4 raons per aprendre una nova llengua

L'anglès s'està convertint amb rapidesa en la llengua universal i la tecnologia que permet traduir de forma instantània millora cada any. Així doncs, per què molestar-se en aprendre una llengua estrangera? El lingüista i professor de Columbia, John McWhorter, comparteix quatre atractius beneficis d'aprendre una llengua desconeguda.

La llengua que parlo ara mateix

està convertint-se en una
llengua universal,

per a bé o per a mal.

Admetem-ho,

és la llengua d'Internet,

és la llengua de l'economia,

és la llengua del control de tràfic aeri,

de la música popular,

la diplomàcia.

L'anglès està a totes parts.

El xinès mandarí
el parla més gent,

pero hi ha més xinesos
aprenent anglès

que anglesos
aprenent xinès.

L'últim que vaig sentir,

fou que en l'actualitat hi ha dos dotzenes
d'universitats a la Xina

on s'ensenya tot en anglès.

L'anglès assumeix el control.

I a més,

s'ha predit que al final del segle

quasi totes les llengües
que ara existeixen,

hi ha unes 6000,

ja no es parlaran.

Només en quedaran un centenar.

A més,

estem en un moment on la traducció
instantània d'un discurs en viu

no només és possible,
sinó que millora cada any.

La raó per la qual us dic això

és perquè veig que
ens estem apropant a un punt

on es començarà a fer una pregunta,

que és: per què hauriem d'estudiar
llengües estrangeres,

a no sé que l'anglès sigui
llengua estrangera per a nosaltres?

Per què molestar-se en aprendre'n
una altra quan arribarem

a un punt on quasi tothom
podrà comunicar-se en una?

Crec que hi ha moltes raons,

però primer parlaré

de la que probablement
tots n'haureu sentit a parlar,

perquè de debò és més perillosa
del que penseu.

I aquesta és la idea

segons la qual una llengua canalitza
les idees,

que el volcabulari i la gramàtica
de les diferents llengües

li dóna a cadascú un tipus diferent
de "viatge d'àcid",

per dir-ho així.

És una idea meravellosament temptadora,

però és una mica perillosa.

No és que sigui del tot fals.

Per exemple, en francès i en espanyol

la paraula "taula" és, per algun motiu,
una paraula femenina.

Doncs, "la table", "la mesa",
és així i punt.

S'ha demostrat

que si ets parlant
d'una d'aquestes llengües

i et pregunten

com t'imaginaries una taula parlant,

amb molta més freqüència
que si fos coincidència,

un parlant d'espanyol o francès

diu que la taula parlaria amb una veu
aguda i femenina.

O sigui, que si ets francès o espanyol,
per a tu, una taula és com una noia,

al contrari que si ets anglès.

És difícil no valorar aquestes dades,

i molts us diran que això significa que

hi ha una forma de veure la vida que tens
si parles una d'aquestes llengües.

Però heu d'estar atents,

imagineu si algú ens posés
sota un microscopi

amb nosaltres em refereixo als
angloparlants.

Quina és la forma de veure la vida
des de l'anglès?

Per exemple, agafem un angloparlant.

A la pantalla es veu a Bono.

Parla anglès.

Suposo que tindrà una forma
de veure la vida.

Ara, aquest és Donald Trump.

A la seva manera,

també parla anglès.

(Riures)

I aquí tenim a Kim Kardashian,

que també és angloparlant.

Doncs aquí tenim tres persones
angloparlants.

Quina forma de veure la vida tenen
aquests tres en comú?

Quina forma de veure la vida es forma
a partir de la llengua que els uneix?

És un concepte dubtós.

S'està arribant a un consens que afirma
que la llengua pot modelar el pensament,

però sol ser en l'àmbit d'una psicologia
obscura i predilecta.

No és una qüestió de donar
unes altres ulleres per veure el món.

Si fos el cas,

per què aprendre llengües?

Si no canviarà la forma de pensar,

quines serien les altres raons?

Hi ha unes quantes.

Una és que, si vols absorbir una cultura,

si vols beure-te-la,
si vols convertir-te en part d'aquesta,

aleshores, tan si la llengua canalitza
la cultura o no,

i sembla dubtós,

si vols absorbir una cultura,

has de controlar en certa manera

la llengua mitjançant la qual
es transmet la cultura.

No hi ha una altra manera.

Hi ha una il·lustració interessant
sobre això.

He d'anar un xic per l'obscur,
però, de debò, deuríeu buscar-ho.

Hi ha una pel·lícula d'un director de cine
canadenc, Denys Arcand,

a la pàgina posa en anglès
"Dennis Ar-cand",

per si voleu buscar-lo.

Va fer una pel·lícula que es deia
"Jesús de Montreal".

