Com el racisme afecta les dones embarassades i com podem ajudar.

El racisme està fent emmalaltir la gent, especialment les dones negres i els bebès, diu la Miriam Zoila Pérez. La doula i periodista explora la relació entre la raça, la classe i les malalties per tal de parlar sobre un programa d'atenció prenatal que és radicalment comprensiu i que pot protegir les dones embarassades de l'estrès que troba la gent de color cada dia.

Probablement, la majoria
podeu entendre com em sento.

El cor em batega a cent per hora.

Tinc els palmells humits.

Estic suant.

I la meva respiració
és una mica superficial.

És evident
que aquestes sensacions familiars

són el resultat
de ser davant de milers de vosaltres

i donar una xerrada que
pot ser retransmesa

a potser un milió més.

Però les sensacions físiques
que experimento ara mateix

són realment el resultat
d'un mecanisme ment-cos més bàsic.

El meu sistema nerviós
envia al meu torrent sanguini

un allau d'hormones
com el cortisol i l'adrenalina.

És una resposta molt vella i necessària
que envia sang i oxigen

als òrgans i músculs
que ho necessitin

per respondre ràpidament
a una possible amenaça.

Però hi ha un problema
amb la resposta,

i és que es pot sobreactivar.

Si m'enfronto a aquesta mena
de factors estressants a diari,

particularment
durant molt de temps,

el meu sistema pot sobrecarregar-se.

Bàsicament, si la resposta no és
gaire freqüent, és molt necessària

per al meu benestar i supervivència.

Però si passa molt freqüentment,

pot fer-me emmalaltir.

Cada vegada hi ha més investigacions
que examinen la relació

entre l'estrès crònic i la malaltia.

Està demostrat
que les malalties coronàries

i el càncer tenen relació amb l'estrès.

I això es deu a que, al llarg del temps,
massa activació de l'estrès

pot interferir als processos del cos
que em mantenen sana.

Imaginem-nos per un moment
que estigués embarassada.

Aquest tipus d'estrès,

particularment al llarg del meu embaràs,

quina mena d'impacte pot tenir això

en la salut del fetus que s'està formant?

Probablement no us sorprendrà si dic

que aquest tipus d'estrès
durant l'embaràs no és bo.

Fins i tot pot fer que el cos
es posi de part massa aviat,

perquè, bàsicament, l'estrès comunica

que la matriu ha deixat de ser
un lloc segur per al nadó.

L'estrès durant l'embaràs està relacionat
amb la pressió arterial alta

i el poc pes amb què neix un nen,

i pot portar un munt
de problemes de salut

que suposa més perill en el part

tant per la mare com pel nen.

És clar que l'estrès, particularment
en l'estil de vida modern,

és una experiència un tant universal, oi?

Potser mai no han donat
una xerrada TED

però s'han trobat
amb una presentació a la feina,

perdre la feina sobtadament,

un examen important,

una disputa acalorada
amb un familiar o amic.

Però resulta que el tipus
d'estrès que experimentem

i si podem romandre en un
estat de relaxació suficient estona

perquè el cos funcioni correctament,

depèn molt de qui som.

També hi ha cada cop més estudis

que demostren que la gent
que pateix més discriminació

són més propensos
a tenir mala salut.

Fins i tot l'amenaça de discriminació,

com preocupar-te de si la policia
et pararà mentre condueixes,

pot tenir impactes negatius a la salut.

El professor de Harvard
Dr. David Williams,

la persona que va promoure les eines
que han demostrat aquests vincles,

diu que els grups més marginats
de la nostra societat

pateixen més discriminació i
més conseqüències en la seva salut.

Aquests temes m'han interessat
des de fa més d'una dècada.

Vaig començar a interessar-me
en la salut materna

quan una trajectòria fallida
en estudis de pre-medicina em va dur

a buscar altres formes
d'ajudar dones embarassades.

Em vaig fer doula,

una persona sense formació mèdica
entrenada per ajudar

durant l'embaràs i el part.

I perquè sóc llatina
i parlant d'espanyol,

en el meu primer voluntariat com a doula
a un hospital públic de Carolina del Nord,

vaig veure clarament com la raça
i la classe repercutien

en les dones que ajudava.

Si observem les estadístiques
sobre els nivells de malalties

durant l'embaràs i el part,

clarament veiem el model
descrit pel Dr. Williams.

