Euskaraz - 'Izan Pirata' dokumentala

Izan Pirata dokumentalaren transkripzioa euskaraz.

Produït pels Pirates de Donostia.

Estic molt orgullós de veure tanta gent feliç aquesta nit.

Felicitats Pirates!

Si algú no ho sap, això és Ska.

Si a l'agost d'aquell 2003 ens haguessin preguntat

fins on arribaria en deu anys el que estàvem començant en aquell moment

no haguessim sabut respondre.

Però avui dia la resposta és clara,

la tinc davant els meus ulls

remada rere remada, hem abordat Donostia

felicitats a tots i totes!

Sigues Pirata.

Som pirates perquè ens han deixat fora del pregó de festes

perquè ens han condemnat ha aconseguir el tresor pel nostre compte,

ens van fer fora de la Setmana Gran

però hem tornat, i a més ens hi quedem!.

Sigues Pirata i assalta Donostia!

Pirata, Per què?

Perquè necessitàvem una persona que fora rebel

perquè necessitàvem una persona que tingués una relació amb el mar

és a dir, amb Donostia

on la seva plaça fora la badia

i on s'expressés en ella

i aquestes característiques les recollia molt bé el/la pirata.

L'imatge dels/les pirates ha sigut negativa

però per a mi té un gran pes simbòlic

és un rol establert entre la gent contra aquells esteriotips i quefers

o quelcom per canviar una mica.

I a més, em sembla que és una lluita lícita.

Al 2003, als dissenyadors i les dissenyadores i als gestors i les gestores

de la iniciativa s'els hi va ocurri

comença per una simple pregunta

i aquesta pregunta és, què ens passa en aquesta ciutat

per a què les festes d'agost siguin com han de ser.

La Setmana Gran que avui dia coneixem

no es deia "Aste Nagusia" en euskera, només es deia "Semana Grande" en castellà

i si hi havia poques iniciatives

el més important com sempre, els focs artificials a la nit.

Per a nosaltres la Setmana Gran sempre ha sigut quelcom per a veure

agafar l'entrepà, passejar, veure algunes desfilades o concerts i ja està.

Aquella era la nostra festa.

És un model de festa totalment mercantilista;

tot i que cal dir que en realitat, va ser d'aquesta manera com va nèixer la Setmana Gran a finals del segle XIX, en la època de 1880.

Era una festa nascuda per iniciativa del "eskoriatzarra" José Arana

que va venir a viure a Donostia quan era molt jove

i després de viatjar des de Donostia a Madrid

i guanyar allà la loteria, va tornar a Donostia

per començar a organitzar curses de braus i concerts

seguint la seva lògica de negoci.

Més o menys per la mateixa època, Donostia va començar a tenir molta fama

degut sobretot a que la reina Maria Cristina d'Espanya, va escollir la platja de la Contxa com el lloc de les seves vacances.

Darrere de la Maria Cristina van arribar tots els aristòcrates de Madrid i voltants,

i en aquest sentit van crear a l'agost el que s'anomenà en castellà Semana Grande.

Crec que al principi van començar a organitzar-ho al juliol

però els i les comerciants i el propi Jose Arana van adonar-se

que farien molt millor negoci si ho organitzaven a l'agost.

Cal dir alt i clar, que per poder realitzar la seva festa

van haver de desplaçar a la perifèria altres festes populars que es celebraven a la Part Vella i al Centre de la ciutat,

perquè així tinguéssin el terreny lliure per al seu model de festa comercial i mercantilista.

Aquell model de festa s'ha repetit any rere any, dècada rere dècada.

En l'època de Franco aquella lògica de festes va incrementar-se enormement,

i després de la mort de Franco, ha sigut el model de festes

que tots els governs municipals posteriors han mantingut.

Aquell model de festes ha sigut l'imatge que determinats poders de la ciutat

han volgut donar de la ciutat

i aquest fet ha quedat demostrat en els últims anys, quan s'ha vist a empreses privades

participant en l'organització de la Setmana Gran.

D'aquesta manera, és com vem començar a entablir converses amb el CAT (Centre d'Atracció i Turisme)

i l'Ajuntament.

Vam crear el que s'anomenà Comisión Popular de Fiestas,

Comissió Popular de Festes.

per així dur a terme aquelles converses i, a la vegada, els nostres propòsits.

A Donostia no es contemplava que la gent pugués gaudi d'una forma autònoma la festa

tot venia mesurat i molt meditat des de l'institució municipal

i des d'allà es desidia quin tipus de festa havia d'haver.

La gent era, simplement, un espectador de la festa que l'Ajuntament, en aquest cas, organitzava.

I davant aquest fet, de ser només un espectador, sempre han hagut intents a Donostia

d'obrir camins a la participació popular en les festes.

Tots els intents de posar barraques,

d' organitzar programacions alternatives a allò que imposava en el seu programa la corporació municipal

tot això des de la transició fins ara, ni que dir en l'època de Franco,

ha sigut sistemàticament dinamitat per la institució municipal,

una institució municipal que estava controlada per la dreta de la ciutat, evidentment.

I a partir d'allà, el que s'ha intentat es eliminar qualsevol escletxa de festa popular.

Vem tenir un mal inici al 1983, quan Alkain era alcalde,

vem posar unes barraques al Boulevard i va enviar a la policia municipal per a treure-les.

Els següents anys, 1984, 1985 i 1986, vem seguir parlant amb l'Ajuntament

i vem continuir endavant.

Tinc bons records del 1986, quan Labaien era alcalde i vem arribar a un acord

ens va donar tots els permisos per als concerts que organitzàvem al port.

Vem arribar ha aconseguir que hi hagués entre 4.000 i 5.000 persones

una xifra impensable per aquella època.

