DON'T PANIC — Hans Rosling showing the facts about population

Vivim en un món canviant.

Grans migracions humanes,
noves megaciutats,

amb gratacels que s'enlairen

i immensos suburbis.

Un apetit insaciable
de combustibles i aliments,

canvi climàtic impredictible

tot això en un món
on la població encara creix.

Ens hem de preocupar?

Ens hem d'espantar?

Com trobar-hi el sentit?

7000 milions de persones
habiten el planeta... no és meravellós?

Però quan alguns pensen
en el futur, s'angoixen!

Altres s'estimen més no pensar-hi.

Però aquesta nit us explicaré
la realitat de les coses.

Em dic Hans Rosling,
sóc un estadístic que...

NO, NO, NO... no desconnecteu!

Perquè amb dades de tots els països
us mostraré el món d'una forma nova.

Us explicaré com canvia
la població mundial

i què ens diuen les dades actuals
sobre el futur del món.

Sens dubte ens enfrontem a grans reptes

però el futur podria no ser tan trist.

La humanitat va fent
millor del que creieu!

No tingueu por!

La Veritat sobre la Població

amb el professor Hans Rosling

Nadons...

són una benedicció.

Però per molts la població
creix sense control.

Alguns parlen d'una bomba de població!

Tenen raó?

Veiam l'estat actual de la població,
i com hi hem arribat.

Us explicaré una història sobre tots
els que han viscut fins ara...

Almenys durant els darrers 1000 anys

Som-hi.

Aquí tenim dos eixos.

Aquí el temps en anys,
aquí la població en milers de milions.

L'any 10.000 aC neix l'agricultura,
els arqueòlegs calculen

que la població mundial era
de només 10 milions.

Imagineu: 10 milions!
És com Suècia avui dia!

Un món només de suecs!

Passava el temps, més grangers, aliments,
persones... i els grans imperis.

Egipte, China, India... finalment Europa!

I la població creixia,
però molt lentament.

I m'aturo aquí, a l'any 1800.

Perquè el 1800 la població
va arribar a 1000 milions.

Imagineu... Durant mil·lennis, la població
creixia a ritme molt lent.

Però el 1800, amb la revolució industrial,
el creixement es va accelerar.

En poc més de 100 anys,
va arribar als 2000 milions.

I quan jo anava a l'escola,
van ser 3000 milions.

I molta gent dubtava que el planeta
ho aguantés. Experts fins i tot.

Però va passar això...

Vam ser 4... 5... 6... 7000 milions!

Imagineu... Més de la meitat
s'ha afegit durant la meva vida.

I el nombre encara creix.

El creixement, darrerament,
es concentra a Àsia.

Com aquí, a Bangladesh... on la població
s'ha triplicat des que jo vaig néixer.

De 50 milions han passat
a més de 150.

És un dels països
més densament poblats.

Uns 15 milions viuen
a la capital, Dhaka.

La gent aquí, a la ciutat i al camp,
es preocupa per la mida de les famílies.

Però està naixent un nou Bangladesh...

Com la família Khan. La mare Taslima,
les filles Tanjina i la petita Sadia

i el pare Hannan.

Les dones triguen molt a preparar-se,
els homes no tant.

Si t'ho anaves a treure amb les mans,
per què t'ho posaves?

Taslima i Hannan provenen
de famílies nombroses.

Però han decidit tenir només dos fills.

A Bangladesh ho sents a tot arreu

"No més de dos fills - un millor encara!"

Tinc sort de tenir només dos fills

Amb més no ho podria pagar

Amb dos fills, puc comprar el que vulguin

Tinc les butxaques buides!

Fomen part d'un canvi cultural
que els allunya de tenir molts fills.

I per Taslima, és també una feina.

Treballa pel servei estatal
de Planificació Familiar

que dóna feina a dones com ella
a totes les poblacions.

Va casa per casa, per ajudar
a tenir famílies més petites.

Quan et va venir la regla?

Va ser el dia 22

I no fas servir anticonceptius?

I si et quedes embarassada?

Em costa quedar-me en estat

Però ja tens dos nens

No tinc temps d'anar al metge

Taslima ofereix consell, suport moral,
i el més important,

anticonceptius variats.

Ja tens tres filles,
segur que vols més fills?

