Estic fracassant com a dona, estic fracassant com a feminista. Tinc una opinió forta sobre la igualtat de gènere, però em preocupa que acceptar l'etiqueta de "feminista", no sigui just per a les bones feministes. Soc feminista, però soc una mala feminista. Em refereixo a mi mateixa com una "mala feminista". Almenys he escrit un assaig, i després un llibre titulat "Mala Feminista". I a les entrevistes van començar a dir-me "la mala feminista". (Riures) Allò que va començar com una broma amb mi mateixa i una provocació intencionada, s'ha convertit en alguna cosa més. Començaré des del principi. Quan era jove, sobretot en l'adolescència i a la vintena, tenia l'estranya idea que les feministes eren peludes, estaven enfadades, odiaven els homes i el sexe... Com si tot això fos dolent! (Riures) Ara em fixo en com tracten a les dones arreu del món, i l'empipament, particularment, em sembla una reacció molt raonable. Però en aquell moment em preocupava el to amb què la gent insinuava que jo podria ser feminista. L'etiqueta de feminista era una acusació, era una paraula controvertida i gens amable. Em van etiquetar com a dona que no segueix les normes, que té massa expectatives, una dona que es considera superior, i que gosa creure que és igual o superior a l'home. I no vols ser aquesta dona rebel, fins que t'adones que realment ets aquesta dona, i que no t'imagines sent ningú més. Quan vaig créixer, vaig començar a acceptar que soc feminista, i estic orgullosa de ser-ho. Considero algunes veritats com a evidents: les dones són iguals que els homes. Mereixem cobrar el mateix sou pel mateix treball. Tenim el dret de moure'ns pel món de la manera com vulguem, sense haver de patir assetjament o violència. Tenim el dret a utilitzar de manera fàcil i accessible anticonceptius i serveis de reproducció. Tenim el dret a decidir sobre el nostre cos, sense vigilància legislativa ni doctrines evangèliques. Tenim el dret al respecte. Encara diria més. Quan parlem de les necessitats de les dones, hem de considerar les altres identitats que existeixen. No som tan sols dones. Som persones amb diferents cossos, expressions de gènere, religions, sexualitats, classes socials, habilitats i moltes coses més. Hem de tenir en compte aquestes diferències i saber com ens afecten, i també importa tot el que tenim en comú. Sense aquest tipus d'inclusió el nostre feminisme no és res. Aquestes veritats són evidents, però per ser clara: soc un desastre. Estic plena de contradiccions. Hi ha moltes maneres en què estic sent una mala feminista. He de fer una altra confessió. Quan condueixo a la feina escolto rap violent a tot volum. (Riures) Encara que la lletra és denigrant per a les dones. La lletra m'ofèn d'allò més. La cançó de Ying Yang Twins "Salt Shaker". És increïble. (Riures) "Fes-ho realitat amb la samarreta mullada, puta, mou-te amb força fins que et faci mal el cul!" (Riures) Penseu en això. (Riures) Pura poesia, oi? Estic totalment mortificada pels meus gustos musicals. (Riures) Crec fermament en el treball dels homes, que és tot el que jo no vull fer. Incloent-hi... (Riures) totes les tasques domèstiques, però també matar bitxos, baixar la brossa, tallar la gespa i mantenir el cotxe. No vull res d'això. (Riures) El rosa és el meu color preferit. M'agraden les revistes de moda i les coses boniques. Miro "The Bachelor" i comèdies romàntiques. Tinc fantasies absurdes sobre contes de fades que es fan realitat. Alguns dels meus pecats són encara pitjors. Si una dona vol adoptar el cognom del seu marit, és decisió seva i jo no soc ningú per jutjar-la. Si una dona decideix quedar-se a casa per criar els seus fills, també ho accepto. El problema no és que si tria això es faci econòmicament vulnerable. El problema és que la societat està pensada per fer les dones vulnerables econòmicament quan decideixen. Resolguem aquest problema. (Aplaudiments) Jo rebutjo el feminisme convencional que històricament ha evitat o ignorat les necessitats de les dones de color, treballadores, lesbianes i transsexuals a favor de les dones blanques, heterosexuals de classe mitjana i alta. Mireu, si això és bon feminisme, jo soc una molt mala feminista. (Riures) També hi ha una altra cosa: com a feminista, sento molta pressió. Tendim a posar sobre el pedestal les feministes destacades. Esperem que posin perfectament. I quan ens deceben, les critiquem alegrement i les fem baixar del pedestal. Com he dit abans, soc un desastre. Considereu-me a baix del pedestal abans d'intentar pujar-m'hi. (Riures) Moltíssimes dones, sobretot les pioneres i les líders de la indústria, tenen por que les etiquetin de feministes. Tenen por d'aixecar-se i dir: "sí, soc feminista". Per por del que això significa, per por de no estar a l'altura d'unes expectatives poc realistes. Agafem com a exemple a Beyoncé, o com jo dic, La Deessa. (Riures) En els darrers anys s'ha convertit en una feminista destacable. Als Premis MTV del 2014, va actuar amb la paraula "FEMINISTA" de 3 metres d'alçada al seu darrere. Va ser un espectacle esplèndid. Una gran figura del pop