1
00:00:00,760 --> 00:00:03,735
Quan mirem les estrelles a la nit,

2
00:00:03,760 --> 00:00:05,216
és increïble el que veiem.

3
00:00:05,240 --> 00:00:06,696
És preciós.

4
00:00:06,720 --> 00:00:09,816
Però encara més increïble
és el que no podem veure,

5
00:00:09,840 --> 00:00:11,216
perquè el que sabem avui dia

6
00:00:11,240 --> 00:00:14,616
és que al voltant de cada estrella
o gairebé cada estrella,

7
00:00:14,640 --> 00:00:15,896
hi ha un planeta,

8
00:00:15,920 --> 00:00:17,120
o probablement més d'un.

9
00:00:18,120 --> 00:00:20,216
El que no ens mostra aquesta imatge

10
00:00:20,240 --> 00:00:22,376
són tots els planetes que coneixem

11
00:00:22,400 --> 00:00:23,800
de l'espai.

12
00:00:24,280 --> 00:00:27,496
Però quan pensem en planetes,
tendim a pensar en coses llunyanes

13
00:00:27,520 --> 00:00:29,376
que són molt diferents del que tenim.

14
00:00:29,400 --> 00:00:31,816
Però som aquí, en un planeta,

15
00:00:31,840 --> 00:00:35,136
i la Terra té tantes coses increíbles

16
00:00:35,160 --> 00:00:39,336
que busquem per tot arreu
per trobar coses que s'hi assemblin.

17
00:00:39,360 --> 00:00:42,856
I quan busquem,
trobem coses increïbles.

18
00:00:42,880 --> 00:00:47,096
Però us vull parlar
d'una cosa increïble de la Terra.

19
00:00:47,120 --> 00:00:49,856
I és que cada minut,

20
00:00:49,880 --> 00:00:52,296
més de 180 kg d'hidrogen

21
00:00:52,320 --> 00:00:54,936
i al voltant de 3 kg d'heli

22
00:00:54,960 --> 00:00:57,800
s'escapen de la Terra cap a l'espai.

23
00:00:58,800 --> 00:01:02,760
És gas que se'n va i no torna mai més.

24
00:01:03,440 --> 00:01:06,456
L'hidrogen, l'heli i moltes altres coses

25
00:01:06,480 --> 00:01:09,336
formen el que es coneix com
l'atmosfera de la Terra.

26
00:01:09,360 --> 00:01:13,176
L'atmosfera són tots aquests gasos
que formen una fina línia blava

27
00:01:13,200 --> 00:01:16,416
que veiem aquí, desde
l'Estació Espacial Internacional,

28
00:01:16,440 --> 00:01:18,680
en una fotografia feta 
per uns astronautes.

29
00:01:19,200 --> 00:01:22,576
I aquesta tènue capa al voltant
del nostre planeta

30
00:01:22,600 --> 00:01:24,936
és el que permet que la vida floreixi.

31
00:01:24,960 --> 00:01:27,816
Protegeix el planeta de molts impactes,

32
00:01:27,840 --> 00:01:29,856
de meteorits i semblants.

33
00:01:29,880 --> 00:01:33,656
I es tracta d'un fenomen tan increïble

34
00:01:33,680 --> 00:01:36,496
que el fet que estigui desapareixent

35
00:01:36,520 --> 00:01:39,320
us hauria d'espantar, almenys una mica.

36
00:01:40,160 --> 00:01:43,456
Jo em dedico a estudiar aquest procés

37
00:01:43,480 --> 00:01:45,720
i s'anomena escapament atmosfèric.

38
00:01:46,680 --> 00:01:51,256
L'escapament atmosfèric no és un fenomen
específic del planeta Terra.

39
00:01:51,280 --> 00:01:55,016
És part del que representa
ser un planeta,

40
00:01:55,040 --> 00:01:59,376
perquè els planetes, no només la Terra,
sinó per tot l'univers,

41
00:01:59,400 --> 00:02:01,976
experimenten l'escapament atmosfèric.

42
00:02:02,000 --> 00:02:07,400
I la manera en què això passa ens diu
molt dels propis planetes.

43
00:02:07,920 --> 00:02:10,576
Perquè si penseu en el sistema solar,

44
00:02:10,600 --> 00:02:12,640
pot ser que penseu en aquesta imatge.

45
00:02:13,800 --> 00:02:17,216
I diríeu, bé, hi ha vuit planetes,
potser nou.

