El maltractament on-line de les dones se'ns ha anat de les mans

Prou de discurs d'odi a les xarxes, prou d'acosament sexual i amenaces de violència a les dones i als grups marginals. És hora de prendre la crisi mundial de l'assetjament on-line seriosament. En aquesta xerrada, Ashley Judd conta la seva experiència amb la violència que rep a les xarxes socials a causa del seu activisme i fa una crida als ciutadans d'Internet, al camp de l'informàtica i de la llei per reconèixer els efectes offline de l'assetjament en línia.

[Aquesta xerrada conté llenguatge
gràfic i descripcions de violència sexual]

[No apte per a menors]

"Ashley Judd, puta de merda."

"No pots demandar
a ningú per dir-te puta."

"Si no pots amb la Internet,
ves-te'n a fer la mà, puta."

"Tant de bo l'Ashley Judd
patira una mort horrible.

És el pitjor que hi ha."

"Ashley Judd, ets la raó per la que
les dones no deurien votar."

"La pel·lícula 'Twisted' és tan dolenta,

que ni la violaria."

"Feu el que feu,

que no s'entere l'Ashley Judd.
Morirà tot sola amb la figa seca."

"Si em tinguera que fotre
a una dona major,

mare de Déu,

em fotria a l'Ashley Judd,

la guarra eixa està per menjar-se-la."

Les animalades que li faria."

La misogínia on-line és una tragèdia
dels drets de gènere mundial,

i és imperatiu que s'acabe.

(Aplaudiments)

Les veus de les nenes i les dones,

i les dels nostres aliats
són restringides de formes

nocives a nivell personal, econòmic,

professional i polític.

I quan frenem l'abús,

expandirem la llibertat.

Sóc fan del bàsquet de Kentucky,

així que un bon dia de març
de l'any passat,

feia una de les coses
que millor sé fer:

animar a les meues Wildcats.

Els narcissos estaven en flor,

però els àrbitres no pitaven
quan jo els ho deia.

(Riures)

Es porten de meravella
amb mí abans del partit,

però m'ignoren
la resta del temps.

(Riures)

Tres jugadores sagnaven,
així que les vaig socórrer com jo sé...

Ho vaig twitejar.

[@ArkRazorback als tirs lliures del
meu equip els la bufa el joc brut

@KySportsRadio @marchmadness
@espn ja han fet sang a tres.]

És normal que em tracten
de la forma que heu vist abans.

Em passa tots els dies

a plataformes socials
com Twitter i Facebook.

Des que em vaig unir
a Twitter el 2011,

la misogínia i els misògins
han demostrat de sobres

que van a vigilar
cada passa que done.

La meua espiritualitat, la meua fe,

que siga una 'paleta',
jo puc dir-ho, vosaltres no,

tot és vàlid.

I he contestat amb
diferents estratègies.

He intentat raonar amb ells.

Hi havia un home que m'enviava
missatges molt sexuals,

i tenia una xiqueta a l'avatar.

Li vaig contestar i li vaig dir...

"És la teua filla?

Em fa molta por que penses

i parles sobre les dones així."

I em va sorprende al dir-me:

"Saps què?
Tens raó. Perdona."

A voltes la gent vol
que els responsabilitzen.

N'hi havia un que parlava amb no sé qui

dient-li que jo era
la definició de "puta".

Vaig estar casada
amb un escocés 14 anys,

així que li vaig dir, "eixa paraula
significa vàries coses segons el lloc --

(Riures)

però segur que tu eres
l'epítom mundial d'un 'capullo'."

(Riures)

(Aplaudiments)

He intentat ignorar-los,
he intentat unir-me al seu joc,

però en general baixava per
aquestes plataformes socials

amb un ull mig tancat,
intentant no veure-ho,

però d'on no n'hi ha,
no se'n pot traure.

El que veus ho absorbeixes.

És traumàtic.

I en alguna part de mi
sempre esperava

que el que deien sobre mi no fóra...

veritat.

Perquè fins i tot jo,

una feminista jurada i declarada,

que adora l'altar de la Gloria...

(Riures)

internalitze el patriarcat.

Açò és vertaderament important.

El patriarcat no són
els homes i els nens.

És un sistema del que participem tots,

jo inclosa.

Aquell dia en particular,
no sé per què,

aquella piulada de després
del partit de bàsquet

va provocar una cosa
que es diu "cyber mob".

Una vomitada global i corrosiva
del discurs d'odi més cruel.

Amenaces de mort, de violació.

I a que no sabeu què?

Quan estava a casa a soles
amb el camisó posat,

em van trucar, i era
el meu estimat ex-marit

dient-me en un missatge,

"Estimada...

el que t'està passant no està bé."

I d'alguna forma, que ell
em diguera allò aquella nit,

em va permetre
plantar-li cara al problema.

I vaig començar a escriure.

Escrivia sobre com és
contar que sóc una supervivent

de totes les menes d'abús sexual,

incloent tres violacions.

