Com les escoles públiques americanes mantenen els nens en la pobresa | TEDxBeaconStreet
-
0:17 - 0:19Vull parlar-los dels meus nens.
-
0:19 - 0:24Tothom pensa que els seus nens
són els més meravellosos, -
0:24 - 0:26els més guapos que hi ha hagut mai.
-
0:27 - 0:28Però els meus ho són.
-
0:28 - 0:30(Rialles)
-
0:30 - 0:32Tinc 696 nens,
-
0:32 - 0:37que són els més intel·ligents,
creatius, innovadors, -
0:37 - 0:40brillants i poderosos
que mai hagin vist. -
0:41 - 0:46Qualsevol estudiant a qui he tingut
l'honor d'ensenyar, és el meu nen. -
0:46 - 0:50De totes formes, com que els seus pares
"reals" no són rics, -
0:50 - 0:53i també, crec jo, perquè són
de color, en la seva majoria, -
0:53 - 0:56rarament veuran en si mateixos
-
0:56 - 0:58la genialitat que jo veig en ells.
-
0:59 - 1:01Perquè quan els miro, em veig a mi mateixa
-
1:02 - 1:04o el que jo hauria pogut ser.
-
1:05 - 1:08Sóc filla de pares treballadors,
-
1:08 - 1:10amb carrera universitària, afroamericans,
-
1:10 - 1:13que van escollir ser servidors públics:
-
1:13 - 1:17el meu pare, pastor;
la meva mare, educadora. -
1:17 - 1:20La riquesa mai va ser l'objectiu principal
a casa nostra. -
1:21 - 1:22I com que no érem rics,
-
1:22 - 1:25vivíem en un barri que tampoc era ric,
-
1:25 - 1:28i per tant, amb un sistema escolar
que tampoc era ric. -
1:28 - 1:32Però, per sort, vam guanyar
la grossa de l'educació -
1:32 - 1:34en un programa voluntari
contra la segregació -
1:34 - 1:38que duia en bus a nens − negres
i de color − des de barris pobres -
1:38 - 1:40fins a escoles suburbanes
− riques i blanques. -
1:41 - 1:45Als cinc anys, agafava un bus
que trigava una hora -
1:45 - 1:47a arribar a un lloc llunyà
-
1:47 - 1:49per rebre una millor educació.
-
1:49 - 1:54Als cinc anys, pensava
que tothom tenia una vida com la meva. -
1:54 - 1:56Pensava que tots anaven a l'escola
-
1:56 - 1:59i eren els únics que usaven
el marró per pintar -
1:59 - 2:00els dibuixos de la seva família,
-
2:00 - 2:04mentre que tots els altres usaven
el color préssec. -
2:04 - 2:08Als cinc anys, pensava
que tothom era com jo. -
2:08 - 2:12Però quan em vaig fer gran,
vaig adonar-me de coses, com ara: -
2:13 - 2:15Com és que la meva amiga, la veïna,
no s'ha de llevar -
2:15 - 2:17a les cinc del matí,
-
2:17 - 2:19per anar a una escola que està a una hora?
-
2:20 - 2:22Com és que jo estic aprenent
a tocar el violí, -
2:22 - 2:26mentre que els meus veïns
no tenen ni classes de música? -
2:27 - 2:30Per què els meus amics del barri
fan servir els materials d'aprenentatge -
2:30 - 2:33que jo feia anar fa 2 o 3 anys?
-
2:34 - 2:36Ja ho veuen, tal com em feia gran,
-
2:36 - 2:40vaig començar a tenir
una sensació d'il·legitimitat a la panxa, -
2:40 - 2:44com si estigués fent una cosa
que se suposava que no havia de fer, -
2:44 - 2:47com si estigués agafant una cosa
que no era meva, -
2:48 - 2:49com si rebés un regal
-
2:49 - 2:51que duia el nom d'algú altre.
