Return to Video

Jo no sóc un ésser humà? Una crida per a la reforma de la justícia penal

  • 0:01 - 0:02
    Ella va escriure:
  • 0:02 - 0:05
    «Quan sigui famosa, diré a tothom
  • 0:05 - 0:07
    que conec un heroi que
    es diu Marlon Peterson».
  • 0:08 - 0:10
    Els herois no tenen aquesta pinta.
  • 0:11 - 0:12
    De fet,
  • 0:12 - 0:14
    semblo més aviat escombraries.
  • 0:14 - 0:17
    No, potser no és la millor manera
    de començar una xerrada
  • 0:17 - 0:19
    o d'iniciar una conversa,
  • 0:19 - 0:22
    i potser teniu al cap
    preguntes al respecte.
  • 0:22 - 0:24
    «Per què aquest home
    diu això d'ell mateix?».
  • 0:25 - 0:26
    «Què vol dir amb això?».
  • 0:26 - 0:30
    «Com pot ser que algú el vegi
    com a heroi si ell es veu com brossa?».
  • 0:31 - 0:34
    Jo crec que aprenem més de les
    preguntes que de les respostes.
  • 0:34 - 0:36
    Perquè, quan fem preguntes,
  • 0:37 - 0:40
    mirem de copsar informació nova
  • 0:40 - 0:44
    o intentem lluitar contra una ignorància
    que ens fa sentir incòmodes.
  • 0:44 - 0:46
    I per això sóc aquí:
  • 0:46 - 0:47
    per empènyer-nos a preguntar
  • 0:48 - 0:50
    fins i tot quan ens fa sentir incòmodes.
  • 0:50 - 0:53
    Els meus pares són de Trinitat i Tobago,
  • 0:53 - 0:55
    l'illa que es troba més al sud del Carib.
  • 0:55 - 0:58
    A Trinitat també va nèixer
    l'únic instrument acústic
  • 0:58 - 1:00
    que es va inventar durant el segle XX:
  • 1:00 - 1:02
    el timbal d'acer.
  • 1:02 - 1:05
    Deriva dels timbals africans
  • 1:05 - 1:08
    i va evol·lucionar gràcies al geni
    d'un dels guetos de Trinitat,
  • 1:08 - 1:10
    una ciutat anomenada Laventille,
  • 1:10 - 1:13
    i a la indiferència dels
    militars dels Estats Units...
  • 1:14 - 1:15
    Bé, els Estats Units,
  • 1:15 - 1:18
    durant la Segona Guerra Mundial,
    tenien bases militars a Trinitat,
  • 1:18 - 1:20
    i, quan va acabar la guerra,
  • 1:20 - 1:23
    van deixar per tota l'illa
    bidons de petroli buits.
  • 1:23 - 1:24
    Les seves deixalles.
  • 1:25 - 1:29
    Bé, doncs la gent de Laventille va
    transformar aquells bidons vells
  • 1:29 - 1:31
    en l'escala cromàtica sencera.
  • 1:31 - 1:33
    El timbal d'acer.
  • 1:33 - 1:37
    Ara s'hi pot tocar música de
    Beethoven, Bob Marley o 50 Cent.
  • 1:37 - 1:42
    Aquella gent, literalment, feia
    música de les escombraries.
  • 1:43 - 1:45
    Dotze dies abans del meu vintè aniversari,
  • 1:45 - 1:49
    em van detenir per la meva participació
    en un intent de robatori amb violència
  • 1:49 - 1:50
    al sud de Manhattan.
  • 1:51 - 1:53
    Hi havia gent que seia en una cafeteria
  • 1:54 - 1:56
    i van disparar a quatre persones.
  • 1:57 - 1:59
    Dues van morir.
  • 2:00 - 2:01
    Cinc de nosaltres vam ser detinguts.
  • 2:02 - 2:05
    Érem tots productes
    de Trinitat i Tobago.
  • 2:05 - 2:07
    Erem els «immigrants dolents»
  • 2:07 - 2:11
    o els «nadons àncora», difamats
    per en Trump i millions d'americans.
  • 2:12 - 2:15
    Em van rebutjar com si fos un residu,
  • 2:15 - 2:17
    molts pensen que justificadament.
  • 2:17 - 2:21
    Vaig complir una condemna de
    deu anys, dos mesos i set dies.
  • 2:22 - 2:27
    Em van condemnar a una dècada
    en una institució correccional.
  • 2:28 - 2:30
    Em van condemnar a la irrellevància...
  • 2:31 - 2:32
    el contrari de la humanitat.
  • 2:33 - 2:35
    Curiosament,
  • 2:35 - 2:39
    va ser durant aquells anys a la presó
