Return to Video

Hi ha una manera millor de morir i l'arquitectura hi pot ajudar

  • 0:01 - 0:05
    M'agradaria explicar-vos una història
    sobre la mort i l'arquitectura.
  • 0:05 - 0:09
    Fa cent anys, ens moríem
    d'infeccions, com la pneumònia,
  • 0:09 - 0:13
    que, si ens agafaven fort
    se'ns enduien ben de pressa.
  • 0:13 - 0:17
    Normalment ens moríem a casa,
    al llit, cuidats per la família,
  • 0:17 - 0:18
    això era la opció més normal
  • 0:18 - 0:21
    perquè la majoria
    no tenia accés a la medicina.
  • 0:22 - 0:24
    Al segle XX van cambiar
    molt les coses.
  • 0:24 - 0:26
    Noves medecines, com la penicil·lina,
  • 0:26 - 0:29
    permetien curar
    les malalties infeccioses.
  • 0:29 - 0:32
    Es van inventar noves tecnologies,
    com els raigs X.
  • 0:32 - 0:35
    I com que eren tan grans i cares,
  • 0:35 - 0:38
    calia construir grans edificis
    on posar-les,
  • 0:38 - 0:40
    que es van convertir
    en els hospitals moderns.
  • 0:40 - 0:41
    Després de la Segona Guerra Mundial,
  • 0:41 - 0:44
    molts països van crear
    sistemes de sanitat universals
  • 0:44 - 0:47
    perquè tothom pogués accedir
    al tractament necessari.
  • 0:47 - 0:51
    I com a resultat, l'esperança de vida
    va passar dels 45 anys a principi de segle
  • 0:51 - 0:53
    a gairebé el doble avui en dia.
  • 0:53 - 0:57
    El segle XX va ser un temps d'optimisme
    sobre el que la ciència ens podia oferir,
  • 0:57 - 1:01
    però amb tota aquesta atenció en la vida,
    ens vam oblidar de la mort,
  • 1:01 - 1:03
    inclús quan canviava totalment
    com veiem la mort.
  • 1:04 - 1:05
    Jo sóc arquitecta
  • 1:05 - 1:08
    i durant l'últim any i mig
    he investigat aquests canvis
  • 1:08 - 1:11
    i el que signifiquen per l'arquitectura
    relacionada amb la mort.
  • 1:11 - 1:14
    Avui en dia ens morim
    de càncer o malalties del cor,
  • 1:14 - 1:18
    per tant, molts patirem
    un llarg període de malaltia crònica
  • 1:18 - 1:20
    al final de la vida.
  • 1:20 - 1:21
    Durant aquest període,
  • 1:21 - 1:27
    passarem molt de temps
    en hospitals, hospicis i residències.
  • 1:27 - 1:29
    Tots hem estat en un hospital modern.
  • 1:29 - 1:32
    En coneixem els fluorescents
    i els passadissos interminables
  • 1:32 - 1:35
    i les cadires incòmodes.
  • 1:35 - 1:39
    L'arquitectura dels hospitals
    s'ha guanyat la mala reputació que té.
  • 1:39 - 1:42
    Però el que sorprèn és que
    no sempre havia estat així.
  • 1:42 - 1:46
    Aquest és L'Ospedale degli Innocenti,
    construït el 1419 per Brunelleschi,
  • 1:46 - 1:50
    un dels arquitectes més famosos
    i influents del seu temps.
  • 1:50 - 1:54
    I quan mires aquest edifici i
    penses en els hopitals d'avui,
  • 1:54 - 1:57
    el que em sorprèn és
    l'ambició d'aquest edifici.
  • 1:57 - 1:58
    És ben bé un gran edifici.
  • 1:58 - 2:00
    Té aquests patis al mig
  • 2:00 - 2:03
    perquè les habitacions
    tinguin claror i aire fresc,
  • 2:03 - 2:05
    i les habitacions són grans
    amb els sostres alts,
  • 2:05 - 2:08
    perquè siguin més acollidores
    per als pacients.
  • 2:08 - 2:09
    I és bonic també.
  • 2:09 - 2:13
    Sembla que ens haguem oblidat
    que això és possible en un hospital.
  • 2:13 - 2:17
    Si volem millors edificis
    on morir, n'hem de parlar,
  • 2:17 - 2:20
    però com que el tema de la mort
    no ens resulta fàcil
  • 2:20 - 2:21
    no en parlem,
  • 2:21 - 2:24
    i no qüestionem com la societat
    ens plantegem la mort.
  • 2:24 - 2:28
    Una de les coses que més em va sorprendre
    de la investigació
  • 2:28 - 2:30
    és la facilitat amb què canvien
    les actituds.
  • 2:30 - 2:33
    Aquest és el primer crematori
    del Regne Unit,
  • 2:33 - 2:36
    construït a Woking als voltants del 1870.
  • 2:36 - 2:39
    Quan el van construir, hi va haver
    protestes a la localitat.
  • 2:39 - 2:44
    La cremació no era acceptable socialment,
    el 99,8 % de la gent s'enterrava.
  • 2:44 - 2:48
    Ara, cent anys després, es crema
    en el 75 % dels casos.
  • 2:48 - 2:50
    De fet la gent està oberta al canvi
  • 2:50 - 2:53
    si hi ha l'oportunitat de parlar-ne.
  • 2:53 - 2:56
    Aquesta conversa sobre la mort
    i l'arquitectura
  • 2:56 - 2:59
    és el que volia iniciar quan
    vaig fer la meva primera exposició
  • 2:59 - 3:03
    a Venècia el juny,
    que es titulava "Mort a Venècia".
  • 3:04 - 3:05
    La idea era que fos divertida
  • 3:05 - 3:08
    perquè la gent s'hi pogués implicar.
  • 3:08 - 3:11
    Aquí hi ha un dels objectes exposats,
    un mapa interactiu de Londres
  • 3:11 - 3:14
    que mostra la quantitat del sòl
    a la ciutat
  • 3:14 - 3:16
    que es dedica a la mort,
  • 3:16 - 3:18
    i quan hi passes la mà per sobre,
  • 3:18 - 3:23
    el nom del terreny, de l'edifici
    o del cementiri apareix.
  • 3:23 - 3:25
    Un altre dels objectes exposats
    és una sèrie de postals
  • 3:25 - 3:27
    que la gent es pot endur.
  • 3:27 - 3:30
    Mostren habitatges, hospitals,
  • 3:30 - 3:32
    cementiris i tanatoris,
  • 3:32 - 3:35
    i expliquen la història
    dels diferents espais
  • 3:35 - 3:37
    pels quals passem
    abans i després de la mort.
  • 3:37 - 3:40
    Volíem demostrar que
    on morim
  • 3:40 - 3:43
    és una part clau de com morim.
  • 3:43 - 3:48
    El més extrany és com la gent
    va reaccionar a l'exposició,
  • 3:48 - 3:50
    especialment a les parts audiovisuals.
  • 3:50 - 3:54
    Hi havia gent que ballava, corria, saltava
  • 3:54 - 3:57
    intentant activar els objectes
    de maneres diferents
  • 3:57 - 3:59
    i hi havia un moment en què paraven
  • 3:59 - 4:02
    i recordaven que estaven en una exposició
    sobre la mort,
  • 4:02 - 4:05
    i que potser no era així com
    s'havien de comportar.
  • 4:05 - 4:07
    Però de fet, em pregunto
    si hi ha una manera
  • 4:07 - 4:10
    d'actuar envers la mort.
  • 4:10 - 4:14
    I si no, voldria saber
    què creieu que és una bona mort,
  • 4:14 - 4:18
    i com hauria de ser l'arquitectura
    que l'acompanya,
  • 4:18 - 4:22
    i si hauria de ser una mica menys així
    i una mica més així.
  • 4:22 - 4:24
    Gràcies.
  • 4:24 - 4:27
    (Aplaudiments)
Title:
Hi ha una manera millor de morir i l'arquitectura hi pot ajudar
Speaker:
Alison Killing
Description:

