Les bones notícies sobre la pobresa (Sí, hi ha bones notícies)

Els éssers humans porten 3.000 anys lluitant contra les desigualtats i la pobresa. Però aquest viatge s'està accelerant. Bono "accepta el carrincló que porta dins" i comparteix dades inspiradores que mostren que el final de la pobresa està proper... si podem aprofitar l'oportunitat.

Chris Anderson em va demanar si podia comprimir els darrers 25 anys

d'activisme contra la pobresa en 10 minuts per TED.

O sigui, un anglès demanant a un irlandès que sigui breu.

(Riures)

Li vaig dir: "Chris, això seria un miracle."

Ell em va contestar: "Bono, això no seria un bon ús del teu complex messiànic?"

Doncs, sí.

Llavors vaig pensar: anem encara més enrere de 25 anys.

Anem al temps abans de Crist, tres milenis,

a una època en què, com a mínim al meu cap, va començar realment

la marxa contra la desigualtat i la pobresa.

Tres mil anys enrere,

la civilització començava a les ribes del Nil,

alguns esclaus, pastors jueus en aquest cas,

suposo que pudents a merda d'ovella,

li van dir al Faraó, que seia al seu tro:

"Nosaltres, majestat, som iguals que tu."

I el Faraó que contesta: "Ah, no."

Vosaltres, miserables, debeu estar de conya".

I ells que fan: "No, no, és el que diu aquí

al nostre llibre sagrat."

Tornem al nostre segle, mateix país, mateixes piràmides,

altra gent fent córrer la mateixa idea

d'igualtat amb un llibre diferent.

Aquesta vegada es diu Facebook.

Les multituds es reuneixen a la Plaça Tahrir.

Transformen una xarxa social virtual en factual,

i reinicien el segle 21.

Amb això no vull ni subestimar les conseqüències

complicades i lletges de la Primavera àrab,

ni sobreestimar el paper de la tecnologia,

però aquestes coses ens han donat una idea del que és possible

quan l'antic model de poder, la piràmide,

es capgira, posant a la gent a la cúspide

i als faraons d'avui en dia a la base, com ha passat en aquest cas.

També ens ha mostrat que una cosa tan poderosa

com la informació i compartir-la pot desafiar la desigualtat,

perquè els fets, com les persones,

volen ser lliures, i quan ho són,

la llibertat està normalment a tocar,

fins i tot per als més pobres entre els pobres--

fets que poden desafiar el cinisme

i l'apatia que porta a la inèrcia,

fets que ens diuen el que funciona i,

el que és més important, el que no, per poder-ho arreglar,

fets que, si els sentim i els tenim en compte, ens poden ajudar

a enfrontar-nos al desafiament que

Nelson Mandela va llençar al 2005,

quan ens va demanar que fóssim la gran generació

que venci a l'ofensa més horrible contra la humanitat,

la pobresa extrema,

són fets que generen un impuls poderós.

Així que vaig pensar: oblida't de l'òpera rock,

oblida't de la grandiloqüència, els meus trucs habituals.

L'única cosa que cantaré avui seran els fets,

perquè he acceptat el carrincló que porto dins.

Així que, adéu a l'estrella del rock i

hola a l'activista que es basa en les proves, al provista.

Perquè el que ens diuen els fets

és que el llarg i lent viatge,

el llarg i lent viatge de la humanitat cap a la igualtat,

realment s'està accelerant.

Fixeu-vos en el que s'ha aconseguit.

Fixeu-vos en el que ens diuen aquestes xifres.

Des de l'any 2000, des que va començar el nou mil·lenni,

hi ha vuit milions més de pacients de SIDA

que reben una medicació antiretroviral que els salva la vida.

Malària: Hi ha vuit països de l'Àfrica subsahariana

que han fet disminuir el seu índex de mortalitat en un 75 per cent.

Per a nens menors de cinc anys, la mortalitat infantil, en nens menors de cinc anys,

ha disminuït en 2,65 milions en un any.

Això vol dir que s'ha salvat la vida de 7.256 nens cada dia.

Uau. Uau. (Aplaudiments)

Aturem-nos un momentet i pensem-hi.

En l'última setmana, heu llegit res enlloc

remotament tan important com aquesta xifra? Uau.

