Pel que sabem, a l'Anglaterra medieval mai no la van envair els zombis de gel, ni la van aterrir els dracs, però sí que es va veure afectada per una lluita pel poder entre dues cases reials que abastí moltes generacions i va comptar amb un ampli ventall de personatges amb motius complexos i lleialtats canviants. Si us resulta familiar, és perquè els conflictes històrics coneguts com la guerra de les Dues Roses van servir d'inspiració per la majoria de la trama de Joc de Trons. L'origen del conflicte real va ser la mort del rei Eduard III el 1377. El fill primogènit d'Eduard II havia mort abans que el seu pare, però el seu fill de deu anys, Ricard II, el va succeir, per davant dels altres tres fills d'Eduard II. El fet de saltar tota una generació va fer que la resta de la descendència també reclamés el tron, sobretot els Lancaster, descendents del tercer fill d'Eduard III, i els York, descendents del quart fill. El nom de les guerres prové dels emblemes que representaven cadascuna de les famílies la rosa blanca pels York, i la rosa vermella pels Lancaster. Els Lancaster van accedir primer al tron quan Ricard II va ser deposat pel seu cosí Enric IV el 1399. Tot i algun aldarull puntual, el regne va romandre en pau fins el 1422, quan la mort d'Enric V en una campanya militar va dur el petit Enric VI al tron. De voluntat dèbil i dominat pels seus consellers, van convèncer a Enric de casar-se amb Margarida d'Anjou pel suport francès. Margarida era maca, ambiciosa, i despietada amb tot el que amenaçava el seu poder, i desconfiava, sobretot, de Ricard de York. York havia estat el conseller del rei i un general lleial, però la reina el va anar deixant cada cop més de banda, ascendint els seus partidaris favorits, com els Ducs de Suffolk i Somerset. Les crítiques de York a la gestió inepte de la guerra contra França el van excloure de la cort i el van traslladar a Irlanda. Mentrestant, nombroses derrotes militars, i el govern corrupte de Margarida i els seus aliats van fer que la insatisfacció s'estengués, i enmig del caos, Ricard de York va tornar amb un exèrcit per arrestar Somerset i reformar la cort. Sense èxit en un principi, aviat va tenir un oportunitat, en ser designat Protector del Regne quan Enric va patir un col·lapse mental. Tot i això, poc més d'un any després, Enric de sobte es va recuperar i la reina el va convèncer per canviar les reformes de York. York va fugir i va tornar a formar un exèrcit. Tot i que va ser incapaç de recuperar el tron, va aconseguir que el tornessin a nomenar Protector, i ell i els seus hereus van ser nomenats successors d'Enric. Però en comptes d'una corona, el cap de York va aconseguir una pica, després de morir en una batalla contra els partidaris de la reina. El seu fill va prendre el poder i va ser coronat Eduard IV. Miliarment, Eduard va tenir molt d'èxit contra els Lancaster. Enric va ser capturat, mentre Margarida fugia a l'exili, amb el seu cruel fill, Eduard de Westminster. Però el nou rei va cometre un error polític tràgic: va renunciar al seu casament arranjat amb una princesa francesa per casar-se en secret amb la vídua d'un noble menor. Això l'allunyà del seu aliat més poderós, el compte de Warwick, L'aliança de Warwick i els Lancaster, van tornar el gelós germà petit d'Eduard, Jordi, en contra seva, i fins i tot van aconseguir tornar breument Enric al tron, però no va durar. Eduard va recobrar el tron, el Príncep dels Lancaster va morir en una batalla, i el mateix Enric va morir poc després en captivitat. La resta del regnat d'Eduard IV va ser pacífic però després de la seva mort el 1483, es va reprendre el vessament de sang. Tot i que el seu fill de 12 anys era qui l'havia de succeir, El germà petit d'Eduard, Ricard II, va declarar als seus nebots il·legítims degut al matrimoni secret del seu pare. Ell mateix va assumir el regnat i va tancar els nois a la presó. Tot i que ningú sap que se'n va fer d'ells, poc després, els prínceps van desaprèixer i el poder de Ricard semblava ser segur. Però la seva caiguda arribaria només dos anys després de l'altra banda del Canal de la Mànega. Enric Tudor era un descendent directe del primer Duc de Lancaster, va créixer a l'exili després que el seu pare morís en una revolta. Quan Ricard III va prendre el poder la facció de York es va trencar i Enric va aconseguir el suport per pujar al tron. Va formar un exèrcit a França, va creuar el Canal el 1485, i de seguida va derrotar les tropes de Ricard. Quan es va casar amb Elisabet de York, germana gran dels prínceps desapareguts, un cop coronat, Enric VII va unir les dues roses acabant amb gairebé un segle de guerra. Creiem que les guerres històriques són conflictes decisius que tenen clars guanyadors i perdedors. Però tant la Guerra de les Dues Roses, com la sèrie que van inspirar, ens demostren que les victòries poden ser incertes, que les aliances poden ser inestables, i que fin i tot el poder dels reis pot ser tant fugaç com les estacions.