I va ser llavors quan va començar la nostra decadència,

Quan l'Ajuntament va veure que començàvem a crèixer

i que, d'alguna forma, feiem ombre al programa oficial

van veure el perill,

i deien que la nostra proposta alternativa tapava el programa oficial.

I llavors, van tornar pel camí de la prohibició.

Però el pitjor moment més dur i intens es va viure al 1988,

quan Albistur estava a l'alcaldia i es van posar com objectiu no deixar-nos el port.

Ens van prohibir estar allà, ens van dir que no podíem muntar res.

Crèiem que sería com tots els anys, i que en l'últim moment, potser, es fessin enrere amb la prohibició

i vem anar a muntar les barraques i el nostre espai,

just allà, sota aquell edifici.

I així va ser com ens vem trobar amb la gran sorpresa,

van aparèixer uns 40 policies municipals, amb gossos, piloters, casc i escuts.

Cosa mai vista abans.

Policies municipals equipats com si fossin antiavalots

que quan van veure que començàvem a muntar les nostres coses,

van iniciar les cargues i es va organitzar una gran baralla als voltants de Portaletas.

Van haver ferits, dones colpejades per les pilotes de goma

i alguns/es joves amb el front obert o el nas trencat a causa dels cops amb les porres,

també es diu que van haver alguns policies municipals ferits

al cap i a la fi, va ser una gran baralla,

a Donostia mai s'havia vist un enfrontament així entre els ciutadans i les ciutadanes i la policia municipal.

Això, òbviament, va portar la repressió posterior,

12 participants de la comissió van rebre amenaces

de períodes de 16 mesos de presó, que finalment el jutge va desmentir.

Al menys, vam aconseguir aguantar aquell dia i muntar la barraca,

realitzar el programa festiu,

tot i que al final va passar el que nosaltres pensavem.

A la matinada van arribar els "Beltzak" (Brigada Mòbil d'antiavalots de la Ertzaintza), crec que va ser la seva primera actuació a Donostia,

van arribar en diverses furgonetes, vestits completament d'antiavalots

i nosaltres no ens trobàvem en condicions de fer-los front, encara que tampoc era el nostre objectiu,

i ens van obligar a treure tot el material i ens el van requissar.

Els següents dies, realitzàvem una mena de salts,

i muntàvem la barraca en el Boulevard cap a les sis de la tarda

i aguantàvem fins les dues o tres del matí,

moment en que tornàvem a desmuntar tot per no perdre el material.

I així vam estar tots els dies, muntant i desmuntant.

Per a nosaltres va ser un desgast enorme,

però vem aconseguir mantenir ferma la nostra bandera

encara que també ens vem adonar que l'Ajuntament no només havia donat el pas de la prohibició,

sino que a més, estava disposat a atacar als i les ciutadans/es,

i que per a nosaltres seria difícil superar la situació.

Tot això va comportar el buit,

l'Ajuntament organitzava els quatre esdeveniments de rigor,

i així com en altres àmbits els ciutadans i les ciutadanes s'organitzaven, pel que fa a la Setmana Gran, estaven abatuts,

per tot el que havia passat.

Van passar els anys, i tot i que no ho puc dir amb certesa,

crec que va ser al 1990 o 1992 quan es va produir una mena de resurrecció

quan va entrar nova gent, amb nous propòsits.

Aquestes persones, mitjançant les "cuadrilles", van intentar resurgir o mantenir

l'esperit de la Setmana Gran i de la Comissió Popular de Festes,

amb resultats diversos, i ells també vanhaver de passar diversos anys

fins arribar al moment actual.

La festa és important, perquè la gent pugui trencar, primer, amb la rutina.

Amb la rutina diària del treball, el que fa qualsevol persona tots els dies en la seva quotidianitat.

Durant la setmana, durant el dia, només es té una sèrie de relacions estàndards, per dir-ho d'alguna forma, normalitzades.

La festa trenca amb la monotonia

la festa trenca també la manera d'entendre la vida de forma ritualitzada

és important la festa, sobretot, per crear un contrapès a aquella normalització,

a quella forma que té el poder polític i econòmic a estandaritza les formes de vida.

La festa significa aquest contrapès necessari i aquesta higiene mental

perquè la gent pugui sortir una mica del que és la lògica diària i entendre que la seva vida té quelcom més.

En unes dimensions en les quals puguin retrobar-se amb els altres i poder fer-ho d'una forma diferent i sense tanta normatització.

El que estem veient ara, és el que per als bascos i les basques és una cosa tant important com la pilota

això és Fandango, el famós Fandango.

En l'època del 1990 també va haver altres intents,

encara, que per aquell momement la relació entre l'Ajuntament i la Comissió de Festes estava enrevessada

i així, ens plantem a finals de la època del 1990 i principis de l'època del 2000,

amb una situació completament trista pel que fa a la Setmana Gran.

Exsistia una sensació molt estesa, que crec que compartirá molta gent,

que durant els anys que van del 1990 al 2000

la Setmana Gran era molt fluixa.

La Semana Gran abans era una merda.

Per això, la sensació de que s'havia de trencar amb aquella dinamica anava creixent

i és llavors quan es van juntar diferents elements dels quals jo comentaria sobretot dos:

per un banda els hostelers i les hosteleres. Va ser un sector de la Part Vella que va fer seu el descontent existent

suposo que era perquè com a hostelers i hosteleres tenien una relació directa amb els ciutadans i les ciutadanes

però també perquè era un col.lectiu molt integrat en els moviments populars

i perquè volien una festa popular a Donostia, que tingués identitat propia.

Així que comencen a realitzar petites coses, dinars, jocs entre "cuadrilles"...

Quan es van començar a realitzar activitats en els bars, quan encara no estaven els i les joves en l'organització,

vem començar a organitzar coses al carrer Ikatz.

