1
00:00:00,000 --> 00:00:02,000
Hi ha hagut moltes revolucions

2
00:00:02,000 --> 00:00:04,000
el segle passat

3
00:00:04,000 --> 00:00:06,000
però potser cap tan significativa

4
00:00:06,000 --> 00:00:09,000
com la durada de l'esperança de vida.

5
00:00:09,000 --> 00:00:11,000
Avui dia, vivim una mitjana

6
00:00:11,000 --> 00:00:14,000
de 34 anys més que els nostres besavis.

7
00:00:14,000 --> 00:00:16,000
Penseu-hi.

8
00:00:16,000 --> 00:00:19,000
Correspon a una segona vida com adult

9
00:00:19,000 --> 00:00:21,000
que s'afegeix a la nostra existència.

10
00:00:21,000 --> 00:00:23,000
I això no obstant, en general,

11
00:00:23,000 --> 00:00:26,000
la nostra cultura no ha acceptat el que això significa.

12
00:00:26,000 --> 00:00:29,000
Vivim encara amb l'antic paradigma

13
00:00:29,000 --> 00:00:31,000
de l'edat com un arc.

14
00:00:31,000 --> 00:00:33,000
Aquesta és la metàfora, l'antiga metàfora.

15
00:00:33,000 --> 00:00:35,000
Neixem, toquem sostre als 40

16
00:00:35,000 --> 00:00:37,000
i comencem a deteriorar-nos.

17
00:00:37,000 --> 00:00:39,000
(Riuen)

18
00:00:39,000 --> 00:00:41,000
L'edat com una patologia.

19
00:00:41,000 --> 00:00:43,000
Però avui dia,

20
00:00:43,000 --> 00:00:46,000
filòsofs, artistes, metges, científics,

21
00:00:46,000 --> 00:00:49,000
donen una nova visió del que anomeno el tercer acte,

22
00:00:49,000 --> 00:00:52,000
les tres últimes dècades de la vida.

23
00:00:52,000 --> 00:00:57,000
Han descobert que en realitat és una etapa de desenvolupament de la vida

24
00:00:57,000 --> 00:00:59,000
amb el seu propi significat,

25
00:00:59,000 --> 00:01:02,000
tan diferent dels 40

26
00:01:02,000 --> 00:01:05,000
com ho és l'adolescència de la infantesa.

27
00:01:05,000 --> 00:01:08,000
I s'estan demanant, com hauríem de fer tots,

28
00:01:08,000 --> 00:01:11,000
què en fem d'aquest període?

29
00:01:11,000 --> 00:01:13,000
Com li'n podem treure profit?

30
00:01:13,000 --> 00:01:15,000
Quina és la nova metàfora apropiada

31
00:01:15,000 --> 00:01:17,000
de l'envelliment?

32
00:01:17,000 --> 00:01:20,000
L'any passat vaig investigar i escriure sobre això.

33
00:01:20,000 --> 00:01:22,000
I, finalment, vaig trobar

34
00:01:22,000 --> 00:01:26,000
que una metàfora de l'envelliment més apropiada

35
00:01:26,000 --> 00:01:28,000
és una escala,

36
00:01:28,000 --> 00:01:32,000
l'ascensió de l'esperit humà

37
00:01:32,000 --> 00:01:34,000
ens porta cap a la saviesa, la integritat

38
00:01:34,000 --> 00:01:36,000
i l'autenticitat.

39
00:01:36,000 --> 00:01:38,000
L'edat no és en absolut una patologia;

40
00:01:38,000 --> 00:01:40,000
l'edat és un potencial.

41
00:01:40,000 --> 00:01:42,000
I sabeu què?

42
00:01:42,000 --> 00:01:44,000
Aquest potencial no és per a alguns afortunats.

43
00:01:44,000 --> 00:01:46,000
Sembla ser que,

44
00:01:46,000 --> 00:01:48,000
la majoria de gent de més de 50 anys

45
00:01:48,000 --> 00:01:50,000
se senten millor, menys estressats,

46
00:01:50,000 --> 00:01:52,000
menys hostils, menys ansiosos

47
00:01:52,000 --> 00:01:54,000
Tendim a veure els punts en comú

48
00:01:54,000 --> 00:01:56,000
més que les diferències.

49
00:01:56,000 --> 00:01:58,000
Alguns dels estudis fins i tot afirmen

50
00:01:58,000 --> 00:02:00,000
que sóm més feliços.

51
00:02:00,000 --> 00:02:02,000
Això no és el que m'esperava, creieu-me.

52
00:02:02,000 --> 00:02:05,000
Vinc d'una generació de depressius.