46
00:02:17,240 --> 00:02:19,736
Pels que estiguin desconcertats
amb aquesta imatge,

47
00:02:19,760 --> 00:02:21,236
afegiré una cosa per vosaltres.

48
00:02:21,236 --> 00:02:22,376
(Riures)

49
00:02:22,400 --> 00:02:25,280
Per cortesia de New Horizons,
afegirem Plutó.

50
00:02:26,160 --> 00:02:27,376
La qüestió és que,

51
00:02:27,400 --> 00:02:30,136
pels objectius de la xerrada
i l'escapament atmosfèric,

52
00:02:30,160 --> 00:02:32,176
Plutó és un planeta que tinc en ment,

53
00:02:32,200 --> 00:02:36,136
de la mateixa manera que planetes
al voltant d'altres estrelles que no veiem

54
00:02:36,160 --> 00:02:37,936
també són planetes.

55
00:02:37,960 --> 00:02:40,656
Les característiques fonamentals
dels planetes

56
00:02:40,680 --> 00:02:43,696
inclouen el fet que són cossos

57
00:02:43,720 --> 00:02:45,536
que es mantenen units per la gravetat.

58
00:02:45,560 --> 00:02:48,056
Es tracta d'un munt de material
que es manté adherit

59
00:02:48,080 --> 00:02:49,680
per aquesta força d'atracció.

60
00:02:50,240 --> 00:02:53,096
Aquests cossos són molt grans
i tenen molta gravetat.

61
00:02:53,120 --> 00:02:54,416
Per això són rodons.

62
00:02:54,440 --> 00:02:56,056
Quan els observem tots,

63
00:02:56,080 --> 00:02:57,296
Plutó inclòs,

64
00:02:57,320 --> 00:02:58,520
són rodons.

65
00:02:59,000 --> 00:03:01,736
Com veieu, la gravetat hi té
molt a veure aquí.

66
00:03:01,760 --> 00:03:05,056
Una altra característica
fondamental dels planetes

67
00:03:05,080 --> 00:03:06,816
és el que no veiem aquí,

68
00:03:06,840 --> 00:03:09,416
i és l'estrella, el Sol,

69
00:03:09,440 --> 00:03:12,560
al voltant de la qual orbiten
tots els planetes del Sistema Solar.

70
00:03:13,200 --> 00:03:16,920
I és bàsicament el que
provoca l'escapament atmosfèric.

71
00:03:17,760 --> 00:03:23,096
La raó per què les estrelles causen
l'escapament atmosfèric dels planetes

72
00:03:23,120 --> 00:03:28,496
és perquè ofereixen als planetes
partícules, llum i calor

73
00:03:28,520 --> 00:03:31,616
que pot provocar que
les atmosferes marxin.

74
00:03:31,640 --> 00:03:33,456
Si penseu en un globus aerostàtic,

75
00:03:33,480 --> 00:03:37,616
o observeu aquesta imatge
de fanalets d'un festival a Tailàndia,

76
00:03:37,640 --> 00:03:41,136
veieu com l'aire calent
propulsa els gasos cap amunt.

77
00:03:41,160 --> 00:03:43,416
I amb prou energia i calor,

78
00:03:43,440 --> 00:03:44,776
cosa que el Sol té,

79
00:03:44,800 --> 00:03:48,696
el gas, que és molt lleuger
i únicament subjecte per la gravetat,

80
00:03:48,720 --> 00:03:50,480
pot escapar-se cap a l'espai.

81
00:03:51,600 --> 00:03:55,536
I axiò és el que realment
causa l'escapament atmosfèric

82
00:03:55,560 --> 00:03:58,256
aquí a la Terra i en altres planetes.

83
00:03:58,280 --> 00:04:00,976
La interacció entre
la calor que desprèn l'estrella

84
00:04:01,000 --> 00:04:04,320
i intentar vèncer la força
gravitatòria del planeta.

85
00:04:05,000 --> 00:04:06,736
Us he explicat que passa

86
00:04:06,760 --> 00:04:10,096
a un ritme de més de 180 kg
per minut amb l'hidrogen

87
00:04:10,120 --> 00:04:12,200
i al voltant de 3 kg amb l'heli.

88
00:04:13,040 --> 00:04:14,696
Però quina pinta fa això?