Particularment, les dones afroamericanes

ho viuen completament diferent
que no pas les dones blanques

respecte el fet
que els nadons neixin sans.

En certes zones dels EUA,
especialment al Sud Profund,

l'índex de mortalitat de mares
i infants de raça negra

s'aproxima als índexs
de l'Àfrica subsahariana.

En aquelles mateixes comunitats,

la taxa per les dones blanques
és gairebé zero.

A nivell nacional i tot, les dones negres
tenen quatre cops més probabilitats

de morir durant l'embaràs i el part

que les dones blanques.

Quatre cops més probabilitat
de morir.

També és el doble de probable
que els seus nadons morin

abans del primer any de vida

que no pas els nadons blancs,

de dos a tres vegades
més probable

que els nens neixin massa aviat
o massa prims,

un signe de desenvolupament insuficient.

Les dones nadiues és més probable
que tinguin índexs més alts de problemes

que les dones blanques,

com també alguns grups de llatines.

En l'última dècada com a doula,
periodista i bloguera

he intentat alertar

de com són de diferents
les experiències de les dones de color

particularment la dona negra,

pel que fa
a l'embaràs i el part als EUA.

Però quan parlo
d'aquestes estadístiques horroroses

normalment em topo amb la suposició
que es deu o bé a la pobresa

o a la manca d'accés a la sanitat.

Però resulta que cap de les dues
no ho diuen tot.

Inclús dones negres de classe mitja
també obtenen resultats molt pitjors

que les dones blanques
de classe mitja homòlogues.

Aquesta diferència s'amplia dins el grup.

I mentre l'accès a la sanitat continua
essent un problema,

fins i tot les dones de color que reben
l'atenció prenatal recomanada

pateixen aquests alts índexs.

Tornem-hi doncs al camí

que va de la discriminació
a l'estrès i a la mala salut

i comença a formar un patró
que molta gent de color coneix ben bé:

realment el racisme ens posa malalts.

Continua semblant exagerat?

Considereu això: els inmigrants,
especialment els de raça negra i llatina,

sorprenentment tenen millor salut
quan acaben d'arribar als EUA.

Però quant més temps s'hi queden,
pitjor és la seva salut.

Gent com jo, nascuda als EUA
i de pares immigrants cubans,

és més probable que tingui
pitjor salut que els meus avis.

És el que s'anomena
"la paradoxa de l'immigrant"

i que demostra

que hi ha alguna cosa
a l'ambient del país

que ens posa malalts.

La qüestió és aquesta:

el problema, que el racisme
fa que la gent de color,

especialment dones i nens negres
emmalalteixin, és enorme.

Podria passar molta estona
parlant sobre això

però no ho faré perquè vull assegurar-me
d'explicar-vos una solució.

I la bona notícia és
que no és una solució massa cara

i no necessita cap
súpertractament farmacològic

ni noves tecnologies.

La solució es diu
"el mètode JJ".

Els presento a Jennie Joseph.

És una llevadora d'Orlando, Florida

que treballa amb dones embarassades
des de fa més de deu anys.

A les clíniques de fàcil accès,
com ella en diu,

la Jennie i els seu equip proporcionen
atenció prenatal a més de 600 dones l'any.

Les seves clientes, la majoria
negres, haitianes i llatinas

donen a llum a l'hospital local.

Però gràcies a proporcionar
atenció accesible i respectuosa

la Jennie ha aconseguit quelcom notable:

gairebé totes les dones tenen
nadons sans i no són prematurs.

El seu mètode és aparentment senzill.

La Jennie diu que totes les consultes
comencen a la recepció.

Tots els membre de l'equip,
sempre que la dona és a la clínica,

són tan acollidors com poden.

Ningú no és rebutjat
per falta de recursos.

El mètode JJ és fer funcionar el negoci
sense importar els obstacles.

No es castiga ningú
per arribar tard a la consulta.

No es menysprea o subestima ningú.

La sala d'espera sembla més la sala
d'estar de la tieta que una clínica.

D'aquest espai en diu
"una classe disfressada".

Amb les cadires de pelfa
formant un cercle,

mentre les dones esperen,
tenen entrevistes personals

amb un educador

o bé classes prenatals en grup.

Tan bon punt et criden
per la visita,

et saluden l'Alexis o la Trina,

dues auxiliars mèdiques de la Jennie.

