Lisa Bu: Com els llibres poden obrir la teva ment

Què passa quan un somni que has tingut des de la teva infància... no es fa realitat? Mentre la Lisa Bu s'ajustava a la seva nova vida als Estats Units, es va passar als llibres per a expandir la seva ment i crear un nou camí per a ella mateixa. Comparteix el seu enfocament únic vers la lectura en aquesta bonica i personal xerrada sobre la màgia dels llibres.

Vaig ser entrenada per ser gimnasta

durant dos anys a Hunan,
a la Xina durant els anys 1970s.

Quan era al primer grau, el govern

em va voler transferir a una escola per atletes,

amb tot pagat.

Però la meva mare va dir, "No."

Els meus pares volien que fós

enginyera, com ells.

Després de sobreviure a la Revolució Cultural,

creien fermament que només hi ha
un camí segur cap a la felicitat:

una feina assegurada i ben pagada.

No és important si la feina m'agrada o no.

Però el meu somni era
ser una cantant d'òpera xinesa.

Aquesta sóc jo tocant el meu piano imaginari.

Una cantant d'òpera
ha de començar a entrenar-se de petita

per aprendre acrobàcia,

així que ho vaig intentar tot
per anar a l'escola d'òpera.

Fins i tot vaig escriure al director de l'escola

i al presentador d'un programa de ràdio.

Però a cap adult li agradava la idea.

Cap adult em prenia seriosament.

Només els meus amics
em donaven suport, però eren nens,

tan impotents com jo.

O sigui que amb 15 anys,
sabia que era massa gran per ser entrenada.

El meu somni mai no es faria realitat.

Tenia por que per la resta de la meva vida

algun tipus de felicitat de segona categoria

seria el millor que podria esperar.

Però això és tan injust.

O sigui que vaig decidir trobar una altra vocació.

No hi ha ningú que em vulgui ensenyar? D'acord.

Em vaig passar als llibres.

Vag satisfer les meves ganes de consell parental

amb aquest llibre d'una família d'escriptors i músics.
["Correspondència de la família de Fou Lei"]

Vaig trobar el meu paper de dona independent

mentre la tradició de Confuci
requeria obediència. ["Jane Eyre"]

I vaig aprendre a ser eficient
amb aquest llibre. ["Dotze a casa"]

I em vaig animar a estudiar a l'estranger
després de llegir aquests.

["Treballs complets de Sanmao" (o "Echo Chan")]
["Lliçons des de la Història" de Nan Huaijin]

Vaig venir al Estats Units el 1995,

i quins llibres vaig llegir primer?

Llibres prohibits a la Xina, clar.

"La bona Terra" va de la vida camperola xinesa.

Això no és convenient
per fer propaganda. Ho entenc.

La Bíblia és interessant, però és estranya.

(Riures)

Això és un tema per a un altre dia.

Però el cinquè manament em va donar una epifania:

"Honraràs pare i mare".

"Honrar", he dit. "Això és tan diferent,

i millor, que obeïr."

Així que va esdevenir la meva eina per sortir

d'aquesta trampa confuciana de culpabilitat

i recomençar la meva relació amb els meus pares.

Trobar-me amb una nova cultura
també va iniciar el meu hàbit

de la lectura comparativa.

Ofereix tantes percepcions.

Per exemple, vaig trobar aquest mapa
fora de lloc en un principi,

perquè els estudiants xinesos creixen amb això.

Mai se'm va ocórrer,

la Xina no ha de ser al centre del món.

De fet un mapa implica el punt de vista d'algú.

En realitat la lectura comparativa
no és una cosa nova.

És una pràctica estardard en el món acadèmic.

Inclús hi ha camps d'investigació

com la religió comparada i la literatura comparada.

Comparar i contrastar dóna als estudiosos

un coneixament més complet d'un tema.

O sigui que vaig pensar, bé, si la lectura comparativa

funciona per a la recerca, per què no fer-ho
en la vida diaria també?

Així que vaig començar a llegir llibres per parelles.

Poden ser sobre persones —

["Benjamin Franklin" per Walter Isaacson]
["John Adams" per David McCullough] —

que estan implicades en el mateix esdeveniment,

o amics amb experiències compartides.

["Història personal" de Katharine Graham"]
["La bola de neu: Warren Buffet i el negoci de la vida," per Alice Schroeder]

També comparo les mateixes històries
en diferents gèneres -- (Riures)

[La Bíblia del rei Jacob]
["Xai" per Christopher Moore] —

o històries similars provinents de diferents cultures,

tal com Joseph Campbell va fer en el seu meravellós llibre. ["El poder del mite" de Joseph Campbell]

Per exemple, tant Crist com Buda

van passar per tres temptacions.

Per Crist, les temptacions

són econòmiques, polítiques i espituals.

Per Buda, totes són psicològiques:

luxúria, por i deure social — interessant.

Si sabeu una llengua estrangera, també és divertit

llegir els teus llibres preferits en dos idiomes.

["El camí de Chang Tzu" Thomas Merton]
["El camí del Tao" Alan Watts]

En comptes de perdre'm en la traducció,
vaig veure que hi ha molt a guanyar.

Per exemple, a través de la traducció
em vaig assabentar

que "felicitat", en xinès, literalment
significa "alegria ràpida." Hah!

"Núvia", en xinès, literalment vol dir "nova mare."

(Riures)

Els llibres m'han donat un portal màgic
per connectar amb la gent

del passat i del present.

Sé que no m'he de sentir sola
o impotent un altre cop.

Tenir un somni fet miques realment no és res

comparat amb el que molts altres han patit.

He arribat a creure que el fer-se realitat

no és l'únic propòsit d'un somni.

El seu propòsit més important és el de contactar-nos

amb el lloc d'on vénen els somnis,

d'on ve la passió, d'on ve la felicitat.

Inclús un somni destruït pot fer això per a tu.

És a causa dels llibres que avui sóc aquí,

feliç, altre cop vivint amb un propòsit i una claredat,

la major part del temps.

Així doncs, que els llibres sempre us acompanyin.

Gràcies.

(Aplaudiments)

Gràcies. (Aplaudiments)

Gràcies. (Aplaudiments)