És cosa del pare

Tu ets la que pareix,
per què és cosa d'ell?

Tu has de passar els dolors, no ell

Qui passa els dolors?

Jo els passo, però ell vol un noi,
què puc fer jo?

Això és la píndola,
pren-la quan et comenci la regla

Costa connectar amb elles
quan tenen poca educació

Però a poc a poc
estem propagant el missatge

¿Se n'estan sortint Taslima i Bangladesh,
en baixar la taxa de fertilitat?

Aquest és el nombre de fills per dona.

A Suècia vam crear la Fundació Gapminder

per presentar dades mundials
d'una forma fàcil d'entendre.

Així que us puc mostrar
què ha passat a Bangladesh

A l'eix horitzontal, fills per dona.

Des de 1 fins a 2... 7 i 8.

L'eix vertical és l'esperança de vida,

quants anys esperem que un nadó visqui.

Des de 30 fins 90.

Ara... comencem l'any 1972

Va ser el primer any sencer
d'independència a Bangladesh

Aquell any, Bangladesh era allà

I tenien de mitjana 7 fills per dona

L'esperança de vida no arribava als 50.

Què va passar després de la independència?

S'ha allargat la vida a Bangladesh?
Tenen ara menys fills?

Mireu les dades. Engego Bangladesh

Doncs sí, la vida s'allarga,
i hi ha menys nens... 6... 5...

vida més llarga... 4... 3...

i han baixat fins a 2,2 fills.
L'esperança de vida és de 70 anys.

És sorprenent! En 40 anys,
Bangladesh ha baixat

de 7 a 6... 5... 4... 3... 2

Ha passat un miracle a Bangladesh!

Però és només a Bangladesh?
Us ensenyaré les dades mundials.

Anirem 50 anys enrere, al 1963.

Aquest són tots els països.

Els verds són Amèrica.
Els grocs Europa.

Els blaus Àfrica. Vermells Àsia,
amb Austràlia i Nova Zelanda.

La mida del cercle
correspon a la població.

Les dues grans són la Xina i l'Índia.
Bangladesh va al darrere.

L'any 1963 de mitjana hi havia
5 fills per dona.

Però el món estava dividit...

Als països rics, famílies petites
i vides llargues.

Als països pobres, famílies grans
i vides curtes.

Pocs països es trobaven enmig.

Però mireu què va passar.

Engego el món!

Som-hi...

La Xina, el cercle gran, millora la salut

I comencen la planificació familiar,
van cap a famílies petites.

El cercle verd, Mexico, també hi va!

Aquest és Brazil, també verd.

I ara l'Índia. Els vermells
són països asiàtics.

A l'Àfrica encara
molts fills per dona.

Bangladesh avantatja l'Índia
en famílies petites.

Quasi tots els països van cap aquí,
l'Àfrica ja comença.

Oooh! El terratrèmol a Haití!

Ara tothom acaba aquí.
Quin canvi!

Avui, la mitjana mundial és de 2,5 fills

Fa 50 anys era de 5.

El món canvia: els fills nascuts
per dona han passat de 5 a 2,5

I continua baixant...
Quin canvi més gran!

La gent creu que països com Bangladesh
són una bomba de població.

No poden estar més equivocats.

Per mi, professionals com la Taslima,

que han portat els seus països
des d'aquí... fins allà... en dècades

amb millor salut i famílies petites,
són els herois del nostre temps!

És un canvi extraordinari.

Ja no vivim en un món dividit.

Però què sap la gent d'aquest gran canvi?

A Gapminder també investiguem
el que la gent sap del món.

La primera enquesta va ser a Suècia.
Els resultats van ser depriments!

La segona a Gran Bretanya.
Els britànics van tenir un Imperi.

Pensàvem que estarien ben informats.

Primera pregunta: quants fills tenen
les dones de Bangladesh?

Hi havia quatre opcions:
2,5 / 3,5 / 4,5 / 5,5

Aquest és el resultat
de l'enquesta britànica.

Ja sabeu la resposta: són 2,5

Només el 12% dels britànics van encertar.

Vam pensar, la gent amb pocs estudis
deu empitjorar el resultat.

Vam mirar només les respostes
dels universitaris.

I són aquests.

Encara són pitjors!

