Per què no tenim proves de vida extraterrestre?

Quedeu-vos un moment per a una exploració animada de la famosa Paradoxa de Fermi. Tenint en compte el vast nombre de planetes en l'univers, molts d'ells moltes vegades més vells que la Terra, per què no hem vist encara cap senyal de vida alienígena? Les respostes potencials a aquesta pregunta són nombroses i intrigants, alarmants i esperançadores.

(Música)

En algun lloc del vast univers

és ben segur que hi ha altres planetes plens de vida,

però per què no en tenim cap prova?

Bé, aquesta és la famosa pregunta que va fer Enrico Fermi el 1950:

"On són?"

Els teòrics de la conspiració asseguren que els OVNIS ens visiten constantment

i que se n'oculten els informes,

però, sincerament, no són gaire convincents.

Però si més no, ens deixen amb un enigma.

L'any passat, l'observatori espacial Kepler va descobrir

centenars de planetes prop d'estrelles pròximes,

i si s'extrapola aquesta informació,

sembla ser que hi podria haver mig trilió de planetes

només a la nostra galàxia.

Si un de 10 000 reuneix les condicions

que fessin possible que hi hagués vida, encara hi hauria

uns 50 milions de planetes on podria haver-hi vida

aquí, a la nostra Via Làctia.

Així doncs, l'enigma és el següent.

La nostra Terra es va formar uns 9 bilions d'anys després del Big Bang.

Una infinitat de planetes

s'haurien d'haver format abans a la nostra galàxia i haver donat a la vida una oportunitat de desenvolupar-se

bilions, o si més no molts milions, d'anys

abans que ho fes a la Terra.

Si només uns quants planetes haguessin posat en marxa vida intel·ligent

i endegat la creació de tecnologies,

aquelles tecnologies haurien tingut milions d'anys

per a créixer en complexitat i potència.

A la Terra,

hem vist com la tecnologia

pot avançar espectacularment en tan sols 100 anys.

En milions d'anys, una civilització intel·ligent extraterrestre

es podria haver estès fàcilment per tota la galàxia,

potser creant artefactes gegantins de recol·lecció d'energia

o flotes de naus colonitzadores

o glorioses obres d'art que omplissin el cel nocturn.

Com a mínim, es podria pensar que revelarien la seva presència,

deliberadament o no,

mitjançant senyals electromagnètics

d'algun tipus. Però tot i així no en veiem cap prova convincent.

Per què?

Bé, hi ha moltes respostes possibles,

algunes d'elles bastant obscures.

Potser una sola civilització súper intel·ligent

ja s'ha apoderat de la galàxia,

i ha imposat un silenci de ràdio estricte

perquè té paranoia a altres possibles competidors.

Està quieta tot preparada per obliterar

qualsevol cosa que esdevingui una amenaça.

O potser no són tan intel·ligents,

o potser l'evolució d'una intel·ligència

capaç de crear una tecnologia sofisticada

és molt més rar del que suposem.

Al cap i a la fi, només ha succeït un cop a la Terra en 4 bilions d'anys.

Potser fins i tot va ser un cop de molt bona sort.

Potser som nosaltres la primera civilització d'aquesta mena a la nostra galàxia.

O potser la civiltzació conté

les llavors de la seva pròpia destrucció

degut a la seva incapacitat de control·lar les tecnologies que crea.

Però hi ha moltes més respostes esperançadores.

Vull dir, per començar, no estem fent massa recerca. I hi estem gastant una quantitat de diners miserable.

Només una diminuta fracció de les estrelles de la nostra galàxia

han estat examinades a fons cercant-hi indicis de senyals interessants.

I potser no estem cercant de la forma correcta.

Potser a mesura que les civilitzacions evolucionen,

descobreixen ràpidament tecnologies de comunicació

molt més sofisticades i útils que les ones electromagnètiques.

Potser tota l'acció té lloc

dins la misteriosa i recentment descoberta matèria fosca,

o energia fosca, que sembla representar la major part de la massa de l'univers.

O potser estem emprant l'escala incorrecta.

Potser les civilitzacions intel·ligents s'acaben adonant

que la vida, en última instància, són només patrons d'informació complexos

que interactuen entre sí meravellosament,

i que això pot passar de manera molt més eficient a una escala menor.

Per tant, igual que a la Terra els sistemes estèreo antiquats

s'han encogit convertint-se en bonics i petits iPods, potser la vida intel·ligent,

per tal de reduir la seva empremta al medi ambient,

s'ha tornat microscòpica,

i així el Sistema Solar pot ser que sigui ple d'extaterrestres que ens passen desapercebuts.

Potser aquestes idees que portem al cap són una forma de vida extraterrestre.

Bé, d'acord, és una idea esbojarrada.

Els extraterrestres m'ho han fet dir.

Però està molt bé que les idees semblin tenir vida pròpia

i que sobrevisquin als seus creadors.

Potser la vida biològica tan sols és una fase transitòria.

Bé, en els propers 15 anys,

podríem començar a veure informació espectroscòpica real

de prometedors planetes propers que revelaran com d'òptims son per a albergar vida.

I mentrestant SETI, el Cercador d'Intel·ligència Extraterrestre,

està fent públiques les seves dades

de manera que milions de científics, possiblement vostè també,

puguin sumar el poder de la gent a la recerca.

I aquí a la Terra, s'estan fent experiments sorprenents

provant de crear vida partint de zero,

una vida que pugui ser ben diferent de les formes d'ADN que coneixem.

Tot plegat ens ajudarà a comprendre

si l'univers és ple de vida

o si, efectivament, estem sols.

Sigui quina sigui la resposta, d'alguna manera,

és impressionant,

perquè fins i tot si estem sols,

el fet que pensem i somniem i ens fem aquestes preguntes

podria esdevenir un dels fets més importants de l'univers.

I tinc més bones notícies que donar-los.

La recerca del coneixement i la comprensió mai es torna avorrida.

No. De fet és ben al contrari. Com més sabem,

més sorprenent ens resulta el món.

I són les bogeries, les preguntes sense resposta,

el que ens empeny endavant. Així que continuïn sent curiosos.