Jeff Smith: Lliçons de negocis... des de la presó.

Jeff Smith va passar un any a la presó. Però el que va descobrir és que dins no era com esperava: va veure en els companys presos un enginy ilimitat i bon ull per als negocis. I ens pregunta: Per què no aprofitem aquest potencial emprenedor per ajudar els expresidiaris a contribuir a la societat quan son de volta al exterior? (De l'acte TED Talent Search, TED@NewYork.)

El B. J. era un company meu a la presó

que tenia grans plans de futur.

Tenia un projecte. Quan en sortís

deixaria el món de la droga i aniria pel bon camí

i planejava combinar
les seues dues passions en un projecte.

S'havia gastat 7.700 €

en un lloc web que mostrava dones

tenint sexe en cotxes esportius de luxe. [rialles]

Era la meua primera setmana a la presó

i ben aviat vaig aprendre que no era com a la tele.

De fet, estava ple d'homes llestos i ambiciosos

amb cap per als negocis sovint

tan hàbils com els dels CEO

amb qui jo dinava sis mesos abans,

quan tenia un futur prometedor al Senat de Missouri.

El 95% dels meus companys de la presó

havien estat traficants de drogues,

però quan en parlaven,

utilitzaven un argot diferent,

però els conceptes de què parlaven

eren els mateixos que els d'una clase
a la universitat de Wharton:

incentius i promocions, no cobrar
el primer cop a un nou client

centrar el llançament de productes en grups focals o

expansió territorial.

Però no perdien temps revivint glòries passades.

Principalment, només intentaven sobreviure.

És molt mes difícil del que penseu.

Al contrari del que molts pensen,

ni el poble ni els contribuents no et mantenen

a la presó. T'has de mantenir tu.

T'has de pagar el sabó, el deodorant,

el raspall i la pasta de dents... Tot.

I és dur per dos motius.

Primer, tot és un 30-50% més car

que al carrer,

i, segon, no tens gaires diners.

Jo descarregava camions. Era la meva feina
a jornada completa,

descarregar camions d'un magatzem d'aliments

per 4 €, no a l'hora, sinó al mes.

I com sobrevius?

Aprens a fer tripijocs de tot tipus.

Hi ha tripijocs legals.

Ho pagues tot en segells. Eixos són la moneda.

Cobres als presos per netejar-los la cel·la.

Hi ha tripijocs poc legals, com muntar
una barberia a la teua cel·la.

Hi ha tripijocs bastant il·legals,
com fer tatuatges a la teua cel·la.

I hi ha tripijocs molt il·legals, com el contraban

de drogues, pornografia o

mòbils. I igual que a l'exterior,

hi ha una relació entre risc i recompensa.
Com més risc corris,

més profit en podràs treure.

Vols un cigarret? Entre 2 i 4 €.

Vols un mòbil antic dels que s'obren

i són grans com el teu cap? 230 €.

Vols una revista eròtica?

Pot arribar a 770 €.

Com podeu endevinar, a la presó

l'enginy és vital.

Tant si és per fer menjars deliciosos

d'unes deixalles furtades del magatzem,

per esculpir cabells amb tallaungles o

per fer peses amb pedres en boses de roba bruta

lligades a branques d'arbre. Els presos
aprenen a fer més amb menys.

I molts d'ells volen aprofitar aquest enginy

quan surten a l'exterior

i obrir restaurants, barberies o

fer-se entrenadors personals.

Però no hi ha formació ni cap mena de preparació o

de rehabilitació a la presó,

ningú que els ajudi a fer un pla de negoci

per traduir les idees de negoci

que es plantegen en empreses legals,

ni tan sols accés a Internet.

I quan ixen, la major part dels estats

no tenen una llei que prohibeixi a les empreses

discriminar la gent amb un passat.

Així que no us sorprengueu

que 2 de cada 3 delinqüents reincideixin

els 5 primers anys.

Jo vaig mentir als Federals. Vaig perdre
un any de la meua vida per això.

Però quan vaig eixir, vaig jurar que faria

el que poguera perquè

els nois com els que vaig conèixer a la presó

no hagin de malgastar les seues vides
més del que ja ho han fet.

I espere que penseu en ajudar d'alguna manera.

Lo millor que podem fer és trobar com

nodrir l'esperit emprenedor

i l'enorme potencial desaprofitat a les presons

perquè, si no ho fem, no aprendran noves habilitats

que els siguin útils i tornaran a delinquir

i a la presó només aprendran nous tripijocs.

Gràcies. [aplaudiments]