53
00:02:05,000 --> 00:02:07,000
Com que m'acostava als 50,

54
00:02:07,000 --> 00:02:09,000
quan em llevava al matí

55
00:02:09,000 --> 00:02:11,000
els meus primers sis pensaments eren tots negatius.

56
00:02:11,000 --> 00:02:13,000
I vaig tenir por.

57
00:02:13,000 --> 00:02:15,000
Vaig pensar: "Déu meu!

58
00:02:15,000 --> 00:02:17,000
Em convertiré en una dona gran rondinaire".

59
00:02:17,000 --> 00:02:21,000
Però ara que em trobo en realitat just en el centre del meu tercer acte,

60
00:02:21,000 --> 00:02:24,000
M'adono que mai no he estat tan feliç.

61
00:02:24,000 --> 00:02:28,000
Tinc una gran sensació de benestar.

62
00:02:29,000 --> 00:02:31,000
I he descobert

63
00:02:31,000 --> 00:02:33,000
que quan ets vell,

64
00:02:33,000 --> 00:02:35,000
a diferència del que es veu des de fora,

65
00:02:35,000 --> 00:02:37,000
la por desapareix.

66
00:02:37,000 --> 00:02:39,000
T'adones que encara ets tu,

67
00:02:39,000 --> 00:02:41,000
i potser encara més.

68
00:02:41,000 --> 00:02:45,000
Picasso va dir: "Cal molt de temps per a esdevenir jove".

69
00:02:45,000 --> 00:02:47,000
(Riuen)

70
00:02:47,000 --> 00:02:49,000
No vull idealitzar l'envelliment.

71
00:02:49,000 --> 00:02:51,000
Òbviament, no hi ha cap garantia

72
00:02:51,000 --> 00:02:53,000
que sigui un període de fruïció i de creixement.

73
00:02:53,000 --> 00:02:55,000
En part és qüestió de sort.

74
00:02:55,000 --> 00:02:58,000
En part, evidentment, és una qüestió de genètica.

75
00:02:58,000 --> 00:03:00,000
De fet, una tercera part és per la genètica.

76
00:03:00,000 --> 00:03:03,000
No hi podem fer gran cosa.

77
00:03:03,000 --> 00:03:05,000
Però això significa que els dos terços

78
00:03:05,000 --> 00:03:07,000
del nostre èxit en el tercer acte,

79
00:03:07,000 --> 00:03:10,000
depenen de nosaltres mateixos.

80
00:03:10,000 --> 00:03:13,000
Parlarem del que podem fer

81
00:03:13,000 --> 00:03:16,000
perquè aquests anys de més siguin tot un èxit

82
00:03:16,000 --> 00:03:19,000
i fer-los servir per a marcar la diferència.

83
00:03:19,000 --> 00:03:21,000
Permeteu-me dir una cosa sobre l'escala,

84
00:03:21,000 --> 00:03:25,000
que pot semblar una estranya metàfora per a la gent gran,

85
00:03:25,000 --> 00:03:28,000
ja que per a molts d'ells les escales són un problema.

86
00:03:28,000 --> 00:03:30,000
(Riuen)

87
00:03:30,000 --> 00:03:33,000
També per a mi.

88
00:03:33,000 --> 00:03:35,000
Com deveu saber,

89
00:03:35,000 --> 00:03:38,000
tot el món funciona segons una llei universal:

90
00:03:38,000 --> 00:03:42,000
l'entropia, la segona llei de la termodinàmica.

91
00:03:42,000 --> 00:03:45,000
L'entropia significa que tot en el món, tot,

92
00:03:45,000 --> 00:03:47,000
està en estat de deterioració i decadència,

93
00:03:47,000 --> 00:03:49,000
l'arc.

94
00:03:49,000 --> 00:03:52,000
Només hi ha una excepció en aquesta llei universal,

95
00:03:52,000 --> 00:03:54,000
l'esperit humà,

96
00:03:54,000 --> 00:03:57,000
que pot continuar evolucionant,

97
00:03:57,000 --> 00:03:59,000
l'escala,

98
00:03:59,000 --> 00:04:01,000
portant-nos cap a la integritat,

99
00:04:01,000 --> 00:04:04,000
l'autenticitat i la saviesa.

100
00:04:04,000 --> 00:04:06,000
I ara un exemple del que vull dir.

101
00:04:06,000 --> 00:04:08,000
Aquesta ascensió

102
00:04:08,000 --> 00:04:12,000
pot ocórrer fins i tot davant de reptes físics extrems.

103
00:04:12,000 --> 00:04:14,000
Fa uns tres anys,

104
00:04:14,000 --> 00:04:16,000
vaig llegir un article en el New York Times.