Saben els britànics poca cosa del món?

No, no!

Què passa si preguntem
a uns ximpanzès?

Cada resposta seria un plàtan,
i ells n'escullen un.

Aquest hauria estat el resultat.

Òbviament, els ximpanzès
no saben res de Bangladesh.

Però per pur atzar, encerten
el doble que els britànics.

Més de la meitat dels britànics
responen 4,5 o més.

El problema no és desconeixement,
sinó prejudicis.

Els britànics no poden ni imaginar

que a Bangladesh tinguin 2,5 fills.
I ja han baixat a 2,2

Això és el que no saben:
Taslima i família són la norma allà.

I no sols allà, sinó a tot el món.
Brazil, 2 fills per família.

Vietnam, 2 fills per família

També a l'Índia, el més freqüent
són 2 fills per família.

I a l'Àfrica, a una gran ciutat
com Addis Abeba,

hi ha menys de 2 fills per dona.

Poden ser musulmans, budistes,
hindus, cristians...

No hi ha religió,
cultura o continent incompatibles

amb famílies de 2 fills.

El canvi de famílies grans
a famílies de dos fills

és de les coses més importants
que han passat durant la meva vida.

No té precedents
a la història humana!

Tornem a ser a Bangladesh.

Busquem les raons d'aquest canvi
cap a famílies petites.

Gairebé totes les nenes
com Tanjina (15 anys) van a l'escola

El govern paga les famílies
perquè les nenes facin la secundària.

A l'escola de la Tanjina
hi ha més noies que nois.

Quin tipus de família és aquest?

Una família gran!

Els faltarà menjar?

L'objectiu de la lliçó
és ben clar.

Quin tipus de família és aquest?

Passaran dificultats?

No!

L'educació és efectiva
i les dones tenen noves oportunitats.

Malgrat les desigualtats,
hi ha més feines i Tanjina té plans

M'agrada anar a l'escola

Als temps de ma mare,
solien casar-se joves

No podien estudiar

Però ara podem aspirar
a ser metgesses o enginyeres

Les noies veuen com les coses
poden ser diferents.

No m'imagino com et vas casar als 17

No em veig casant-me d'aquí dos anys

És impossible

No en sabiem més abans

Però la gent ara està més preparada

A quina edat vols casar-te?

Vint-i-cinc

Acabaré els estudis i trobaré feina

Em faré metgessa i em casaré després

Ets molt intel·ligent!

És meravellós veure la Taslima esperançada
en un gran futur per les seves filles.

Però hi ha una transformació essencial
darrere el canvi a Bangladesh

Una gran millora
de la supervivència infantil.

És Ramadà, el mes musulmà
pel dejuni i la reflexió.

En Hannan ajuda els pares
amb el cementiri familiar

Premeu el terra amb les mans

Tres germans d'en Hannan van morir
ben petits. Són aquí enterrats.

Van morir de xarampió

Vam plorar tant, era molt trist

No teníem metges,
si no els haurien curat

Un podia haver viscut

Com ho puc oblidar?
Els recordaré mentre visqui

Quan els pares del Hannan eren joves,

Un de cada cinc nens
moria abans dels 5 anys.

Les famílies vivien amb por
de perdre un o més fills.

Continuaves tenint més fills

I si un moria, et quedaven els altres

Així és com anava

No pensàvem si eren massa fills,
o quin futur tenien

En poques dècades ha millorat molt
la salut, sobretot la dels nens.

Vacunes, tractament d'infeccions,
millor nutrició i higiene,

han salvat milions de nens.

Com els pares veuen
que tots sobreviuen,

ja no hi ha obstacle per
la planificació familiar.

Fins i tot als suburbis de Dhaka,
el promig és dos fills per dona.

La supervivència infantil
ho canvia tot.

Tornem a la història.

Per què la població creixia tan lentament
abans del 1800?

Els documents ens mostren que, en promig,

cada parella tenia uns sis fills.

Però aleshores, per què no creixia
la població?

Perquè 1... 2... 3... 4 dels fills morien
abans d'arribar a ser pares.

La gent no "vivia" en equilibri
amb la natura,

Morien en equilibri amb la natura

Era molt tràgic!

Però amb la revolució industrial,
això va canviar.