-
2:52 - 2:55Totes aquelles coses meravelloses
a les que estava sent exposada -
2:55 - 2:57i que estava experimentant,
-
2:57 - 3:00vaig sentir que en realitat
no em corresponien a mi. -
3:01 - 3:05No em corresponien una biblioteca ni
instal·lacions esportives ben equipades, -
3:05 - 3:07o uns patis segurs on jugar.
-
3:08 - 3:10No em corresponien els tallers de teatre
-
3:10 - 3:13amb obres i representacions
cada temporada; -
3:13 - 3:15art digital, visual, dramàtic.
-
3:15 - 3:20No em corresponien els laboratoris
ben equipats de biologia o química, -
3:20 - 3:23els autobusos escolars
que em duien de porta a porta, -
3:23 - 3:25els dinars escolars acabats de fer
-
3:25 - 3:27o fins i tot l'aire condicionat.
-
3:28 - 3:30Són coses que els meus nens no tenen.
-
3:30 - 3:32Ja veuen, tal com em feia gran,
-
3:32 - 3:35si bé estava agraïda
per aquesta increïble oportunitat -
3:35 - 3:37que m'estaven donant,
-
3:37 - 3:39hi havia l'eterna punxada a la panxa:
-
3:40 - 3:42però i què passa amb tots els altres?
-
3:43 - 3:46Hi ha milers de nens com jo,
-
3:46 - 3:48que també ho mereixen.
-
3:48 - 3:50Per què no ho té tothom?
-
3:50 - 3:54Per què l'educació de qualitat és
exclusivament pels rics? -
3:55 - 3:59Era com si tingués una espècie de
síndrome del supervivent. -
3:59 - 4:02Tots els meus amics del barri vivien
-
4:02 - 4:04un desastre educatiu
-
4:04 - 4:07del que un viatge en bus m'havia salvat.
-
4:08 - 4:10Jo era un Moisès de l'educació, cridant:
-
4:10 - 4:12"Deixa anar la meva gent...
-
4:12 - 4:14a escoles de qualitat!"
-
4:14 - 4:15(Rialles)
-
4:15 - 4:20Jo mateixa havia vist com
es tractava i s'educava a l'altra meitat. -
4:20 - 4:23Havia vist la terra promesa
a nivell educatiu, -
4:23 - 4:27i no hi havia manera
de justificar aquella disparitat. -
4:29 - 4:34Jo ara ensenyo al mateix sistema educatiu
del que vaig fugir. -
4:35 - 4:39Conec de primera mà les eines
que em van donar com a estudiant, -
4:39 - 4:43i ara, com a mestra, no tinc accés
a aquelles mateixes eines -
4:43 - 4:45per donar-les als meus alumnes.
-
4:45 - 4:50Moltes nits he plorat de frustració,
-
4:50 - 4:51d'ira
-
4:51 - 4:52i de pena,
-
4:52 - 4:56perquè no puc ensenyar els meus nens
com m'ensenyaren a mi, -
4:56 - 5:00perquè no tinc accés
als mateixos recursos o eines -
5:00 - 5:02que utilitzaren per ensenyar-me a mi.
-
5:03 - 5:05Els meus nens es mereixen molt més.
-
5:06 - 5:09I seguim donant-nos cops de cap
contra el següent terme: -
5:09 - 5:11"Fractura educativa, fractura educativa!"
-
5:12 - 5:15De debò és tan difícil entendre
-
5:15 - 5:18per què uns nens se'n surten
i els altres no? -
5:18 - 5:20Ho dic seriosament.
-
5:20 - 5:23Crec que estem molt equivocats.
