L'art fascinant de l'anatomia humana

Vanessa Ruiz ens porta per un viatge il·lustrat de l'art de l'anatomia humana a través dels segles, tot compartint imatges captivadores que fan que aquesta ciència visual —i els artistes contemporanis que s'hi inspiren— cobrin vida. "L'art anatòmic té el poder d'arribar més enllà que les pàgines d'un manual de medicina" diu "i connecta el nostre jo més interior amb els nostres cossos mitjançant l'art".

Com a amant de l'anatomia humana,

m'emociona que per fi
ens centrem en els nostres cossos.

Mitjançant pràctiques
com la medicina preventiva,

l'enfortiment del pacient,

i l'auto-supervisió,

fins a obsessionar-nos amb tot el que fem.

Tot això serveix per promoure

una connexió saludable
entre nosaltres i els nostres cossos.

Tot i aquest focus en ser sans,

els coneixements del públic
sobre el jo anatòmic són escassos.

Hi ha molta gent que no sap
on són els òrgans vitals,

o, fins i tot, com funcionen.

I això és perquè l'anatomia

és difícil d'aprendre,
i cal molt de temps.

Quants de vosaltres vau aprovar anatomia?

Caram, bé...

la majoria sou metges.

Jo també he dedicat moltes hores
a memoritzar centenars d'estructures.

Cosa que cap estudiant d'anatomia
podria fer sense l'ajuda de suport visual.

Perquè al cap i a la fi,

recordis totes les estructures o no,

el que fa que estudiar anatomia
sigui intrigant són les imatges.

Quan les mirem,

veiem un manual de nosaltres mateixos.

Què passa quan acabem d'estudiar?

Aquestes imatges desapareixen

a les pàgines d'un llibre de medicina,

o una aplicació,

i es consulten quan cal.

I el públic en general

només les veu de manera passiva

a la consulta d'un metge.

Des dels inicis de la medicina moderna,

les imatges mèdiques,

i per tant l'anatomia,

han existit, sobretot,
dins l'àmbit de la formació mèdica.

Però ara està passant una cosa fascinant.

Alguns artistes estan traient l'anatomia
dels confins de la medicina

i la porten cap a l'espai públic.

Fa nou anys que catalogo i comparteixo

la pujada de l'art anatòmic amb el públic.

Tot des de la meva perspectiva
com a il·lustradora mèdica.

Però abans d'ensenyar-vos,
com l'art recupera l'anatomia,

cal entendre com l'anatomia
s'ha vist influïda per l'art.

Ara, l'anatomia és,
per naturalesa, una ciència visual,

concepte que va sorgir,
per primer cop, al Renaixement.

Els anatomistes depenien d'artistes

per compartir els descobriments
amb els seus col·legues.

I aquest desig d'entretenir,
a més d'ensenyar,

va donar lloc a les imatges més estranyes
d'il·lustracions anatòmiques.

L'anatomia es va veure atrapada
en una lluita entre ciència, art i cultura

durant més de 500 anys.

Els artistes representaven
cadàvers dissecats com a vius,

en posicions de striptease
anatòmiques divertides.

Imagineu-vos veure això
als vostres llibres.

També els mostraven del tot morts,

sense voler, sense la seva pell.

També es representaven membres amputats
com natures mortes.

I algunes imatges fins i tot
tenien referències de la cultura popular.

Aquesta és la Clara,

un rinoceront famós que va viatjar
per Europa a mitjans de 1700,

època on veure un rinoceront
era una raresa emocionant.

Incloure-la en aquesta il·lustració
era similar al patrocini d'un famós avui.

La introducció del color

va aportar una nova profunditat
i claredat a l'anatomia

que la va fer sorprenent.

A principis del segle XX,

es va trobar l'equilibri perfecte
entre l'art i la ciència

amb l'aparició dels il·lustradors mèdics.

Van crear una representació
universal de l'anatomia,

quelcom que no estava ni viu ni mort,

lliure de les influències
de la cultura artística.

I aquest centrar-se en
la precisió sense adorns

va ser precisament en
benefici de l'educació mèdica.

I això és amb el que estudiem avui.

Però, per què la il·lustració mèdica,

tant passada com present,

captura la nostra imaginació?

Ara estem en sintonia, innatament,
amb la bellesa del cos humà.

I la il·lustració mèdica encara és un art.

Res pot provocar una resposta emocional,

d'alegria a fàstic,

tan forta com el cos humà.

I avui,

els artistes, armats amb aquesta emoció,

prenen l'anatomia
del món de la medicina,

i la revitalitzen mitjançant l'art,
de maneres molt imaginatives.

Un exemple perfecte d'això és l'artista
contemporani espanyol Fernando Vicente.

Agafa il·lustracions anatòmiques
del segle XIX del cos masculí

i les envolta de sensualitat femenina.

Les dones de les seves pintures ens porten
més enllà de la seva anatomia superficial,

i això introdueix una marcada feminitat

que fins ara faltava a la història
de la representació anatòmica.

