Return to Video

Quina realitat estàs creant per a tu mateix?

  • 0:01 - 0:03
    Quan la Dorothy era petita,
  • 0:03 - 0:04
    li fascinava el seu peix de colors.
  • 0:05 - 0:09
    El seu pare li va explicar que els peixos
    naden agitant la cua ràpidament
  • 0:09 - 0:10
    per a propulsar-se a través de l'aigua.
  • 0:11 - 0:13
    Sense vacil·lar,
    la petita Dorothy va contestar,
  • 0:13 - 0:16
    "Sí, Papa, i els peixos naden cap
    endarrere agitant el seu cap."
  • 0:16 - 0:18
    (Riallades)
  • 0:18 - 0:21
    En la seva ment, era un fet tan
    verdader com qualsevol altre.
  • 0:21 - 0:23
    Els peixos naden cap endarrere
    agitant el seu cap.
  • 0:23 - 0:25
    Ella ho creia així.
  • 0:25 - 0:28
    Les nostres vides estan plenes de
    peixos nadant cap endarrere.
  • 0:28 - 0:31
    Fem suposicions i arguments lògics
    incorrectes.
  • 0:31 - 0:32
    Afavorim els prejudicis.
  • 0:32 - 0:34
    Sabem que tenim la raó i que
    ells no.
  • 0:34 - 0:36
    Tenim por del pitjor.
  • 0:36 - 0:38
    Ens esforcem per la perfecció inabastable.
  • 0:39 - 0:41
    Ens diem a nosaltres el que
    podem fer o no.
  • 0:42 - 0:46
    En les nostres ments, els peixos naden cap
    enrere agitant frenèticament el seu cap
  • 0:46 - 0:47
    i ni tan sols ens n'adonem.
  • 0:49 - 0:51
    Us vaig a explicar cinc fets
    sobre mi mateix.
  • 0:51 - 0:53
    Un dels fets no és verdader.
  • 0:54 - 0:59
    Un: Em vaig graduar a Harvard amb 19 anys
    amb grau d'honor en matemàtiques.
  • 1:00 - 1:04
    Dos: Actualment dirigeixo una companyia
    de construcció a Orlando.
  • 1:05 - 1:08
    Tres: Vaig protagonitzar una comèdia
    de televisió.
  • 1:09 - 1:14
    Quatre: Vaig perdre la vista a causa
    d'una malaltia genètica de l'ull.
  • 1:15 - 1:19
    Cinc: Vaig ser secretari judicial de
    dos Tribunals Suprems dels EEUU.
  • 1:20 - 1:22
    Quin fet no és verdader?
  • 1:24 - 1:26
    En realitat, tots són verdaders.
  • 1:26 - 1:28
    Sí. Tots són verdaders.
  • 1:29 - 1:31
    (Aplaudiments)
  • 1:33 - 1:36
    En aquest punt, a molta gent només
    els hi importa el show de televisió.
  • 1:36 - 1:38
    (Riallades)
  • 1:40 - 1:41
    Ho sé per experiència.
  • 1:42 - 1:46
    D'acord, el show era "Saved by the Bell:
    The New Class", de la NBC.
  • 1:46 - 1:49
    I vaig fer de Weasel Wyzell,
  • 1:50 - 1:54
    qui era el típic personatge ximple
    i estudiós del programa,
  • 1:54 - 1:59
    el que va fer que fos
    tot un desafiament d'actuació
  • 1:59 - 2:01
    per a un noi de 13 anys com jo.
  • 2:01 - 2:02
    (Riallades)
  • 2:03 - 2:06
    Bé, heu tingut cap problema amb la quatre,
    la meva ceguesa?
  • 2:07 - 2:08
    Per què?
  • 2:09 - 2:12
    Fem suposicions
    sobre les anomenades discapacitats.
  • 2:12 - 2:15
    Com un home cec, m'enfronto a les
    suposicions incorrectes dels altres
  • 2:15 - 2:18
    sobre les meves habilitats tots els dies.
