Un viatge per la ment d'un artista

Dustin Yellin crea obres d'art fascinants que expliquen complexes històries inspirades en mites. Com va desenvolupar aquest estil? En aquesta xerrada encantadora, comparteix amb nosaltres el viatge d'un artista -des dels 8 anys- i la seva manera idiosincràtica de pensar i de veure. Segueix el camí que el va portar a crear la seva (o seves) última obra d'art.

Em van criar unes lesbianes
a la muntanya

i em vaig convertir en
una mena de gnom del bosc

en plena Nova York
(Riures)

Fet que m'afectà realment
però els detalls vindran després.

Començaré per quan tenia vuit anys.

Vaig agafar una caixa de fusta,

i la vaig enterrar a Colorado
amb un bitllet, un boli i una forquilla dins.

Vaig pensar que algun estrany humanoide
o alien la trobaria al cap de 500 anys

i descobriria com la nostra espècie
intercanviava idees,

potser també com menjàvem espaguetis.

No ho sabia exactament.

Tant se val, és graciós.

perquè sóc aquí, 30 anys després,
i segueixo fent caixes.

Un cop era a Hawaii,

m'agrada fer excursions, el surf
i aquestes coses,

i estava fent un collage per a la mare.

Vaig agafar un diccionari
i el vaig destrossar,

per a fer una espècie de graella,
a l'estil d'Agnes Martin,

la vaig cobrir de resina,
i una abella hi va quedar enganxada.

Resulta que la mare té por de les abelles
i n'és al·lèrgica,

així que vaig afegir-hi més resina
amb la intenció de camuflar-la.

Però va passar tot el contrari:

la resina la va amplificar,

com si fos una lupa
sobre el diccionari.

I què vaig fer?
Doncs construir més caixes.

Aquest cop vaig afegir-hi
electrònica, granotes,

ampolles que trobava pel carrer,
tot el que pogués trobar,

perquè durant tota la vida
he estat trobant coses,

i intentant establir relacions
i explicar històries sobre aquests objectes.

Així, vaig començar a dibuixar
al voltant dels objectes

i vaig descobrir que,
mare meva, puc dibuixar en l'espai!

Puc crear línees flotants

com quan es dibuixa el contorn
d'un cadàver a l'escena del crim.

Vaig treure els objectes,

i vaig crear la meva pròpia taxonomia
d'espècimens inventats.

Primer, botànica;
aquí us en podeu fer una idea.

Després vaig crear una mena
d'insectes i criatures estranyes.

Era molt divertit, només
dibuixava en les capes de resina.

I estava bé perquè vaig començar
a muntar exposicions i aquestes coses,

i guanyava uns calerons,
amb els quals convidava la xicota a sopar,

la portava al Sizzler.

era collonut.

(Riures)

Un dia vaig començar
a provar amb formes humanes,

escultures de resina de mida real
amb dibuixos d'humans entre les capes.

Estava bé, excepte per una cosa:

podia morir.

No sabia què fer,
la resina m'estava matant.

I cada nit me n'anava
al llit pensant-hi.

Així que vaig intentar-ho amb el vidre.

Vaig començar a dibuixar
sobre el vidre,

com qui dibuixa en una finestra
i en posa una altra a sobre,

i una altra, i llavors tens
totes aquestes finestres juntes

cosa que crea una composició
tridimensional.

Això va funcionar, perquè
vaig poder deixar la resina.

Així vaig continuar molts anys

que van acabar amb una
extensa obra que anomeno "El Tríptic".

"Jardí de les delícies"
de Hieronymus Bosch,

que és al museu del Prado,
a Madrid,

va ser una gran font d'inspiració.

Coneixeu aquest quadre?

Bé, és una gran pintura.

És una obra avançada
per a l'època, diuen.

Bé doncs, us mostraré
"El Tríptic"

Pesa 11.000 quilos.

Mesura 5,5 metres de llarg.

Té dues cares, per tant,
són 10 metres de composició.

És una mica estrany.

Això és la font de sang.

(Riures)

A l'esquerra, teniu
a Jesús i les llagostes.

Aquí hi ha una cova,

on aquestes criatures amb
cap d'animal viatgen entre els dos mons.