Ens van dir que cada un haviem d'organitzar un joc,

estava el joc dels esquís, que hi anavem quatre, estava el de recollir un ou al aire, i coses d'aquestes...

Nosaltres vam organitzar la "Euskal Bizikleta" (bicicleta basca), amb les bicicletes dels nens i nenes.

Recordo que al inici, va ser una dinàmica que vem crear els hostelersi les hosteleres als bars,

i després, poc a poc, el treball col.lectiu entre els Gaztetxes (Centres Socials Okupats i Alliberats) i la Gazte Asamblada (Assamblea de Joves) va dur a la creació de Piratak (Pirates).

Era un grup de joves molt imaginatiu, que venien amb noves idees

tenien la convicció de la mediocritat de la Setmana Gran i la impossibilitat de fer una festa de veritat

i volien canviar aquella situació.

És llavors, quan es van unir aquests dos elements i aquest és el resultat: Piratak.

Sense donostiarras no hi ha Setmana Gran,

és imposible amagar la memòria d'una ciutat i les ganes de festa.

El tresor de les festes salta a la vista i les ganes de recuperar aquest tresor ha tornat a agafar força de nou.

Fem entre tots i totes l'abordatge.

Fem entre tots i totes la Setmana Gran! Gora Piratak (Visca els Pirates)

Per això, necessitàvem una activitat central i aquesta va ser "l'Abordatge", sense cap mena de dubte.

I ens vem llençar al mar.

Vem agafar el mar com a espai de treball i lluita per dues raons:

Per una banda, perquè si voliem començar a transformar la festa de Donostia,

necessitàvem un element amb el qual els i les donostiarres tinguéssim relació.

I vem veure que allò que diferenciava a Donostia era el mar.

Llavors, vem entendre que si anavem a organitzar quelcom havia d'estar completament relacionat amb el mar.

Per l'altra banda, ens vem adonar que per part de l'adminstració hi havia un buit burocràtic especte al mar

sobretot en quan les competències de l'Ajuntament, el Govern Basc i d'altres administracions.

I si, ens vem aprofitar d'aquest buit per seguir endavant amb els nostres plantejaments.

I per això, vam plantejar-nos l'abordatge.

L'abordatge teina una lògica molt clara

necessitàvem una activitat que unís la festa i la revindicació

que estigués construïda sobre tres elements principals.

La primera, la desobediència. Que els ciutadans i les ciutadanes no teníem per què demanar ningún tipus de permís per a participar en les notres festes

per això teníem la ferma convicció de poder celebrar aquella activitat sense demanar permís.

La segona, l'humor.

Vèiem que l'imaginació havia d'estar necessàriament lligada a l'humor perquè poguéssim transmetre el nostre missatge

i per poder superar el perill que transmitia la Setmana Gran en aquell moment.

I la tercera, la participació.

Havia de ser una activitat en la qual hi participés el major nombre de gent.

Tot va començar així de senzill.

Aquell primer any, es van agrupar unes 10, 15 o 20 barques; no ho recordo exactament.

Recordo que hi vaig participar.

Allò tenia ganxo, va tenir èxit.

Vem encertar. Vem encertar amb allò que la gent volia.

"Llença l'àncora des de la proa..."

Elsi les pirates són tots i totes bons i bones persones.

Recordo que el primer any els i les estaven esperant la policia municipal per detenir-los/les,

Recordo que quan vem acabar el primer abordatge, a la platja de la Contxa

va venir la policia municipal a demanar-nos la documentació

els vem respondre que no teniem les identificacions,

i a continuació ens van dir que no podíem deixar-hi les restes de les barques allà.

Al final, després d'una assemblea celebrada allà mateix, vem decidir deixar les barques davant l'ajuntament en forma de protesta.

Vem tenir molts problemes per poder tirar allò endavant,

perquè, des de l'Ajuntament i des del CAT, ens posaven infinitat de traves i problemes

Però poc a poc, quan la Gazte Asamblada (Assemblea de Joves) es va encarregar d'aquell treball

vem aconseguir, gràcies a una bona organització, treure endavant aquella activitat.

"Mandataris/es, senyorets i senyoretes remant a les galeres"

"La bandera pirata oneja des de l'Ajuntament..."

En un principi, aquest moviment va començar de manera molt informal, erem un grup d'amics i amigues.

Es va donar una evolució, el segon any i al tercer un creixement

podem dir, que al cinquè any, allò va ser la consagració.

La festa es va consegrar completament.

La festa continua endavant i any rere any, tot allò que s'organitza té un èxit increible

i ens adonem que la festa, els i les donostiarres

i els ciutadans i les ciutadanes que participen en el programa de Pirates,

necessiten una imatge; una imatge amb la qual sentir-se identificats i identificades.

L'any 2007 vem presentar per primera vegada la que és Ezkila Kapitaina.

Per a crear a Ezkila Kapitaina, abans que res, hem de mirar enrere

llegim i analitzem el que ha donat de si la història de Donostia

i descobrim que Donostia, segles enrere,

va ser un port pirata, o si més no, un port corsari important.

Vem començar a descobrir personatges i, entre ells, vem trobar un pirata conegut amb el nom de "Campanario"

realitzant un joc de paraules una mica enrevessat, vem convertir la paraula "Campanario" en castellà a "Ezkila" en euskera.

i així, Ezkila Kapitaina es converteix en l'imatge i icone principal de Donostiako Piratak.

Una imatge que any rere any és més coneguda.

Felicitats!

Felicitats de nou, tal i com ja vem dir el dissabte, per assaltar Donostia

Felicitats per tot aquest treball.

Una iniciativa com aquesta demana d'una organització casi professional.

Comença al gener, realitzant una valoració de la feina feta l'any anterior i, posant en comú els nous plantejaments pel següent any,

es parla, es debateix i es planteja.