Una notícia estupenda. Em torna boig

que la majoria de la gent sembla que desconeixen aquesta notícia.

Set mil nens al dia. Aquí en teniu dos.

Michael i Benedicta,

i són vius gràcies, en gran part,

a la Dra. Patricia Asamoah --és fantàstica--

i la Global Fund, que tots vosaltres recolzeu financerament,

tant si ho sabeu com si no.

I la Global Fund proporciona medicaments antiretrovirals

que eviten que les mares contagiïn el VIH als seus fills.

Aquesta fantàstica notícia no ha nascut del no res.

S'ha lluitat per ella, s'han fet campanyes per ella,

s'han fet innovacions per ella.

I aquesta estupenda notícia dóna lloc a altres notícies encara més estupendes,

perquè aquesta és la tendència històricament.

El nombre de persones que viuen en una pobresa extrema,

físicament i anímicament demoledora, ha disminuït

del 43 per cent de la població mundial al 1990

al 33 per cent al 2000

i al 21 per cent al 2010.

Un aplaudiment. (Aplaudiment)

S'ha reduït a la meitat. A la meitat.

Ara bé, l'índex és encara massa alt -- encara hi ha massa persones

perdent la seva vida sense necessitat.

Encara hi ha feina a fer.

Però són unes xifres brutals, al·lucinants.

I si vius amb menys de 1,25 $ al dia,

si vius en aquest tipus de pobresa,

això no són només dades.

Ho és tot.

Si ets un pare que vols el millor per als teus fills -- i jo ho sóc--

aquesta ràpida transició és una ruta que surt de la desesperació i arriba a l'esperança.

I sabeu què? Si la trajectòria continua,

mireu quina serà la quantitat de persones que

viuran amb 1,25 $ a l'any 2030.

No pot ser cert, oi?

Això és el que ens diuen les dades. Si la trajectòria continua,

arribarem a la, uau, la zona zero.

Per a experts en números com nosaltres,

aquesta és la zona erògena,

i és just dir que, a aquestes alçades,

estic sexualment excitat per la recopilació de dades.

Així doncs, és la virtual eliminació de la pobresa extrema,

definida com les persones que viuen amb menys de 1,25 $ al dia,

ajustats, per descomptat, a l'increment de la inflació des dels valors de partida de 1990.

A tots ens encanten els valors de partida.

És fantàstic.

Bé, ja sé que alguns de vosaltres penseu que aquest avanç

és tot a Àsia o América llatina o

països model com Brasil --

i a qui no li encanta un/a model brasiler/a? --

però fixeu-vos en l'Àfrica subsahariana.

Hi ha un conjunt de 10 països, hi ha qui els anomena els lleons,

que en l'última dècada han experimentat una combinació

d'una cancel·lació del deute del 100% ,

l'ajuda que han rebut s'ha triplicat, l'IED (inversió estrangera directa)

s'ha multiplicat per 10,

que ha portat a que els recursos domèstics (és a dir, els diners locals) s'hagin quadriplicat,

els quals, quan s'han utilitzat amb seny (d'això s'en diu bona governança)

han fet disminuir la mortalitat infantil en un terç,

han duplicat el nombre de nens que completen la seva educació,

i també han disminuït la pobresa extrema en el 50 %,

i, a aquest pas, aquests 10 països arribaran a la zona zero també.

Així que l'orgull dels lleons

és la prova de concepte.

Els avantatges d'això són de tota mena.

Per començar, no haureu d'escoltar

a un petit Jesus fatxenda i insofrible com jo.

Què us sembla? (Aplaudiments)

I el 2028, 2030? Són a tocar.

Vull dir, estan a unes tres gires de comiat dels Rolling Stones.

(Riures) Espero. Realment ho espero.

Ens fa semblar molt joves.

Així doncs, per què no estem bojos de contents?

Bé, la oportunitat és real, però també ho és el perill.

No ho podrem aconseguir fins que acceptem seriosament

que ho podem aconseguir.

Mireu aquest gràfic.

Se'n diu inèrcia. I així és com la caguem.

I el que ve ara és realment maco.

Se'n diu oportunitat.

I és com podem inclinar l'arc de la història

cap al zero,

simplement fent les coses que sabem que funcionen.