L'art també es veu a la reparació
i la recuperació del cos humà.

Això és la radiografia d'una dona
amb el turmell dislocat

per un accident patinant.

Com a homenatge al seu trauma,

va encarregar a l'arquitecte
Federico Carbajal, amb seu a Mont-real,

que fes una escultura de filferro
de la seva cama ferida.

Mireu els cargols vermells
ampliats a l'escultura.

Són els cargols quirúrgics reals
usats per reconstruir el seu turmell.

Eines mèdiques que es converteixen en art.

Sovint em pregunten
com escullo el que mostro en línia

o a presentacions a galeries.

Per a mi, és l'equilibri entre la tècnica

i un concepte que amplia els límits
de l'anatomia com a forma de conèixer-se,

per això em va impactar
l'obra de Michael Reedy.

Els seus dibuixos seriosos, sovint
es superposen a elements humorístics.

Per exemple, mireu-li la cara.

Mireu aquestes marques roges.

Michael mostra la inseguretat
causada per un problema de pell

com a monstres maniacs de dibuixos

molests que estan fora de control al fons.

A la figura duplicada,

mostra tota l'anatomia,

i la cobreix de brillantor,

i sembla una llaminadura.

Fent això,

ell resta importància a
la percepció de l'anatomia

tan lligada a la malaltia i la mort.

Ara bé, el proper concepte
potser no té gaire sentit,

però l'anatomia humana ja
no està limitada als humans.

Quan éreu nens,

volíeu que les joguines tinguessin vida?

Jason Freeny compleix aquest desig,

amb disseccions màgiques de joguines.

(Riures)

Podeu pensar que és un matís macabre

als personatges innocents de la infància,

però Jason diu de les seves disseccions:

"Mai he vist que la reacció d'un nen
a la meva obra sigui por."

Sempre se'n meravellen,

es diverteixen

i volen aprendre'n més.

La por a l'anatomia i les vísceres
és una reacció que s'aprèn.

Aquesta anatomització també es trasllada
a objectes amb càrrega política i social.

A "Anatomia de la Guerra"
de Noah Scalin,

veiem una arma disseccionada,
per mostrar òrgans humans.

Però si us hi fixeu,

veureu que li falta el cervell.

I si seguiu mirant, potser veieu que

ha col·locat el recte,
amb molta consideració,

al final del canó de l'arma.

L'artista següent,
que fa molts anys que segueixo,

entusiasma el públic amb l'anatomia.

Danny Quirk és un artista jove

que pinta els subjectes
durant el procés d'auto-dissecció.

Doblega les normes
de la il·lustració mèdica

inserint llums i ombres molt dramàtiques.

Això crea una il·lusió 3-D

que permet, amb facilitat,
pintar directament sobre la pell humana.

Danny fa que sembli
que la persona no té pell de debò.

I aquest efecte

divertit i semblant a un tatuatge

es converteix fàcilment
en una il·lustració mèdica.

Ara, Danny viatja pel món,

i ensenya anatomia al públic,
mitjançant la pintura corporal,

fet pel qual va ser
tan sorprenent descobrir

que el van rebutjar
dels programes d'il·lustració mèdica.

Però li va bé.

També hi ha artistes

que extreuen l'anatomia
tant de la medicina com de l'art

i la porten directament als carrers.

SHOK-1 pinta radiografies gegants
d'icones de la cultura popular.

Mostra com la cultura
pot tenir una anatomia pròpia,

i, al contrari, com la cultura pot
formar part de l'anatomia d'una persona.

Acabes admirant la seva obra

perquè pintar radiografies a mà,
i a més a més amb esprais,

és molt difícil.

Però clar, és un artista de carrer,

que té una carrera en química aplicada.

Nychos, un artista de carrer austríac,

porta el terme "especejament"
a un nou extrem,

i pinta disseccions d'humans i animals
en parets d'arreu del món.

Influït pels còmics i el heavy metal,

Nychos confereix a l'anatomia
una energia molt jove i seductora

que m'encanta.

Els artistes de carrer pensen
que l'art és del públic.

I l'anatomia de carrer és captivadora

perquè està molt allunyada del
món de la medicina.

T'obliga a mirar-la,

a reflexionar sobre anatomia,

la trobis bonica,

fastigosa,

macabra

o meravellosa, com jo.

Que provoqui aquestes respostes

és a causa de la relació canviant
i íntima que hi tenim.

Tots els artistes que us he mostrat

usen il·lustracions mèdiques
per crear el seu art.

Però per a ells,

l'anatomia no és només
quelcom per memoritzar,

sinó la base per entendre
el cos humà a un nivell significatiu;

per fer que ens hi sentim identificats,

sigui amb dibuixos,

pintura corporal

o pintura de carrer.

L'art anatòmic té el poder

d'arribar més enllà
que un manual de medicina

d'encendre l'emoció del públic,

i revitalitzar l'entusiasme en la medicina

i connecta el jo interior
amb el cos mitjançant l'art.

Gràcies.

(Aplaudiments)