Vaig ser entrenada per ser gimnasta durant dos anys a Hunan, a la Xina durant els anys 1970s. Quan era al primer grau, el govern em va voler transferir a una escola per atletes, amb tot pagat. Però la meva mare va dir, "No." Els meus pares volien que fós enginyera, com ells. Després de sobreviure a la Revolució Cultural, creien fermament que només hi ha un camí segur cap a la felicitat: una feina assegurada i ben pagada. No és important si la feina m'agrada o no. Però el meu somni era ser una cantant d'òpera xinesa. Aquesta sóc jo tocant el meu piano imaginari. Una cantant d'òpera ha de començar a entrenar-se de petita per aprendre acrobàcia, així que ho vaig intentar tot per anar a l'escola d'òpera. Fins i tot vaig escriure al director de l'escola i al presentador d'un programa de ràdio. Però a cap adult li agradava la idea. Cap adult em prenia seriosament. Només els meus amics em donaven suport, però eren nens, tan impotents com jo. O sigui que amb 15 anys, sabia que era massa gran per ser entrenada. El meu somni mai no es faria realitat. Tenia por que per la resta de la meva vida algun tipus de felicitat de segona categoria seria el millor que podria esperar. Però això és tan injust. O sigui que vaig decidir trobar una altra vocació. No hi ha ningú que em vulgui ensenyar? D'acord. Em vaig passar als llibres. Vag satisfer les meves ganes de consell parental amb aquest llibre d'una família d'escriptors i músics. ["Correspondència de la família de Fou Lei"] Vaig trobar el meu paper de dona independent mentre la tradició de Confuci requeria obediència. ["Jane Eyre"] I vaig aprendre a ser eficient amb aquest llibre. ["Dotze a casa"] I em vaig animar a estudiar a l'estranger després de llegir aquests. ["Treballs complets de Sanmao" (o "Echo Chan")] ["Lliçons des de la Història" de Nan Huaijin] Vaig venir al Estats Units el 1995, i quins llibres vaig llegir primer? Llibres prohibits a la Xina, clar. "La bona Terra" va de la vida camperola xinesa. Això no és convenient per fer propaganda. Ho entenc. La Bíblia és interessant, però és estranya. (Riures) Això és un tema per a un altre dia. Però el cinquè manament em va donar una epifania: "Honraràs pare i mare". "Honrar", he dit. "Això és tan diferent, i millor, que obeïr." Així que va esdevenir la meva eina per sortir d'aquesta trampa confuciana de culpabilitat i recomençar la meva relació amb els meus pares. Trobar-me amb una nova cultura també va iniciar el meu hàbit de la lectura comparativa. Ofereix tantes percepcions. Per exemple, vaig trobar aquest mapa fora de lloc en un principi, perquè els estudiants xinesos creixen amb això. Mai se'm va ocórrer, la Xina no ha de ser al centre del món. De fet un mapa implica el punt de vista d'algú. En realitat la lectura comparativa no és una cosa nova. És una pràctica estardard en el món acadèmic. Inclús hi ha camps d'investigació com la religió comparada i la literatura comparada. Comparar i contrastar dóna als estudiosos un coneixament més complet d'un tema. O sigui que vaig pensar, bé, si la lectura comparativa funciona per a la recerca, per què no fer-ho en la vida diaria també? Així que vaig començar a llegir llibres per parelles. Poden ser sobre persones — ["Benjamin Franklin" per Walter Isaacson] ["John Adams" per David McCullough] — que estan implicades en el mateix esdeveniment, o amics amb experiències compartides. ["Història personal" de Katharine Graham"] ["La bola de neu: Warren Buffet i el negoci de la vida," per Alice Schroeder] També comparo les mateixes històries en diferents gèneres -- (Riures) [La Bíblia del rei Jacob] ["Xai" per Christopher Moore] — o històries similars provinents de diferents cultures, tal com Joseph Campbell va fer en el seu meravellós llibre. ["El poder del mite" de Joseph Campbell] Per exemple, tant Crist com Buda van passar per tres temptacions. Per Crist, les temptacions són econòmiques, polítiques i espituals. Per Buda, totes són psicològiques: luxúria, por i deure social — interessant. Si sabeu una llengua estrangera, també és divertit llegir els teus llibres preferits en dos idiomes. ["El camí de Chang Tzu" Thomas Merton] ["El camí del Tao" Alan Watts] En comptes de perdre'm en la traducció, vaig veure que hi ha molt a guanyar. Per exemple, a través de la traducció em vaig assabentar que "felicitat", en xinès, literalment significa "alegria ràpida." Hah! "Núvia", en xinès, literalment vol dir "nova mare." (Riures) Els llibres m'han donat un portal màgic per connectar amb la gent del passat i del present. Sé que no m'he de sentir sola o impotent un altre cop. Tenir un somni fet miques realment no és res comparat amb el que molts altres han patit. He arribat a creure que el fer-se realitat no és l'únic propòsit d'un somni. El seu propòsit més important és el de contactar-nos amb el lloc d'on vénen els somnis, d'on ve la passió, d'on ve la felicitat. Inclús un somni destruït pot fer això per a tu. És a causa dels llibres que avui sóc aquí, feliç, altre cop vivint amb un propòsit i una claredat, la major part del temps. Així doncs, que els llibres sempre us acompanyin. Gràcies. (Aplaudiments) Gràcies. (Aplaudiments) Gràcies. (Aplaudiments)