  • 2:19 - 2:21
    Però no es tracta
    de la meva ceguesa.
  • 2:21 - 2:23
    Es tracta de la meva visió.
  • 2:23 - 2:27
    Ser cec m'ha ensenyat a viure
    la meva vida amb els ulls ben oberts.
  • 2:28 - 2:31
    M'ha ensenyat a reconèixer els
    peixos que naden cap endarrere
  • 2:31 - 2:32
    que creen les nostres ments.
  • 2:32 - 2:34
    Ser cec els posa al centre d'atenció.
  • 2:36 - 2:38
    Com se sent veure?
  • 2:39 - 2:40
    És immediat i passiu.
  • 2:41 - 2:43
    Obriu els ulls i aquí està el món.
  • 2:43 - 2:45
    Veure és creure. La vista és la veritat.
  • 2:45 - 2:46
    Correcte?
  • 2:47 - 2:49
    Bé, això és el que pensava.
  • 2:50 - 2:54
    Després, dels 12 als 25 anys, les meves
    retines es van anar deteriorant.
  • 2:55 - 2:58
    La meva vista es tornava cada vegada més
  • 2:58 - 3:01
    una estranya sala de fira
    de miralls i il·lusions.
  • 3:02 - 3:04
    El venedor que creia haver reconegut
    a una botiga
  • 3:04 - 3:05
    era realment un maniquí.
  • 3:06 - 3:07
    Al ajupir-me per a rentar-me les mans,
  • 3:07 - 3:11
    de sobte vaig veure que estava tocant
    un urinari, no una aigüera,
  • 3:11 - 3:13
    quan els meus dits van sentir
    la forma real.
  • 3:13 - 3:15
    Un amic descrivia la fotografia
    que tenia a la mà,
  • 3:15 - 3:17
    i només així veia
    la imatge representada.
  • 3:19 - 3:23
    Els objectes apareixien, es transformaven,
    i desapareixien en la meva realitat.
  • 3:24 - 3:27
    Veure era difícil i esgotador.
  • 3:28 - 3:31
    Ajuntava imatges fragmentades i
    transitòries,
  • 3:31 - 3:33
    analitzava les pistes conscientment,
  • 3:33 - 3:36
    buscava alguna lògica en el
    meu calidoscopi trencat,
  • 3:37 - 3:39
    fins que no vaig veure res en absolut.
  • 3:40 - 3:41
    Vaig aprendre que el que veiem
  • 3:41 - 3:44
    no és la veritat universal.
  • 3:44 - 3:46
    No és una realitat objectiva.
  • 3:48 - 3:52
    El que veiem és una realitat virtual,
    única i personal
  • 3:52 - 3:55
    que és magistralment
    construïda pel nostre cervell.
  • 3:55 - 3:58
    Deixeu-me explicar-vos una mica
    de neurociència d'aficionats.
  • 3:58 - 4:01
    El còrtex visual forma prop
    del 30 per cent del vostre cervell.
  • 4:02 - 4:05
    Això comparat amb aproximadament
    un 8 per cent per al tacte
  • 4:05 - 4:07
    i d'un 2 a un 3 per cent per a l'oïda.
  • 4:08 - 4:11
    Cada segon, els vostres ulls poden
    enviar al vostre còrtex visual
  • 4:11 - 4:14
    fins dos bilions de dades.
  • 4:14 - 4:18
    La resta del vostre cos només pot enviar
    un bilió addicional.
  • 4:19 - 4:23
    Així que la vista
    és un terç del vostre cervell en volum
  • 4:23 - 4:27
    i pot demanar al voltant de dos terços
    dels recursos de processament del cervell.
  • 4:27 - 4:28
    No és cap sorpresa que
  • 4:28 - 4:30
    la il·lusió de la vista sigui
    tan irresistible.
  • 4:30 - 4:33
    Però no us equivoqueu:
    la vista és una il·lusió.
  • 4:34 - 4:36
    Aquí es on es posa interessant.
