Com funciona la pressió sanguínia - Wilfred Manzano

Per a veure la lliçó complerta: http://ed.ted.com/lessons/how-blood-pressure-works-wilfred-manzano

Si posem en filera tots els vasos sanguinis del cos, mesuraran 100.000 quilòmetres. I cada dia transporten l'equivalent a 7.500 litres de sang cap als teixits. Quin efecte té aquesta pressió sobre les parets dels vasos sanguinis? Wilfred Manzano ens explica els fets de la pressió sanguínia.

Lliço de Wilfred Manzano, animació de Fox Animation Domination High-Def.

Si posem en una filera
tots els vasos sanguinis del cos,

faran 95.000 km de llarg

i cada dia duen l'equivalent
de 7.500 litres de sang,

si bé son els mateixos
quatre o cinc litres que van recirculant,

lliurant oxigen i nutrients valuosos,

com glucosa i aminoàcids,
als teixits del cos.

Tota aquesta sang fa força
contra les parets dels vasos sanguinis.

Aquesta força s'anomena pressió sanguínia,

i augmenta i disminueix
amb les fases del batec del cor.

És més alta durant la sístole,

quan el cor es contreu per a impulsar
la sang per les artèries.

Aquesta és la pressió sanguínia sistòlica.

Quan el cor reposa entre batecs,

la pressió baixa fins el seu valor mínim,
la pressío diastòlica.

Un individu típic sa
té una pressió sistòlica

entre 90 i 120 mm de mercuri,

i una diastòlica entre 60 i 80.

Així, una lectura normal és
una mica menys de 120/80.

La sang creua el conjunt del cos

a través dels conductes
de l'aparell circulatori.

En un sistema de canonades,

vàries coses poden augmentar
la pressió sobre les parets dels tubs:

les propietats del fluïd,

més fluïd,

o tubs més estrets.

Si la sang s'espesseix,

cal una pressió més alta per impulsar-la,
I el cor ha de bombar amb més força.

Una dieta amb molta sal
produeix un resultat semblant.

La sal afavoreix la retenció d'aigua,

i el líquid afegit augmenta
el volum i la pressió de la sang,

i l'estrès,
com en la reacció de lluita o fugida,

allibera hormones,
com l'epinefrina i la norepinefrina

que constrenyen vasos claus,

Incrementant la resistència al flux
i augmentant la pressió corrent amunt.

Normalment els vasos poden gestionar
aquests canvis fàcilment.

Les fibres elàstiques de les seves parets
els fan resilients,

però si la pressió sanguínia
està normalment per sobre de 140/90,

el que anomenem hipertensió,
i es manté així,

pot causar problemes seriosos.

La tensió extra
sobre la paret de l'artèria

pot produir petits estrips.

Quan el teixit ferit s'inflama,

les substàncies que responen
a la inflamació,

com els glòbuls blancs,
s'agrupen al voltant dels estrips.

El greix i el colesterol
de la sang també s'hi adhereixen,

Poden arribar a formar una placa

que fa més rìgida i gruixuda
la paret interna de l'artèria.

Aquesta malaltia s'anomena
aterosclerosi,

i pot tenir conseqüències perilloses.

Si una placa es trenca,
es forma un coàgul sobre l'estrip,

i obstrueix el vas, ja prou estretat.

Si el coàgul és prou gros,

bloquejarà el flux de nutrients i oxigen
a les cèl·lules corrent avall.

Als vasos que nodreixen el cor,

això produeix un atac de cor,

quan les cèl·lules del muscle cardíac
moren per manca d'oxigen.

Si el coàgul bloqueja
el flux sanguini al cervell,

produirà un ictus.

Un vas perillosament estretat
es pot eixamplar

amb una tècnica
anomenada angioplàstia.

Els metges enfilen un cable
a través del vas

fins al lloc obstruït,

i aleshores hi posen un globus desinflat.

Quan s'infla el globus,
força l'obertura del passatge.

De vegades s'hi posa un "stent",
un tub rígid

que manté obert el vas,

i deixa fluir lliurement la sang

per a subministrar les cèl·lules
asfixiades corrent avall.

Mantenir-se flexibles malgrat la pressió
és un treball dur per a les artèries.

El fluid que canalitzen
és fet de substàncies

que poden fer-se enganxoses
i obstruir-les,

i un cos sa normal
batega uns 70 cops per minut,

i 2.500 milions, pel cap baix,
durant una vida mitjana.

Pot semblar una quantitat insuportable
de pressió

però no cal preocupar-se, les artèries
estan preparades pel repte.