105
00:04:16,000 --> 00:04:18,000
Tractava d'un home que es deia Neil Selinger,

106
00:04:18,000 --> 00:04:21,000
un advocat jubilat de 57 anys,

107
00:04:21,000 --> 00:04:24,000
que es va adherir al grup d'escriptors de la universitat Sarah Lawrence

108
00:04:24,000 --> 00:04:27,000
on va trobar la seva vena d'escriptor.

109
00:04:27,000 --> 00:04:29,000
Dos anys més tard,

110
00:04:29,000 --> 00:04:32,000
li van diagnosticar esclerosi lateral amiotròfica o malaltia de Lou Gehrig.

111
00:04:32,000 --> 00:04:35,000
És una malaltia terrible. És mortal.

112
00:04:35,000 --> 00:04:39,000
Danya el cos, però la ment roman intacta.

113
00:04:39,000 --> 00:04:42,000
A l'article, el Sr. Selinger va escriure el següent

114
00:04:42,000 --> 00:04:45,000
per a descriure què li estava passant.

115
00:04:45,000 --> 00:04:48,000
I cito,

116
00:04:48,000 --> 00:04:50,000
"Mentre que els muscles s'afeblien,

117
00:04:50,000 --> 00:04:53,000
la meva escriptura s'enfortia.

118
00:04:53,000 --> 00:04:56,000
Mentre que a poc a poc perdia la paraula,

119
00:04:56,000 --> 00:04:59,000
guanyava la meva veu.

120
00:04:59,000 --> 00:05:01,000
Mentre disminuïa, creixia.

121
00:05:01,000 --> 00:05:03,000
Mentre perdia tantes coses,

122
00:05:03,000 --> 00:05:07,000
vaig començar a trobar-me a mi mateix".

123
00:05:07,000 --> 00:05:09,000
Neil Selinger, per a mi,

124
00:05:09,000 --> 00:05:12,000
representa la pujada per l'escala

125
00:05:12,000 --> 00:05:15,000
en el seu tercer acte.

126
00:05:15,000 --> 00:05:17,000
Ara tots neixem amb l'esperit, tots nosaltres,

127
00:05:17,000 --> 00:05:20,000
però a vegades decau

128
00:05:20,000 --> 00:05:22,000
pels reptes de la vida,

129
00:05:22,000 --> 00:05:25,000
la violència, el maltractament, la negligència.

130
00:05:25,000 --> 00:05:27,000
Potser els nostres pares van patir de depressió.

131
00:05:27,000 --> 00:05:29,000
Potser no van ser capaços d'estimar-nos

132
00:05:29,000 --> 00:05:33,000
més enllà dels nostres actes.

133
00:05:33,000 --> 00:05:35,000
Potser encara patim

134
00:05:35,000 --> 00:05:37,000
d'un mal físic, una ferida.

135
00:05:37,000 --> 00:05:41,000
Potser sentim que moltes de les nostres relacions no han acabat.

136
00:05:41,000 --> 00:05:45,000
I per tant podem sentir-nos incomplets.

137
00:05:45,000 --> 00:05:48,000
Potser la tasca del tercer acte

138
00:05:48,000 --> 00:05:53,000
és acabar de completar-nos.

139
00:05:53,000 --> 00:05:57,000
Per a mi, va començar mentre que m'acostava al tercer acte,

140
00:05:57,000 --> 00:05:59,000
el meu 60è aniversari.

141
00:05:59,000 --> 00:06:01,000
Com se suposava que havia de viure?

142
00:06:01,000 --> 00:06:04,000
Què se suposava que havia d'aconseguir en aquest últim acte?

143
00:06:04,000 --> 00:06:08,000
I em vaig adonar que, per tal de saber cap a on anava,

144
00:06:08,000 --> 00:06:10,000
havia de saber on havia estat.

145
00:06:10,000 --> 00:06:12,000
Així que vaig tornar enrere

146
00:06:12,000 --> 00:06:14,000
i vaig estudiar els meus dos primers actes,

147
00:06:14,000 --> 00:06:17,000
intentant esbrinar qui era jo aleshores,

148
00:06:17,000 --> 00:06:19,000
qui era jo realment;

149
00:06:19,000 --> 00:06:22,000
i no el que els meus pares o els altres deien que era,

150
00:06:22,000 --> 00:06:24,000
ni tampoc per com em tractaven.

151
00:06:24,000 --> 00:06:26,000
Però qui era jo? Qui van ser els meus pares;

152
00:06:26,000 --> 00:06:29,000
no com a pares, sinó com a persones?