  • 4:36 - 4:38
    Per a crear l'experiència de la vista,
  • 4:38 - 4:41
    el cervell pren referències de la teva
    comprensió conceptual del món,
  • 4:41 - 4:45
    altres coneixements, els teus records,
    opinions, emocions, atenció mental.
  • 4:46 - 4:50
    Totes aquestes coses i moltes més estan
    lligades al vostre cervell a la vostra vista.
  • 4:51 - 4:54
    Aquests vincles treballen en ambdós
    sentits, normalment subconscientment.
  • 4:54 - 4:56
    Per exemple,
  • 4:56 - 4:58
    el que veus influeix en com et sents,
  • 4:59 - 5:01
    i com et sents pot literalment
    canviar el que veus.
  • 5:02 - 5:04
    Nombrosos estudis ho han demostrat.
  • 5:05 - 5:06
    Si us demanaren fer una estimació
  • 5:06 - 5:10
    de la velocitat a la que camina un home
    d'un vídeo, per exemple,
  • 5:10 - 5:14
    la vostra resposta seria diferent si us
    pregunten per guepards o tortugues.
  • 5:15 - 5:18
    Un turó sembla més pronunciat
    si acabes de fer exercici,
  • 5:18 - 5:21
    i un lloc sembla més llunyà
  • 5:21 - 5:22
    si portes una motxilla pesada.
  • 5:24 - 5:27
    Hem arribat a una contradicció
    fonamental.
  • 5:28 - 5:33
    El que veus és una construcció mental
    complexa que fabriques tu mateix
  • 5:33 - 5:34
    però la vius passivament
  • 5:34 - 5:37
    com una representació directa
    del món al teu voltant.
  • 5:38 - 5:40
    Vosaltres feu la vostra pròpia realitat,
    i la creieu.
  • 5:42 - 5:44
    Vaig creure la meva
    fins que es va trencar.
  • 5:45 - 5:48
    El deteriorament dels meus ulls
    va destruir la il·lusió.
  • 5:49 - 5:51
    Veieu, la vista
    només és una de les maneres
  • 5:51 - 5:53
    de donar forma a la nostra realitat.
  • 5:53 - 5:56
    Creem les nostres pròpies realitats
    de moltes altres maneres.
  • 5:57 - 6:00
    Agafeu la por com exemple.
  • 6:01 - 6:04
    Els vostres temors distorsionen la vostra
    realitat.
  • 6:06 - 6:10
    Sota la lògica deformada de la por,
    qualsevol cosa és millor que l'incert.
  • 6:10 - 6:13
    La por replena el buit costi el que costi,
  • 6:13 - 6:15
    reemplaçant el que tems pel
    que saps,
  • 6:15 - 6:17
    oferint el pitjor en lloc de
    l'ambigu,
  • 6:18 - 6:19
    substituint suposicions per raó.
  • 6:20 - 6:23
    Els psicòlegs tenen un terme genial
    per a això: "horrificació"
  • 6:23 - 6:24
    (Riallades)
  • 6:24 - 6:26
    Correcte?
  • 6:26 - 6:29
    La por reemplaça
    el desconegut per l'horrible.
  • 6:30 - 6:32
    La por se n'adona.
  • 6:32 - 6:34
    Quan us enfronteu a la gran necessitat
  • 6:34 - 6:36
    de mirar fora de vosaltres i pensar
    críticament,
  • 6:36 - 6:39
    la por es bat en retirada al fons de
    la vostra ment,
  • 6:39 - 6:41
    encongint i distorsionant
    la vostra visió,
  • 6:41 - 6:43
    ofegant la vostra capacitat de
    pensar críticament
  • 6:43 - 6:45
    amb una inundació d'emocions
    disruptives.
  • 6:46 - 6:49
    Quan us enfronteu a una bona oportunitat
    d'actuar,
  • 6:49 - 6:51
    la por us porta a la inacció,
  • 6:51 - 6:55
    temptant-vos a mirar passivament
    com es compleixen les vostres profecies.
