-
¿Què pot saber un científic prudent
de l'Oest Mitjà com jo,
-
per acabar arrestat en una manifestació
davant de la Casa Blanca?
-
I, ¿què faríeu vosaltres si sabéssiu el que sé jo?
-
Comencem per com he arribat fins aquí.
-
Vaig tenir la sort de créixer
-
en un temps en què no era difícil
per al fill d'un agricultor arrendatari
-
estudiar a la universitat estatal.
-
Vaig tenir la gran sort d'anar a la Universitat d'Iowa
-
on vaig estudiar amb el professor James Van Allen,
-
qui va construir instruments
per als primers satèl·lits dels Estats Units.
-
El professor Van Allen em va parlar
de les observacions de Venus:
-
hi havia una radiació de microones intensa.
-
¿Volia dir això que Venus té una ionosfera?
-
¿O que Venus és extremadament calent?
-
La resposta correcta,
-
confirmada per la nau soviètica Venera,
-
és que Venus és molt calent: 482ºC.
-
I es manté calent gràcies
a una espessa atmosfera de diòxid de carboni.
-
Vaig tenir la sort d'entrar a la NASA
-
i proposar amb èxit un experiment per anar a Venus.
-
El nostre instrument va captar
aquesta imatge del vel de Venus,
-
que va resultar ser boirum d’àcid sulfúric.
-
Però mentre construíem l’instrument,
-
em vaig involucrar en els càlculs
-
de l’efecte hivernacle aquí a la Terra,
-
perquè ens vam adonar que la nostra
composició atmosfèrica estava canviant.
-
Vaig acabar dimitint com a investigador principal
-
de l'experiment de Venus
-
perquè un planeta que canvia
davant dels nostres ulls
-
és més interessant i important.
-
Els canvis afectaran tota la humanitat.
-
L'efecte hivernacle es coneix bé
des de fa més d’un segle.
-
El físic britànic John Tyndall, als anys 1850,
-
va mesurar al laboratori la radiació infraroja,
-
que és la calor.
-
Va demostrar que gasos com el CO2
absorbeixen la calor,
-
i actuen com una manta
-
que escalfa la superfície terrestre.
-
Vaig treballar amb altres científics per
analitzar les observacions del clima a la Terra.
-
El 1981, vam publicar un article a la revista Science
-
on s’establia que l’escalfament de 0,4ºC
observat en el segle anterior
-
era consistent amb l’efecte hivernacle
de l'augment de CO2.
-
La Terra segurament s’escalfaria als anys 80,
-
i l’escalfament excediria
l'índex de soroll del clima fortuït
-
cap a finals de segle.
-
També vam determinar que al s. XXI
-
hi hauria canvis a les zones climàtiques,
-
regions propenses a la sequera
a Amèrica del Nord i Àsia,
-
erosió de les capes glacials,
augment del nivell del mar
-
i l’obertura del mític Pas del Nord-oest.
-
Des d’aleshores, tot això ja ha succeït
-
o està a punt de succeir.
-
L'article es va publicar a la primera pàgina
del New York Times
-
i em va portar a testificar
davant del Congrés als anys 80,
-
on vaig subratllar que l'escalfament global
-
augmenta els dos extrems
del cicle de l'aigua de la Terra.
-
Les onades de calor i les sequeres, d'una banda,
-
són conseqüència directa de l'escalfament global,
-
però, a més, com que una atmosfera
més calenta conté més vapor d'aigua
-
amb l'energia latent corresponent,
-
es produiran precipitacions més extremes.
-
Hi haurà tempestes més potents
i inundacions més intenses.
-
El rebombori creat per l'escalfament global
em va fer perdre molt de temps
-
i em va distreure d'altres investigacions,
-
en part perquè m'havia queixat
-
que la Casa Blanca havia canviat el meu testimoni.
-
Així que vaig decidir tornar
-
a dedicar-me només a la ciència
i deixar la comunicació pels altres.
-
Uns 15 anys més tard,
-
l'existència de l'escalfament global
era molt més evident.
-
Moltes de les coses mencionades a l'article del 1981
-
ja eren fets.
-
Vaig tenir l'honor de parlar dos cops
-
amb el president del Grup de treball
sobre el canvi climàtic.
-
Però les polítiques energètiques
es van seguir centrant
-
en trobar més combustibles fòssils.
-
Per aquella època ja teníem dos néts,
-
La Sophie i en Connor.
