Cases màgiques fetes amb bambú

No has vist mai construccions com aquestes. Les esbalaïadores cases de bambú que construeixen l'Elora Hardy i el seu equip a Bali trenquen els esquemes sempre que les veus. Desafien les convencions perquè el bambú en si ja és enigmàtic. No hi ha dos canyes de bambú iguals, per tant cada casa, cada pont i cada bany són exquisidament únics. En aquesta xerrada, encisadora i immersiva, l'Elora explica el potencial que té el bambú, com a material de construcció sostenible i com a estimulant de la imaginació: "Hem hagut d'inventar les nostres pròpies regles".

Quan tenia nou anys

la mare em va preguntar
com voldria que fos la meva casa,

i jo vaig dibuixar aquest bolet màgic.

Que ella, de fet, va construir.

(Riuen)

No crec que m'adonés llavors
de com era d'insòlit allò.

I potser encara no he fet,

perquè encara dissenyo cases.

Això és un edifici de sis plantes
fet per encàrrec a l'illa de Bali

Pràcticament tot està fet de bambú.

La sala d'estar, al quart pis,
té vistes a la vall.

A la casa s'entra per un pont.

Als tròpics pot fer molta calor,

per això vam fer grans sostres corbs
per aprofitar les brises.

Però alguns espais tenen grans finestres
per conservar l'aire acondicionat dins

i les bestioles fora.

Vam deixar aquesta habitació oberta

Vam fer un llit amb dosser i climatitzat.

I un client volgué una sala amb televisió
en un racó de la sala d'estar.

Dividir l'espai amb murs
no semblava adequat,

Vàrem preferir construir
aquesta gran beina teixida.

Avui tenim tot tipus de comoditats,
com lavabos.

Aquest es un cistell
en un racó de la sala d'estar

I he d'admetre que algunes persones
dubten a l'hora de fer-lo servir.

Encara no em resolt del tot
la insonorització acústica.

(Riures)

Encara estem treballant en moltes coses

però una cosa que he après

és que pots treure profit del bambú
si s'utilitza de manera adequada.

En realitat, és una herba silvestre.

Creix en terrenys poc aprofitables...

cingles, vessants.

Viuen de l'aigua de la pluja,
brolladors, llum del sol,

i de les 1450 espècies de bambú
que creixen al món,

només en fem servir set.

Aquest és el meu pare.

Ell em va encoratjar
a construir amb bambú

Està al mig d'una mata

de Dendrocalamus asper niger
que va plantar fa set anys.

Cada any hi creixen
una nova generació de brots.

La setmana passada, aquest brot
va créixer un metre en tres dies.

així que parlem de tenir
fusta sostenible en tres anys.

Recollim centenars de troncs
de la nostra propietat familliar.

El betung, com li diem, és molt llarg.

fins a 18 metres de llargària.

Proveu de baixar aquest camió
per la muntanya...

I és fort: té la resistència a la tracció
de l'acer,

i la resistència a la compressió
del formigó.

Si fem caure 4 tones de pes sobre la canya

les suporta.

Com que és buit per dins, és lleuger,

prou lleuger com per ser carregat per
uns pocs homes

o, segons sembla, per una dona.

(Riures) (Aplaudiments)

I quan el meu pare va construir
la Green School a Bali,

va escollir el bambú
per a tots els edificis del campus,

perquè ho veia com una promesa.

És una promesa als nois.

És un material sostenible
que no se'ls acabarà.

I quan, fa sis anys, vaig veure
aquelles estructures en construcció

vaig pensar que tenia sentit.

Creix al nostre voltant.

És fort. És elegant.

Resisteix els terratrèmols.

Perquè no s'ha fet abans
i què mes podem fer a partir d'ara?

Junt amb alguns dels primers constructors
de la Green School,

Vaig fundar Ibuku.

"Ibu" vol dir "mare i "ku" vol dir "meva",
i representa la meva Mare Terra.

A Ibuku som un equip d'artesans,
arquitectes i dissenyadors

i el que fem plegats és
crear un nova forma de construir.

Durant els últims 5 anys junts,

hem construït unes 50 estructures úniques,
la majoria d'elles a Bali.

Nou d'elles són a Green Village,

tot just han vist l'interior
d'algunes d'elles,

les equipem amb mobles fets a mida,

les envoltem d'horts,

ens agradaria convidar-los a tots
a visitar-nos algun dia.

Un cop allà, poden visitar també
la Green School

on seguim construint classes cada any

i també una versió actualitzada
de la casa-bolet màgic.

També estem treballant
en un caseta per a l'exportació

Això és una casa tradicional sumbanesa
de la qual n'hem reproduït

fins i tot els detalls i els teixits.