-
5:23 - 5:24Crec que,
-
5:24 - 5:26com la Gloria Ladson-Billings diu,
-
5:26 - 5:31caldria canviar paradigma i llenguatge
i dir les coses pel seu nom. -
5:31 - 5:33No és una fractura educativa:
-
5:34 - 5:36és un deute educatiu,
-
5:36 - 5:41per tots els recursos educatius
que no s'invertiren en el passat -
5:41 - 5:45en l'educació de nens de color
al llarg del temps. -
5:47 - 5:50Un secret poc conegut
de la història americana -
5:50 - 5:55és que la sola institució americana creada
específicament per a la gent de color -
5:55 - 5:57és el comerç d'esclaus d'Amèrica
-
5:58 - 6:00− i alguns diuen el sistema
de presons, -
6:00 - 6:02però aquest és tema
per una altra TED Talk. -
6:02 - 6:03(Rialles)
-
6:03 - 6:08El sistema escolar públic d'aquest país
fou construït, comprat i costejat -
6:08 - 6:12amb el comerç generat
pel tràfic d'esclaus i el seu treball. -
6:12 - 6:16Mentre els afroamericans eren esclavitzats
i se'ls prohibia anar a escola, -
6:16 - 6:19el seu treball establí
la mateixa institució -
6:20 - 6:21de la qual eren exclosos.
-
6:22 - 6:27Des de llavors, cada sentència,
cada política educativa o reforma, -
6:27 - 6:30ha estat un intent
per actualitzar el disseny, -
6:30 - 6:33en lloc d'aturar-lo i reconèixer:
-
6:33 - 6:35estàvem equivocats des del començament.
-
6:37 - 6:41Una simplificació extrema
de la història de l'educació americana. -
6:41 - 6:43Bé, espero que em perdonin.
-
6:44 - 6:47Als negres se'ls exclou
− per l'esclavatge. -
6:47 - 6:49Amb l'ajuda de filàntrops blancs,
-
6:49 - 6:51creen les seves pròpies escoles.
-
6:51 - 6:53Separats però iguals, això estava bé.
-
6:54 - 6:57Però mentre tots sabem
que estaven separats, -
6:57 - 6:58de cap manera eren iguals.
-
6:59 - 7:04Busquin Brown vs. el Consell Educatiu
de Topeka, Kansas, 1954: -
7:04 - 7:07la segregació racial legal
esdevé il·legal. -
7:08 - 7:14Però molt poca gent para atenció
a les sentències que, des de llavors, -
7:14 - 7:19han arruinat la terra promesa
a nivell educatiu per a tots els nens -
7:19 - 7:22que la sentència Brown vs. el Consell
pretenia donar-los. -
7:22 - 7:26Alguns creuen que les nostres escoles
són avui més segregades -
7:26 - 7:31del que mai ho van ser abans que
intentéssim abolir la segregació. -
7:32 - 7:35Ensenyar als meus nens sobre l'abolició,
els 9 de Little Rock, -
7:35 - 7:37els drets civils,
-
7:37 - 7:40és un moment complicat a la meva aula,
-
7:40 - 7:43quan escolto la veu d'un nen que pregunta:
-
7:44 - 7:47"Si la segregació racial a les escoles
fou abolida al 1954, -
7:47 - 7:49com és que aquí no hi ha nens blancs?"
-
7:49 - 7:51(Rialles)
-
7:51 - 7:52Aquests nens no són idiotes.
-
7:53 - 7:55Saben exactament què està passant,
-
7:55 - 7:57i què no passa.
-
7:57 - 7:59Saben que pel que fa a l'educació,
-
8:00 - 8:02les vides negres no importen
-
8:03 - 8:04i mai no ho han fet.
-
8:06 - 8:13Durant anys, he intentat desesperadament
inculcar als nens l'amor per la lectura. -
8:13 - 8:16Vaig crear una modesta biblioteca d'aula
-
8:16 - 8:19amb llibres que havia acumulat
en llibreries de vell, -
8:19 - 8:22tendes de segona mà, golfes...
-
8:22 - 8:24Però cada cop que deia
les terribles paraules: -
8:24 - 8:26"Emporteu-vos un llibre i llegiu-lo",
-
8:27 - 8:29era com si els hagués declarat la guerra.
-
8:29 - 8:31Era una tortura.