Totes dues són joves,
afroamericanes i mares.

El seu tracte és informal i amistós.

Durant una visita que vaig observar,

la Trina parlava amb una jove futura mare

mentre li prenia la pressió arterial.

Aquesta mare llatina tenia problemes
per retenir aliment degut a les nàusees.

Mentre la Trina desinflava el tensiòmetre

va dir: "Mirarem de canviar-te
la medicació, d'acord?

No podem tenir-te sense menjar".

Parlar en plural és de fet un tret
molt crucial dins el model de la Jennie.

Veu els treballadors dins d'un equip
que, junt amb les dones i la família,

té un objectiu:

que la mare tingui un nadó sa
que no neixi prematur.

La Jennie diu que la Trina i l'Alexis
són el centre del seu model d'atenció

i que el seu rol com a proveedora
és donar suport a la feina d'elles.

La Trina passa molt de temps
amb el mòbil,

parlant amb les clientes
sobre tot tipus de coses.

Una dona li va preguntar si un medicament
que li havíen receptat a l'hospital

es podia prendre durant l'embaràs.

La resposta era que no.

Una altra dona va enviar fotos d'un
infant nascut sota l'atenció de la Jennie.

Finalment, quan et criden
per veure l'assistent,

ja t'has pesat a la sala d'espera

i has realitzat el test d'orina
al lavabo.

És molt diferent
del model de medicina tradicional,

perquè col·loca
responsabilitat i informació

en mans de les dones.

Per tant, més que un entorn mèdic
on pots ser castigat

per no seguir les recomanacions donades,

la mena d'entorn que sovint es troben
les dones de pocs recursos,

el model de la Jennie
és ser el màxim de comprensiu.

I aquest suport proporciona
una protecció fonamental

de l'estrès de racisme i discriminació
que aquestes dones enfronten cada dia.

Però aquí ve el millor aspecte
del model de la Jennie:

està sent increïblement eficaç.

Recordem les estadístiques d'abans:

és més probable que les dones negres
tinguin nens prematurs,

donin a llum bebès amb poc pes,

fins i tot morin per complicacions
de l'embaràs i el part.

Bé, el mètode JJ gairebé ha eliminat
aquests problemes per complet,

començant pel que la Jennie
anomena "bebès prims".

Ha fet que quasi totes les clientes
donessin a llum

a nens sans i grassonets com aquest.

(Públic): Oh!

Miriam Zoila Pérez:
És una nena

d'una clienta de la Jennie
del juny passat.

Un grup de dones similar
al de la zona de la Jennie

que van parir al mateix hospital
que les seves clientes

tenien el triple de probabilitats de tenir

nens per sota del pes saludable.

La Jennie està progressant cap allò
que durant dècades s'ha vist

com un problema gairebé insoluble.

Potser alguns penseu

que aquesta atenció personal
que el mètode JJ precisa

deu ser massa cara per generalitzar-la.

Doncs bé, esteu equivocats.

La visita amb l'assistent no és
el centre del model de la Jennie

i per una bona raó.

Aquestes visites són cares i, per tal
de mantenir el seu model

ha de veure moltes clientes
per cobrir costos.

Però la Jennie no ha de passar
molt de temps amb cadascuna

si els companys del seu equip
poden facilitar ajuda, informació

i l'atenció que les clientes necessiten.

La bellesa del model de la Jennie
és que verdaderament creu

que es pot implementar a molts
àmbits de l'atenció a la salut.

És una revolució de l'assistència
esperant a ocórrer.

Aquests problemes que he compartit
són greus.

Venen de llargues històries
de racisme i classisme,

una societat basada
en l'estratificació de raça i classe.

Impliquen mecanismes psicològics elaborats

creats per protegir-nos

i això, si se sobreestimula,
ens posa malalts.

Però si hi he après una cosa
a la meva feina com a doula

és que una mica de suport incondicional
pot tenir un gran impacte.

La història demostra
que la gent és molt resistent

i tot i que no podem
erradicar el racisme

o l'estrès que en resulta,

potser podem crear ambients
que proporcionin protecció

a allò que la gent de color
viu diàriament.

I durant l'embaràs, la protecció
pot ser una eina increïble

per tal de canviar l'impacte del racisme

en generacions futures.

Gràcies.

(Aplaudiments)