WEBVTT

00:00:06.828 --> 00:00:10.988
Si posem en una filera
tots els vasos sanguinis del cos,

00:00:10.988 --> 00:00:15.119
faran 95.000 km de llarg

00:00:15.119 --> 00:00:21.984
i cada dia duen l'equivalent
de 7.500 litres de sang,

00:00:21.984 --> 00:00:27.058
si bé son els mateixos
quatre o cinc litres que van recirculant,

00:00:27.058 --> 00:00:30.041
lliurant oxigen i nutrients valuosos,

00:00:30.041 --> 00:00:34.310
com glucosa i aminoàcids,
als teixits del cos.

00:00:34.310 --> 00:00:40.240
Tota aquesta sang fa força
contra les parets dels vasos sanguinis.

00:00:40.240 --> 00:00:42.846
Aquesta força s'anomena pressió sanguínia,

00:00:42.846 --> 00:00:46.999
i augmenta i disminueix
amb les fases del batec del cor.

00:00:46.999 --> 00:00:48.995
És més alta durant la sístole,

00:00:48.995 --> 00:00:52.854
quan el cor es contreu per a impulsar
la sang per les artèries.

00:00:52.854 --> 00:00:55.196
Aquesta és la pressió sanguínia sistòlica.

00:00:55.196 --> 00:00:57.694
Quan el cor reposa entre batecs,

00:00:57.694 --> 00:01:02.436
la pressió baixa fins el seu valor mínim,
la pressío diastòlica.

00:01:02.436 --> 00:01:05.862
Un individu típic sa
té una pressió sistòlica

00:01:05.862 --> 00:01:10.348
entre 90 i 120 mm de mercuri,

00:01:10.348 --> 00:01:14.110
i una diastòlica entre 60 i 80.

00:01:14.110 --> 00:01:19.572
Així, una lectura normal és
una mica menys de 120/80.

00:01:19.572 --> 00:01:21.891
La sang creua el conjunt del cos

00:01:21.891 --> 00:01:24.977
a través dels conductes
de l'aparell circulatori.

00:01:24.977 --> 00:01:26.477
En un sistema de canonades,

00:01:26.477 --> 00:01:29.945
vàries coses poden augmentar
la pressió sobre les parets dels tubs:

00:01:29.945 --> 00:01:31.556
les propietats del fluïd,

00:01:31.556 --> 00:01:32.708
més fluïd,

00:01:32.708 --> 00:01:34.520
o tubs més estrets.

00:01:34.520 --> 00:01:36.190
Si la sang s'espesseix,

00:01:36.190 --> 00:01:41.037
cal una pressió més alta per impulsar-la,
I el cor ha de bombar amb més força.

00:01:41.037 --> 00:01:44.782
Una dieta amb molta sal
produeix un resultat semblant.

00:01:44.782 --> 00:01:46.933
La sal afavoreix la retenció d'aigua,

00:01:46.933 --> 00:01:51.397
i el líquid afegit augmenta
el volum i la pressió de la sang,

00:01:51.397 --> 00:01:54.456
i l'estrès,
com en la reacció de lluita o fugida,

00:01:54.456 --> 00:01:58.365
allibera hormones,
com l'epinefrina i la norepinefrina

00:01:58.365 --> 00:02:00.550
que constrenyen vasos claus,

00:02:00.550 --> 00:02:05.211
Incrementant la resistència al flux
i augmentant la pressió corrent amunt.

00:02:05.211 --> 00:02:08.772
Normalment els vasos poden gestionar
aquests canvis fàcilment.

00:02:08.772 --> 00:02:13.211
Les fibres elàstiques de les seves parets
els fan resilients,

00:02:13.211 --> 00:02:18.606
però si la pressió sanguínia
està normalment per sobre de 140/90,

00:02:18.606 --> 00:02:21.846
el que anomenem hipertensió,
i es manté així,

00:02:21.846 --> 00:02:23.970
pot causar problemes seriosos.

00:02:23.970 --> 00:02:26.694
La tensió extra
sobre la paret de l'artèria

00:02:26.694 --> 00:02:28.456
pot produir petits estrips.

00:02:28.456 --> 00:02:30.619
Quan el teixit ferit s'inflama,

00:02:30.619 --> 00:02:33.214
les substàncies que responen
a la inflamació,

00:02:33.214 --> 00:02:36.583
com els glòbuls blancs,
s'agrupen al voltant dels estrips.

00:02:36.583 --> 00:02:41.014
El greix i el colesterol
de la sang també s'hi adhereixen,

00:02:41.014 --> 00:02:43.586
Poden arribar a formar una placa

00:02:43.586 --> 00:02:47.694
que fa més rìgida i gruixuda
la paret interna de l'artèria.

00:02:47.694 --> 00:02:50.498
Aquesta malaltia s'anomena
aterosclerosi,

00:02:50.498 --> 00:02:52.646
i pot tenir conseqüències perilloses.

00:02:52.646 --> 00:02:56.692
Si una placa es trenca,
es forma un coàgul sobre l'estrip,

00:02:56.692 --> 00:02:59.605
i obstrueix el vas, ja prou estretat.

00:02:59.605 --> 00:03:00.922
Si el coàgul és prou gros,

00:03:00.922 --> 00:03:06.745
bloquejarà el flux de nutrients i oxigen
a les cèl·lules corrent avall.

00:03:06.745 --> 00:03:08.374
Als vasos que nodreixen el cor,

00:03:08.374 --> 00:03:10.401
això produeix un atac de cor,

00:03:10.401 --> 00:03:14.892
quan les cèl·lules del muscle cardíac
moren per manca d'oxigen.

00:03:14.892 --> 00:03:17.576
Si el coàgul bloqueja
el flux sanguini al cervell,

00:03:17.576 --> 00:03:19.966
produirà un ictus.

00:03:19.966 --> 00:03:23.091
Un vas perillosament estretat
es pot eixamplar

00:03:23.091 --> 00:03:25.797
amb una tècnica
anomenada angioplàstia.

00:03:25.797 --> 00:03:28.870
Els metges enfilen un cable
a través del vas

00:03:28.870 --> 00:03:30.829
fins al lloc obstruït,

00:03:30.829 --> 00:03:34.903
i aleshores hi posen un globus desinflat.

00:03:34.903 --> 00:03:39.234
Quan s'infla el globus,
força l'obertura del passatge.

00:03:39.234 --> 00:03:41.833
De vegades s'hi posa un "stent",
un tub rígid

00:03:41.833 --> 00:03:45.118
que manté obert el vas,

00:03:45.118 --> 00:03:46.747
i deixa fluir lliurement la sang

00:03:46.747 --> 00:03:50.280
per a subministrar les cèl·lules
asfixiades corrent avall.

00:03:50.280 --> 00:03:53.911
Mantenir-se flexibles malgrat la pressió
és un treball dur per a les artèries.

00:03:53.911 --> 00:03:56.673
El fluid que canalitzen
és fet de substàncies

00:03:56.673 --> 00:03:59.278
que poden fer-se enganxoses
i obstruir-les,

00:03:59.278 --> 00:04:02.930
i un cos sa normal
batega uns 70 cops per minut,

00:04:02.930 --> 00:04:07.723
i 2.500 milions, pel cap baix,
durant una vida mitjana.

00:04:07.723 --> 00:04:10.899
Pot semblar una quantitat insuportable
de pressió

00:04:10.899 --> 00:04:15.108
però no cal preocupar-se, les artèries
estan preparades pel repte.