Millors salaris, alimentació, aigua corrent,
clavegueres, sabó, avenços mèdics...

Amb aquests avenços, la població va créixer.
Tenien més fills?

No! El 1963 les dones tenien 5 fills.

L'augment de població va ser
per la major supervivència infantil.

Sobrevivien quatre.

Però un de cada cinc moria, era terrible.

En dècades recents, la majoria de països
ha millorat molt

en supervivència infantil
i planificació familiar.

I estem arribant a un nou equilibri.

Un bon equilibri: de mitjana cada parella
té dos fills, que sobreviuen.

Són famílies en un feliç equilibri.

És la situació més normal
al món avui.

I què ens portarà això al futur?

Us mostraré la millor projecció de futur,

dels millors demògrafs que tenim a la ONU.

i és aquesta.

La població creixerà, a 8... després 9...

Però mireu: s'està enlentint!

Al final del segle la corba serà plana.

i si faig zoom aquí, podeu veure

que s'espera el final
del creixement de població.

És una projecció
amb un cert grau d'incertesa.

Però estem segurs que el creixement ràpid
s'acabarà en aquest segle.

La baixada de la taxa de fertilitat
és la causa de tot.

Si tornem a les dades,

us ho mostraré examinant
el nombre de nens al món.

El nombre de nens entre 0 i 15 anys.

Aquí venen. Mireu:

El nombre de nens creixia lentament...
i després també va créixer de pressa...

I a començaments de segle

hi havia 2000 milions de nens al món.

Va ser un any important per mi,
va néixer la Doris. La meva primera neta.

Va néixer en un moment especial
pels nens del món.

Perquè els experts diuen
que des d'aquell any

El nombre de nens es mantindrà igual.

Ja no creixerà més.

Al final del segle encara seran
2000 milions

Quan va néixer la Doris el món va assolir
el màxim de nens.

El nombre de nens no està augmentant.

Ara, això resulta confús.

Perquè... com pot créixer la població,
si els nens no augmenten?

D'on venen tots aquests adults?

Per explicar-ho deixaré les eines digitals

i usaré un potent material didàctic.

Us representaré la població mundial...

amb blocs d'escuma.

Un bloc són mil milions.

I aquí tenim 2000 milions de nens.

2000 milions entre els 15 i els 30 anys.

Són xifres arrodonides.

Tenim 1000 milions entre els 30 i 45 anys,

Altres 1000 entre els 45 i els 60,

i aquest és el meu bloc: 60 i més.

Aquesta és la població mundial avui.

Podeu veure que aquí falten 3000 milions.

Uns pocs falten perquè han mort.

La majoria ja no van néixer.

Abans de 1980 neixien menys nens

perquè hi havia menys dones.

Aquesta és la situació actual.

Què passarà al futur?

Sabeu què passa amb la gent gran com jo?

Que es moren!

Veig que per aquí hi ha algun metge.

Així doncs... es moren!

La resta es fan 15 anys més grans,
i tenen 2000 milions de fills.

Aquests són vells, ara es moriran.

I aquests es fan 15 anys més grans
i tenen 2000 milions de fills.

Aquests 1000 milions moren,
la resta avança 15 anys i tenen fills.

Ah!

Sense tenir més fills,

sense allargar la vida,

ara tenim 3000 milions de persones més

degut al recanvi de generacions.

Falta un detall, bones notícies
pels vells com jo.

Es calcula que els vells viuran més.

Hem d'afegir 1000 milions més aquí dalt.

Espero formar part d'aquest grup.

Així continuaré llegint estadístiques...

Però quan parlo amb ecologistes,
preocupats pel medi ambient

em diuen "hem d'aturar el creixement
quan arribem als 8000 milions".

Ells no saben que hem arribat
al màxim de nens,

ni que la piràmide es completarà sola.

Així que acabarem sent aquesta quantitat.

Sabem quants serem. Però com viurem?

Ara, i en el futur.

El món actual amb els 7000 milions.

1000 milions viuen a Amèrica.

1 a Europa, 1 a l'Africa,

i 4 a l'Àsia.

Són xifres actuals. Com recordar-ho?

Tinc un truc senzill: ho poso així

i és el número PIN del món: 1114.

Què passarà al 2050?

Ho sabem bé.