Un restaurant amb una cuina
a l'aire lliure.

S'assembla molt a una cuina, oi?

I un pont sobre el riu
que fa 22 metres de llarg.

El que fem no és res de nou.

Des de cabanes fins a ponts
complexos com aquest a Java,

el bambú s'ha fet servir
a totes les zones tropicals del món

durant millers d'anys, literalment.

Hi ha illes i continents on es va arrivar
en barques de bambú per primer cop.

Però fins fa poc,

era quasi impossible protegir el bambú
contra els insectes de manera eficaç,

i és per això que ha desaparegut
quasi tot el que es construí amb bambú.

El bambú que no està protegit
es fa malbé.

El bambú que no està tractat
es corca.

I és per això que molta gent,
sobre tot a l'Àsia,

creu que només quan ets molt pobre
o un camperol, pots voler

viure en una casa de bambú.

I llavors vam pensar,

què cal per fer-los canviar de parer,

per convèncer la gent que val la pena
construir amb bambú,

i extreure'n el màxim profit?

Primer, necessitem solucions
per un tractament segur.

El bòrax és una sal natural.

Fa tornar el bambú
un material de construcció viable.

Si es tracta adecuadament,
si es dissenya amb cura,

una estructura de bambú
pot durar tota una vida.

Segon, s'ha de construir
alguna cosa extraordinària.

S'ha d'inspirar la gent.

Per sort,

la cultura balinesa
fomenta l'artesania.

Valora l'artesà.

Combinem-los, doncs,
amb els intrépids aventurers

de les noves generacions d'arquitectes
formats a nivell local,

i els dissenyadors, i els ingeniers,

i recordem sempre que estem dissenyant

per canyes corbades,
estretes i balmades.

No hi ha dues canyes iguals,
no hi ha línies rectes,

no hi ha mides estàndard.

Les fòrmules estipulades i probades
i el vocabulari arquitectònic

aquí no funcionen.

Hem hagut d'inventar
les nostres pròpies regles.

Demanen al bambú què pot donar de si
i què vol ser,

i el que diu ho respectem i dissenyem
per aprofitar els seus punts forts,

Protegir-lo de l'aigua
i aprotifar les seves corbes.

Dissenyem en 3D real,

fent models a escala de l'estructura

del mateix material que farem servir
per construir la casa.

I el modelatge amb bambú és un art,

com també ho és la ingenieria.

Aquest és el prototipus de la casa

(Riures)

I el portem on es fan les obres,

i mesurem cada tija amb petits regles,

i tenim present cada corba,
i escollim una canya de la pila

per reproduir la casa a tamanys real.

Quan toca ocupar-se dels detalls
ho tenim en compte tot.

Per què les portes són sovint
rectangulars?

Per què no rodones?

Com podem millorar una porta?

Les frontisses lluiten contra la gravetat

i al final, la gravetat guanya sempre,

per què no fer-les pivotar al centre,

on poden quedar en equilibri?

I un cop aquí, per què no
fer portes amb forma de llàgrima?

Per treure'n el màxim profit
i treballar amb les limitacions

d'aquest material,

ens vam haver d'esforçar al màxim,

i amb aquestes limitacions,
vam trobar espai per coses noves.

És un repte:
com fas un sostre

si no tens cap tauló amb què treballar?

De vegades somio amb plaques de guix
i contraplacats.

(Riures)

Però si el que tens són
uns artesans especialitzats

i unes clàvies diminutes,

teixeixen el sostre,

hi tiren una lona per sobre,
ho envernissen.

Com es dissenyen
plaques de cocció resistents

que quedin bé en aquesta
estructura corba que hem construït?

Tallem una roca
com si féssim llesques de pa

les esculpim a mà perquè
encaixin amb altres peces

deixant a la vista
la part de fora

i el que estem fent
és quasi tot fet a mà.

Les juntes dels edificis
es reforcen amb acer

però també fem servir molts
claus de bambú fets a mà.

N'hi ha milers, de claus, a cada planta.

El terra és fet d'un bambú
llustrós i resistent.

Es pot notar la textura
quan vas descalç.

I el terra per on camines,

pot modificar la manera
en què camines?

Pot modificar la petjada
que deixaràs al món, finalment?

Recordo tenir nou anys

i meravellar-me,

i creure que tot era possible,

i ser una mica idealista.

Tenim un llarg camí per recòrrer,

ens queda molt per aprendre,

però una cosa que sé és que
amb creativitat i compromís,

es pot crear bellesa i confort

i seguretat i, fins i tot, luxe

d'un material que tornarà a crèixer

Gràcies.

(Aplaudiments)