Tot el material, la brutícia i la logistica comporta que

en un dia com és Abordaia, hi hagi més o menys unes 200 persones treballant conjuntament.

De fet, hi ha gent treballant les 24 hores.

Potser, el que més destaca és estar servint a les barres o la gent de festa,

o la gent fent de seguretat durant els concerts,però abans de Setmana Gran

durant i després, hi ha molta feina a fer.

Per exemple, per montar la carpa hem de començar a fer-ho dos dies abans

una setmana abans, hem de reunir-nos entre totes les "cuadrilles" per organitzar tots els torns i les responsabilitats

Potser semblen treballs superficials, però hi ha molta gent treballant quan la resta està de festa

hi ha molts torns de neteja, perquè tot estigui llest per al dia següent

diverses hores abans dels concerts s'ha de realitzar les proves de so, donar de sopar als grups

i després de Setmana Gran arriba el moment de desmontar-ho tot

tot el desmontatge del material, perquè tots els espais hem de deixar-los nets i fins i tot millor del que estaven abans

després hi ha reunions per veure on s'ha fallat i en què es pot millorar

perquè pels pròxims anys hi hagi millores.

Per quan ens vem adonar, hi havia programació per omplit tota la setmana

i en aquella època es va produir dins el moviment de Piratak un debat sobre el nou model d'organització.

En aquest model d'organització, tenen cabuda tot tipus de persones i grups, per organitzar qualsevol cosa.

Com que cada cop hi participaven més nombre de "cuadrilles", va arribar un moment que va ser necessari crear una "cofradia"

per juntar a totes les "cuadrilles" i, així, crear i organitzar activitats.

En aquest nou model d'organització de Piratak, era important crear un programa propi per als i les joves.

Veure el que en un inici es va crear en un petit bar

ha arribat fins on ha arribat, és quelcom increïble.

L'abordatge comença a les cinc del matí

i és una activitat que dura fins la nit.

Comença al port i des d'un principi per mantenir un ordre

hi ha uns filtres amb voluntaris/es que porten armilles tronges.

Un cop passats els filtres, arribes a la zona on es munten les barques

un cop muntes la barca, hi ha altres voluntaris/es que t'ajuden a portar-la fins l'aigua.

El més bonic és la sortida des del port fins arribar a la platja de la Contxa

però rere d'això hi ha molt de treball col.lectiu

per aquest motiu, es va començar a organitzar torns per portar un ordre; cada grup disposa d'una hora per muntar la seva barca

i hi ha voluntaris/es que garantitzen que es respecti aquest horari.

A l'aigua, també hi ha voluntaris/es que s'encarreguen d'agrupar i ordenar totes les barques.

"En mitja hora Donostia serà nostra..."

Al matí, quan la gent esta muntant les seves barques, hi ha voluntaris/es preparant el dinar...

i quan comença l'abordatge, a la vegada, comença l'organització de recollir-ho tot

i quan la gent va arribant a la platja de la Contxa, segueixen recollint les restes de les barques que queden.

Al abordatge!

"Llença l'àncora des de la proa..."

"hem arribat amb la força de 200 canons"

"Al llarg i ample de tot Donostia s'escolta la rialla de la calavera"

"hem arribat amb la força de 200 canons"

"Al llarg i ample de tot Donostia s'escolta la rialla de la calavera"

La seguretat també és important, i per aquest motiu es realitza un treball en equip amb la Creu Roja i els/les bombers.

"la bandera de les festes populars oneja al costat de les gavines"

"Per als carrers balla la cama coixa de pal"

"la bandera de les festes populars oneja al costat de les gavines"

"Per als carrers balla la cama coixa de pal"

I després, quan s'ha arribat a la platja, hi ha voluntaris/es recollint tot fins la matinada.

En l'organització hi ha unes 200 persones, i sense el treball col.laboratiu "Abordaia" no existiria.

Llancem la pedra,

veiem que des del primer moment els ciutadans i les ciutadanes es fusionen amb l'iniciativa que proposem

i és llavors quan ens plantegem una pregunta:

Què podem fer per poder recuperar, poc a poc , tots els espais que l'Ajuntament i altres poders ens han robat als ciutadans i a les ciutadanes?

Amb els anys, vam crear "Irrikitaldia"

Una festa on fem paròdia d' aquelles traves que l'Ajuntament o l'alcalde

ens ha anat posant durant tot l'any.

Què us sembla el programa de festes d'aquest any?

Odon! Odon! (Odon Elorza, ex-alcalde)

Les autoritats intenten inposar una lògica on ells han d'estar sempre a primera fila.

El cura, el militar, l'alcalde... Sempre han de ser a primera fila i la resta són participants que secunden la festa.

Aquesta confrontació entre la festa popular,

l'impuls que la gent intenta donar a una festa on ells i elles són els i les principals participants,

i la festa que que intenta imposar el poder ha generat moltes contradiccions.

Un exemple clar és una comparses de capgrossos i gegants

on s'escenifica aquesta confrontació entre la gent i el poder

i aquestes dues formes d'entendre la festa, la del poble i la del poder.

La gent intentava apropar-se a les autoritats, que simbolitzaven els gegants

i els capgrossos ho impedien fent que la multitud es dispersés, perquè així la gent no trenqués amb la comitiva del poder.

És un exemple, com ho són molts altres, on s'observa una lluita popular al voltant de la festa.

Bon dia, estic molt agust, un fort aplaudiment siusplau. San Sebstià.

Aqui ets benvingut i sempre estimat.

home, siusplau, ves a vendre gelats.

Si us plau! Sofia, on ets?

Durant les festes es produeixen els conflictes existents derivats dels diferents models de societat

i aquest fet, es pot apreciar clarament durant molts dels rituals que el poder a imposat en les festes.