Així, és qüestio d'inèrcia contra oportunitat.

Hi ha perill i, és clar,

quan més ens hi apropem, més difícil és d'aconseguir.

Sabem quins són els obstacles del camí,

ara mateix, en moments difícils.

De fet, avui, en la vostra capital, en moments difícils,

algú a qui l'importen els diners públics vol retallar

programes que salven vides, com Global Fund.

Però podeu fer alguna cosa al respecte.

Podeu dir als polítics

que aquestes retallades poden costar vides.

Ara mateix, avui, a Oslo,

hi ha companyies petrolieres intentant mantenir secrets

els pagaments que fan als governs

per extraure petroli en països en vies de desenvolupament.

Vosaltres també podeu fer alguna cosa sobre això.

Podeu sumar-vos a la campanya de One,

i de líders com ara Mo Ibrahim, l'emprenedor de les telecomunicacions.

Estem pressionant per que es facin lleis que assegurin que, com a mínim,

una part de la riquesa de sota terra

acabi en mans de la gent que hi viu al damunt.

I just ara mateix, sabem

que la pitjor malatia de totes

no és una malatia. És la corrupció.

Però també hi ha una vacuna contra ella.

Es diu transparència, que les dades siguin públiques,

una cosa en la què la comunitat TED està treballant.

Que tot estigui a plena llum del dia, li podrieu dir, transparència.

I la tecnologia està canviant això a un ritme rapidíssim.

Si n'estàs fent alguna, cada vegada és més difícil amagar-ho.

Deixeu-me que us expliqui què és l'informe U,

que em té molt engrescat. Es tracta de 150.000 joves de la Generació Y,

per tota Uganda,

armats amb mòbils 2G, una xarxa social basada en SMS

que treuen a la llum la corrupció governamental

i que demanen saber què hi ha al pressupost

i com s'estan gastant els seus diners.

Això és engrescador.

Mireu, un cop tenim aquestes eines,

no pots no utilitzar-les.

Un cop saps això, no pots no saber-ho.

No pots esborrar aquestes dades del teu cervell,

però pots esborrar el clixé

de pobles suplicants, empobrits

que no poden fer-se càrrec de les seves pròpies vides.

Ho pots esborrar, pots fer-ho, en serio,

perquè ja no és veritat. (Aplaudiments)

És transformador.

2030? Al 2030 hi haurà robots

no només servint-nos cervesa Guinness, sinó bevent-la.

Quan hi arribarem,

cada lloc amb una remota semblança de governança

podria ser en realitat de camí.

Així que sóc aquí a-- suposo que estem aquí

per intentar infectar-vos amb aquest virus virtuós, basat en dades,

al que anomenem factivisme.

No us matarà.

De fet, podria salvar incomptables vides.

Suposo que a la campanya One ens encantaria que fóssiu

contagiosos, que el difonguéssiu, que el compartíssiu, que el transmetéssiu.

Fent això, us uniréu a nosaltres i a moltíssims altres

en el que realment crec que és la més gran aventura mai engegada,

el viatge cada vegada més exigent de la igualtat.

Podríem ser realment la gran generació

que Mandela ens va demanar que fóssim?

Podríem respondre a aquesta crida amb la ciència,

amb la raó, amb els fets,

i, goso dir-ho, les emocions?

Perquè, com és evident, els factivistes tenen sentiments també.

Però ara penso en Waele Ghonim.

Alguns de vosaltres el coneixeu. Va posar en marxa un dels grups de Facebook

que donava suport a la plaça Tahrir al Caire.

Per això el van empresonar,

però tinc tatuades en el meu cervell les seves paraules.

"Guanyarem perquè nosaltres no entenem la política.

Guanyarem perquè nosaltres no juguem els seus jocs bruts.

Guanyarem perquè nosaltres no tenim una agenda política de partit.

Guanyarem perquè les llàgrimes

que vénen del nostres ulls en realitat provenen dels nostres cors.

Guanyarem perquè nosaltres tenim somnis,

i estem disposats a defensar aquests somnis."

Waele té raó.

Guanyarem

si treballem junts com una sola persona,

perquè el poder de les persones

és molt més fort que les persones en el poder.

Gràcies.

(Aplaudiments)

Moltes gràcies.. (Aplaudiments)