defensant obertament el feminisme i explicant als joves, dones i homes, que ser feminista és un motiu de celebració. Temps després, els crítics culturals van començar a debatre contínuament si Beyoncé era o no era feminista. Van qualificar el seu feminisme en lloc de creure en la paraula d'una dona adulta i madura. (Riures) (Aplaudiments) Exigim la perfecció a les feministes perquè encara estem lluitant per moltes coses, volem tant, necessitem tant, redeu! Anem més enllà de la crítica lògica i constructiva per tal d'examinar amb lupa el feminisme de les dones, i fer-lo miques fins que no en quedi res. No necessitem fer això. El mal feminisme, o un feminisme més inclusiu, és el punt de partida. Però què ve després? Passem de reconèixer les nostres imperfeccions a retre comptes, passar a l'acció i ser una mica més valentes. Si escolto música denigrant estic creant una demanda a artistes que estarien molt feliços de contribuir a una oferta infinita. Aquests artistes no canviaran la forma com parlen de les dones a les cançons fins que exigim aquest canvi i afectem realment els seus beneficis. La veritat és que és difícil. Per què ha de ser música tan contagiosa? (Riures) És difícil fer una elecció millor, i massa fàcil justificar-ne una de pitjor. Però... justificar males eleccions fa més difícil per a les dones aconseguir la igualtat. La igualtat que totes mereixem, i necessito assumir-ho. Penso en les meves nebodes de 3 i 4 anys. Són nenes magnífiques, tossudes i brillants que a més, són molt valentes. Vull que creixin en un món on les valorin per les fantàstiques persones que són. Penso en elles i de sobte, prendre la decisió correcta sembla més fàcil. Tots podem prendre millors decisions. Podem canviar de canal quan un programa de televisió tracta la violència sexual contra les dones com un esport, com a Joc de trons... Podem canviar d'emissora si escoltem cançons que tracten les dones com si no fossin res. Podem gastar els diners per anar al cine en un altre lloc on les pel·lícules no tractin les dones com si tan sols fossin objectes decoratius. Podem deixar de recolzar esports professionals en què els esportistes tracten les seves companyes com sacs de boxa. (Aplaudiments) De tota manera, els homes, en especial blancs i heterosexuals, poden dir: "No publicaré a la seva revista ni participaré en el seu projecte ni treballaré amb vostè fins que inclogui un nombre suficient de dones que hi participen i prenguin decisions. No compteu amb mi fins que la vostra publicació o la vostra organització sigui més inclusiva en tots els aspectes". Les que estiguem infrarepresentades i convidades a participar en aquests projectes, podem rebutjar ser-hi incloses fins que més gent com nosaltres sigui benvinguda més enllà del sostre de vidre, i deixin de tractar-nos com a peons. Sense aquest esforç, sense adoptar aquestes actituds, els nostres èxits significaran molt poca cosa. Podem fer aquests petits actes de valentia i esperar que les nostres decisions s'escoltin a les esferes de gent poderosa: directors i productors de cinema i música, directors executius, legisladors... La gent que pren decisions més grans i valentes per crear un canvi durable i significatiu. També podem afirmar amb força el nostre feminisme, ja sigui bo, dolent o del tipus que sigui. L'última línia del meu llibre "Mala Feminista" diu: "Prefereixo ser una mala feminista que no ser-ho en absolut". Això és cert per moltes raons, però la primera i principal és perquè fa temps, em van robar la veu i el feminisme em va ajudar a recuperar-la. Hi va haver un incident. Dic "incident" per poder suportar el pes del que va passar. Uns nens em van destrossar, jo era molt jove i no sabia com els nens podien destrossar a una nena. Em van tractar com si no fos res. Vaig començar a creure que no valia res. Em van robar la veu, i després no m'atrevia a creure que res del que digués pogués importar. Però, tenia l'escriptura. I gràcies a ella em vaig reescriure a mi mateixa. Em vaig recrear en una versió més forta de mi mateixa. Vaig llegir paraules de dones que podrien entendre una història com la meva, i dones que s'assemblaven a mi i entenien el que és moure's per aquest món amb la pell fosca. Vaig llegir paraules de dones que em van demostrar que jo sí que era algú. Vaig aprendre a escriure com elles, i després vaig aprendre a escriure com era jo. Vaig trobar la meva veu, i vaig adonar-me que era més poderosa del que pensava. Amb l'escriptura i el feminisme vaig descobrir que si era més valenta, altres dones podrien sentir-me, veure'm i adonar-se que cap de nosaltres érem el "no-res" que el món tracta d'adjudicar-nos. En una mà, tinc la capacitat d'aconseguir-ho tot. I en l'altra, està la humiliant realitat que jo tan sols soc una dona. Soc una mala feminista, soc una bona dona. Estic intentant millorar la manera com penso, què dic i què faig, sense deixar de banda tot el que em fa ser humana. Espero que totes nosaltres poguem fer el mateix. Espero que totes puguem ser una mica més valentes, quan més necessària és aquesta valentia. (Aplaudiments)