-
Vaig decidir que no volia
que en un futur diguessin:
-
«El iaio entenia què estava passant,
-
però no ho va explicar bé».
-
Vaig decidir donar una xerrada pública
-
per criticar la manca
d'una política energètica adequada.
-
La ponència va ser a la Universitat d'Iowa el 2004
-
i a l'assemblea del 2005
-
de la Unió Geofísica d'Estats Units.
-
Això va provocar trucades
de la Casa Blanca a la seu de la NASA
-
i em van prohibir fer més xerrades
o parlar amb els mitjans
-
sense autorització prèvia i
expressa de la seu de la NASA.
-
Quan vaig informar el New York Times
d'aquestes restriccions,
-
la NASA va haver de finalitzar la censura.
-
Però va haver-hi conseqüències.
-
Jo utilitzava la primera frase
de la declaració de principis de la NASA:
-
«Entendre i protegir el nostre planeta»,
-
per justificar les conferències que feia.
-
Aviat, es va eliminar la primera frase
de la declaració de principis,
-
i no s'ha tornat a afegir mai més.
-
Els següents anys,
-
cada cop més sentia la necessitat
d'intentar comunicar la urgència
-
d'un canvi en les polítiques energètiques,
-
mentre seguia investigant la física del canvi climàtic.
-
A continuació descriuré la conclusió
més important des del punt de vista de la física,
-
primer, des de l'equilibri energètic de la Terra
-
i, segon, des de la història del clima de la Terra.
-
Afegir CO2 a l'aire és com
afegir una altra manta al llit.
-
Redueix la radiació de la calor de la Terra en l'espai,
-
i deixa un desequilibri energètic temporal.
-
Entra més energia de la que surt,
-
fins que la Terra s'escalfa prou
-
per radiar de nou cap a l'espai
tanta energia com absorbeix del Sol.
-
La quantitat clau és
el desequilibri energètic de la Terra.
-
¿Hi ha més energia entrant que energia sortint?
-
Si és així, hi haurà més calor a la canonada.
-
I succeirà sense afegir cap més gas hivernacle.
-
Finalment, podem mesurar
-
el desequilibri energètic terrestre exactament
-
si mesurem el contingut de calor
en les reserves de calor de la Terra.
-
La reserva més gran, l'oceà,
era la que estava pitjor mesurada,
-
fins que es van distribuir més de 3.000 suros Argo
-
a tots els oceans del món.
-
Aquests suros revelen que la part superior de l'oceà
-
s'està escalfant a una velocitat considerable.
-
La profunditat de l'oceà també guanya calor
a una velocitat més reduïda,
-
i l'energia se'n va cap a la xarxa de gel
que es desfà per tot el planeta.
-
I la terra, a desenes de metres de profunditat,
també s'està escalfant.
-
El desequilibri energètic total actual
-
és d'unes sis desenes parts
de watt per metre quadrat.
-
Això pot no semblar massa,
-
però quan se sumen a tot el planeta,
és una xifra enorme.
-
És unes 20 vegades més gran
-
que la taxa d'ús energètic
de tota la humanitat junta.
-
És equivalent a l'explosió
de 400.000 bombes atòmiques
-
com les d'Hiroshima cada dia,
365 dies a l'any.
-
Aquesta és la quantitat extra d'energia
que la Terra guanya cada dia.
-
Aquest desequilibri,
-
si volem estabilitzar el clima,
-
significa que hem de reduir el CO2
-
de 391 ppm (parts per mil·lió), fins a 350 ppm.
-
Aquest és el canvi necessari
per restaurar l'equilibri energètic
-
i prevenir que se segueixi escalfant.
-
Els que neguen l'existència del canvi climàtic
-
diuen que el Sol és la causa
principal del canvi climàtic.
-
Però el desequilibri energètic es va mesurar
-
en els dies de menor força solar enregistrats,
-
quan l'energia solar que arriba a la Terra era menor.
-
Tot i així, entrava més energia de la que en sortia.
-
Això demostra que les conseqüències
de les variacions solars en el clima
-
estan saturades pels gasos hivernacle
cada cop més elevats,
-
sobretot per cremar combustibles fòssils.
-
Ara parlem de la història del clima de la Terra.
-
Aquestes corbes que mostren la temperatura mundial,
el CO2 atmosfèric i el nivell del mar
-
es van obtenir de nuclis de l'oceà
i nuclis de gel antàrtic,
-
de sediments oceànics i flocs de neu
-
que es van anar acumulant any rere any,
durant 800.000 anys,
-
fins a formar una capa de gel de més de 3 km.
