Com funciona la fracturació hidràulica? - Mia Nacamulli

Per a veure la lliçó sencera: http://ed.ted.com/lessons/how-does-fracking-work-mia-nacamulli

Sota terra hi ha magatzems de gas natural, que abans eren inaccessibles. Hi ha una tecnologia anomenada fractura hidràulica, o "fracking" que permet extreure el gas natural que ens pot proporcionar energia durant les pròximes dècades. Llavors, com funciona el fracking i per què és font d'una acalorada polèmica? Mia Nacamulli ens explica els pros i els contres del fracking.

Lliçó de Mia Nacamulli, animació de Sharon Colman.

Sota terra hi ha magatzems de gas natural
que abans eren inaccessibles.

Aquest gas probablement
es va formar durant milions d'anys

a partir d'organismes en descomposició
sotmesos a calor i pressions intenses

sota l'escorça terrestre.

Hi ha una tecnologia
anomenada fractura hidràulica,

o "fracking",

que permet extreure'l,

i que ens pot proporcionar energia
durant les properes dècades.

Com funciona el "fracking"

i per què l'envolta
una intensa polèmica?

Un pou de "fracking" pot estar
a qualsevol lloc on hi hagi gas natural,

des d'un desert remot

fins a uns centenars
de metres de casa teva.

Comença amb un llarg forat vertical
anomenat forat del pou,

perforat a través de capes de sediments.

A 2.500-3.000 m de profunditat
hi ha el punt d'inici del pou

on comença la perforació horizontal.

El pou gira 90 graus i s'estén
horitzontalment al llarg d'1,5 km

a través d'una capa
d'una pissarra negra.

Es fa arribar al final
un canó perforador especialitzat

que, en ser disparat,
crea uns petits forats de 2,5 cm de llarg

que trenquen la carcassa del pou
i penetren en la roca.

Tres o quatre mesos després
de l'inici de les perforacions

el pou està llest
per a començar la fracturació.

S'hi bomba un líquid
a una pressió tan alta

que trenca la pissarra

i crea unes fractures
per on surten el gas i el petroli.

El 90% del liquid és aigua.

La resta són additius químics concentrats

que varien segons
les característiques de cada pou,

i que podem classificar
en tres categories:

àcids per eliminar els residus
i dissoldre els minerals,

composts lubricants
que el fan relliscós

i desinfectants que impedeixen
la proliferació de bacteris.

També s'hi barreja sorra i argila
per mantenir obertes les fissures

per tal que el gas i petroli
continuïn filtrant-se

fins i tot quan la pressió desapareix.

Es calcula que, per a tot el procés
de bombeig i fracturació,

cada pou consumeix entre
11 i 22 milions de litres d'aigua.

Això no és molt realment
si ho comparem amb l'agricultura,

les centrals elèctriques,

o fins i tot el manteniment
dels camps de golf.

Però pot tenir un gran impacte
en l'abastiment local d'aigua.

I l'eliminació de l'aigua utilitzada
al fracking també és un problema.

Juntament amb el gas
que es bombeja fins a la superfície,

brollen del pou
milions de litres d'aigües residuals.

Aquestes contenen contaminants
com ara material radioactiu,

sals,

metalls pesants,

i hidrocarburs,

que han de ser emmagatzemats i eliminats.

Això es fa normalment es fa
en fosses al costat del pou

o fora de les instal·lacions,
a plantes de tractament d'aigua.

Una altra opció
és reciclar les aigües residuals,

però això pot augmentar
els nivells de contaminació,

ja que l'aigua
es fa més tòxica amb cada ús.

Normalment, els pous
estan revestits amb acer i ciment

per tal d'evitar la filtració
de contaminants a les aigües subterrànies.

Però qualsevol negligència o accident

poden tenir efectes devastadors.

La fractura directa
a l'aigua subterrània,

les filtracions
i fuges tòxiques subterrànies,

i el tractament i eliminació inadequats
d'aigües residuals altament tòxiques

poden contaminar l'aigua potable
al voltant d'un pou de fracking.

També són preocupants
els possibles terratrèmols

i els danys a infraestructures

produïts per la pressió
i la injecció d'aigües residuals.

La relació entre el fracking
i una major activitat sísmica

deixa obertes preguntes
sobre futurs desequilibris de pressió

que podrien estar-se produïnt
sota els nostres peus.

El més controvertit, però,
està passant a la superfície.

Hi ha acord en que la combustió
de gas natural és millor pel medi ambient

que la de carbó,

ja que el gas obtingut per fracking

emet només la meitat
de diòxid de carboni que el carbó

per unitat d'energia.

No obstant això,
la contaminació provocada pel fracking,

no és insignificant.

Durant el procés
de perforació i bombeig es filtra metà,

que és molt més potent
que el diòxid de carboni

com a gas d'efecte hivernacle.

Alguns científics sostenen
que el metà es dissipa amb el temps,

de manera que té un impacte
relativament baix a llarg termini.

Però queda en l'aire
una pregunta important.

El fracking està traient temps,
diners i investigació

del desenvolupament de fonts
d'energia renovables i netes?

El gas natural no és renovable,

i els interessos econòmics a curt termini
que donen suport a fracking

es poden quedar curts
davant del canvi climàtic.

Els experts encara estan examinant
els efectes globals del "fracking".

Encara que el "fracking" existeix
des des dels anys quaranta,

ha augmentat molt
en les darreres dècades.

Com menys fonts de gas natural hi ha,
més cares són les energies no renovables,

i les noves tecnologies
l'han fet accessible.

Però molts països i regions
ja han prohibit el fracking

en resposta
a les preocupacions ambientals.

És innegable que el "fracking" ha canviat
el panorama energètic del món,

però per quin benefici
a llarg termini i amb quin cost?