    quan unes cartes van redimir-me,
  • 2:39 - 2:42
    em van ajudar a vèncer
    la foscor i la culpa
  • 2:43 - 2:46
    vinculades al pitjor moment
    de la meva jove vida.
  • 2:46 - 2:48
    Em van fer sentir que jo era útil.
  • 2:49 - 2:51
    Ella tenia tretze anys.
  • 2:51 - 2:54
    Va escriure que em veia com un heroi.
  • 2:54 - 2:56
    Recordo llegir-ho,
  • 2:56 - 2:59
    i recordo que aquelles
    paraules em van fer plorar.
  • 2:59 - 3:02
    Ella era una de 50 estudiants
  • 3:02 - 3:06
    i de 150 cartes que vaig escriure durant
    un programa de mentoria per correspondècia
  • 3:06 - 3:08
    que vaig codissenyar amb un amic
  • 3:08 - 3:10
    que era professor en una escola
    de Brooklyn, la meva ciutat.
  • 3:11 - 3:13
    El vam anomenar
    Programa de Joves Estudiants.
  • 3:14 - 3:17
    Cada vegada que aquells joves
    compartien les seves històries amb mi,
  • 3:18 - 3:19
    les seves lluites,
  • 3:19 - 3:23
    cada vegada que feien un dibuix
    del seu personatge de dibuixos preferit
  • 3:23 - 3:24
    i me l'enviaven,
  • 3:25 - 3:29
    cada vegada que deien que depenien
    de les meves cartes o els meus consells,
  • 3:29 - 3:31
    augmentava el meu sentit de dignitat.
  • 3:32 - 3:35
    Em feia veure què podia
    aportar a aquest planeta.
  • 3:36 - 3:37
    Va canviar-me la vida.
  • 3:37 - 3:40
    Amb aquelles cartes i amb
    allò que compartien amb mi,
  • 3:40 - 3:42
    les seves històries de joventut,
  • 3:42 - 3:44
    em van donar permís,
  • 3:44 - 3:47
    em van donar valor
    per admetre'm a mi mateix
  • 3:47 - 3:50
    que hi havia raons, no excuses,
  • 3:50 - 3:54
    sinó raons perquè passés allò
    aquell fatídic dia d'octubre de 1999;
  • 3:55 - 3:57
    que el trauma tenia a veure amb
    haver viscut en una comunitat
  • 3:58 - 4:00
    on era més fàcil aconseguir
    armes que sabates;
  • 4:01 - 4:07
    que el trauma tenia a veure amb una
    violació a punta de pistola als 14 anys;
  • 4:08 - 4:10
    que a mi em semblen raons
  • 4:10 - 4:12
    per les quals aquella decisió,
  • 4:12 - 4:13
    aquella decisió fatal,
  • 4:13 - 4:15
    no costa tant d'entendre.
  • 4:16 - 4:19
    Aquelles cartes van ser
    tan importants per a mi,
  • 4:19 - 4:20
    escriure-les, rebre-les
  • 4:20 - 4:23
    i tenir aquella comunicació
    amb aquells joves
  • 4:23 - 4:24
    em va impactar tant
  • 4:24 - 4:28
    que vaig decidir compartir-ho amb
    alguns amics que eren allà dintre amb mi.
  • 4:28 - 4:30
    Els meus amics Bill, Cory i Arocks,
  • 4:30 - 4:33
    també empresonats per crims violents,
  • 4:33 - 4:35
    van compartir la seva saviesa
    amb els joves, igual que jo,
  • 4:36 - 4:38
    i, a canvi, van poder
    sentir-se rellevants.
  • 4:38 - 4:42
    Ara som autors publicats i
    innovadors en programes pel jovent,
  • 4:42 - 4:43
    i experts en traumes,
  • 4:43 - 4:45
    i lluitem contra la violència amb armes,
  • 4:45 - 4:47
    i som oradors de TED i...
  • 4:47 - 4:48
    (Riures)
  • 4:48 - 4:49
    i bons pares.
  • 4:49 - 4:52
    Això és el que jo considero
    un retorn d'inversió positiu.
  • 4:53 - 4:54
    Per sobre de tot,
  • 4:54 - 4:58
    el que vaig aprendre creant aquell
    programa va ser que quan sembrem,
  • 4:58 - 5:01
    quan invertim en la humanitat
    de la gent, sense importar on siguin,
  • 5:02 - 5:04
    podem collir recompenses meravelloses.
  • 5:05 - 5:07
    En aquesta època de
    reforma de la justícia penal,
  • 5:07 - 5:10