-
Com veieu, hi ha una relació clara
-
entre la temperatura, el CO2 i el nivell del mar.
-
Una anàlisi més detinguda
-
mostra que els canvis de temperatura
precedeixen lleugerament els canvis de CO2
-
durant un parell de segles.
-
Als detractors del canvi climàtic
els agrada utilitzar aquesta dada
-
per confondre i enganyar el públic i diuen:
-
«Mireu, la temperatura
fa que el CO2 canviï, no al revés».
-
Però aquesta demora
és exactament el que s'espera.
-
Els petits canvis en l'òrbita terrestre
-
que passen cada desena o centena de milers d'anys
-
alteren la distribució
de la llum solar a la Terra.
-
Quan hi ha més llum solar
en latituds altes a l'estiu, el gel es fon.
-
Les capes de gel es van reduint
-
i fan que el planeta s'enfosqueixi,
-
absorbint així més llum
i escalfant-se cada cop més.
-
L'oceà cada cop més calent allibera CO2,
-
com una Coca-Cola calenta.
-
I més CO2 causa més escalfament.
-
Per tant, el CO2, el metà i
les capes de gel eren reaccions
-
que amplificaven el canvi de temperatura global
-
i van fer que aquestes antigues oscil·lacions
-
fossin enormes, encara que
el canvi climàtic s'hagués iniciat
-
per una força molt dèbil.
-
El més important és que
aquestes reaccions amplificadores
-
passaran avui.
-
La física no canvia.
-
A mesura que s'escalfa la Terra,
-
ara a causa del CO2 extra que posem a l'atmosfera,
-
el gel es fon, i el CO2 i el metà s'alliberen
-
per l'escalfament oceànic i el desglaç del permagel.
-
Encara que no podem dir a quina velocitat exacta
-
succeiran aquestes reaccions amplificadores,
-
el que és segur és que succeiran,
-
a no ser que aturem l'escalfament.
-
Hi ha proves que indiquen
-
que aquestes reaccions ja han començat.
-
Mesuraments precisos obtinguts
pel satèl·lit gravitatori GRACE
-
revelen que tant Groenlàndia com l'Antàrtida
-
actualment perden massa,
-
uns centenars de kilòmetres cúbics a l'any.
-
I la taxa s'ha anat accelerant
-
des que van començar a fer
aquests mesuraments fa nou anys.
-
El metà també s'està començant a alliberar del permagel.
-
¿Quin és l'augment del nivell del mar
que podem esperar-nos?
-
L'últim cop que el CO2 va arribar a 390 ppm,
-
que és la quantitat actual,
-
el nivell del mar era 15 metres més alt, com a mínim.
-
On esteu asseguts ara seria sota l'aigua.
-
La majoria de les previsions diuen que en aquest segle
-
pujarà al menys un metre més.
-
Jo crec que encara serà més
si seguim cremant combustibles fòssils.
-
Potser arribarem als 5 metres
-
aquest segle, o poc després.
-
La qüestió és que haurem començat un procés
-
que està fora del control de la humanitat.
-
Les capes glacials seguirien desgelant-se durant segles.
-
No existiria una línia de costa estable.
-
Les conseqüències econòmiques
són gairebé incalculables:
-
Centenars de devastacions semblants
a les de Nova Orleans a tot el món.
-
I el més criticable,
-
si seguim negant l'existència del canvi climàtic,
-
és l'exterminació de les espècies.
-
La papallona monarca
-
podria formar part del 20 al 50 per cent d’espècies
-
que el Grup Intergovernamental
d’Experts sobre el Canvi Climàtic
-
estima que s’extingiran abans que acabi aquest segle,
-
si seguim utilitzant combustibles fòssils al ritme actual.
-
L'escalfament global ja ha començat a afectar les persones.
-
L'onada de calor i les sequeres que
van patir Texas, Oklahoma i Mèxic l'any passat,
-
Moscou l'any anterior
-
i Europa l'any 2003,
-
van ser esdeveniments excepcionals,
-
de més de tres desviacions
estàndard fora de la mitjana.
-
Fa cinquanta anys, aquestes anomalies
-
només cobrien de dues a tres desenes parts
de l'1 % de l'àrea terrestre.