Europa... no augmenta. Està disminuint.

Amèrica, augmenta una mica.
Sobretot gent gran a Llatinoamèrica.

És a dir, gairebé el mateix.

A l'Àsia tindrem 1000 milions més

i ja deixarà de créixer.

L'Àfrica doblarà la població,
seran 2000 milions.

Ara... al final del segle.

Ho hem dit: no creixen Europa,
Amèrica, Àsia...

Però a l'Àfrica tornaran a doblar.

Hi haurà 4000 milions d'africans.

L'any 2100 el codi PIN serà 1145.

L'any 2100 el món serà ben diferent.

La població del "vell occident",

Europa occidental i Nordamèrica,
seran menys del 10%

El 80% seran africans i asiàtics

Però hi haurà recursos per tothom?

Això no serà fàcil,

però jo crec possible
que tots visquin bé plegats.

L'Àsia es preveu pròspera i pacífica,
amb 5000 milions d'habitants.

Japó, Corea del Sud i altres ja són rics.

Seguits de extenses zones de la Xina,
Índia, Indonèsia i molts altres.

Fins i tot els pobres d'Àsia
accedeixen a una vida digna.

Però la futura Àfrica, amb 4000 milions?

No seran pobres la majoria?

Jo he vist pobresa extrema a l'Àfrica.

FA 30 anys vaig passar 2 anys intensos
fent de metge

a Mozambique, un dels països més pobres.

Tot just s'independitzava de Portugal,
amb una llarga guerra.

Jo era un dels dos metges, estrangers,
per a 300.000 persones.

Aquest era l'hospital.
La meva dona era llevadora.

Aquest era tot el personal.

Els de la bata blanca tenien
almenys un any de formació.

La resta... molts ni sabien llegir.

Però tots treballaven amb gran dedicació.

Els pacients venien amb malalties
agreujades per la pobresa,

els nostres recursos sovint no bastaven,

com a jove metge jo no era prou expert.

Mozambique encara és molt pobre.

Però en 30 anys ha millorat molt.

Ara hi ha un hospital nou
en aquella ciutat.

Molt més gran, té 15 metges,
i 11 són d'allà.

El personal està ben format.

El director és el Dr. Cashimo.

Segons sembla...

seran...

bessons!

La transformació és impressionant.

Hi ha Urgències...

cirurgia pediàtrica i ortopèdica.

Hi ha laboratoris grans i farmàcia 24 hores.

Les cesàries salven vides,
quan jo hi era no les podíem fer.

Ara hi ha equips professionals...

quiròfans equipats com en qualsevol lloc.

Tot ha millorat tant.

Qui neixi ara a Mozambique
tindrà un futur molt millor.

Millor sanitat, però també
una economia que creix

amb grans ports i mercats,

noves indústries i molts llocs de treball.

Em direu que això passa a les ciutats.

I teniu raó.

El més difícil són les àrees rurals,
on hi ha la majoria de població.

Però les coses canvien aquí també.

Al nord de Mozambique
hi ha el districte de Mogovolas.

Aquests són Olivia, Andre i els fills.

Com molts pobres al món,
Olivia i Andre són pagesos,

depenen de la collita per menjar.

Les 4 del matí, la feina els crida.

Andre se'n va als camps.

Olivia va a buscar aigua.

Tot ho tenen lluny.

Trigo 2 hores a arribar

Si hi ha cua poden ser 2 hores més

Torno cansada i amb gana

No hi ha vehicles, tot es porta a coll.

Olivia i Andre tenen 8 fills.

La fertillitat encara és alta
a l'Àfrica rural.

I és a les famílies pobres
on hi ha més boques.

Tota la collita que sobri, se la vendran.

Vaig molt just.

Cultivo moltes coses, però tot i així...

no guanyo prou per mantenir la família.

Però el creixement econòmic
va arribant.

Tres anys d'estalvis per pagar el sostre.

Ara Andre té una meta
que ho canviarà tot.

Necessito una bicicleta,
no puc fer res sense ella.

Les bicicletes poden marcar la diferència
pels pagesos pobres.

Estalvien hores i permeten fer molt més.

Amb una bici porten més coses a vendre

i guanyen més diners.

Poden buscar feina més lluny

Si hi ha un malalt, el porten al metge.

