Com viure amb passió—tant fa la teva edat

L'escriptora Isabel Allende té 71 anys i, sí, ja té algunes arrugues, però també té una visió increïble. En aquesta sincera xerrada, per a espectadors de totes les edats, ens parla de les seves pors a mesura que es fa gran i comparteix els seus plans per seguir gaudint d'una vida apassionant.

Hola nens.

(Rialles)

Tinc 71 anys.

(Aplaudiments)

El meu marit en té 76.

Els meus pares 90 i molts,

i l'Olivia, la gossa, en té 16.

Parlem d'envellir.

Deixeu-me dir-vos com em sento

quan veig les meves arrugues al mirall

i me n'adono que algunes parts
han començat a caure

i que ja no les trobo allà baix.

(Rialles)

Mary Oliver va dir en un dels seus poemes,

"Digue'm, què penses fer

amb la teva única vida preciosa i indomable?"

Jo, intentaré viure amb passió.

Quan comencem a envellir?

La societat decideix quan som vells,

per allà els 65, quan ens donen
el carnet de l'Imserso,

però comencem a envellir quan naixem.

Ara mateix estem envellint,

i cada u ho experimenta de forma diferent.

Ens sentim més joves del que som,

perquè l'esperit no envelleix.

Jo encara tinc 17 anys.

Sophia Loren, Mireu-vos-la.

Diu que tot el que veiem

ho deu als espaguetis.

Jo ho vaig intentar i vaig guanyar 5 kilos

on no tocava.

Però actitud, envellir és actitud i salut.

Però el meu mentor de debó en
aquest viatge d'envellir

és Olga Murray.

Aquesta noia de California,
quan tenia 60 anys

va anar al Nepal per salvar a noies

de l'esclavatge domèstic.

Als 88, ja havia salvat 12.000 noies,

i ha canviat la cultura en aquest pais.

(Aplaudiments)

Ara és il·legal que els pares

venguin les seves filles com a esclaves.

També ha fundat orfenats

i clíniques nutricionals.

Sempre està feliç

i es manté eternament jove.

Què he perdut aquestes dècades passades?

Gent, sobretot,

llocs, i la inesgotable
energia de la joventut,

i, ara, començo a perdre
la meva independència,

i m'espanta.

Ram Dass diu que la dependència
és dolorosa,

però que si l'acceptes,
hi ha menys patiment.

Després d'un infart crític,

la seva ànima eterna veu els canvis

al cos amb tendresa,

i està agraït a tothom que l'ha ajudat.

Què he guanyat?

Llibertat: no haig de provar res a ningú.

I no estic encallada a l'idea de qui era,

i qui vull ser,

o el que els altres volen que sigui.

Ja no haig de complaure a ningú,

només a animals.

No paro de dir-li al meu superego
que pari de molestar

i que em deixi gaudir del que encara tinc.

El meu cos pot estar ensorrant-se,

però el meu cervell no, de moment.

M'estimo el meu cervell.

Em sento lleugera.

No tinc rencúnies, ambició o vanitat,

cap dels pecats capitals

que no són res més que una molèstia.

És genial deixar-se portar.

Hauria d'haver començat abans.

També em sento més sencilla

perquè no m'espanta ser vulnerable.

Ja no ho considero una debilitat.

I he guanyat espiritualitat.

Ara me n'adono que abans,

la mort em sotjava al barri.

Ara, a la casa del veí, o a la meva.

Intento viure el present

i estar present al moment.

Per cert, el Dalai Lama

sí que ha envellit molt bé,

però, qui vol ser vegetarià i cèlibe?

(Rialles)

La meditació ajuda.

(Video) Noi: Ommm. Ommm. Ommm.

Isabel Allende: Ommm. Ommm.
Aquí ho tenim.

I va bé començar aviat.

Ja que, per a una dona banal com jo,

és molt difícil envellir
en aquesta cultura.

Per dins, em sento bé, encantadora,
seductora, sexy.

Però ningú més ho veu. (Rialles)

Sóc invisible.

Vull ser el centre d'atenció.

No suporto ser invisible.

(Rialles) (Aplaudiments)

Aquí teniu la Grace Dammann.

Fa sis anys que és en una cadira de rodes

a causa d'un accident de cotxe terrible.

Diu que no hi ha res més sensual

que una dutxa calenta,

i que cada gota d'aigua

és una satisfacció per als sentits.

Ella no es considera discapacitada.

A la seva ment, encara fa surf al mar.

Ethel Saiderman,
és una activista lliutadora i estimada

allà on visc, a Califòrnia.

Porta unes sabates vermelles
marca de la casa

i el seu mantra és que
una bufanda és bo

però dues millor.

Fa nou anys que és vídua,

però no busca una nova parella.

Diu que que hi ha un número limitat

de maneres de cardar...

bé, ella ho diu diferent...

i que ja els ha provat tots.

(Rialles)

Jo, per d'altra banda,

encara tinc fantasies eròtiques
amb Antonio Banderas.

(Rialles)

I el meu pobre marit
s'ha d'aguantar.

Doncs, com puc mantenir la passió?

No puc forçar-me a sentir passió
amb 71 anys.

Ja fa temps que entreno,

i quan em sento deprimida
i avorrida, fingeixo.

Actitut, actitut.

Com m'entreno? Dient que sí

a tot el que surt;

drama, comèdia, tragèdia,

amor, mort, pèrdues.

Sí a la vida.

I m'entreno per seguir enamorada.

No sempre funciona,

però no podràs culpar-me
de no intentar-ho.

I com a apunt final,

jubilació vé de júbil.

Jubilacío, celebració.

Ja hem pagat els nostres deutes.

Hem contribuït a la societat.

Ara és el nostre moment,
i és un gran moment.

A menys que estiguis malalt,
o siguis molt pobre,

tens elecció.

Jo he escollit mantenir la passió,

i dedicar-m'hi amb tot el cor.

Hi treballo cada dia.

Voleu unir-vos a mi?

Gràcies.

(Aplaudiments)

Juen Cohen: Isabel, aleshores...
Isabel: Gràcies

Juen: En primer lloc,

no sóc ningú per parlar en nom
de tota la comunitat de TED,

però vull dir-te que tinc la sensació

que tothom estarà d'acord
que encara ets encantadora,

seductora i sexy. Oi que sí?

Isabel: Oh, gràcies.
(Aplaudiments)

Juen: Mans avall.
Isabel: No, és maquillatge.

Moderador: Ara seria una mica estrany

si et preguntés per
les teves fantasies eròtiques?

Isabel: És clar. Què exactament?

(Rialles)

Moderador: Això de les teves fantasies eròtiques.
Isabel: Amb l'Antonio banderas.

Moderador: Em preguntava si no
voldries explicar-nos res més.

Isabel: Bé, una de les meves fantasies és (Rialles)

que poso a l'Antonio Banderas nu

sobre una truita mexicana,

i el condimento amb guacamole i salsa,

l'enrotllo i me'l menjo. (Rialles)

Gràcies.

(Aplaudiments)