153
00:06:29,000 --> 00:06:31,000
Qui van ser els meus avis?

154
00:06:31,000 --> 00:06:33,000
Com van tractar als meus pares?

155
00:06:33,000 --> 00:06:36,000
Aquests tipus de coses.

156
00:06:36,000 --> 00:06:39,000
Vaig descobrir un parell d'anys més tard

157
00:06:39,000 --> 00:06:42,000
que aquest procés que vaig viure

158
00:06:42,000 --> 00:06:44,000
és conegut pels psicòlegs com

159
00:06:44,000 --> 00:06:46,000
"fer un balanç de la vida".

160
00:06:46,000 --> 00:06:48,000
I afirmen que aquest procés pot donar un nou significat,

161
00:06:48,000 --> 00:06:50,000
claredat i sentit

162
00:06:50,000 --> 00:06:52,000
a la vida d'una persona.

163
00:06:52,000 --> 00:06:55,000
Podreu descobrir, com he fet jo,

164
00:06:55,000 --> 00:06:58,000
que moltes coses que pensàveu que era culpa vostra,

165
00:06:58,000 --> 00:07:01,000
moltes coses que pensàveu de vosaltres,

166
00:07:01,000 --> 00:07:04,000
en realitat no tenien res a veure amb vosaltres.

167
00:07:04,000 --> 00:07:07,000
No era culpa vostra.

168
00:07:07,000 --> 00:07:09,000
I teniu l'oportunitat de tornar enrere

169
00:07:09,000 --> 00:07:11,000
i de perdonar-los

170
00:07:11,000 --> 00:07:13,000
i de perdonar-vos a vosaltres.

171
00:07:13,000 --> 00:07:16,000
Teniu l'oportunitat d'alliberar-vos

172
00:07:16,000 --> 00:07:18,000
del vostre passat.

173
00:07:18,000 --> 00:07:20,000
Podeu treballar per a canviar

174
00:07:20,000 --> 00:07:22,000
la vostra relació amb el passat.

175
00:07:22,000 --> 00:07:24,000
Mentre escrivia sobre això,

176
00:07:24,000 --> 00:07:27,000
vaig llegir un llegir un llibre titulat: "L'home a la recerca del sentit"

177
00:07:27,000 --> 00:07:29,000
de Viktor Frankl.

178
00:07:29,000 --> 00:07:32,000
Viktor Frankl era un psiquiatra alemany

179
00:07:32,000 --> 00:07:35,000
que va estar cinc anys en un camp de concentració.

180
00:07:35,000 --> 00:07:38,000
I va escriure que, mentre era al camp,

181
00:07:38,000 --> 00:07:42,000
si els haguessin alliberat, hauria pogut diferenciar,

182
00:07:42,000 --> 00:07:44,000
les persones que haurien estat bé

183
00:07:44,000 --> 00:07:46,000
de les que no.

184
00:07:46,000 --> 00:07:51,000
I va escriure:

185
00:07:51,000 --> 00:07:54,000
"Et poden treure tot allò que tens a la vida

186
00:07:54,000 --> 00:07:56,000
menys una cosa,

187
00:07:56,000 --> 00:07:58,000
la llibertat d'escollir

188
00:07:58,000 --> 00:08:00,000
com actuaràs

189
00:08:00,000 --> 00:08:02,000
davant de la situació.

190
00:08:02,000 --> 00:08:04,000
Això és el que determina

191
00:08:04,000 --> 00:08:06,000
la qualitat de la vida que hem viscut;

192
00:08:06,000 --> 00:08:08,000
no si hem estat rics o pobres,

193
00:08:08,000 --> 00:08:10,000
famosos o desconeguts,

194
00:08:10,000 --> 00:08:12,000
sans o malalts.

195
00:08:12,000 --> 00:08:15,000
El que determina la nostra qualitat de vida

196
00:08:15,000 --> 00:08:18,000
és la nostra relació amb aquestes realitats,

197
00:08:18,000 --> 00:08:20,000
quin sentit els donem,

198
00:08:20,000 --> 00:08:23,000
quina actitud adoptem davant d'elles,

199
00:08:23,000 --> 00:08:27,000
quin estat d'ànims els permetem activar".

200
00:08:27,000 --> 00:08:30,000
Potser la intenció principal del tercer acte

201
00:08:30,000 --> 00:08:34,000
és anar enrere i intentar, si cal,

202
00:08:34,000 --> 00:08:36,000
canviar la nostra relació

203
00:08:36,000 --> 00:08:38,000
amb el passat.