Van des del món representacional,

fins aquest inframón de malla analògica
on s'amaguen.

Aquí, les criatures amb cap d'animal
són al costat del far,

llestes per a tirar-se a l'oceà
i suicidar-se massivament.

L'oceà es compon
de milers d'elements.

Això és un déu en forma d'ocell
lligat a un vaixell de guerra.

(Riures)

En Billy Graham és a l'oceà;

l'Horizon
(la plataforma petrolífera)

en Wally, el refugi de Bin Laden..

Hi ha tot tipus de coses,

que pots trobar dins l'oceà.

Això és una criatura en forma de dona.

Surt de l'oceà i s'escup
petroli en una mà

de l'altra mà, li surten núvols.

Les mans són com balances

que fan referència al mitològic
equilibri Terra-Cosmos.

Aquesta és la primera
cara de "El Tríptic".

És més aviat narrativa.

Aquesta és la mà on s'escup.

I, llavors, quan mires l'altra cara,

té com una trompa,
com un bec d'ocell,

i està escopint núvols
per la trompa.

També té una cua de serp
de 5,5 metres que uneix "El Tríptic".

Però la cua s'està incendiant
pel darrere per culpa del volcà.

(Riures)

No sé com va passar.

(Riures)

Coses que passen,
ja m'enteneu.

La cua acaba en el
globus ocular d'un ciclop,

fet amb cromos de terroristes de 1986.

Les heu vist mai?
Són dels 80

Eren com cromos de jugadors de beisbol,
però amb terroristes.

Molt avançades
per l'època.

(Riures)

Això em porta al meu
últim projecte.

Bé, estic entre dos projectes:

Un es diu "Psicogeografies".

És un projecte de sis anys
per a fer 100 humans d'aquests.

Cadascun és una mostra
de la nostra cultura,

fabricats amb mitjans de comunicació
trossejats, o altres materials,

com enciclopèdies, diccionaris
o revistes.

Cadascun actúa com una mena
d'arxiu en forma d'humà,

viatgen en grups
de 20, 4, o 12.

Són com cèl·lules,
s'ajunten, es divideixen.

I pots passejar-te entre elles.
M'està costant anys.

Cadascun és bàsicament un
portaobjectes de microscopi de 1.300 kg.

amb un humà atrapat a dins.

Aquest té una petita
caverna dins el pit.

Això és el cap, això el pit,
es pot entreveure l'entrada.

Us ensenyaré la resta del cos:

Hi ha una cascada
que li surt del pit,

i li cobreix el penis --o no-penis,
o el que sigui,--

una mena de cosa andrògena.

Faré una passada ràpida
per aquestes obres,

perquè no m'hi puc
entretenir gaire.

Aquestes són les capes,
més o menys les podeu veure.

Això és un cos partint-se
per la meitat.

Aquest té dos caps,

i s'està comunicant
entre els dos caps.

Es poden veure unes pastilles
que surten,

i que entren al cap
d'aquesta estàtua estranya.

Hi ha una petita escena forestal
dins la cavitat toràcica.

La veieu?

De totes maneres, avui
parlem de caixes,

com les caixes on vivim

Som dins una caixa,
el sistema solar és una caixa.

Això em porta a
la meva última caixa.

És una caixa de maó.
Es diu Pioneer Works.

(Ovacions)

Dins aquesta caixa hi ha un físic,

un neurocientífic, un pintor, un músic,

un escriptor, una emisora de ràdio,
un museu, una escola,

una editorial que difon
tot el que fem cap al món,

Un jardí.

Remenem la caixa

i tota la gent de dins la caixa
xoca uns amb els altres, com les partícules.

I crec que és així,
com hem de canviar el món.

Redefinint qui som
i la caixa on vivim.

I adonant-nos junts que
tots estem junts en això,

que aquesta il·lusió de
diferències,

la idea dels països, de les fronteres,
de les religions...no funciona.

Que, en realitat, tots estem fets
del mateix, a la mateixa caixa.

I que si no comencem a canviar
això amb amabilitat i tendresa,

morirem tots ben aviat.

Moltes gràcies.

(Aplaudiments)