En el cas de la Setmana Gran, l'exemple seria de la processó coneguda amb el nom de "Salve"

és un ritual creat en l'època de Franco,

un ritual que ha sigut repetit per tots els governs municipals posteriors.

Es celebra des de l'època de Franco, quan l'Ajuntament li feia una rebuda a la seva arribada a Donostia,

una rebuda escenificada durant la Setmana Gran castellana

on s'organitzava una mena de processó des de l'Ajuntament fins l'església de Santa Maria.

Aquells rituals, han anat canviant poc a poc,

en el cas de la "Salve" el poble ha aconseguit que es suprimeixi

i el nostre objectiu, en gran mesura, és

de la Setmana Gran o millor dit de la Semana Grande castellana, aconseguir

donar la volta a tots aquells rituals que han estat arrelats.

Per canviar aquets rituals, moltes vegades el que hem fet és apropiar-nos d'ells.

Teníem un inici de festa, l'abordatge donava foc al coet de sortida de la nostra festa

però no teníem cap activitat que la tanqués.

I així va ser com es va crear l'activitat amb la qual ens riem de la "Salve" d'aquella època.

El que es coneix com "Irrikitaldia" (Irri és riure i ekitaldia és activitat)

"Donostia no és un escaparat dels focs artificials del cel"

"Donostia no és una barana des d'on es fagin fotografies de la badia de la Contxa"

La Setmana Gran que coneixem no només té la tendència de seguir amb els rituals de l'època de Franco,

sino que conserva una essència que prové

de l'època de la "Belle Epoque".

Nosaltres des del "Irrikitaldia" ens riem d'aquella essència,

i l'utilitzem per donar el punt i final a la festa, així com també ens riem del poder amb ironia.

Crec que hem de arrancar des de l'arrel un tòpic que està arrelat entorn a la festa.

Que la festa i la politica no poden anar unides.

Quan parlo de politica, em refereixo al poble

parlo de temes socials que ocorren al poble i que estan en ebullició, temes que passen tots els dies.

No parlo sobre els politics i les politiques.

Els i les que parlen sobre que s'ha de trencar amb la politica són els i les mateixes que utilitzen les festes per oficialitzar-se,

i són els i les que revindiquen que no ha d'haver revindicacions en les festes.

S'ha de trencar amb això, perquè és mentira.

Les festes són del poble i el poble és qui ha d'utilitzar-les per a realitzar les seves revindicacions

i no hem de deixar mai, mai, mai que ningún politic o senyoret o senyoreta trenqui amb aquest fet.

"Si encara vivim els i les Pirates, Revolution..."

"Fins el port de la llibertat, Revolution...."

Aquesta és una de les raons per la qual va néixer "Irrikitaldia".

Recordo que per a nosaltres era el dia més bonic, perquè era l'últim dia i participàvem tots i totes les que havíem col.laborat a Piratak

i crec que any rere any segueix sent el dia més bonic per a totes les persones que formen part de Piratak.

Bueno Piratak, ja en fa deu anys que Jon Tronbon em va trucar perquè fes una cançó a favor de Piratak

perquè les persones que formen Piratak volien dinamitzar Donostia.

Vaig col.laborar llavors, i qui ens ho hagués dit que la victoria seria nostra!

La victoria és dels i les Piratak! Donostia és nostra!

"Dóna -m'ho una vegada"

"Dóna -m'ho dos vegades"

"Dóna -m'ho tres vegades"

"Dóna -m'ho quatre vegades"

Moltes gràcies Donostiako Piratak!

Euskal Herria és una bogeria. Una veritable bogeria.

En els últims anys, un altre dels espais on Piratak ha destacat és en la música.

En un principi Piratak realitzava una oferta musical a la Plaza de la Trinitat

on l'objectiu era cobrir les despeses que suposava la Setmana Gran.

Mentres vaig estar col.laborant amb Piratak durant 3 o 4 anys, la meva tasca estava en la part econòmica.

M'agradaria comentar que en aquells anys que hi vaig participar, el model de Piratak era totalment autogestionat

tan en la teoria com en la pràctica el model econòmic havia de ser sostenible

I així va ser.

No hem rebut ni un cèntim de les institucions públiques i tampoc hem perdut cap, mai hem demanat res

ja que teníem que ser coherents amb nosaltres mateixos i mateixes; i així ho vem ser.

Vem posar en funcionament un model autogestionat des d'un principi; i ninguna de les iniciatives que hem realitzat ha acabat donant ni un sol cèntim.

No hem aconseguit guanys, però tampoc pèrdues.

Hem mantingut aquesta coherència i hem demostrat que mitjançant aquest camí, l'autogestió ,aquest model és possible.

Al inici només organitzàvem un dia de concerts,

però amb els anys es va materialitzar la possibilitat d'organitzar concerts durant dos dies a la Plaza de la Trinitat.

En tots els concerts organitzats hem apostat,

per una banda, per grups locals i així oferir-los un espai en la nostra agenda

i per una altra, per grups bascos que estiguéssin sorgint en aquell moment.

Recordo com a la Plaza de la Trinitat l'escenari quedaba molt just

però es va organitzar molt bé i vem aconseguir que vingués molta gent.

Abans de venir a Donostia teníem els nostres dubtes, ja que no sabíem quin ambient hi hauria

però ens vem quedar sorpresos del ambient tant bonic que hi havia.

Durant els primers anys, vem aconseguir els permisos per utilitzar la Plaza de la Trinitat durant uns dies durant

però gran part de les iniciatives i activitats les realitzàvem en diferents gaztetxes de Donostia (Centres Socials Okupats i Alliberats)

per exemple al CSO Letama, Kortoenea o Ametsenea.

Al final vem decidir, tant pels nostres principis com per les festes en general,

que les activitats que realitzàvem des de Piratak havien de ser gratuïtes.