-
8:31 - 8:33Un dia,
-
8:33 - 8:36després de sentir a parlar sobre una web
que es diu DonorsChoose, -
8:36 - 8:38on els mestres fan llistes
-
8:38 - 8:40de coses que necessiten
per les seves aules -
8:41 - 8:43i donants anònims les fan realitat,
-
8:43 - 8:47vaig decidir aventurar-me
i fer la meva llista -
8:47 - 8:50de la biblioteca somiada
per a un adolescent. -
8:51 - 8:56Més de 200 llibres nous de trinca
van arribar a la meva aula, un a un. -
8:56 - 9:01Cada dia hi havia nous paquets
i els meus nens exclamaven amb alegria: -
9:01 - 9:03"És com si fos Nadal!"
-
9:03 - 9:04(Rialles)
-
9:04 - 9:05Després deien:
-
9:05 - 9:08"Sra. Sumner, d'on vénen
aquests llibres?" -
9:08 - 9:09I jo els responia:
-
9:09 - 9:13"De desconeguts de tot el país,
que han volgut que els tinguéssiu." -
9:14 - 9:17I ells em deien quasi recelant:
-
9:18 - 9:20"Però si són nous!"
-
9:20 - 9:21(Rialles)
-
9:21 - 9:23I jo els responia:
-
9:23 - 9:24"Us mereixeu llibres nous de trinca."
-
9:26 - 9:29L'experiència em va tocar la fibra
sensible quan una de les nenes -
9:29 - 9:32digué, mentre obria un dels envoltoris:
-
9:33 - 9:38"Sra. Sumner, sap? Pensava
que vostè havia comprat els llibres -
9:38 - 9:40perquè els profes sempre
ens estan comprant coses. -
9:41 - 9:45Però saber que a un desconegut,
algú que ni tan sols conec, -
9:45 - 9:47li importo tant,
-
9:47 - 9:49és molt guai."
-
9:50 - 9:52Saber que els desconeguts
s'ocuparan de tu -
9:52 - 9:54és un privilegi nou per als meus nens.
-
9:56 - 9:57Des de la donació,
-
9:58 - 10:01hi ha hagut un fluxe constant de nens
que s'enduen llibres a casa, -
10:01 - 10:04i després els tornen exclamant:
-
10:04 - 10:06"Aquest era bo!"
-
10:06 - 10:07(Rialles)
-
10:07 - 10:09Ara, quan dic:
"Endueu-vos un llibre per llegir" -
10:09 - 10:11els nens corren cap a la meva biblioteca.
-
10:13 - 10:15No era que no volguessin llegir,
-
10:15 - 10:19els encanta llegir,
si hi ha els recursos necessaris. -
10:21 - 10:23Institucionalment parlant,
-
10:23 - 10:27el sistema escolar públic mai ha estat
just amb els nens de color. -
10:28 - 10:30Ens seguim fixant en els resultats finals
-
10:30 - 10:32o les notes dels exàmens,
-
10:32 - 10:34i seguim frustrant-nos.
-
10:34 - 10:36Arriba la catàstrofe i ens preguntem:
-
10:36 - 10:39"Com ho hem fet tan malament?
Com hem arribat fins aquí?" -
10:40 - 10:41De debò?
-
10:41 - 10:43Si descuides un nen durant prou temps,
-
10:43 - 10:46no tens dret a sorprendre't
-
10:46 - 10:48quan les coses no surten bé.
-
10:49 - 10:51Ja n'hi ha prou d'estar perplexos
-
10:51 - 10:52o confosos
-
10:52 - 10:54o desconcertats
-
10:54 - 10:56amb la fractura educativa,
-
10:56 - 10:58la diferència d'ingressos
-
10:58 - 10:59els índexs d'empresonament,
-
10:59 - 11:04o quin sigui el nou terme de moda
per a la disparitat socioeconòmica. -
11:05 - 11:07Els problemes que tenim com a país
-
11:07 - 11:09són els problemes que hem creat
com a país. -
11:10 - 11:14La qualitat de l'educació
és directament proporcional -
11:14 - 11:16a l'accés a la universitat,
-
11:16 - 11:18a l'accés a feines,
-
11:18 - 11:19a l'accés al futur.
