Els mapes socials revelen les interseccions d’una ciutat, i les separacions

Cada ciutat té els seus veïnats, camarilles i clubs, les línies amagades que uneixen i divideixen a la gent del mateix poble. Què podem aprendre de les ciutats mirant al que la gent comparteix online? Començant amb la seua ciutat, Baltimore, Dave Troy ha estat mirant els tuits dels habitants de la ciutat, que revelen qui viu allí i amb qui parlen, o amb qui no ho fan.

Quan pensem en crear mapes de ciutats

tendim a pensar en carreteres,
carrers y edificis

i la narrativa de liquidació
que portà la seva creació,

o potser penseu
en l’audaç visió d’un dissenyador urbà,

però hi ha més formes
de pensar en crear

mapes de ciutats i com s’han de fer.

Avui, vull ensenyar-vos
un nou tipus de mapa.

Aquet no és un mapa geogràfic.

Aquet és un mapa de relacions
entre les persones del meu poble,

Baltimore, Maryland.

I el que podeu veure ací és
que cada punt representa a una persona,

cada línia representa una relació
entre eixes persones

i cada color representa una comunitat
dins de xarxa.

Jo estic al costat de color verd,
baix a la dreta, on estan els geeks

i TEDx també està
baix a la dreta. (Rialles)

A l’altre costat de la xarxa

solen estar principalment
els afroamericans i llatinoamericans

que solen estar preocupats per coses
diferents de les que estan els geeks.

Perque us feu una idea

a la part verda de la xarxa
els que l’habitem

l’anomenem Smalltimore

ja que ens sembla que vivim
en un poble molt menut.

Sempre veiem
a la mateixa gent

però això és perquè
en veritat no explorem

la profunditat i l’amplada de la ciutat.

A l’altre costat de la xarxa

hi ha gent interessada
en coses com la música hip-hop

i que s’identifiquen amb la vida

en l’àrea de WashingtonDC/Maryland/Virgina

més que amb
la del propi Baltimore.

Però al centre, es veu

que alguna cosa
connecta a les dues comunitats,

els esports.

Tenim als Oriols de Baltimore,
als Baltimore Ravens,

a Michael Phelps, l’olímpic.

Under Armour, deveu conèixer-la,
és una empresa de Baltimore.

I aquesta comunitat dels esports
actua com l’únic pont

entre aquestes dues puntes de la xarxa.

Si mirem San Francisco,

podem veure que alguna cosa
diferent passa a San Francisco.

Per una banda, tenim lòbul dels mitjans
de comunicació, política i noticies

que tendeix a existir
a Baltimore i altres ciutats

però també hi ha un grup
molt predominant

de geeks i techies que son els que
ocupen més de la meitat de la xarxa

i hi ha inclús un grup
molt distint i clar

que identifiquem
com als treballadors de Twitter,

al costat dels geeks, en mig
dels gamers i dels geeks

just a l’altra punta
de l’espectre del hip-hop.

Però també es pot veure

que les tensions que
sentim sobre San Francisco

en quant a la gent que
està preocupada per la gentrificació

i les companyies tecnològiques
que porten una nova riquesa

i assentament a la ciutat són reals,

i es pot veure que
estan documentades aquí.

Es pot veure que la comunitat LGBT

no es porta be amb
la comunitat geek,

la comunitat d’art
i la comunitat de música.

I això porta a coses com aquestes.

[“Esborreu Twitter”]

Vaig rebre esta foto
fa unes setmanes

i mostra el que està passant
a San Francisco

i crec que realment
ho podeu entendre

al veure un mapa com aquest.

Donem un cop d’ull a Rio de Janeiro.

He passat unes setmanes
recollint dades sobre Rio

i una de les coses que destaca
en aquesta ciutat

es que tot està mesclat
d’alguna manera.

És una ciutat molt heterogènia,
no com Baltimore o San Francisco.

Així i tot està el lòbul de gent
interessada en

govern, periòdics,
polítics, columnistes.

TEDxRio està baix a la dreta,
al costat dels bloggers i els escriptors.

Però també hi ha una
gran diversitat de gent

interessada
en diferents tipus de musica.

Es mostren inclús
els fans de Justin Bieber.

Altres bandes, cantants country,

musica gospel, funk, rap
i la comèdia,

inclús hi ha una secció
sencera de drogues i bromes.

Què us pareix?

I l’equip de futbol Flamengo
també esta representat aquí.

Hi ha la mateixa diversitat

d’esports, educació cívica,
i de les arts i la música

però està representat
de forma diferent

i crec que s’adapta
al que entenem de Rio

com una ciutat multicultural
i amb música diversa.

Així que tenim aquestes dades.

És un conjunt de dades increïble
el que tenim sobre les ciutats

potser millor que qualsevol
conjunt de dades que hagem tingut.

Què podem fer?

Crec que el primer és
intentar entendre que

la segregació és una construcció social.

És una cosa que triem si volem fer,
i que podem triar no fer

i si ho pensen

el que fem amb aquestes dades
és apuntar un telescopi a una ciutat

i mirar-la com si fos
la cafeteria gegant d’un institut

i veure com tothom ha planejat
una forma ordenada de seure.

Potser és hora
de sacsejar-la un poc.

També comencem a adonar-nos

de que la raça és
un pobre substitut de la diversitat.

Hi ha gent de tot tipus
de races representades

per tot arreu del mapa.

Mirar nomes la raça

no contribueix
al desenvolupament de la diversitat.

Si tractem d’usar la diversitat

com una mena de fer front
als nostres problemes més intractables

hem de començar a pensar
sobre la diversitat de forma diferent.

Finalment, tenim l’habilitat de crear

intervencions per començar a canviar
la forma de les nostres ciutats

i crec que si tenim
aquesta capacitat

tenim la responsabilitat
de fer-ho.

Què és una ciutat?

Alguns diran que és

una àrea geogràfica o un conjunt
de carrers i edificis

però jo crec
que és la suma de les relacions

de la gent que l’habita

i crec que si comencem a
documentar les relacions

potser tenim l’oportunitat

de crear el tipus de ciutat
que ens agradaria tenir.

Gràcies.

(Aplaudiments)