Haver conseguit la zona de "La Flamenka" ha sigut molt important perquè tot tipus de música

i tota la programació pugui estar inclosa en un únic espai.

Veiem clar que el lloc també havia de tenir un nom pirata;

un nom pirata que havia d'estar arrelat amb la pròpia història de Donostia

i així és com vem trobar el nom de "La Flamenka".

"La Flamenka" era, en el segle XVIII, una taberna que es trobava al carrer Pueyo, el que avui dia és el carrer Fermin Calbetón.

Tots els mariners, pirates i corsaris que comerciaven a la ciutat passaven per allà

quan arribaven a Donostia.

Vem agafar el nom i vem bautitzar el nostre lloc amb ell.

Al final, hem passat de fer concerts durant un dia el primer any

a organitzar una programació sencera per tota la Setmana Gran.

En l'espai del port molt millor.

Crec que és millor perquè hi ha més espai;

l'any passat vaig estar en un parell de concerts a la "Trini" i resultava petit.

Em sembla que és un lloc molt bonic per a tocar.

Teniem ganes de tocar aqui i estem molt contents de fer-ho.

Encara que ho pugui semblar, el treball més destacat de Piratak en l'àmbit de la música no han sigut els concerts en directe,

tot i que la feina feta ha sigut molt bona, la aposta més gran ha estat promocionar grups petits de Donostia

i donar-los la oportunitat per a fer-se coneixer.

Pirates, Pirates.

Si per nosaltres és especial tocar en concert a qualsevol lloc,

fer-ho a Donostia, la nostra ciutat i per a la nostra ciutat, en unes festes organitzades des del poble i per al poble, és increïble.

I aquest escenari ens dóna la oportunitat per a que la gent pugui veure el treball que hem fet.

A més, no podem oblidar que ja portem diversos anys organitzant un concurs musical molt potent,

fem una mena de selecció entre diferents grups locals que toquen als Gaztetxes (Centres Socials Ocupats i Alliberats)

i seleccionem els tres que més agraden a la gent perquè participin a la Setmana Gran.

Vem llegir les bases, vem omplir la solicitud,

vem esperar a veure que passava i bé, ens havíem classificat per les semifinals.

Donar l'oportunitat de poder tocar davant unes 2.000 o 3.000 persones a grups que estan començant, crec que és increïble.

És important donar als grups locals aquesta ajuda, aquesta empenta.

A més, com s'ha vist aquest any a la "Flamenka"

ha sigut possible combinar diferents estils d'ambient i així dirigir-nos a tot tipus de públic.

Passen els anys, les activitats que organitzem tenen cada cop més èxit

i arriba un moment en el qual l'Ajuntament no pot continuar fent-nos el buit

es van posar en contacte amb nosaltres i, de cop, ens vem trobar en una posición on podiem fer les nostres peticions.

Vem començar demanant a l'Ajuntament un espai on fer la nostra festa,

en un principi va ser la Plaça de la Trinitat i, amb el temps, es va crear la zona coneguda com "La Flamenka" al port de Donostia.

Què ens ofereix aquest espai?

A més d'amplitud i centralitat, ens permet, d'una manera transversal,

ampliar el marge d'edat i gènere el públic al qual dirigim la nostra programació.

Vem anar omplint el programa de tota una setmana poc a poc,

però va arribar un moment on es va decir que era hora d'obrir-nos a tota la població en general,

i així, es va proposar realitzar activitats per els més petits i les més petites, però també per a la gent gran.

Fa uns anys, vem començar amb el "Día de la Romeria", en el turó anomenat Monte Urgull

vem començar amb un ambient familiar molt bonic i activitats pensades per a tota la familia.

Any rere any, el programa s'ha anat ampliant.

Després va arribar el "Dia de la Gent Gran", perquè així ells també poguessin participar de les festes.

Compartim el pensament de Piratak.

Fer unes festes populars; però què significa?

Ser basc i basca, que hi participi el major nombre de persones

i nosaltres també compartim aquest esperit i, per això, hi formem part.

Vem pensar que anomenar "Dia del Folk" era més adecuat que dir-lo "Dia de la Gent Gran".

El ball no té per què ser només de la gent gran, de fet, normalment és de la gent jove.

I el cant tampoc, els i les joves també canten.

I vem pensar que "Dia de la Gent Gran" no era el més adecuat,

que era un concepte més aviat arcaic; per això vem canviar el nom pel de "Dia del Folk".

Ara que es diu així; què entenem com el "Dia del Folk"?

El Folk és el coneixement de la cultura popular, aquesta definició crec que prové d' una paraula alemanya

però avui dia es s'utilitza per a tot el món,

i també significa el coneixement de les tradicions i la forma de ser de cada poble.

Sempre hem participat a la vigília de Santa Agueda i en el naixement de desembre també

al igual que en els balls bascos, sempre hem estat ficats en aquest món.

Però ens quedàvem allà, sempre entre nosaltres mateixos i mateixes; en el nostre món al cap i a la fi.

Veiem que faltaba quelcom a Donostia, i des de Piratak han omplert aquest buit.

Nosaltres també tenim el nostre espai ara. En el nostre cas ballant i cantant.

Crec que ens fa falta implicar als i les joves, ja que en aquest dia (Dia del Folk) la majoria som gent gran.

Altres dies la gent gran participem conjuntament amb els i les joves, i és, segons el meu entendre, una experiència enriquidora.

Des de llavors, la Setmana Gran ha sigut molt diferent.

Finalment el programa per els més petits i les més petites; perquè comencin a ser Pirates.

Els rics i les riques no ens estimen, perquè som lliure i rebels.

Nosaltres estimem molt als/les entremaliats/des Pirates bascos/ques

perquè són imaginatius i imaginatives, feliços i felices i perquè fan activitats per si sols i soles.

Què se'ls ensenya als nens i les nenes des de petits?

