How I learned to communicate my inner life with Asperger's

Avui, els vull parlar de somnis.

He somiat desperta tota la vida,

i és molt millor que a les pel·lícules.

(Riures)

A més de volar, escopir foc,

i fer que apareguin
del no res homes atractius

(Riures)

puc fer coses com
llegir i compondre música.

El més curiós és que vaig escriure la
sol·licitud per a entrar a la universitat

en un somni.

I m'hi van acceptar. Així que...

Penso visualment.

Penso amb imatges, no amb paraules.

Per a mi, les paraules són
més aviat instints i llenguatge.

Hi ha moltes persones com jo;

Nikola Tesla, per exemple,

qui podia visualitzar, dissenyar,
provar i inclús solucionar

tots els seus invents,
a la seva ment, i en detall.

De totes maneres, el llenguatge és
exclusiu de les nostres espècies.

Jo sóc una mica més primitiva,

com la versió beta de Google Traductor.

(Riures)

El meu cervell es concentra
a fons en les coses que m'interessen.

Per exemple, un cop vaig
tenir un afer amb el càlcul

que va durar més que el
matrimoni d'alguns famosos.

(Riures)

Encara hi ha més coses
poc usuals en mi.

Potser heu notat

que no tinc gaire bona dicció.

Per això la gent em sol confondre
amb el GPS.

(Riures)

La comunicació bàsica
pot convertir-se en un repte

a no ser que
vulguis arribar a una adreça.

(Riures i aplaudiments)

Gràcies.

Fa uns anys, quan vaig
començar a parlar en públic,

vaig anar a fer-me fotos per primer cop.

El fotògraf em va dir que fingís
una mirada provocativa.

(Riures)

No tenia ni idea de
què volia dir allò.

(Riures)

Em va dir: "Fes això,
ja saps, amb els ulls,

com quan intentes seduir
els nois".

"Que faci què?"
Li vaig preguntar.

"Ja saps, pestanyeja".

I ho vaig intentar, de debò.

Em va sortir una cosa així.

(Riures)

Semblava que estigués
buscant a Wally

(Riures)

I, hi ha una explicació,

com també hi ha una explicació
de per què en Wally s'amaga.

(Riures)

Tinc Asperger,

una variant avançada d'autisme

que perjudica les habilitats socials
bàsiques que s'esperen de nosaltres.

Això m'ha complicat la vida
en molts aspectes

i mentre creixia, vaig lluitar
per a encaixar amb la societat.

Els meus amics explicaven acudits,
però jo no els entenia.

Els meus herois van ser George Carlin
i Stephen Colbert,

ells em van fer descobrir
el sentit de l'humor.

La meva personalitat va canviar
i vaig passar de ser tímida i maldestra

a ser desafiant i malparlada
com un camioner.

No cal dir que
no tenia gaires amics.

Era hipersensible a les textures.

L'aigua sobre la pell
em provocava una mena de formigueig

i per això, durant molts anys,
em vaig negar a dutxar-me.

Però els asseguro que ara
tinc un nivell d'higiene normal.

(Riures)

He hagut de treballar molt per a arribar
fins aquí i els meus pares també.

Les coses es van descontrolar
quan un company em va agredir sexualment,

així doncs, la situació que ja
era difícil, va empitjorar més.

Vaig viatjar més de 3.000 km per a
travessar el país i rebre un tractament

i pocs dies després que em receptessin
un nou medicament,

la meva vida es va convertir
en un episodi de Walking Dead.

Em vaig tornar paranoica i
vaig començar a tenir al·lucinacions,

veia cadàvers putrefactes
que se m'apropaven.

Finalment, la família em va rescatar,

però, en aquelles tres setmanes,
ja havia perdut nou quilos,

patia una anèmia de cavall

i contemplava la idea de suïcidar-me.

Em van traslladar a un altre centre
de salut on entenien les aversions,

els traumes i l'ansietat social
que patia,

i sabien com tractar-ho. Allà vaig
rebre, per fi, l'ajuda que necessitava.

Després de 18 mesos de
treballar dur,

vaig passar a fer coses increïbles.

Un dels punts principals dels Aspergers
és que, moltes vegades,

la persona té una vida
interior molt complexa,

i jo ho sé de primera mà:
tinc una personalitat molt vívida

tinc un munt d'idees i coses que
em ronden pel cap.

Però hi ha un buit
entre això que em passa pel cap

i la manera de comunicar-ho
a la resta del món.