  • 6:58 - 7:00
    Quan vaig ser diagnosticat amb
    la meva ceguesa,
  • 7:00 - 7:03
    vaig saber que la ceguesa
    arruïnaria la meva vida.
  • 7:04 - 7:07
    La ceguesa va ser una sentència de mort
    per a la meva independència.
  • 7:07 - 7:09
    Era la fi del meu èxit.
  • 7:11 - 7:15
    La ceguesa significava que viuria
    una vida poc excepcional,
  • 7:15 - 7:16
    petita i trista,
  • 7:16 - 7:18
    i possiblement tot sol.
  • 7:18 - 7:19
    Ho sabia.
  • 7:21 - 7:24
    Aquest era una ficció nascuda dels meus
    temors, però ho creia.
  • 7:25 - 7:27
    Era una mentida, però era
    la meva realitat,
  • 7:27 - 7:31
    com aquells peixos que naden cap endarrere
    en la ment de la petita Dorothy.
  • 7:32 - 7:34
    Si no hagués enfrontat la realitat
    del meu temor,
  • 7:34 - 7:36
    l'hauria viscut.
  • 7:36 - 7:37
    N'estic segur.
  • 7:40 - 7:42
    Doncs com podeu viure
    amb els ulls ben oberts?
  • 7:43 - 7:45
    És una disciplina apresa.
  • 7:46 - 7:48
    Pot ensenyar-se. Pot practicar-se.
  • 7:49 - 7:50
    Us faré un breu resum.
  • 7:52 - 7:54
    Feu-vos responsables
  • 7:54 - 7:56
    de tot moment, tot pensament,
  • 7:56 - 7:57
    tot detall.
  • 7:58 - 8:00
    Mireu enllà els vostres temors.
  • 8:00 - 8:02
    Reconeixeu les vostres suposicions.
  • 8:02 - 8:03
    Aprofiteu la vostra força interior.
  • 8:03 - 8:06
    Calleu al vostre crític intern.
  • 8:06 - 8:09
    Corregiu les idees equivocades que teniu
    sobre la sort i l'èxit.
  • 8:09 - 8:13
    Accepteu les vostres fortaleses i febleses
    i compreneu la diferència.
  • 8:14 - 8:15
    Obriu els vostres cors
  • 8:15 - 8:17
    a les vostres abundants benediccions.
  • 8:17 - 8:20
    Els vostres temors, els vostres crítics,
  • 8:20 - 8:22
    els vostres herois i vilans --
  • 8:22 - 8:25
    són les vostres excuses,
  • 8:25 - 8:27
    racionalitzacions, dreceres,
  • 8:27 - 8:29
    justificacions; la vostra rendició.
  • 8:30 - 8:33
    Són ficcions que percebeu com
    realitat.
  • 8:34 - 8:36
    Escolliu veure a través d'elles.
  • 8:36 - 8:37
    Escolliu deixar-les anar.
  • 8:38 - 8:41
    Sou els creador de la vostra realitat.
  • 8:42 - 8:45
    Amb aquest empoderiment arriba
    una responsabilitat completa.
  • 8:46 - 8:52
    Vaig escollir sortir del túnel de la por
    cap al desconegut i l'indefinit.
  • 8:52 - 8:55
    Vaig escollir construir allà una vida
    beneïda.
  • 8:56 - 8:58
    Lluny d'estar sol,
  • 8:58 - 9:01
    comparteixo la meva meravellosa vida
    amb la Dorothy,
  • 9:01 - 9:03
    la meva preciosa dona,
  • 9:03 - 9:05
    amb els nostres trigèmins,
    als que anomenen els Tripskys,
  • 9:06 - 9:08
    i amb la nostra última addició
    a la família,
  • 9:08 - 9:10
    la dolça bebé Clementine.
  • 9:11 - 9:12
    De què teniu por?
  • 9:14 - 9:16
    Quines mentides us dieu
    a vosaltres mateixos?
