Com treballen els ronyons? - Emma Bryce

Lliçó sencera a: http://ed.ted.com/lessons/how-do-your-kidneys-work-emma-bryce

Després de beure uns quants vasos d'aigua en un dia càlid, et pots trobar amb una… necessitat. Rera d'aquestes sensacions hi ha dos òrgans en forma de mongeta que funcionen com a sensors de precisió interns. Emma Bryce ens explica com els extraordinaris ronyons equilibren la quantitat de fluids del nostre cos, detecten els residus a la sang i saben quan alliberar les vitamines, minerals i hormones que ens calen per a estar vius.

Lliçó d'Emma Bryce, animació de Tremendousness.

És un dia xafogós,

i t'has empassat
una pila de gots d'aigua,

un rera l'altre.

Rera de la necessitat urgent que sents
hi ha dos òrgans en forma de mongeta

que funcionen
com uns sensors interns de precisió.

Equilibren la quantitat de líquid del cos,

detecten els residus a la sang,

i saben quan alliberar
les vitamines, els minerals

i les hormones que calen
per mantenir-se vius.

Saludem els nostres ronyons.

La funció principal d'aquests òrgans
és eliminar els residus

i convertir-los en orina.

Els vuit litres de sang del cos
passen pels ronyons

entre 20 i 25 cops al dia,

és a dir que, plegats, aquests òrgans
filtren uns 180 litres cada 24 hores.

Els ingredients de la sang
canvien constantment

a mesura que mengem i bevem,

i això explica perquè els ronyons
han d'estar sempre de servei.

La sang entra a cada ronyó per artèries
que es ramifiquen progressivament,

fins a formar uns vasos menuts
que es cabdellen en uns mòduls especials

anomenats nefrones.

A cada ronyó,

1 milió d'aquestes nefrones formen
un potent conjunt de filtres i sensors

que tamisen curosament la sang.

Aquí veurem com n'és de refinat

i precís aquest sistema intern de sensors.

Per a filtrar la sang, cada nefrona
fa servir dos poderosos mecanismes:

una estructura globular, el glomèrul,
i un túbul llarg i fi.

El glomèrul actua com en sedàs
que només permet que passin al túbul

certs ingredients
com les vitamines i els minerals.

La feina d'aquest tub és detectar

si algun d'aquests ingredients
és necessari per al cos.

Si és així, els reabsorbeix
en les quantitats que calen al cos,

i els retorna a la sang.

Però la sang no tan sols duu
ingredients útils.

També conté residus.

I les nefrones han de decidir
què fer-ne.

Els túbuls detecten
els compostos que el cos no necessita,

com l'urea, un residu
de la descomposició de les proteïnes,

i l'envia fora dels ronyons
en forma d'orina

per dos llargs desguassos
anomenats urèters.

Aquests aboquen el seu contingut
a la bufeta per a ser evacuat,

alliberant el cos dels residus
d'una vegada i per sempre.

A l'orina també hi ha aigua.

Si els ronyons detecten
que n'hi ha massa a la sang,

per exemple, quan has engolit
molts vasos seguits,

envien el líquid sobrant
cap a la bufeta per expulsar-lo.

D'altra banda, quan hi ha
poca aigua a la sang

el ronyó en retorna
una certa quantitat a la sang,

i aixó implica menys aigua a l'orina.

És per això que l'orina és més grogenca
quan estem menys hidratats.

Controlant-ne l'aigua, els ronyons
estabilitzen els nivells de líquid al cos.

Però aquest ajustament de precisió
no és l'única habilitat dels ronyons.

També tenen el poder
d'activar la vitamina D

i secretar una hormona anomenada renina
que augmenta la pressió sanguínia,

i una altra hormona
anomenada eritropoietina,

que incrementa la producció
de glòbuls vermells.

Sense ronyons, els fluids del nostre cos
es descontrolarien.

Quan mengem, la sang rep una nova càrrega
d'ingredients sense filtrar.

Aviat, l'augment de residus
saturaria els nostres sistemes i moriríem.

Així doncs, cada ronyó no tan sols
fa que tot vagi com una seda.

També ens manté vius.

Sort, doncs, que en tenim
dues, d'aquestes mongetes màgiques.