-
En els últims anys,
-
a causa de l'escalfament global,
-
ara cobreixen un 10 %:
-
un increment de 25 a 50 vegades superior.
-
Així que podem dir amb força confiança
-
que les onades de calor de Texas
i Moscou no van ser naturals,
-
sinó una causa de l'escalfament global.
-
Un efecte important,
-
de seguir l'escalfament global,
-
serà en el graner d'Estats Units i del món,
-
l'Oest Mitjà i les Grans Planes,
-
que s'espera que esdevinguin propenses
a patir sequeres extremes,
-
pitjors que les del Dust Bowl,
-
només en unes dècades,
-
si permetem que segueixi l'escalfament global.
-
¿Com em vaig ficar cada cop més
-
en aquest intent de comunicar,
-
amb xerrades a 10 països, sent detingut,
-
acabant amb les vacances acumulades
durant més de 30 anys?
-
Gràcies als meus altres néts.
-
Jake és un noi molt positiu i entusiasta.
-
Amb només dos anys i mig
-
creu que pot protegir
la seva germana de dos dies i mig.
-
Seria immoral deixar aquestes persones tan joves
-
amb un sistema climàtic
en una espiral fora de control.
-
Ara bé, la tragèdia del canvi climàtic
-
és que el podem resoldre
-
amb una estratègia simple i honesta:
-
aplicar un impost creixent gradual sobre el carboni
-
a les companyies de combustibles fòssils
-
i distribuir-lo 100 % electrònicament cada mes
-
a tots els residents legals en una base per capita,
-
sense que el govern es quedi ni un cèntim.
-
La majoria de la gent guanyaria
més amb el benefici mensual
-
del que pagaria amb l'augment de preus.
-
Aquesta taxa i els beneficis
-
estimularien l'economia i les innovacions,
-
i crearien milions de llocs de treball.
-
És el requisit principal
per a moure'ns de manera ràpida
-
cap a un futur d'energia neta.
-
Diversos economistes de renom
-
són coautors d'aquesta proposta.
-
Jim DiPeso dels Republicans
per la Protecció del Medi Ambient
-
ho descriu així:
-
"Transparent. Basat en el mercat.
Basat en el mercat. No augmenta el govern.
-
Deixa les decisions sobre energia a les persones.
-
Sembla un pla climàtic conservador".
-
Però enlloc d'aplicar un impost creixent
sobre les emissions de carboni
-
per fer que els combustibles fòssils
paguin el cost real a la societat,
-
els governs obliguen la gent
a subsidiar els combustibles fòssils
-
de 400 a 500 mil milions
de dòlars cada any a tot el món,
-
i fomenten l'extracció de combustibles fòssils:
-
mines a cel obert, sistemes de tall llarg,
fracturació hidràulica,
-
sorra bituminosa, pissarra bituminosa
i perforacions profundes a l'Àrtic.
-
Si seguim així,
-
és ben segur que excedirem els punts d'inflexió,
-
es desintegraran les capes de gel
-
i tot quedarà fora de control
per a les generacions futures.
-
Una gran part de les espècies
-
estaran condemnades a l'extinció.
-
I un increment intens de sequeres i inundacions
-
afectarà greument els graners del món,
-
i causarà una fam massiva i un declivi econòmic.
-
Imagineu-vos un asteroide gegant
-
que va de camí a xocar directament amb la Terra.
-
Això seria l'equivalent
-
al que ens enfrontem ara.
-
Però encara vacil·lem,
-
no actuem per desviar l'asteroide,
-
encara que com més esperem,
-
més difícil i costós serà.
-
Si haguéssim començat el 2005,
-
hauríem necessitat una reducció
d'emissions del 3 % anual
-
per tal de restaurar l'equilibri energètic del planeta
-
i estabilitzar el clima aquest segle.
-
Si comencem l'any que ve, serà un 6 % anual.
-
Si esperem 10 anys, serà un 15 % anual,
-
extremament difícil i car, potser impossible.
-
Però encara no hem ni començat.
-
Ara ja saben el que jo sé,
-
el que em fa sonar l'alarma.
-
És ben clar que no he aconseguit
transmetre el missatge.
-
La ciència és clara.
-
Necessito la vostra ajuda
-
per comunicar la gravetat
i urgència d'aquesta situació,
-
i les solucions, més efectivament.
-
Els ho devem als nostres fills i néts.
-
Gràcies.
-
(Aplaudiments)
closed TED
