Per què ens encanta la repetició en la música

Quantes vegades es repeteix la tornada de la teva cançó preferida? Quantes vegades l'has sentida? La repetició en la música no és tan sols una característica de les cançons populars occidentals, sinó un fenomen global. Per què? Elizabeth Hellmuth Margulis fa un recorregut a través dels principis bàsics de l'efecte exposició i explica com la repetició ens convida a ser participants actius en la música, més que no pas oients passius. [Dirigit per Andrew Zimbelman, narrat per Addison Anderson, música de Joshua Smoak and Alex Admiral Collier].

Quantes vegades es repeteix la tornada
de la teva cançó preferida?

Pensa quantes vegades l'has sentida.

Probablement dotzenes de vegades
si no mils,

i no només hi ha repetició
a les cançons populars occidentals.

La repetició és una característica
de la música a les cultures de tot el món.

Per què la música recorre
amb tanta freqüència a la repetició?

Una resposta parcial, la trobam
en allò que els psicòlegs anomenen

l'efecte de mera exposició.

En resum, les persones tendim a prefeir
allò que ja coneixem.

Per exemple: sentim una cançó a la ràdio
que no ens agrada especialment,

però després la sentim a una botiga,
al cinema, al supermercat i pel carrer.

Ben aviat en seguim el ritme,
amb els dits, la cantam i, fins i tot,

ens la decarregam.

Aquest efecte
no només funciona amb les cançons,

sinó que serveix per a tot,
des de les formes

fins als anuncis de la Superbowl.

Per què la repetició és tan habitual
precisament en la música?

Per investigar-ho, els psicòlegs
demanaren a un grup de persones

que sentissin composicions
que no tenien repeticions idèntiques.

Se'ls en mostraven extractes
tant de la versió original

com d'una versió manipulada
perquè inclogués repeticions.

Tot i que els qui havien composat
les versions originals eren

alguns dels compositors
més respectats del segle XX

i que les versions amb repeticions
es construïren amb una edició poc curosa,

els participants consideraven que
les repetitives eren més divertides,

interessants i, amb major probabilitat,
compostes per un humà.

La repetició en la música és
intensament compulsiva.

Penseu, si no, en la cançó 'Manà manà',
el clàssic del 'Barri Sèsam'

Si no l'heu sentida abans, és
gairebé impossible que,

després que jo canti 'Manà Manà',
no hi respongueu

'Du duu du du du'.

La repetició connecta irresistiblement

cada pulsació de la música amb la següent.

Quan sentiu un parell de notes,
ja us imagineu què ve després.

La vostra ment canta la cançó
inconscientment,

i, potser sense adonar-vos-en,
la començareu a cantar en veu alta.

S'ha demostrat en estudis recents que,
quan sentim un fragment de música repetit,

és més probable que ballem
o en seguim el ritme amb els dits.

La repetició ens involucra en la música
com a participants virtuals,

més que no pas
com a oients passius.

També s'ha demostrat

que l'atenció dels oients augmenta
amb les repeticions musicals

i que s'orienta cap a aspectes diferents
del so amb cada nova escolta.

La primera vegada, potser
ens fixarem en la melodia, però,

en repetir-se, tal vegada desviarem
l'atenció cap a allò que fa la guitarra.

Això també passa amb el llenguatge
mitjançant la saturació semàntica.

Repetir una expressió com ara
'atlas ad nauseam' pot fer

que l'oient deixi de fixar-se
en què significa i que, en canvi,

pari esment en els sons.
Per exemple, en la forma estranya

en què el so [l] segueix el so '[t]'.
Així, la repetició pot obrir

universos sonors nous als quals
no es pot accedir la primera vegada.

El so [l] després del so [t] pot no ser
estèticament rellevant a 'atlas' ,

però allò que toca el guitarrista
pot tenir un valor expressiu crucial.

La il·lusió parla-cançó mostra

que repetir una frase diverses vegades
augmenta l'atenció dels oients

cap a l'afinació i altres aspectes
temporals relacionats amb el so

de tal manera que les repeticions
en el llenguatge oral

comencen a sonar com si fossin una cançó.

Les seqüències de sons a l'atzar
provoquen un efecte similar.

Els oients tendiran a percebre
les seqüències que han sentit en bucle

com a més musicals que no pas
les que només han sentit una vegada.

La repetició ens estimula
una forma d'orientar-nos cap al so

que consideram genuïnament musical
amb la qual seguim el so

i ens barrejam imaginativament
amb la nota que està a punt de sonar.

Aquesta manera de percebre el so connecta
amb la Imatgeria Musical Involuntària,

que és quan un fragment musical
se'ns fica dins el cap i es repeteix

una vegada i una altra, com si
estés encallat en repetició.

Els crítics valoren negativament
la repetitivitat en la música

perquè creuen que és pueril.
Però la repetició,

més que no pas quelcom menyspreable,
és de fet una característica clau

que genera un tipus d'experiència
que consideram genuïnament musical.