En aquesta xerrada breu i provocadora, l'arquitecta Alison Killing parla dels edificis relacionats amb la mort: cementiris, hospitals, cases. La manera com morim està canviant i els espais que construïm per morir... potser també haurien de canviar. És una manera sorprenent i fascinant de veure una part amagada de les nostres ciutats i de les nostres vides.

more » « less
Video Language:
English
Team:
closed TED
Project:
TEDTalks
Duration:
04:39

  • Òscar Aznar Alemany

    Alerta: 'medecina' és un medicament, 'medicina' és la ciència.

    Els segles es posen en números romans.

    Alerta amb el punt volat de la ela geminada. Ha de ser volat.

    Si alguna paraula no és estrictament necessària o la mateixa frase es pot dir d'una altra manera, és millor fer canvis en les frases llargues per facilitar la lectura sempre que el missatge es mantingui.

    'com que eren tan grans i cares': el 'que' és necessari en català.

    El complement indirecte va introduït per la preposició 'a': 'per als pacients' i no 'pels pacients'.

    Utilitzem els percentatges i símbols de monedes conegudes per transmetre més de pressa en menys espai.

    Pareu molta atenció als accents i no oblideu els punts finals de les frases.

Catalan subtitles

Revisions Compare revisions

Our website uses cookies for analysis purposes.