204
00:08:38,000 --> 00:08:41,000
Sembla ser que aquesta recerca cognitiva mostra,

205
00:08:41,000 --> 00:08:43,000
quan som capaços de fer-ho,

206
00:08:43,000 --> 00:08:46,000
es manifesta neurològicament,

207
00:08:46,000 --> 00:08:49,000
per vies nervioses creades en el cervell.

208
00:08:49,000 --> 00:08:51,000
Amb el temps, veureu que si heu reaccionat

209
00:08:51,000 --> 00:08:54,000
negativament als fets i a les persones del passat,

210
00:08:54,000 --> 00:08:57,000
s'estableixen unes vies nervioses

211
00:08:57,000 --> 00:09:00,000
mitjançant senyals químiques i elèctriques que s'envien del cervell.

212
00:09:00,000 --> 00:09:03,000
Amb el temps, aquestes vies nervioses es fixen,

213
00:09:03,000 --> 00:09:05,000
i esdevenen la norma,

214
00:09:05,000 --> 00:09:07,000
encara que sigui dolent per a nosaltres

215
00:09:07,000 --> 00:09:10,000
perquè ens causa estrès i ansietat.

216
00:09:10,000 --> 00:09:12,000
No obstant això,

217
00:09:12,000 --> 00:09:16,000
si tornem enrere i canviem la nostra relació,

218
00:09:16,000 --> 00:09:18,000
reconsiderem la nostra relació,

219
00:09:18,000 --> 00:09:20,000
amb els fets i amb les persones del passat,

220
00:09:20,000 --> 00:09:22,000
les vies nervioses poden canviar.

221
00:09:22,000 --> 00:09:24,000
I si podem mantenir

222
00:09:24,000 --> 00:09:27,000
els sentiments del passat més positius,

223
00:09:27,000 --> 00:09:29,000
això esdevé la nova norma.

224
00:09:29,000 --> 00:09:32,000
És com reiniciar un termòstat.

225
00:09:32,000 --> 00:09:35,000
El que ens fa savis

226
00:09:35,000 --> 00:09:38,000
no és tenir experiències,

227
00:09:38,000 --> 00:09:42,000
és reflexionar les experiències que hem tingut

228
00:09:42,000 --> 00:09:44,000
el que ens fa savis;

229
00:09:44,000 --> 00:09:46,000
i el que ens ajuda a estar complets,

230
00:09:46,000 --> 00:09:48,000
ens dóna saviesa i autenticitat.

231
00:09:48,000 --> 00:09:52,000
Això ens ajuda a convertir-nos en el que hauríem pogut estar.

232
00:09:52,000 --> 00:09:54,000
Nosaltres, les dones, ja ens sentim completes, o no?

233
00:09:54,000 --> 00:09:57,000
Vull dir, de nenes, ja som lluitadores; "Sí, qui ho diu?"

234
00:09:57,000 --> 00:09:59,000
Tenim la capacitat d'actuar.

235
00:09:59,000 --> 00:10:01,000
Som els subjectes de les nostres vides.

236
00:10:01,000 --> 00:10:03,000
Però molt sovint,

237
00:10:03,000 --> 00:10:06,000
moltes, si no la majoria, quan som a la pubertat,

238
00:10:06,000 --> 00:10:09,000
ens comencem a preocupar per a integrar-nos i ser populars.

239
00:10:09,000 --> 00:10:13,000
I ens esdevenim els subjectes i els objectes de la vida dels altres.

240
00:10:13,000 --> 00:10:16,000
Però ara, en el nostre tercer acte de vida,

241
00:10:16,000 --> 00:10:18,000
podria ser possible

242
00:10:18,000 --> 00:10:21,000
tornar al lloc on vam començar

243
00:10:21,000 --> 00:10:23,000
i ser-ne conscients per primera vegada.

244
00:10:23,000 --> 00:10:26,000
I si podem fer això,

245
00:10:26,000 --> 00:10:29,000
no només serà per a nosaltres mateixos.

246
00:10:29,000 --> 00:10:31,000
Les dones grans

247
00:10:31,000 --> 00:10:33,000
representen el grup demogràfic més ampli del món.

248
00:10:33,000 --> 00:10:36,000
Si podem tornar enrere i redefinir-nos

249
00:10:36,000 --> 00:10:38,000
i completar-nos,

250
00:10:38,000 --> 00:10:43,000
això crearà un moviment cultural al món,

251
00:10:43,000 --> 00:10:46,000
i donarà un exemple a les generacions més joves

252
00:10:46,000 --> 00:10:49,000
perquè puguin replantejar-se el seu període de vida.

253
00:10:49,000 --> 00:10:51,000
Moltes gràcies.

254
00:10:51,000 --> 00:10:58,000
(Aplaudiments)