89
00:04:14,720 --> 00:04:16,536
Bé, fins i tot als vuitanta,

90
00:04:16,560 --> 00:04:18,296
vam fotografiar la Terra

91
00:04:18,320 --> 00:04:19,776
en ultraviolat

92
00:04:19,800 --> 00:04:22,696
desde l'astronau Dynamic Explorer
de la NASA.

93
00:04:22,720 --> 00:04:24,536
Aquestes dues imatges de la Terra

94
00:04:24,560 --> 00:04:28,296
mostren com es veu aquest
esclat d'hidrogen que s'escapa,

95
00:04:28,320 --> 00:04:29,576
que apareix en vermell.

96
00:04:29,600 --> 00:04:33,216
També podeu veure altes elements
com l'oxigen i el nitrogen

97
00:04:33,240 --> 00:04:34,696
en aquest resplendor

98
00:04:34,720 --> 00:04:37,056
al cercle que mostra les aurores

99
00:04:37,080 --> 00:04:39,976
i també alguns filets
al voltant dels tròpics.

100
00:04:40,000 --> 00:04:43,016
Així, aquestes imatges mostren
de manera concluent

101
00:04:43,040 --> 00:04:46,736
que la nostra atmosfera no només
s'aferra a nosaltres aquí a la Terra

102
00:04:46,760 --> 00:04:50,376
sinó que efectivament
s'expandeix cap a l'espai,

103
00:04:50,400 --> 00:04:52,320
i a un ritme alarmant, he de dir.

104
00:04:53,080 --> 00:04:56,896
Però la Terra no és la única
que pateix l'escapament atmosfèric.

105
00:04:56,920 --> 00:05:00,376
Mart, el nostre veí més proper,
és molt més petit que la Terra,

106
00:05:00,400 --> 00:05:04,176
per tant, té molta menys gravetat
amb què poder aferrar la seva atmosfera.

107
00:05:04,200 --> 00:05:06,416
I tot i que Mart té una atmosfera,

108
00:05:06,440 --> 00:05:08,656
veiem com és molt més prima
que la de la Terra.

109
00:05:08,680 --> 00:05:10,136
Només cal veure la superfície.

110
00:05:10,160 --> 00:05:13,616
Veiem cràters que indiquen
que no hi havia una atmosfera

111
00:05:13,640 --> 00:05:15,496
per evitar els impactes.

112
00:05:15,520 --> 00:05:18,296
També veiem que es el "planeta vermell",

113
00:05:18,320 --> 00:05:20,856
i l'escapament atmosfèric influeix

114
00:05:20,880 --> 00:05:22,456
en el fet que Mart sigui vermell.

115
00:05:22,480 --> 00:05:26,056
Perquè pensem que Mart
va tenir un passat molt més humit,

116
00:05:26,080 --> 00:05:30,656
i que quan l'aigua va tenir prou energia,
es va separar en hidrogen i oxigen,

117
00:05:30,680 --> 00:05:34,416
i com que l'hidrogen era tan lleuger,
es va fugar cap a l'espai,

118
00:05:34,440 --> 00:05:36,376
i l'oxigen que va quedar

119
00:05:36,400 --> 00:05:38,216
va oxidar o rovellar el sòl,

120
00:05:38,240 --> 00:05:41,960
provocant aquest familiar color
vermell rovellat que veiem.

121
00:05:42,960 --> 00:05:44,896
Está bé mirar fotos de Mart i dir

122
00:05:44,920 --> 00:05:47,376
que l'escapament atmosfèric
segurament va passar,

123
00:05:47,400 --> 00:05:51,496
però la NASA té actualment una sonda
a Mart, el satèl·lit MAVEN,

124
00:05:51,520 --> 00:05:55,056
i la seva feina és estudiar
l'escapament atmosfèric.

125
00:05:55,080 --> 00:05:59,656
És l'aeronau espacial
Evolució Atmosfèrica i Volàtil de Mart.

126
00:05:59,680 --> 00:06:03,336
I els resultats ja han mostrat
imatges molt similars

127
00:06:03,360 --> 00:06:05,256
a les que hem vist de la Terra.

128
00:06:05,280 --> 00:06:07,776
Fa temps que sabem que Mart
perdia la seva atmosfera,

129
00:06:07,800 --> 00:06:09,576
però en tenim imatges sorprenents.

