For more tolerance, we need more ... tourism?

Sóc un empresari turístic i
constructor de pau,

però així no és com vaig començar.

Quan tenia 7 anys, recordo
haver vist a la televisió

gent llençant pedres,

i vaig pensar, això ha de ser divertit.

Així que vaig sortir al carrer
a tirar pedres

sense adonar-me'n que se suposava
que les havia de llençar als cotxes israelites.

Però jo vaig acabar llençant pedres
als cotxes dels meus veïns. (Riures)

No van rebre el meu patriotisme
amb gaire entusiasme.

Aquesta és una fotografia amb el meu germà.

Aquest sóc jo, el petit. Sé que
esteu pensant

"Eres mono, què dimonis t'ha passat?"

Però el meu germà, que és
més gran que jo,

El van detenir quan tenia 18 anys,

va anar a presó
per haver tirat pedres.

Li van pegar quan es va negar a
confessar que tirava pedres

i com a resultat d'això va patir
ferides internes

que li van causar la mort poc després
de sortir de la presó.

Estava enfadat, estava amargat,

i l'únic que volia era venjança.

Però tot va canviar quan tenia 18 anys.

Vaig decidir que per aconseguir feina
necessitava aprendre hebreu.

Quan vaig anar a estudiar hebreu,
en aquella classe

vaig conèixer per primera vegada,
jueus que no eren soldats.

Vam connectar amb petites coses, com
en el fet que m'encanta la musica country,

cosa estranya per un palestí.

Però, va ser aleshores, quan em vaig adonar
que teniem un mur de ràbia,

d'odi i d'ignorància que ens separava.

Vaig decidir, que el que em passi a mi
no importa.

El que realment importa, és
com ho afronto.

Per tant, vaig decidir dedicar
la meva vida

a derrocar els murs que separen
les persones.

Ho faig de diverses maneres.

El turisme és una d'elles, però també
els mitjans de comunicació i l'educació,

potser us esteu preguntant, "realment pot
el turisme canviar les coses?

pot derrocar murs?" Sí.

El turisme és el millor mitjà sostenible
per derrocar aquests murs

i per crear una manera sostenible de
connectar-nos els uns amb els altres,

i de crear noves amistats.

Al 2009, vaig cofundar Mejdi Tours,

una empresa social que té com a objectiu
connectar la gent,

amb dos amics jueus, per cert,

i el que farem, el model que
vam crear sería

per exemple a Jerusalem,
hi hauríen 2 guies turístics,

un israelià i un palestí que
guiarien junts les visites,

explicant la història, la narrativa,
l'aqueologia i el conflicte

des de punts de vista
totalment diferents.

Recordo quan vaig fer un viatge
juntament amb el meu amic Kobi--

d'una congregació jueva de Chicago, el
viatge era a Jerusalem--

els vam portar a un camp de refugiats,
un camp de refugiats palestins

i allà ens van donar un menjar boníssim.

Per cert, aquesta és la meva mare.
És fantàstica.

Això és un plat típic palestí
que es diu Maqluba.

Significa "al revés".

Es cuina amb arrós i pollastre, i
després se li dóna la volta.

És el millor plat que mai ha existit.

El vam menjar tots junts.

Després, vam escoltar un grup
de músics israelians i palestins,

i vam ballar la dansa del ventre.

Si no en sabeu, després us
en puc ensenyar.

Però quan vam marxar, ambdós cantons,

ploraven perquè no volien marxar.

Tres anys més tard, aquestes amistats
encara existeixen.

Imaginem junts si el bilió de persones

que viatgen internacionalment
cada any ho fessin d'aquesta manera,

sense que se la portés en autobús
d'un lloc a un altre,

d'un hotel a un altre,

fent fotografies
des de la finestra de l'autobús,

sinó connectant amb la gent.

Recordo un grup de musulmans
del Regne Unit,

que va anar a la casa de una família
de jueus ortodoxos,

i en el primer sopar de la nit
de divendres, el sopar de sàbat,

van menjar junts hamin,
un plat jueu, un estofat,

i van connectar quan es van adonar,
al cap d'una estona,

que feia 100 anys, les seves
families van venir

del mateix lloc del nord d'Àfrica.

Això no és una foto de perfil
pel vostre Facebook.

Això no és el turisme del desastre.

Aquest és el futur de viatjar,

i us convido a unir-vos, a que canvieu
la vostra manera de viatjar.

Ara fem això per tot el món,

des d'Irlanda fins
a l'Iran i Turquia.

i volem arribar a tot arreu
per canviar el món.

Gràcies.

(Aplaudiments)