I molts dels personatges

són enèrgiques, divertides, apassionades,
franc-canadenques,

dones francòfones.

Hi ha una escena cap al final,

on han de dur un amic
a un hospital de parla anglesa.

A l'hospital han de parlar anglès.

Parlen anglès, però no és la seva
llengua materna,

preferirien no parlar anglès.

I el parlen més a poc a poc,

tenen accents, no són idiomàtics.

De sobte, aquests personatges
de qui t'has enamorat

es tanquen en si mateixos,
són les seves pròpies ombres.

Anar a una cultura

i processar a les persones només
a travès d'una cortina opaca

significa que mai s'entendrà la cultura
de debò.

I si es diu que centenars de llengües
es perdran,

un motiu per aprendre-les

és perquè són els tiquets que ens
permetran participar

en la cultura de les persones
que les parlen,

només pel fet que és el seu codi.

Doncs aquesta és una raó.

La segona:

s'ha demostrat

que si es parla dues llengües,
és menys probable patir demència,

i és provable que es puguin fer
mil coses a la vegada.

Aquests són factors que es posen
en marxa aviat,

per això hauria de ser coherent

quan pensem en donar classes
en un altre idioma als més joves.

El bilingüisme és saludable.

I ara, la tercera:

les llengües són molt divertides.

Molt més divertides del que es diu.

Per exemple, en àrab:
"kataba", ell va escriure,

"yaktubu", ell escriu, ella escriu.

"Uktub", escriu, en imperatiu.

Què tenen en comú?

Tots aquests verbs tenen en comú

les consonants que queden enmig
com si foren pilars.

Es queden allà,

i les vocals van ballant
al voltant de les consonants.

Qui no voldria pronunciar
aquestes paraules amb la boca?

El mateix passa amb l'hebreu,

el mateix passa amb la llengua oficial
d'Etiòpia, amhàric.

És divertit.

O les llengües ordenen les paraules
de forma diferent.

Aprendre a parlar amb diferents ordres

és com conduir per l'altre carril
si vas a certs països,

o la sensació que tens quan et poses
una flor al voltant dels ulls

i sents el formigueig.

Una llengua et pot donar aquesta sensació.

Per exemple,

"El gat amb barret ve de nou",

un llibre que estic segur que
tots rellegim sovint,

com "Moby Dick".

Una frase del llibre diu: "Saps on
el vaig trobar?

Saps on estava? Estava menjant-se
un pastís al bany,

Sí, n'estava!"

Bé, si ho digueres en xinès mandarí,

seria així,

"Pots saber, vaig on trobar-lo?

Estava bany dins ataconant-se pastís,

Cap error, ataconant-se mastegant!"

És agradable, això.

Imagineu-vos poder fer això,
durant anys i anys alhora.

O, heu après alguna vegada cambodjà?

Jo tampoc, però si ho hagués fet,

podria pronunciar amb la boca
no només tretze vocals

com l'anglès,

sinó unes 30 de diferents,

ballant i brunzint a la boca cambodjana

com abelles en un eixam.

Això és el que et pot oferir una llengua.

I més concretament,

vivim en una era on mai ha sigut
tan fàcil auto-ensenyar-se una llengua.

Normalment, s'havia d'anar a classe,

on hi hauria un professor diligent,

un professor brillant,

però aquesta persona només
estava en certs moments

i s'havia d'anar aleshores

i "aleshores" no era molta estona.

S'havia d'anar a classe.

Si no es tenien classes,
es tenia una gravació.

Amb aquests em sortiren les dents.

Hi havia massa informació en una gravació,

o un casset,

o inclús aquest antic objecte
que es diu CD.

A part dels llibres que no servien
per res,

així és com era la cosa.

Avui en dia es pot estar tirat,

tirat al terra de la sala d'estar,

bevent bourbon,

i auto-ensenayarte qualsevol llengua
que vulguis

amb lliçons meravelloses
com les de Rosetta Stone.

Recomano també el menys conegut Glossika.

Es pot fer a totes hores,

i conseqüentment es pot fer
més sovint i millor.

Et pots donar els plaers matinals
en diferents llengües

Jo llegeixo tires còmiques de "Dilbert"
en diferents llengües cada matí;

això pot millorar les habilitats.

No ho hagués pogut fer fa 20 anys

quan la idea de tenir
qualsevol llengua desitjada

a la butxaca,

dins del mòbil,

hauria sonat a ciència ficció
per als més sofisticats.

Així doncs, recomano

que us auto-ensenyeu llengües
a part de la que estic utilitzant,

perquè mai ha sigut millor moment
que ara per fer-ho.

És molt divertit.

No us canviarà les idees,

però farà volar la vostra imaginació.

Moltes gràcies.

(Aplaudiments)