El país de les meravelles darrere dels grans invents

La necessitat és la mare de la invenció, oi? Bé, no sempre. Steven Johnson ens mostra com algunes de les idees i tecnologies més transformadores, com l'ordinador, no va sorgir per necessitat en absolut, sinó més aviat de l'estranya delícia de joc. Comparteix aquest fascinant exploració, il·lustrada de la història de la invenció. Resulta que, trobarà un futur on la majoria de la gent es diverteix.

(Música)

Fa aproximadament 43.000 anys,

un ós de les cavernes jove va morir en als turons

a la frontera nord-oest de l'actual Eslovènia.

Mil anys més tard, un mamut va morir
en el sud d'Alemanya.

Uns segles després, un voltor comú també va morir

en el mateix veïnatge.

I no sabem gairebé gens
sobre com aquests animals
van trobar la mort,

però aquestes diferents criatures
dispersos per tot el temps i l'espai

compartien una mateixa sort notable.

Després de la seva mort, un os de cadascun
dels seus esquelets

va ser construït per la mà de l'home

en una flauta.

Penseu en això per un segon.

Imagini's que vostè és un home
de les cavernes, fa 40.000 anys.

Vostè ha dominat el foc.

Que s'ha construït eines simples
per a la caça.

Vostè ha après com elaborar peces
de pells d'animals

per mantenir-se calent a l'hivern.

Què seria el proper que triaria
per inventar?

Sembla absurd que inventés la flauta,

una eina que crea vibracions inútils
en molècules d'aire.

Però això és exactament el que van fer
els nostres avantpassats.

Ara bé, això resulta ser
sorprenentment comú

en la història de la innovació.

De vegades la gent inventa coses

perquè volen seguir amb vida
o alimentar als seus fills

o conquerir el poble del costat.

Però amb la mateixa freqüència,

noves idees entren al món

simplement perquè són divertides.

I aquí està la cosa molt estranya:

molts d'aquests invents lúdics,
però aparentment frívols

acaben provocant transformacions
transcendentals

en la ciència, en la política
i la societat.

Prengui nota del que pot ser l'invent
més important dels temps moderns:

ordenadors programables.

Ara bé, la història estàndard és
que els ordinadors descendeixen
de la tecnologia militar,

ja que moltes de les primeres computadores
van ser dissenyades específicament

per trencar els codis de temps de guerra
o calcular trajectòries de coets.

Però de fet, els orígens de la
computadora moderna

són molt més lúdics,

fins i tot musicals,

del que podria imaginar.

La idea darrere de la flauta,

de simplement empenyent l'aire
a través de tubs per fer un so,

finalment va ser modificat per crear
el primer orgue

Fa més de 2.000 anys.

A algú se li va ocórrer la brillant idea
de sons que desencadenen

prement petites palanques
amb els nostres dits,

inventant el primer teclat musical.

Ara, els teclats van evolucionar a partir
dels orgues de clavicordis als de clavicèmbals

al piano,

fins a mitjan segle 19,

quan a un grup d'inventors finalment
se li va ocórrer la idea

d'utilitzar un teclat per disparar no sons sinó lletres.

De fet, la primera màquina d'escriure

originalment va ser anomenada
"la clau de l'escriptura."

Flautes i música han dut a avenços
encara més potents.

Fa uns mil anys,

a l'altura del Renaixement Islàmic,

tres germans a Bagdad van dissenyar un dispositiu

que era un orgue automatitzat.

Ho van anomenar "l'instrument que toca ell sol."

Ara, l'instrument era bàsicament una caixa de música gegant.

L'orgue podria estar capacitat per reproduir
diferents cançons mitjançant l'ús d'instruccions

codificades per la col·locació de passadors
en un cilindre giratori.

I si volies que la màquina reproduís
una cançó diferent,

només havies d' intercanviar un nou
cilindre amb un codi diferent.

Aquest instrument va ser el primer
de la seva classe.

Era programable.

Ara, conceptualment, aquest va ser
un gran salt cap a endavant.

La idea d' hardware i software

es comença a pensar per primera vegada
amb aquesta invenció.

I aquest increïble poderós concepte

no va venir a nosaltres com un instrument
de guerra o de conquesta,

o necessitat en absolut.

Venia de l'estranya delícia de veure un joc de música màquina.

De fet, la idea de màquines programables

es va mantenir viva exclusivament per la música
durant uns 700 anys.

En la dècada de 1700, les màquines
per fer música

es van convertir en les joguines
de l'elit parisenca.

Homes de l'espectacle utilitzàven
els mateixos cilindres codificats

per controlar els moviments físics
del que es va anomenar autòmats,

una espècie primerenca de robot.

Un dels més famosos d'aquests robots

era, ho has endevinat, un flautista automatitzat

dissenyat per un brillant inventor francès

llamado Jacques de Vaucanson.

I Vaucanson va dissenyar el seu robot músic,

ell tenia una altra idea.

Si es pogués programar una màquina
per fer sons agradables,

per què no programar per teixir patrons
encantadors del color de la roba?

En lloc d'utilitzar les clavilles del cilindre
per representar notes musicals,

representarien fils de diferents colors.

Si vols un nou patró per a la seva tela,

només has de programar un nou cilindre.

Aquest va ser el primer teler programable.

Ara, els cilindres eren massa costosos i
consumien molt temps per fer-se,

però mig segle després,

un altre inventor francès anomenat Jacquard

se li va ocórrer la brillant idea d'utilitzar
targetes de paper perforades

en comptes de cilindres de metall.

El paper va resultar ser molt
més barat i més flexible

com una forma de programar el dispositiu.

Aquest sistema de targetes perforades inspirat
per l'inventor d'estil victorià Charles Babbage

per crear la seva màquina analítica,

la primera veritable computadora programable

que s'hagi dissenyat.

I les targetes perforades van ser utilitzades
pels programadors informàtics

tan tard com la dècada de 1970.

Així que faci's aquesta pregunta:

que va fer realment possible
l'ordinador modern?

Sí, la participació militar és una part
important de la història,

però la invenció d'un ordinador
també requereix altres components bàsics:

caixes de música,

robots de joguina interprets de flauta,

teclats per a clau,

patrons de colors teixits en la tela,

i això és només una petita part de la història.

Hi ha una llarga llista d'idees i tecnologies
que canvien el món

que va sortir del joc:

museus públics, cautxú,

teoria de la probabilitat, el negoci d'assegurances

i molts més.

La necessitat no sempre és la mare de la invenció.

L'estat d'ànim lúdic és fonamentalment
exploratori,

la cerca de noves possibilitats al món que ens envolta.

I aquesta cerca és per què
tantes experiències

que es van iniciar amb senzilla delectació i diversió

finalment ens va portar a grans
avanços profunds.

Ara, crec que això té implicacions per a la forma en què ensenyem als nens a l'escola

i com fomentem la innovació
als nostres espais de treball,

però pensant en el joc i les delícies d'aquesta manera

També ens ajuda a detectar el que vindrà després.

Pensi en això: si estigués assegut allí en 1750

tractant d'esbrinar els grans canvis
que vénen a la societat

en el segle 19, el segle 20,

màquines automàtiques, ordinadors,

intel·ligència artificial,

una flauta programable

entretenint a l'elit parisenca

hauria estat com un indici poderós com qualsevol altra cosa al moment.

Semblava que una diversió en el millor,

no és útil d'una manera seriosa,

però va resultar ser el començament d'una
revolució tecnològica

que anava a canviar el món.

Trobareu el futur

on la majoria de la gent es diverteix.