130
00:06:09,600 --> 00:06:12,736
Aquí, per exemple,
veiem, el cercle vermell

131
00:06:12,760 --> 00:06:14,256
és la mida de Mart,

132
00:06:14,280 --> 00:06:18,456
i en blau veiem l'hidrogen
que s'escapa del planeta.

133
00:06:18,480 --> 00:06:22,016
S'està expandint més de 10 vegades
la mida del planeta.

134
00:06:22,040 --> 00:06:24,736
Marxa tan lluny que ja no está vinculat
al planeta.

135
00:06:24,760 --> 00:06:26,736
S'està escapant cap a l'espai.

136
00:06:26,760 --> 00:06:28,976
Aquest fet ens ajuda a confirmar idees,

137
00:06:29,000 --> 00:06:31,760
com per què Mart és vermell,
per la pèrdua d'hidrogen.

138
00:06:32,520 --> 00:06:35,096
Però l'hidrogen no és l'únic gas
que es perd.

139
00:06:35,120 --> 00:06:38,296
He mencionat l'heli de la Terra
i una mica d'oxigen i nitrogen,

140
00:06:38,320 --> 00:06:42,096
i desde el MAVEN també podem observar
l'oxigen que perd Mart.

141
00:06:42,120 --> 00:06:44,576
I veiem que, com que l'oxigen
es més pesat,

142
00:06:44,600 --> 00:06:47,736
no pot arribar tan lluny com l'hidrogen,

143
00:06:47,760 --> 00:06:49,936
però igualment s'escapa del planeta.

144
00:06:49,960 --> 00:06:53,040
No el veiem confinat
dins el cercle vermell.

145
00:06:53,800 --> 00:06:57,816
Així, el fet que no només veiem
l'escapament atmosfèric al nostre planeta

146
00:06:57,840 --> 00:07:01,456
sinó que el podem estudiar a tot arreu
i enviar aeronaus

147
00:07:01,480 --> 00:07:04,576
ens permet aprendre
sobre el passat dels planetes

148
00:07:04,600 --> 00:07:06,856
i també sobre els planetes en general

149
00:07:06,880 --> 00:07:08,656
i el futur de la Terra.

150
00:07:08,680 --> 00:07:11,336
Així, una manera d'aprendre
realment sobre el futur

151
00:07:11,360 --> 00:07:14,440
és a través de planetes
tan llunyans que no podem veure.

152
00:07:15,440 --> 00:07:18,496
He de dir, però,
abans de seguir amb això,

153
00:07:18,520 --> 00:07:20,976
que no us mostraré imatges
com aquesta de Plutó,

154
00:07:21,000 --> 00:07:22,416
cosa que us podria decebre,

155
00:07:22,440 --> 00:07:24,456
però és perquè encara no en tenim cap.

156
00:07:24,480 --> 00:07:27,736
Actualment la missió New Horizons
estudia l'escapament atmosfèric

157
00:07:27,760 --> 00:07:29,096
que perd el planeta.

158
00:07:29,120 --> 00:07:30,840
Així que estigueu atents al tema.

159
00:07:31,560 --> 00:07:33,696
Els planetes dels que us volia parlar

160
00:07:33,720 --> 00:07:36,016
es conèixen com exoplanetes transitoris.

161
00:07:36,040 --> 00:07:39,816
Qualsevol planeta que orbita
al voltant d'una estrella que no és el Sol

162
00:07:39,840 --> 00:07:42,776
s'anomena exoplaneta,
o planeta extrasolar.

163
00:07:42,800 --> 00:07:45,256
I aquests planetes que anomenem
transitoris

164
00:07:45,280 --> 00:07:46,536
tenen un tret especial

165
00:07:46,560 --> 00:07:48,656
que si mirem aquesta estrella
al centre,

166
00:07:48,680 --> 00:07:51,056
veurem que en realitat centelleja.

167
00:07:51,080 --> 00:07:52,936
I la raó per la que centelleja

168
00:07:52,960 --> 00:07:56,976
és perquè hi ha planetes que van passant
per davant constantment,

169
00:07:57,000 --> 00:07:59,136
i está orientada
de tal manera

170
00:07:59,160 --> 00:08:01,936
que els planetes bloquejen
la llum de l'estrella

171
00:08:01,960 --> 00:08:04,240
i ens permet veure aquest centelleig.

172
00:08:04,960 --> 00:08:07,816
I si observem atentament
les estrelles a la nit,

173
00:08:07,840 --> 00:08:09,256
aquest moviment brillant

174
00:08:09,280 --> 00:08:10,936
ens permetrà descobrir planetes.