  • 9:17 - 9:19
    Com adorneu la vostra veritat i
    escriviu les vostres ficcions?
  • 9:20 - 9:23
    Quina realitat esteu creant
    per a vosaltres mateixos?
  • 9:24 - 9:27
    En la vostra carrera i vida personal,
    en les vostres relacions,
  • 9:27 - 9:29
    i en el vostre cor i ànima,
  • 9:29 - 9:32
    els peixos que naden cap
    endarrere us faran molt mal.
  • 9:33 - 9:36
    Imposen un peatge en oportunitats
    perdudes i potencial desaprofitat,
  • 9:37 - 9:40
    i generen inseguretat i desconfiança
  • 9:40 - 9:42
    on busqueu realització i connexió.
  • 9:44 - 9:46
    Us animo a buscar-les.
  • 9:47 - 9:52
    Helen Keller va dir que l'única cosa
    pitjor que ser cec
  • 9:52 - 9:54
    és tenir vista però no visió.
  • 9:55 - 9:59
    Per a mi, quedar-me cec va ser
    una profunda benedicció,
  • 9:59 - 10:01
    perquè la ceguesa
    em va donar visió.
  • 10:02 - 10:04
    Espero que podeu veure el que jo veig.
  • 10:04 - 10:05
    Gràcies.
  • 10:06 - 10:08
    (Aplaudiments)
  • 10:21 - 10:24
    [Bruno Giussani]: Isaac, abans que deixes
    l'escenari, una pregunta.
  • 10:24 - 10:28
    Aquest és un públic d'emprenedors,
    d'executors, d'innovadors.
  • 10:28 - 10:31
    Ets el director executiu d'una
    companyia a Florida
  • 10:31 - 10:34
    i molts probablement es pregunten,
  • 10:34 - 10:36
    com és ser un director executiu cec?
  • 10:36 - 10:40
    Quins desafiaments trobes, i com
    els superes?
  • 10:40 - 10:43
    [Isaac Lidsky]: Bé, el desafiament
    més gran es va tornar una benedicció.
  • 10:43 - 10:45
    No obtinc reacció visual de la gent.
  • 10:46 - 10:48
    (Riallades)
  • 10:48 - 10:50
    [B.G.]: Què és aquest soroll?
    [I.L.]: Sí.
  • 10:50 - 10:54
    Així, per exemple, en les reunions
    del meu equip de direcció,
  • 10:54 - 10:56
    no veig les expressions facials o
    els gestos.
  • 10:58 - 11:01
    He aprés a demanar molta més
    informació verbal.
  • 11:01 - 11:05
    Bàsicament, forço a la gent
    a dir-me el que pensen.
  • 11:06 - 11:08
    Quant a això,
  • 11:08 - 11:12
    s'ha convertir, com he dit abans, en una
    benedicció per a mi i la meva companyia,
  • 11:12 - 11:15
    perquè ens comuniquem a un nivell
    extremadament més profund,
  • 11:15 - 11:17
    evitem ambigüitats,
  • 11:18 - 11:24
    i el més important, el meu equip sap que
    el que ells pensen realment importa.
  • 11:27 - 11:30
    [B.G.]: Isaac, gràcies per vindre a TED.
    [I.L.]: Gràcies, Bruno.
  • 11:30 - 11:31
    (Aplaudiments)
Title:
Quina realitat estàs creant per a tu mateix?
Speaker:
Isaac Lidsky
Description:

La realitat no és una cosa que perceps; és una cosa que crees a la teva ment. Isaac Lidsky va aprendre aquesta profunda lliçó en primera persona, quan inesperades circumstàncies de la vida el portaren a idees valuoses. En aquesta xerrada introspectiva i personal, ens desafia a deixar a part les excuses, suposicions i pors i acceptar la meravellosa responsabilitat de ser els creadors de la nostra pròpia realitat.
more » « less
Video Language:
English
Team:
closed TED
Project:
TEDTalks
Duration:
11:46

Catalan subtitles

Revisions

Our website uses cookies for analysis purposes.