Per què les dones tenen la regla?

Vegeu lliçó sencera a: http://ed.ted.com/lessons/why-do-women-have-periods

Un grapat d'espècies de la terra comparteixen un tret aparentment misteriós: un cicle menstrual. Som uns dels pocs mamífers escollits de la terra que menstruen, i també ho fem molt més que qualsevol altre animal, malgrat que és un malbaratament de nutrients i pot ser una molèstia física. Quin sentit té, doncs, aquest procés biològic tan poc corrent?

Lliçó de TED-Ed, animació de TED-Ed.

Un grapat d'espècies de la terra
comparteixen un tret aparentment misteriós:

un cicle menstrual.

Som uns dels pocs escollits.

Els micos, simis, rats-penats, humans
i possiblement les mussanyes elefant

són els únics mamífers de la terra
que menstruen.

I a més, els humans ho fem
molt més que la resta,

tot i que és un malbaratament de nutrients
i pot ser una molèstia física.

Quin sentit té, doncs,
aquest procés biològic tan poc corrent?

La resposta comença amb l'embaràs.

Durant aquest procés, els recursos del cos
es fan servir sàviament per a crear

un entorn adient per al fetus,

creant un refugi intern on la mare
pot nodrir el seu fill que creix.

En aquest aspecte
l'embaràs és una meravella.

Però això tan sols és
la meitat de la història.

L'altra meitat revela que l'embaràs
posa en perill tant la mare com el fill.

Com la resta de criatures,

el cos humà ha evolucionat per a
afavorir la dispersió dels seus gens.

Per a la mare, això implica
nodrir per igual

tots els seus fills.

Però la mare i el fetus no comparteixen
els mateixos gens exactament.

El fetus hereta també
gens del seu pare,

i aquests gens poden afavorir
la seva pròpia supervivència extreient

més recursos de la mare
dels que els pertoquen.

Aquest conflicte d'interessos evolutiu

situa la mare i el fill
en un joc d'estirar la corda biològic

que té lloc a la matriu.

Un factor que contribueix
a aquesta lluita interna

és la placenta, l'òrgan que connecta
el fetus amb la sang de la mare

i el nodreix durant el seu creixement.

En els mamífers, la placenta es troba
rera d'una barrera de cèl·lules maternes.

Aquesta barrera permet la mare de controlar
el subministrament de nutrients al fetus.

Però als humans
i a unes quantes espècies més,

la placenta penetra dins
de l'aparell circulatori de la mare

i accedeix directament
al seu corrent sanguini.

A través de la placenta, el fetus
injecta hormones a les artèries maternes

i les manté obertes per a proveir un flux
continuat de sang rica en nutrients.

Un fetus amb aquest accés il·limitat
pot produir hormones

per a augmentar el sucre
a la sang materna, dilatar-ne les artèries,

i augmentar-ne la pressió sanguínia.

La majoria dels mamífers poden expulsar
o reabsorbir els fetus, si cal,

però als humans, un cop el fetus està
connectat al subministrament sanguini,

tallar aquesta connexió
pot produir una hemorràgia.

Si el fetus es desenvolupa malament o mor,

posa en perill la salut de la mare.

Mentre creix, la necessitat de recursos
del fetus pot produir fatiga intensa,

pressió sanguínia elevada,

i malalties tals com
la diabetes o la preeclampsia.

Degut a aquests riscs,

l'embaràs és sempre una gran inversió
i de vegades perillosa.

Té sentit, doncs, que el cos
revisi curosament els embrions

per tal de trobar
quins valen l'esforç.

I aquí encaixa la menstruació.

L'embaràs comença amb un procés
anomenat implantació,

en el que l'embrió s'insereix
en l'endometri que cobreix l'úter.

L'endometri ha evolucionat en el sentit
de dificultar la implantació

de manera que tan sols els embrions sans
puguin sobreviure.

Però en fer-ho,

també ha seleccionat
els embrions més vigorosament invasius,

creant així un cercle viciós evolutiu.

L'embrió s'implica en un complex
diàleg hormonal curosament sincronitzat

que modifica l'endometri
per tal de fer possible la implantació.

Què passa quan un embrió
no se'n surt?

Encara podria aconseguir fixar-s'hi,

o fins i tot penetrar
parcialment en l'endometri.

A mesura que mor lentament pot deixar
la mare vulnerable a una infecció,

i constantment pot estar emetent senyals
hormonals que desfacin els teixits.

El cos evita aquest problema
simplement eliminant tot risc possible.

Cada vegada que l'ovulació no produeix
un embaràs sa,

La matriu es desfà
del seu recobriment endometrial,

juntament amb qualsevol òvul no fertilitzat
i els embrions malalts, moribunds o morts.

Aquest procés protector
es coneix com a menstruació,

i produeix la regla.

Aquesta característica biològica,
per molt estranya que pugui ser,

ens posa en el camí
de la perpetuació de la raça humana.