I això pot convertir una comunicació
bàsica en tot un repte.

Hi havia poques empreses
disposades a contractar-me,

degut a la falta d'habilitats socials
que patia,

per això vaig presentar una
sol·licitud a Waffle House.

(Riures)

Waffle House és un restaurant
excepcional obert les 24 hores,

(Riures i Aplaudiments)

Gràcies

on pots demanar una varietat de
patates fregides tan extensa

com la varietat d'opcions que
tens per a desfer-te d'un cadàver...

(Riures)

a rodanxes, a daus, amb sal, a trossos,
recobertes o arrebossades.

(Riures)

Per a seguir amb les
convencions socials

només cal anar a Waffle House
a una hora intempestiva de la nit.

(Riures)

Un cop, a les dues del matí,
parlant amb una cambrera li pregunto:

"Què és el més ridícul que t'ha
passat a la feina?"

I em va dir que un cop va entrar un
home completament nu.

(Riures)

Li vaig dir: "Genial, apunta'm
al torn de nit!"

(Riures)

No cal dir que Waffle House
no em va contractar.

A vegades, patir
Asperger és un inconvenient,

o una mena de gra al cul,

però també pot ser un avantatge.

És un regal que em permet
pensar de manera creativa.

Amb 19 anys vaig guanyar
un concurs d'investigació

amb un treball sobre
coralls marines,

i vaig arribar a la Convenció sobre
Diversitat Biològica de la ONU

per a presentar aquella investigació.

(Aplaudiments)

Gràcies.

(Aplaudiments)

I amb 22 anys, estic a punt
d'acabar la universitat,

també sóc cofundadora d'una empresa
de biotecnologia, l'AutismSees.

(Aplaudiments)

Gràcies.

(Aplaudiments)

Però, compilem tot el que he
hagut de fer per a arribar on sóc:

25 terapeutes, 11 diagnòstics erronis,
i molts anys de dolor i de traumes.

Vaig passar molt de temps pensant
si hi havia una forma millor,

i crec que és la tecnologia
de recolzament cap a l'autisme.

Aquesta tecnologia podria
dur a terme un paper clau

per a ajudar les persones amb trastorns
de l'espectre autista o TEA.

L'aplicació Podio, que
AutismSees ha creat,

és capaç de realitzar
avaluacions independents

per a ajudar a desenvolupar
les habilitats de comunicació.

A part, fa un seguiment del contacte
visual a través d'una càmera

i pot simular un discurs
o una entrevista de feina.

Així que, potser, algun dia
Waffle House em contractarà

si practico una mica
amb aquesta aplicació.

(Riures)

I una cosa fascinant, és que
he practicat aquesta xerrada

amb el Podium, i m'ha
ajudat molt.

Però això només és
un exemple.

Podium fa moltes
més coses.

Pel que fa a
les persones amb TEA,

s'especula que hi ha
molts científics innovadors,

investigadors, artistes
i enginyers que els pateixen,

per exemple, Emily Dickinson,
Jane Austen, Isaac Newton i Bill Gates,

entre d'altres.

Tots ells s'enfronten al problema

de sovint no poder compartir
les seves brillants idees

quan la comunicació és un obstacle.

Per això, moltes persones amb
autisme són infravalorades dia a dia

i no se n'aprofita el potencial.

El meu somni per a les persones
amb autisme és canviar això,

eliminar els obstacles
que els impedeixen tenir èxit.

Una de les raons per les quals
m'encanta somniar desperta

és perquè em permet
ser lliure,

sense que em jutgin ni haver de patir
conseqüències socials i físiques.

Quan volo dins la meva ment,

trobo la pau.

Ningú em critica

i puc fer el que vull, m'explico?

Surto amb en Brad Pitt,
i l'Angelina no s'enfada.

(Riures)

Però l'objectiu de crear tecnologia
per a recolzar l'autisme

és més gran que això
i més important.

El meu objectiu és canviar l'opinió
de la gent sobre l'autisme

i de la gent que pateix
formes avançades d'Asperger

perquè aquesta gent
pot fer moltes coses.

Mireu què va fer la Temple Grandin,
per exemple.

Fent això, ajudem la gent a
compartir el seu talent amb el món

i, així, millorar el planeta.

A més, nosaltres els encoratgem a
perseguir els seus somnis,

al món real, en temps real.

Gràcies.

(Aplaudiments)

Gràcies.

(Aplaudiments)