Amb una bici seré molt feliç

perquè una casa sense bici no és una casa.

Andre i Olivia han estalviat 2 anys.
Encara no en tenen prou.

Tot depèn de la collita de sèsam.

Si venen a bon preu, hi podrien arribar

Andre i Olivia són d'un país molt pobre,

de la zona rural, que és la més pobre.

Quants pobres com ells hi ha al món ?

Mireu aquesta barra.

Pobres... i rics.

Aquí tenim els 7000 milions.

Ho hem simplificat, de pobres a rics.

Quants diners guanyen
els 1000 milions més rics?

Mireu aquí

Oh... oohhh...

Pujant... pujant...

Ai ai...

No hi arribo. 100 dòlars al dia.

Mirem els 1000 milions del mig.

A penes 10 dòlars.

Els 1000 milions més pobres?

Bé...

Un dòlar al dia.

Aquestes són les diferències actuals.

Els economistes tracen una línia
que marca la pobresa extrema.

Una mica per sobre d'un dòlar.

És pobresa extrema quan no saps
si podràs alimentar la família.

1000 milions queden per sota la línia.

La línia parteix el segon miler.

La resta queden per sobre.

Els més pobres no tenen sabates.

Quan ja tenen sabates...
estalvien per una bicicleta.

Andre i Olivia són en aquest punt.

Després de la bici,
l'objectiu és la moto.

Quan tenen moto,
volen el cotxe.

Recordo el primer cotxe a casa meva,
un petit Wolkswagen.

Vam anar de vacances a Noruega,
és més maca que Suècia.

Va ser fantàstic!

I ara soc al grup dels rics.
Hi puc anar en avió.

Hi ha gent molt més rica
que els que agafem avions.

Alguns tan rics que volen
fer turisme a l'espai.

La diferència entre jo
i els més rics

és gairebé com entre jo

i els més pobres de tots.

Us diré el més important de la barra,

ara necessito una escala.

De vegades van bé les velles tecnologies.

Ara.

Ara soc a dalt de tot.

El problema dels que som a dalt
és que quan mirem avall

als que tenen 10 dòlars o 1 dòlar
ens semblen iguals.

No veiem la diferència.

Semblen tots igual de pobres.

I la gent diu "oh, tots són pobres".

No, jo he parlat amb alguns d'ells

i us puc assegurar que els pobres

coneixen bé la diferència
entre 1 dòlar al dia i 10.

És deu vegades més.

Una gran diferència.

Olivia i Andre ho estan intentant.

Cada petit pas per aquesta línia

de les sabates a la bici

ens pot semblar poc,
però per ells és molt.

I la bici els portaria
a una vida millor.

Avui Andre i Olivia vendran
la collita de sèsam.

El preu antic era 25 Meticais

Aquest any s'ha apujat

Esperem vendre per 40-45

Però han de vigilar
per no ser enganyats.

Alguns compradors manipulen les balances

si el pes ens dóna 10 quilos...

... el comprador pot dir que són 7 o 8

Andre farà la venda

Cal que l'ajudin amb el transport,
espera que per darrera vegada.

Ara Andre ha d'estar al tanto.

Ei, amic meu, fes bé els càlculs!

Andre ha fet un bon negoci.

Ara m'ho penso gastar!

La família ha treballat molt per això.

Andre ha caminat tot el matí fins al mercat.

Ara, en menys d'una hora, arriba a casa.

Has comprat la bici!

Sí carinyo, l'he comprada!

La bicicleta és útil des del primer moment

Els nens van a buscar aigua amb ella.

Andre porta més collites al mercat

i molt important, Olivia i Andre
van a l'escola d'adults

per aprendre a calcular,
llegir i escriure.

Ara estalviaré per comprar una moto
per portar la família

És el que vull

És fantastic veure'ls
allunyar-se pedalant de la pobresa.

I fan servir la bici per anar a l'escola.

L'educació és bàsica pel progrés
de la gent i els països.

Però quanta gent sap
com ha anat l'educació al món?

Tornem a les enquestes
i la ignorància britànica.

Som-hi.

Vam preguntar, Quants adults al món
saben llegir i escriure?

Preguntaré al públlic. Qui diu 20 per cent?

40 per cent?

