien de formes diferents.

És per això que les idees importen.

Si es comuniquen adequadament,
poden canviar, per sempre,

com veu el món una persona,

i determinen les seves accions
presents i futures.

Les idees són la força més poderosa
que dóna forma a la cultura humana.

Així que si acceptes

que la teva tasca principal
és construir una idea

dins de les ments de la teva audiència,

aquí tens quatre punts sobre
com encarar aquesta tasca:

Primer: limita la teva xerrada
a una gran idea.

Les idees són coses complexes,

cal que redueixis el teu contingut
per a poder-te concentrar

en la idea única que més t'apassiona,

i donar-te l'oportunitat
d'explicar-la correctament.

Cal donar context,
explicar-ne exemples, fer-ho viu.

Tria una idea,

i fes-ne el fil conductor de la xerrada,

de manera que tot el que expliquis
hi estigui lligat.

Segon: dona'ls motius
per a que els importi.

Abans que comencis a construir
dins les ments de l'audiència,

cal fer que t'hi donin la benvinguda.

I quina és l'eina per aconseguir-ho?

La curiositat.

Desvetlla la curiositat de l'audiència.

Fes preguntes enigmàtiques, provocatives

per identificar per què alguna cosa
no té sentit i cal explicar-la.

Si pots revelar una desconnexió
en la visió del món d'algú,

sentiran la necessitat de cobrir
aquest buit de coneixement.

I quan aquest desig es desvetlla,

serà molt més fàcil
començar a construir-hi la teva idea.

Tercer: construeix una idea, peça a peça,

a partir de conceptes que la teva
audiència pugui entendre.

Fas servir el poder del llenguatge

per a entreteixir conceptes
que ja existeixen

en la ment dels qui t'escolten:

però no amb el teu llenguatge, amb el seu.

Comença on són ells.

Els oradors sovint olviden que molts
dels conceptes amb què viuen

són completament desconeguts
per a la seua audiència.

Ara, les metàfores juguen un paper crucial
per mostrar com encaixen les peces,

perquè revelen el patró destijat,

basat en una idea que
qui ascolta ja comprén.

Per exemple, quan Jennifer Kahn

volia explicar la increïble i nova
biotecnologia anomenada CRISPR,

ha dit, "és com si, per primera vegada,

tingueres un processador de textos
per a editar l'ADN.

CRISPR et permet tallar i pegar
informació genètica molt fàcilment."

Una explicació com ara aquesta
proporciona un assentiment satisfactori

mentre que es fa un lloc
a les nostres ments.

És important, per tant, assajar
la xerrada amb amics de confiança

i descobrir quines parts
els semblen confuses.

Quart, ací ve el truc final:

Fes que valga la pena compartir la idea.

Per això vull dir que et preguntes:

"A qui serveix aquesta idea?"

I necessite que sigues
honest amb la resposta.

Si la idea sols et beneficia a tu
o a la teva organització,

he de dir que probablement
no valga la pena compartir-la.

L'audiència veurà
a través de tu.

Però si creus que la idea
té un potencial

per alegrar a algú el dia

o canviar la perspectiva
d'algú a millor

o inspirar a algú a fer
les coses d'altra manera,

aleshores tens l'ingredient central
per fer la xerrada veritablement bona,

una que puga ser un regal per a ells
i per a tots nosaltres.