-
11:21 - 11:27Fins que no visquem en un món on cada nen
pugui tenir una educació de qualitat, -
11:27 - 11:28visqui on visqui,
-
11:28 - 11:30amb independència del color de la pell,
-
11:30 - 11:34hi ha coses que podem fer
a nivell macro. -
11:35 - 11:39La despesa escolar no pot decidir-se
en funció dels impostos a la propietat -
11:39 - 11:41o d'alguna equació econòmica de moda
-
11:41 - 11:44per la qual els nens rics continuen
rebent ajuts estatals, -
11:44 - 11:45mentre als nens pobres
-
11:45 - 11:50se'ls segueixen treien
el menjar i els recursos de la boca. -
11:50 - 11:54Governadors, senadors, alcaldes, regidors:
-
11:54 - 11:57si volem que l'educació pública
es digui educació pública, -
11:57 - 11:59llavors ho hauria de ser.
-
11:59 - 12:02Si no, hauríem de dir-ne
el que realment és: -
12:02 - 12:04assegurança de pobresa.
-
12:05 - 12:06"Educació pública:
-
12:06 - 12:09assegurant la pobresa
dels nens pobres des de 1954." -
12:09 - 12:11(Rialles)
-
12:12 - 12:18Si com a país, realment creiem que
l'educació és el "gran anivellador", -
12:18 - 12:21això és el que hauria de ser:
igual i justa. -
12:22 - 12:26Fins llavors, no hi haurà democràcia
en la nostra educació democràtica. -
12:27 - 12:29A un nivell intermig,
-
12:29 - 12:33històricament,
l'educació dels nens de color -
12:33 - 12:36sempre ha depès
de la filantropia dels altres. -
12:36 - 12:39I, per desgràcia, encara és així avui.
-
12:39 - 12:44Si el seu fill o filla, nebot
o neboda, o veí -
12:44 - 12:45o en Peret de carrer avall
-
12:46 - 12:48va a una escola rica,
-
12:48 - 12:51proposi al comité escolar el repte
d'adoptar una escola pobra -
12:51 - 12:54o una classe pobra.
-
12:54 - 12:57Tanqui la fractura establint
comunicacions -
12:57 - 12:59i relacions que importin.
-
13:00 - 13:02Quan els recursos es comparteixen,
-
13:02 - 13:03no es divideixen:
-
13:03 - 13:05es multipliquen.
-
13:06 - 13:07I a un nivell micro:
-
13:07 - 13:09si vosté és un ésser humà,
-
13:10 - 13:11doni.
-
13:11 - 13:15Temps, diners, recursos, oportunitats,
-
13:15 - 13:18el que sigui que tingui al cor.
-
13:19 - 13:21Hi ha webs com DonorsChoose
-
13:21 - 13:23que reconeixen la disparitat
-
13:23 - 13:25i volen fer-hi alguna cosa
de veritat. -
13:27 - 13:30Què és un fuster sense eines?
-
13:30 - 13:32Què és una actriu sense escenari?
-
13:33 - 13:35Què és un científic sense laboratori?
-
13:36 - 13:38Què és un metge sense eines?
-
13:40 - 13:41O equipament?
-
13:42 - 13:43Els ho diré:
-
13:44 - 13:45són els meus nens.
-
13:46 - 13:48No haurien de ser també els seus nens?
-
13:48 - 13:50Gràcies.
-
13:50 - 13:52(Aplaudiments)
- Title:
- Com les escoles públiques americanes mantenen els nens en la pobresa | TEDxBeaconStreet
- Speaker:
- Kandice Sumner
- Description:
-
Per què una bona educació ha de ser exclusiva pels nens rics? A les escoles en barris amb baixos ingressos arreu dels EUA, específicament en comunitats de color, hi falten els recursos que es consideren normals a les escoles més riques − coses com ara instruments musicals, llibres nous, dinars escolars saludables i camps de fútbol − i això genera un impacte real en el potencial dels estudiants. La Kandice Sumner veu la disparitat cada dia a la seva aula de Boston. En aquesta inspiradora xerrada, ens demana d'afrontar els fets − i canviar-los.
- Video Language:
- English
- Team:
- closed TED
- Project:
- TEDxTalks
- Duration:
- 14:04