I l'odi que vaig rebre després...

Aquest és un xicotet recull
dels comentaris publicats.

M'encanta això de
que sóc una "xivata".

[Jay: Va disfrutar de cada moment!!!!]

Públic: Déu meu.

Ashley Judd: Gràcies a Déu.
Que la seva gràcia ens il·lumine.

Així que vaig escriure
un article feminista amb el títol,

"Deixem-nos d'equips:

És la vostra violència on-line
contra les dones i les nenes

el que me la bufa.

(Riures)

(Aplaudiments)

I ho vaig escriure i publicar tota sola.

El meu assessor em va dir,

"Per favor, no ho facis,

el que et caurà damunt si ho publiques...

Estic preocupat per tu."

Però jo confie en
les nenes i en les dones,

i en els nostres aliats.

El van publicar, es va fer viral,

demostra que cada dia

la misogínia a la xarxa és un fenòmen
que totes aguantem,

arreu del món,

i quan és interseccional,

és pitjor encara.

Orientació sexual,
identitat de gènere,

raça, ètnia, religió,

qualsevol cosa,

amplifica la violència
que aguanten les nenes i dones,

i per a les més joves,
és encara pitjor.

És un trauma de veres.

La nostra salut mental,
el nostre benestar

es veuen afectats de tal manera

perquè l'amenaça de violència

s'experimenta a nivell
neurobiològic com a violència.

El cortisol es dispara,
el sistema límbic s'accelera,

perdem productivitat al treball.

I parlem-ne del treball.

La nostra abilitat
per treballar es redueix.

A la xarxa apareixen fotos íntimes
de dones que busquen treball

acusacions falses de que
tenen malalties sexuals,

es donen les seues adreces
anunciant que busquen sexe,

amb exemples reals

de gent anant a la seua casa
guiats per l'anunci fals.

La nostra abilitat per anar
a escola es redueix.

96% de totes les publicacions

d'imatges sexuals de joves...

nenes.

Les nostres nenes.

Els nostres nois tenen el doble
o el triple de probabilitats

de compartir imatges

sense permís.

I vull parlar del
porno de venjança.

Part del que va sorgir d'aquesta piulada

és que vaig connectar amb
altres aliats i activistes

que lluiten per un internet
lliure i segur.

Començàrem una cosa
que es diu el Speech Project;

atacant l'abús, expandint la llibertat.

I eixa web constitueix
un fòrum crucial,

perquè no hi ha res global ni legal

que ens ajude a aclarir açò.

Però en aquesta web oferim
una llista estandaritzada de definicions,

perquè és difícil atacar
de forma eficaç un comportament

si tots no compartim una definició
d'aquest comportament.

I em vaig adonar que el porno de venjança
s'aplica de forma errònia.

Es tracta de la compartició
no consensuada d'una imatge

utilitzada de forma tàctica
per a humiliar una xica o una dona

amb la intenció de
convertir-nos en pornografia.

La nostra sexualitat natural és...

No sé la vostra...
És bonica i meravellosa.

I en expressar-la
no estic fent pornografia.

(Aplaudiments)

Jo tinc tots aquestos recursos

i sóc conscient de que
no estan a l'abast de tot el món.

Vaig ser capaç de crear
el Speech Project amb companys.

Puc cridar l'atenció
d'una companyia de social media.

D'ací poc visitaré la seu de Facebook.

Açò encara no ha canviat
les estúpides normes de notificació...

Li pague a una persona perque
em netegi les xarxes socials,

per intentar evitar-li al meu cervell

les repeticions diàries
del trauma del discurs de l'odi.

I sabeu què?

També em critiquen per això.

"Vius en una càmara de ressonància."

Sabeu una cosa?

Quan publiquen una foto meua
amb la boca oberta

i diu "quines ganes
de tirar-li-ho tot per la cara",

tinc tot el dret de posar eixe límit.

(Aplaudiments)

I la distinció entre
virtual i real és enganyosa

perque, sabeu què?

Allò realment em va passar
quan era menuda,

i aquella piulada em va recordar
aquell trauma,

i vaig tindre que curar-me allò.

Però sabeu el que fem?
Prenem tot aquests comentaris,

i els separem,

i els codifiquem,

i l'afegim a les dades

per a comprendre
la seua interseccionalitat:

quan és porno,

quan és d'afiliació política,

quan és sobre la edat,
quan és sobre tot això.

Aquesta guerra la guanyarem.

Hi ha moltes solucions...

gràcies a Déu.

N'oferiré només unes quantes,

i vos anime a que creeu
i aporteu les vostres.

Primera: hem de començar
amb l'educació en els medis digitals,

i és clar que ho hem de fer
des d'una perspectiva de gènere.

Nens, col·legis, cuidadors, pares:

açò és essencial.

Segona...

En parlem sobre els
amics a la informàtica?

Amb dignitat i respecte,

però el sexisme als llocs de treball
s'ha d'acabar.

