Sota terra hi ha magatzems de gas natural que abans eren inaccessibles. Aquest gas probablement es va formar durant milions d'anys a partir d'organismes en descomposició sotmesos a calor i pressions intenses sota l'escorça terrestre. Hi ha una tecnologia anomenada fractura hidràulica, o "fracking", que permet extreure'l, i que ens pot proporcionar energia durant les properes dècades. Com funciona el "fracking" i per què l'envolta una intensa polèmica? Un pou de "fracking" pot estar a qualsevol lloc on hi hagi gas natural, des d'un desert remot fins a uns centenars de metres de casa teva. Comença amb un llarg forat vertical anomenat forat del pou, perforat a través de capes de sediments. A 2.500-3.000 m de profunditat hi ha el punt d'inici del pou on comença la perforació horizontal. El pou gira 90 graus i s'estén horitzontalment al llarg d'1,5 km a través d'una capa d'una pissarra negra. Es fa arribar al final un canó perforador especialitzat que, en ser disparat, crea uns petits forats de 2,5 cm de llarg que trenquen la carcassa del pou i penetren en la roca. Tres o quatre mesos després de l'inici de les perforacions el pou està llest per a començar la fracturació. S'hi bomba un líquid a una pressió tan alta que trenca la pissarra i crea unes fractures per on surten el gas i el petroli. El 90% del liquid és aigua. La resta són additius químics concentrats que varien segons les característiques de cada pou, i que podem classificar en tres categories: àcids per eliminar els residus i dissoldre els minerals, composts lubricants que el fan relliscós i desinfectants que impedeixen la proliferació de bacteris. També s'hi barreja sorra i argila per mantenir obertes les fissures per tal que el gas i petroli continuïn filtrant-se fins i tot quan la pressió desapareix. Es calcula que, per a tot el procés de bombeig i fracturació, cada pou consumeix entre 11 i 22 milions de litres d'aigua. Això no és molt realment si ho comparem amb l'agricultura, les centrals elèctriques, o fins i tot el manteniment dels camps de golf. Però pot tenir un gran impacte en l'abastiment local d'aigua. I l'eliminació de l'aigua utilitzada al fracking també és un problema. Juntament amb el gas que es bombeja fins a la superfície, brollen del pou milions de litres d'aigües residuals. Aquestes contenen contaminants com ara material radioactiu, sals, metalls pesants, i hidrocarburs, que han de ser emmagatzemats i eliminats. Això es fa normalment es fa en fosses al costat del pou o fora de les instal·lacions, a plantes de tractament d'aigua. Una altra opció és reciclar les aigües residuals, però això pot augmentar els nivells de contaminació, ja que l'aigua es fa més tòxica amb cada ús. Normalment, els pous estan revestits amb acer i ciment per tal d'evitar la filtració de contaminants a les aigües subterrànies. Però qualsevol negligència o accident poden tenir efectes devastadors. La fractura directa a l'aigua subterrània, les filtracions i fuges tòxiques subterrànies, i el tractament i eliminació inadequats d'aigües residuals altament tòxiques poden contaminar l'aigua potable al voltant d'un pou de fracking. També són preocupants els possibles terratrèmols i els danys a infraestructures produïts per la pressió i la injecció d'aigües residuals. La relació entre el fracking i una major activitat sísmica deixa obertes preguntes sobre futurs desequilibris de pressió que podrien estar-se produïnt sota els nostres peus. El més controvertit, però, està passant a la superfície. Hi ha acord en que la combustió de gas natural és millor pel medi ambient que la de carbó, ja que el gas obtingut per fracking emet només la meitat de diòxid de carboni que el carbó per unitat d'energia. No obstant això, la contaminació provocada pel fracking, no és insignificant. Durant el procés de perforació i bombeig es filtra metà, que és molt més potent que el diòxid de carboni com a gas d'efecte hivernacle. Alguns científics sostenen que el metà es dissipa amb el temps, de manera que té un impacte relativament baix a llarg termini. Però queda en l'aire una pregunta important. El fracking està traient temps, diners i investigació del desenvolupament de fonts d'energia renovables i netes? El gas natural no és renovable, i els interessos econòmics a curt termini que donen suport a fracking es poden quedar curts davant del canvi climàtic. Els experts encara estan examinant els efectes globals del "fracking". Encara que el "fracking" existeix des des dels anys quaranta, ha augmentat molt en les darreres dècades. Com menys fonts de gas natural hi ha, més cares són les energies no renovables, i les noves tecnologies l'han fet accessible. Però molts països i regions ja han prohibit el fracking en resposta a les preocupacions ambientals. És innegable que el "fracking" ha canviat el panorama energètic del món, però per quin benefici a llarg termini i amb quin cost?