60 per cent?

I 80 per cent?

Aquest és el resultat de l'enquesta.

Ara sabeu que l'enquesta ens diu
la resposta incorrecta, oi?

És clar, la correcta és 80 per cent.

Almenys ho heu fet millor que la mitjana.

Sí, avui el 80% saben llegir i escriure

De fet, una miqueta més.

Si ho comparem amb els ximpanzès...

els ximpanzès responen a l'atzar.

Però l'encerten 3 vegades més.

I ara els universitaris britànics

Potser estan ben informats.. oh, no.

Què coi els ensenyen a la universitat?

Tenim una visió desfasada del món.
I els mitjans no ens han informat bé.

Potser perquè el món canvia de pressa.

Senyores i senyors,

Us mostraré el meu gràfic favorit,

la història de 200 països durant 200 anys,
en menys d'un minut.

En horitzontal la riquesa,
en vertical els anys de vida.

Des de l'any 1800 amb tots els països.

El 1800 tots eren pobres i malalts

Pocs anys de vida, pocs diners.

Ara notareu la Revolució Industrial.

L'Europa occidental s'enriqueix,
però la vida no s'allarga.

Les colònies no se'n beneficien,

es queden al racó dels pobres.

La salut ja millora, entrem al segle XX

Primera Guerra Mundial i recessió.

Segona Guerra Mundial.

Independència de les colònies.

Amb la independència
la salut millora dràsticament.

L'economia de la Xina i Llatinoamèrica
s'accelera.

Són aquí.

Els segueixen l'Índia i els països africans.

El món ha fet un canvi sorprenent.

Els EEUU i Regne Unit van primers,
però ara van lents.

Els ràpids són aquí al mig.

La Xina s'acosta de pressa. I Bangladesh...

té bona salut i ja creix de pressa.

Mozambique és molt enrere, però ja avança.

Però això són mitjanes per país.

I la gent? Viu millor?

Veureu una cosa que m'agrada molt.

La distribució de renda.
Diferències entre persones.

Retrocedirem 50 anys

i mirarem només els diners.

Hi ha gent molt rica i molt pobra,

per tant ara hi haurà més diferències.

Comencem amb els Estats Units,

veiem la diferència dins el país.

I ara tots els països d'Amèrica.

Aquí hi ha dels més rics als més pobres.

L'alçada indica quanta gent hi ha.

Afegim Europa.

Ara l'Àfrica.

Finalment, la més poblada, Àsia.

L'any 1963 hi havia dos turons:

El turó ric... això és un camell, oi?

Al turó ric hi ha europeus i americans.

I al turó pobre sobretot Àsia i Àfrica.

El límit de pobresa era allà.

Veieu quanta gent en la pobresa extrema?

La majoria eren asiàtics.

Molts deien que l'Àsia sempre seria pobra,
i ara ho diuen de l'Àfrica.

I què ha passat?

Engeguem el món.

Molts asiàtics, nascuts pobres,
ho deixen de ser

1000 milions surten de la pobresa

El món canvia, el camell ha mort.

Ha nascut un dromedari.

La situació ara...

aquí els molt rics, al mig la majoria,

i molta menys gent en extrema pobresa

però encara són més de 1000 milions.

Continuaran sortint de la pobresa...

els africans d'ara i els que vindran?

Crec que la majoria de països africans
sortiran de la pobresa.

Amb habilitat i inversions, és possible.

No tots els països van al mateix ritme.

Uns pocs creixen de pressa,
altres tenen conflictes.

Però la majoria, com Mozambique, avancen.

Però podran menjar tots els africans?

L'Àfrica té dificultats,
però també molt potencial.

El rendiment dels cultius
millora molt amb la tecnologia.

Els rius gairebé no s'usen per regar.

Un dia l'Àfrica s'omplirà de tractors
i alimentarà molt milions més.

I no penseu que només jo ho crec.

L'ONU es marcarà un nou objectiu:
eliminar la pobresa extrema en 20 anys.

Un gran repte, però el crec possible.

Imagineu que passés.

Fins ara, hem vist els més rics avançar...

els del mig, avancen. Però els pobres no.

La pobresa extrema conté els analfabets.

Hi ha alta mortalitat infantil,
encara molts fills per dona.

