Quan pensem en crear mapes de ciutats tendim a pensar en carreteres, carrers y edificis i la narrativa de liquidació que portà la seva creació, o potser penseu en l’audaç visió d’un dissenyador urbà, però hi ha més formes de pensar en crear mapes de ciutats i com s’han de fer. Avui, vull ensenyar-vos un nou tipus de mapa. Aquet no és un mapa geogràfic. Aquet és un mapa de relacions entre les persones del meu poble, Baltimore, Maryland. I el que podeu veure ací és que cada punt representa a una persona, cada línia representa una relació entre eixes persones i cada color representa una comunitat dins de xarxa. Jo estic al costat de color verd, baix a la dreta, on estan els geeks i TEDx també està baix a la dreta. (Rialles) A l’altre costat de la xarxa solen estar principalment els afroamericans i llatinoamericans que solen estar preocupats per coses diferents de les que estan els geeks. Perque us feu una idea a la part verda de la xarxa els que l’habitem l’anomenem Smalltimore ja que ens sembla que vivim en un poble molt menut. Sempre veiem a la mateixa gent però això és perquè en veritat no explorem la profunditat i l’amplada de la ciutat. A l’altre costat de la xarxa hi ha gent interessada en coses com la música hip-hop i que s’identifiquen amb la vida en l’àrea de WashingtonDC/Maryland/Virgina més que amb la del propi Baltimore. Però al centre, es veu que alguna cosa connecta a les dues comunitats, els esports. Tenim als Oriols de Baltimore, als Baltimore Ravens, a Michael Phelps, l’olímpic. Under Armour, deveu conèixer-la, és una empresa de Baltimore. I aquesta comunitat dels esports actua com l’únic pont entre aquestes dues puntes de la xarxa. Si mirem San Francisco, podem veure que alguna cosa diferent passa a San Francisco. Per una banda, tenim lòbul dels mitjans de comunicació, política i noticies que tendeix a existir a Baltimore i altres ciutats però també hi ha un grup molt predominant de geeks i techies que son els que ocupen més de la meitat de la xarxa i hi ha inclús un grup molt distint i clar que identifiquem com als treballadors de Twitter, al costat dels geeks, en mig dels gamers i dels geeks just a l’altra punta de l’espectre del hip-hop. Però també es pot veure que les tensions que sentim sobre San Francisco en quant a la gent que està preocupada per la gentrificació i les companyies tecnològiques que porten una nova riquesa i assentament a la ciutat són reals, i es pot veure que estan documentades aquí. Es pot veure que la comunitat LGBT no es porta be amb la comunitat geek, la comunitat d’art i la comunitat de música. I això porta a coses com aquestes. [“Esborreu Twitter”] Vaig rebre esta foto fa unes setmanes i mostra el que està passant a San Francisco i crec que realment ho podeu entendre al veure un mapa com aquest. Donem un cop d’ull a Rio de Janeiro. He passat unes setmanes recollint dades sobre Rio i una de les coses que destaca en aquesta ciutat es que tot està mesclat d’alguna manera. És una ciutat molt heterogènia, no com Baltimore o San Francisco. Així i tot està el lòbul de gent interessada en govern, periòdics, polítics, columnistes. TEDxRio està baix a la dreta, al costat dels bloggers i els escriptors. Però també hi ha una gran diversitat de gent interessada en diferents tipus de musica. Es mostren inclús els fans de Justin Bieber. Altres bandes, cantants country, musica gospel, funk, rap i la comèdia, inclús hi ha una secció sencera de drogues i bromes. Què us pareix? I l’equip de futbol Flamengo també esta representat aquí. Hi ha la mateixa diversitat d’esports, educació cívica, i de les arts i la música però està representat de forma diferent i crec que s’adapta al que entenem de Rio com una ciutat multicultural i amb música diversa. Així que tenim aquestes dades. És un conjunt de dades increïble el que tenim sobre les ciutats potser millor que qualsevol conjunt de dades que hagem tingut. Què podem fer? Crec que el primer és intentar entendre que la segregació és una construcció social. És una cosa que triem si volem fer, i que podem triar no fer i si ho pensen el que fem amb aquestes dades és apuntar un telescopi a una ciutat i mirar-la com si fos la cafeteria gegant d’un institut i veure com tothom ha planejat una forma ordenada de seure. Potser és hora de sacsejar-la un poc. També comencem a adonar-nos de que la raça és un pobre substitut de la diversitat. Hi ha gent de tot tipus de races representades per tot arreu del mapa. Mirar nomes la raça no contribueix al desenvolupament de la diversitat. Si tractem d’usar la diversitat com una mena de fer front als nostres problemes més intractables hem de començar a pensar sobre la diversitat de forma diferent. Finalment, tenim l’habilitat de crear intervencions per començar a canviar la forma de les nostres ciutats i crec que si tenim aquesta capacitat tenim la responsabilitat de fer-ho. Què és una ciutat? Alguns diran que és una àrea geogràfica o un conjunt de carrers i edificis però jo crec que és la suma de les relacions de la gent que l’habita i crec que si comencem a documentar les relacions potser tenim l’oportunitat de crear el tipus de ciutat que ens agradaria tenir. Gràcies. (Aplaudiments)