Que aprenguin a valer-se per si mateixos i mateixes, que aprenguin a fer les coses per si sols i soles. Imaginació, valors, possibilitats..

Quan es fan grans, els nens i les nenes passen a ser joves.

I mentres són joves se'ls neguen aquests valors; per això estimem als i a les nostres Pirates.

Perquè són valents i valentes, imaginatius i imaginatives i per tot això nosaltres també ens sentim Pirates.

Ens encanta fer les coses per nosaltres mateixos i mateixes.

Com aquest, no sé com definir-lo, és un moviment amb molta passió

la gent funciona així, amb aquesta passió.

Per exemple, fa uns mesos, en el barri de Martutene de Donostia, s'hi van produir unes inundacions; davant aquest fet

vem rebre a la nostra web infinitat d'e-mails demanant-nos que des de Piratak haviem d'organitzar una brigada o quelcom semblant

per anar al barri de Martutene a ajudar.

De seguida ens vem posar en contacte amb l'Ajuntament

l'Ajuntament ja tenia dissenyat un protocol per posar-lo en funcionament

i crec que la feina feta allà va tenir conseqüències molt positives pels afectats i afectades però també, per a nosaltres personalment.

Des de llavors, es van produir canvis dins el moviment

uns dels canvis ha sigut que "Ezkila Kapitaina" d'aqui a endavant tindrà un ajudant, "Matti".

La figura d'aquest ajudant, serà representada sempre per un moviment o una persona

que, segons el nostre parer, aporta quelcom a la ciutat; i així volem enaltir la seva aportació.

Bona nit Pirates!

De part d'en "Matti" i dels i les habitants de Martutene: moltes gràcies Pirates.

Moltes gràcies a tots i totes per aquest homenatge.

Estem agraîts i agraîdes per haver pensat amb nosaltres per representar aquest any en "Matti".

Al novembre, després d'aquelles inundacions, sentir que en aquells moments tan difícils no estàvem sols,

ens veu donar forza i valor per superar aquells moments terribles.

Segiui així. Visca Donostiako Piratak!

Visca les festes populars de Donostia!

Estava treballant, en un bar, i em va trucar en Barela.

Et diré la veritat, s'em van eriçar els cabells. No ho esperava.

No t'imagines que algú et digui " t'ajudarem, sense conèixer-te"; sense que em coneguin

No sabia qui era en Barela, no coneixia a ningú de Piratak, no coneixia a ningú.

De cop, et truquen per telèfon i et diuen que et volen ajudar

Netejant el caserio (casa de pagès) o en qualsevol cosa; van venir unes 300 persones que no coneixia de res a netejar

et dic la veritat, s'em eriçan els cabells.

Mira, encara em passa.

Els anys donen moltes voltes, i amb el temps, els i les que érem joves ens hem anat fent grans,

i hem anat aprenent.

Un moviment així ens ha ensenyat a saber sobre escenaris, entendre sobre grups de música,

d'electricitat, de plans de seguretat i coses per l'estil.

Crec que com a persones ens ha aportat molt.

Moltes vegades pensem que una persona pot aportar quelcom a un moviment així,

però no pensem què és el que la persona rep per part d'un moviment així.

Crec que és un enriquiment en dues direccions.

Vaig donar molt al grup en el seu moment,

però si miro enrere, el record que tinc és que el grup a mi també amb va aportar molt.

El segon aspecte rellevant,és el concepte de la participació

encara que moltes vegades usem altres sinònims,

sempre ens estem ferint a la participació

encara que posar-la en pràctica no és una feina fàcil.

I crec que el moviment de Piratak, ha sigut capç de materialitzar aquest concepte

i a més, d'una forma adecuada, sostenible i posible.

En realitat, per a mi Piratak significa moltes coses.

No se com explicar-ho.

Tenia uns 15 o 16 anys quan hi vaig participar per primera vegada en els jocs...

amb els i les del barri; em van trucar i em van dir "vine als jocs" i hi vaig estar tota la Setmana Gran.

Només partivipava en algunes activitats de Piratak.

Amb 15 o 16 anys, un dia que estava a la part Vella em van dir:

"Onintza, el divendres hi ha una renión de "cuadrilles", vine"

i jo, sense saber molt bé a què, hi vaig anar.

Ens vem reunir uns quants a la Societat Kresala; i aquest va ser el meu inici a Piratak.

Al inici preparant jocs a les reunions de les "cuadrilles", i amb el temps

hem anat fent cada cop més coses i, per a mi, Piratak ha significat un munt de coses

va ser la meva primera experiència en un moviment així.

D'estar amb 15 anys al teu món, i de cop descobrir un altre món,

perquè formes part d'un moviment, he conegut moltissima gent des de que participo a Piratak

he tingut moltissimes experiències diferents que sense haver participat a Piratak mai les hagués tingut.

Per a mi va ser l'inici de saber que si t'esfoces en quelcom, les coses poden sortir bé.

Des de Piratak veiem que la feina donava resultats

i, segurament, això m'ha ajudat en molts d'altres projectes.

Sempre hem dit que és un moviment igualitari, del poble i participatiu

però, tot i que no solem dir-ho, també és un moviment molt humà.

S'ha aconseguit un espai en un lloc tant difícil com és Donostia

hem aconseguit afincar activitats divertides o transgressores en un lloc com és Donostia, on alguns l'anomenen "un marc incomparable".

Se Pirata significa dormir poc i tenir molts somnis.

Ha sigut una de les poques glopades d'oxigen que hem tingut a Donostia en els últims deu anys,

que precisament d'uan forma casi subterraniea van començar amb la lluita contra la lògica que el poder imposava a la festa donostiarra.