Sembla que la pobresa extrema
es va perpetuant.

Però Andre i Olivia, i altres,
treballen dur per sortir-ne,

i si reben ajuda del seu govern
i del món

amb escoles, salut, vacunes, carreteres,
electricitat, anticonceptius,

se'n sortiran, però bàsicament
amb el seu esforç.

Som-hi, seguiu Andre i Olivia
avançant per la línia.

És possible en unes dècades... Sí.

Però deixar la pobresa és el començament.

La gent vol arribar a una bona vida.

Què és una bona vida?

Per molta gent bona vida implica
usar més màquines i molta energia.

I és un problema. Perquè agreuja
el canvi climàtic.

El 80% de l'energia mundial
ve de combustibles fòssils,

i la ciència preveu un gran canvi climàtic

per les emissions de diòxid de carboni.

No soc el més adient per parlar-vos
del canvi climàtic

ni de com evitar-lo.

Però us puc dir qui emet
el diòxid de carboni.

Us ho mostraré.

Recordeu la línia dels milers de milions,

dels més pobres als més rics.

Això és el consum anual
de combustibles fòssils

carbó, petroli i gas natural.

I el total de diòxid de carboni emès.

Quant correspon als 1000 milions més rics?

La meitat.

I els segons 1000 milions més rics?

La meitat del que queda.

Els tercers 1000 milions...

la meitat del restant.
Els pobres consumeixen molt poc.

Són xifres arrodonides. Però veiem
el consum dels 3000 milions més rics.

Usen més del 85 per cent.

El consum dels més rics ja no augmenta,
però potser no baixarà

En les properes dècades,
el segon i el tercer grup

augmentaran el consum
i les emissions.

Els pobres, encara que tots arribin
a tenir motocicleta

tindran un efecte petit
sobre les emissions.

I els propers 40 anys la població
augmentarà entre els pobres.

Però la gent dels països rics
ho veu diferent.

Miren avall a la resta del món i diuen:

"Ei, no podeu viure com nosaltres,
destruireu el planeta"

Trobo més correcte el punt de vista
dels pobres.

Diuen "Qui sou per dir-nos
que no podem viure com vosaltres?"

"Hauríeu de canviar primer,
si ens voleu mostrar el camí".

Moltes coses essencials per una bona vida
encara no són a l'abast de tothom.

El poble de l'Andre no té electricitat.

A Mozambique hi ha molt carbó

i si fan noves centrals de carbó
per tenir electricitat

no crec que els països més emissors
hagin de dir res.

Ara us faré dues preguntes
que faig als meus alumnes suecs.

Primera: quants de vosaltres
no heu viatjat en avió aquest any?

Ahà...

Uns quants podeu passar sense avions.
Segona pregunta:

Quants heu renunciat a la rentadora,
rentant a mà els llençols,

i tota la vostra roba aquest any?

Ja m'ho pensava, ningú.

Tothom qui pot usa la rentadora,
fins els ecologistes més convençuts.

Recordo el dia que a casa meva
va entrar la primera rentadora.

El 1r de novembre de 1952.

L'àvia va tenir l'honor d'estrenar-la.

Tota la vida va rentar a mà
per una família de 9.

Va seure en un tamburet a mirar-la
fins que va acabar.

Estava hipnotitzada.

La meva mare ara tenia temps
per altres coses.

Em podia llegir llibres.
Crec que això em va fer professor.

Dèiem gràcies fàbrica d'acer,

gràcies fàbrica de sabó,
gràcies central elèctrica.

Ara...

Pensant en tot això,
tinc un consell per vosaltres,

Abans de res: mireu les dades.

Mireu la realitat del món.

Veureu on som ara i com podem avançar
tots junts en aquest planeta.

La pobresa extrema s'ha reduït molt

i per primer cop a la història
podem eradicar-la.

El creixement de població
ja s'està moderant,

el nombre de nens ja no augmenta.

Del canvi climàtic encara podem
evitar el pitjor.

Però cal que els més rics, amb urgència,

rebaixin el consum de recursos
a un nivell que, gradualment,

puguin compartir 11000 milions
a finals de segle.

No m'he considerat mai optimista,

soc un possibilista.

I afirmo que el món és millor
del que molts penseu.

Moltes gràcies!