(Aplaudiments.)

(Aclamacions)

"EDGE",

l'estàndard mundial d'igualtat de gènere

és l'estàndard mínim.

Una cosa, Silicon Valley.

Si L'Oréal a l'Índia,

a les Filipines, a Brasil,

a Rússia ho poden fer,

vosaltres també.

Prou d'excuses.

Només quan les dones tinguen
presència a tots els vostres departaments

incloent la creació de plataformes
des de zero,

canviaran les converses
sobre prioritats i solucions.

I més amor pels meus amics informàtics:

Prou de fer negoci
amb la misogínia als videojocs.

Estic farta d'escoltar-vos
parlar als còctels...

Com va passar fa
dues setmanes a Aspen...

de com de lamentable
va ser la #Gamergate,

quan esteu guanyant
milions de dòlars de jocs

on es maltracta i
es reballa a les dones perquè sí.

Basta! -- com dirien els italians.

Prou.

(Aplaudiments)

Els nostres organismes
de seguretat tenen molta feina,

perquè som testimonis

de que la violència on-line
és una extensió de la física.

Al nostre país,

han mort més dones
a mans de la seua parella

que les que moriren al 11S

i les que han mort tots aquests anys
a l'Afganistan i a l'Iraq.

I és un mal rotllo dir-ho,

però és la veritat.

Ens preocupa tant la geopolítica
i el que els homes fan

a les dones d'allà...

Al 2015 al nostre país,

72,828 dones van gastar
els serveis per violència de parella.

Això sense contar les dones,
nenes i nens que els necessiten.

S'ha de proveir a les forces de l'ordre

amb tecnologia d'Internet actualitzada,

les eines i el coneixement
d'aquestes plataformes --

com funcionen.

La policia volia ajudar a
Amanda Hess quan els va cridar

per denunciar amenaces
de mort que rebia a Twitter,

però no podien ajudar-la dient,

"Què és Twitter?"

Els legisladors han de
fer lleis astutes

que reflecteixen la tecnologia actual

i les nostres nocions de llibertat
d'expressió i discurs d'odi.

Fa poc a Nova York,
no es va poder aplicar la llei

contra un perpetrador
perquè els crims...

encara que anònims...

els crims tenien que haver estat comesos
per telèfon, correu,

per telègraf...

(Riures)

El llenguatge ha de ser
tecnològicament neutral.

I pel que pareix,

la meua veu és contundent.

És hora de parlar dels nostres amics...

els homes blancs.

Teniu un paper en açò
i una elecció a prendre.

Podeu fer alguna cosa,

o podeu no fer res.

Ací totes ens entenem,

però ahí fora tot el món dirà,

"Déu meu, és una racista inversa."

Açò m'ho va dir un
home blanc, Robert Moritz,

president de PricewaterhouseCoopers,

em va demanar que ho
diguera a la xerrada.

Hem de crear línies
de suport i grups d'ajuda,

per tal que les víctimes
s'ajuden mútuament

quan perden la seua forma
de vida i els ingressos.

Cadascú tenim l'obligació d'acabar
amb la violència de gènere.

92% dels joves

de menys de 29 anys
la presencien.

72% de nosaltres n'hem estat testimonis.

Hem de tindre valor

de frenar-la mentre es desenvolupa.

I finalment,

creieu-la.

Creieu-la.

(Aplaudiments)

Açò és fonamentalment
un problema d'interacció humana.

I crec que com aquesta interacció
és el nucli de la nostra recuperació,

el trauma que no es transforma
és aquell que es transfereix.

Edith Wharton va dir,
"El desenllaç es troba latent a l'inici."

Acabem la xerrada canviant
el discurs de l'odi pel de l'amor.

Perquè a voltes em sent
sola en açò,

però sé que som aliats.

Fa poc vaig aprendre

que la gratitud i l'afirmació
compensen les interaccions negatives.

En fan falta cinc per a
compensar-ne una negativa,

i precisament la gratitud --

que és gratis, disponible
en qualsevol lloc i moment,

en qualsevol dialecte --

encén la circumvolució cingular,

una vessant del cervell

i l'inunda de coses bones.

Així que vaig a dir coses bones sobre mi.

I m'agradaria que
me les reflectireu.

Sería una cosa així --

(Riures)

Sóc una dona forta i empoderada,
i vosaltres direu "Sí que ho ets".

Públic: Sí que ho ets.

Ashley Judd: La meua mare m'estima.

P: Sí que t'estima.

AJ: Ho he fet de meravella en la xerrada.

P: Sí que ho has fet.

AJ: Tinc dret a estar ací.

P: Sí que el tens.

AJ: Sóc un amor.

(Riures)

P: Sí que ho ets.

AJ: Déu fa una bona feina.

P: Sí que la fa.

AJ: I vos estime.

Moltes gràcies per
deixar-me ser d'ajuda.

Déu vos en guard.

(Aplaudiments)