Han trencat, i han fet visible que la voluntat de tenir una festa popular i participativa és quelcom que segueix veigent

i que a més, en comptes d'haver perdut adeptes en tot aquest procés de privatització

del carrer, en tot el aquest procés de mercantilització privatització de la festa,

és precisament trencar amb la lògica de la privatització de la festa i tots i totes ser part i poder participar-hi.

Crec que el canvi més importants durant aquests anys a Donostia,

des del punt de vista del euskera i la cultura basca, és que l'organització de Piratak és en euskera.

És a dir, el moviment Piratak funciona en euskera.

El canvi més gran és que Piratak ha aconseguit canvis significatius en el procés de normalització de l'euskera a Donostia.

Afortunadament, com quelcom positiu, de la gent , prometedor

i nosaltres, els i les que participàvem en aquella època, estem contents i contentes perquè s'estiguin aconseguint els objectius

i, a més, mantinguin aquest esperit. I això és per a nosaltres el més positiu.

Aquest objectiu s'ha aconseguit.

Que la Setmana Gran sigui alternativa i participativa

sempre ens hem queixat que la Setmana Gran ha sigut una merda

i poc a poc i gràcies a la feina dura de la gent hem aconseguit la nostra Setmana Gran.

La veritat és que és una experiència divertida, veure-la creixer des de dins també ha sigut molt divertit.

Gràcies al treball que hem fet ha sigut possible canviar la Setmana Gran.

Perquè si no encara sería el mateix: veure els focs artificials i menjar un gelat.

Podem dir que el moviment Piratak a nascut del no res... bueno del no res o del tot

ja que va sorgir de la imaginació i l'esforç dels i les joves; tot això va ser Piratak.

I a partir d'això va néixer tot el moviment.

Per a mi, ser Piratak o voler ser Piratak és volver fer quelcom per a les festes de Donostia

jo, normalment, realitzo les fotografies dels concerts; així és com poc a poc vaig començar a tenir-hi contacte

i formar part d'aquesta iniciativa és un gran orgull.

No sé, no hi ha res més.

Al inici, fa uns deu anys, la feina de comunicació del moviment

era principalment a través de cartells, treballs manuals,

però avui dia que hi ha altre tipus d'eines, que les tecnologies han avançat

hem començat a utilitzar les xarxes socials, les aplicacions de supervisió directe, les galeries de fotografies, els bideos...

Al cap i a la fi, la nostra feina és transmetre els valors del moviment al major nombre de gent i de la forma més potitiva.

Penso, diariamente, que a Euskal Herria, que a Donostia

s'està treballant per un model de societat o de forma de viure diferents

i que a les festes també s'ha de conseguir i, a més, és el que ho volem.

La Sara des de ben petita, crec que abans de néixer, ja era pirata

i l'any passat hi va participar a la Setmana Gran,

"Abordaia pels petits i petites", com no a la Romeria. Irrikitaldi i l'Abordaia per ara són per a mi

està clar que tot això suposa ser Pirata, per això son Pirates.

(Vers improvisat) "Sigues Pirata i posa les veles contra el vent"

"Sigues Pirata i travessa els diferents mars"

"Sigues Pirata i sigues fort davant les marees"

"Sigues Pirata i mai et quedis quiet , no llencis l'àncora"

"Sigues Pirata perquè hi ha una ciutat sencera per assaltar "

Producció, realització i edició: Joseba San Sebastian i Peru Isasi.

Càmares

Participants

Sigues Pirata!

Sota la boira un dia vem sortir del port

Banderes de mil colors d'en peus en els màstils

Encara que la galerna i les roques ens segueixen de prop

des de llavors hem estat assaltant Donostia.

Siguem trapelles, siguem Pirates

Cantant-li a la matinada amb un pegat a l'ull

Amb les veles obertes impulsant el treball col.lectiu

En el cor portem el mapa d'un món nou.

Siguem Pirates!

Hem obert les veles, hem unit les nostres forces

Acosta't a nosaltres i deixem anar amarres

Hem obert les veles, hem unit les nostres forces

Acosta't a nosaltres i deixem anar amarres

Deu! Hem unit les forces. Aconseguim el mapa d'un món nou

Deu! Hem unit les forces. Aconseguim el mapa d'un món nou

Vine i obrim-nos a nous mars

Vine i lliga la teva bandera al màstil

Vine a aquesta barca basca i igualitaria

Després de deu anys cada cop som més

Siguem trapelles, siguem Pirates

Cantant-li a la matinada amb un pegat a l'ull

Amb les veles obertes impulsant el treball col.lectiu

En el cor portem el mapa d'un món nou.

Siguem Pirates!

Moltes gràcies Pirates!

Perquè gràcies a vosaltres Donostia ja no és Ñoñosti; és Donostia!

Moltes gràcies!

Acosta't a nosaltres i deixem anar amarres

Deu! Hem unit les forces. Aconseguim el mapa d'un món nou

Deu! Hem unit les forces. Aconseguim el mapa d'un món nou

Amb les veles obertes impulsant el treball col.lectiu

Acosta't a nosaltres i deixem anar amarres

Amb les veles obertes impulsant el treball col.lectiu

Acosta't a nosaltres i deixem anar amarres

El mapa d'un món nou

Unim les nostres forces

El mapa d'un món nou

... a tots els i a totes les que hem oblidat, a tots els i a totes les que heu pujat a la xarxa les imatges i sons utilitzats

a tots els i a totes les que d'una manera o altra ens heu ajudat,

als i a les que heu tingut paciència amb aquest llarg treball,

a la força de la indignació.

Als amics i a les amigues del bar Ilargi.

A l' Eli, al Joseba i a tots els i a totes les Pirates que no hi sou amb nosaltres.

Gràcies a vosaltres és posible qualsevol cosa a Donostia Pirata.

Donostiako Piratak. 2013. Donostia. Euskal Herria.

Creative Commons - Aitortu - Partekatu.