    sovint em pregunto per què...
  • 5:11 - 5:12
    Per què tanta gent creu
  • 5:13 - 5:16
    que només els condemnats per
    delictes no violents de drogues
  • 5:16 - 5:20
    mereixen empatia i humanitat reconeguda.
  • 5:21 - 5:23
    La reforma de la justicia penal
    és justicia humana.
  • 5:24 - 5:25
    Jo no sóc un ésser humà?
  • 5:27 - 5:31
    Quan invertim en recursos que
    augmenten la rellevància de la gent
  • 5:31 - 5:33
    a comunitats com Laventille,
  • 5:33 - 5:35
    o a Brooklyn, o a un gueto proper,
  • 5:35 - 5:38
    podem crear, literalment,
    les comunitats que volem.
  • 5:38 - 5:39
    Podem fer-ho millor.
  • 5:40 - 5:43
    Hi ha solucions millors que
    invertir en l'enduriment de la llei
  • 5:43 - 5:46
    perquè no ens fan
    sentir rellevants,
  • 5:46 - 5:50
    i aquesta és la clau de per què
    molts de nosaltres fem coses dolentes
  • 5:50 - 5:52
    buscant ser importants.
  • 5:53 - 5:57
    La violència amb armes és la part visible
    sota la qual s'amaguen els traumes.
  • 5:58 - 6:01
    Quan invertim en el valor
    redemptor de la rellevància,
  • 6:01 - 6:06
    podem obtenir a canvi tant
    responsabilitat personal com cura.
  • 6:06 - 6:08
    És aquest el treball amb
    la gent que m'importa,
  • 6:09 - 6:10
    perquè la gent treballa.
  • 6:11 - 6:15
    Família, us demano que
    feu el treball dur,
  • 6:15 - 6:17
    el treball difícil,
  • 6:17 - 6:20
    el treball complicat de concedir
    amabilitat no merescuda
  • 6:20 - 6:22
    a aquells que podríem
    relegar com a escombraries,
  • 6:22 - 6:24
    a qui fàcilment podem ignorar i refusar.
  • 6:25 - 6:26
    M'ho demano a mi mateix.
  • 6:28 - 6:29
    Durant els últims dos mesos
  • 6:29 - 6:32
    he perdut a dos amics
    per la violència armada.
  • 6:32 - 6:34
    Només passaven per allà.
  • 6:35 - 6:38
    Un va ser víctima d'un tiroteig
    des d'un cotxe quan anava cap a casa.
  • 6:39 - 6:42
    L'altre estava assegut en una cafeteria,
    esmorzant,
  • 6:42 - 6:44
    de vacances a Miami.
  • 6:46 - 6:49
    Em demano veure el valor
    redemptor de la rellevància
  • 6:49 - 6:51
    en les persones que els van matar,
  • 6:52 - 6:54
    pel treball tan dur que
    suposa veure'l en mi mateix.
  • 6:55 - 6:59
    Ens animo a desafiar
    la capacitat que tenim
  • 6:59 - 7:01
    d'experimentar per complet
    la nostra humanitat,
  • 7:01 - 7:03
    entenent la biografia completa
  • 7:03 - 7:06
    de persones a les que fàcilment
    podriem escollir no veure.
  • 7:08 - 7:11
    Perquè hi ha herois que
    esperen ser reconeguts
  • 7:11 - 7:13
    i hi ha música que
    espera ser composta.
  • 7:14 - 7:15
    Gràcies.
  • 7:15 - 7:19
    (Aplaudiments)
Title:
Jo no sóc un ésser humà? Una crida per a la reforma de la justícia penal
Speaker:
Marlon Peterson
Description:

Per un crim que va cometre quan tenia poc més de vint anys, la justícia va condemnar en Marlon Peterson a 10 anys de presó i, com ell mateix diu, a tota una vida d'irrellevància. Mentre estava entre reixes, Peterson va trobar la redempció a través d'un programa de mentoria per correspondència amb estudiants de Brooklyn. En aquesta xerrada tan valenta, ens recorda per què hauríem d'invertir en la humanitat d'aquelles persones que la societat preferiria ignorar i refusar.
more » « less
Video Language:
English
Team:
closed TED
Project:
TEDTalks
Duration:
07:32

Catalan subtitles

Revisions Compare revisions

Our website uses cookies for analysis purposes.