175
00:08:10,960 --> 00:08:15,136
Així és com hem sigut capaços
de detectar més de 5.000 planetes

176
00:08:15,160 --> 00:08:16,376
a la nostra Via Làctia,

177
00:08:16,400 --> 00:08:19,256
i sabem que n'hi ha molts més
allà dalt, com he dit abans.

178
00:08:19,280 --> 00:08:22,176
Quan observem la llum
d'aquestes estrelles,

179
00:08:22,200 --> 00:08:25,696
el que veiem, com he dit,
no és el planeta en sí,

180
00:08:25,720 --> 00:08:27,776
el que veiem és
l'enfosquiment de la llum

181
00:08:27,800 --> 00:08:29,456
que podem registrar en el temps.

182
00:08:29,480 --> 00:08:32,895
La llum disminueix a mesura que
el planeta es redueix davant l'estrella,

183
00:08:32,919 --> 00:08:35,336
i això és el centelleig que
hem vist abans.

184
00:08:35,360 --> 00:08:37,176
No només podem detectar planetes,

185
00:08:37,200 --> 00:08:40,015
també podem observar la llum
en diferents longituds d'ona.

186
00:08:40,039 --> 00:08:44,135
Abans he mencionat que miràvem
la Terra i Mars amb llum ultraviolada.

187
00:08:44,159 --> 00:08:47,776
Si observem els exoplanetes transitoris
amb el telescopi espacial Hubble,

188
00:08:47,800 --> 00:08:49,896
trobem que en l'ultraviolat,

189
00:08:49,920 --> 00:08:53,576
veiem un centelleig molt més potent,
molta menys llum de l'estrella,

190
00:08:53,600 --> 00:08:55,376
quan el planeta passa per davant.

191
00:08:55,400 --> 00:08:58,816
I creiem que és perquè hi ha
una extensa atmosfera d'hidrogen

192
00:08:58,840 --> 00:09:00,056
al voltant del planeta

193
00:09:00,080 --> 00:09:01,576
que fa que es vegi més inflat

194
00:09:01,600 --> 00:09:03,920
i bloqueja més
quantitat de la llum que veiem.

195
00:09:04,880 --> 00:09:07,776
Amb l'ús d'aquesta tècnica,
hem pogut descobrir

196
00:09:07,800 --> 00:09:12,056
alguns exoplanetes transitoris
que experimenten l'escapament atmosfèric.

197
00:09:12,080 --> 00:09:14,896
I a aquests planetes se'ls pot
anomenar Júpiters ardents,

198
00:09:14,920 --> 00:09:16,536
per alguns dels que hem trobat.

199
00:09:16,560 --> 00:09:19,136
I això és perquè són
planetes gasosos com Júpiter,

200
00:09:19,160 --> 00:09:20,936
però són molt a prop de l'estrella,

201
00:09:20,960 --> 00:09:23,216
unes cent vegades més a prop que Júpiter.

202
00:09:23,240 --> 00:09:26,696
Com que hi ha tot aquest gas lleuger
a punt per escapar-se,

203
00:09:26,720 --> 00:09:28,416
i tota aquesta calor de l'estrella,

204
00:09:28,440 --> 00:09:32,256
els índex d'escapament atmosfèric
són totalment devastadors.

205
00:09:32,280 --> 00:09:36,896
A diferència dels més de 180 kg per minut
d'hidrogen que es perden a la Terra,

206
00:09:36,920 --> 00:09:38,176
en aquests planetes,

207
00:09:38,200 --> 00:09:42,280
es perden més de 750 milions de kg
d'hidrogen per minut.

208
00:09:43,320 --> 00:09:47,656
I pensareu, bé,
això fa que el planeta deixi d'existir?

209
00:09:47,680 --> 00:09:49,696
És una pregunta que es feia la gent

210
00:09:49,720 --> 00:09:51,510
quan observaven el sistema solar,

211
00:09:51,510 --> 00:09:53,956
ja que, els planetes més
propers al Sol són rocosos,

212
00:09:53,956 --> 00:09:56,856
i els planetes més llunyans
són més grossos i més gasosos.

213
00:09:56,880 --> 00:09:59,256
Es podria haver començat amb
una cosa com Júpiter

214
00:09:59,280 --> 00:10:00,976
que realment estigués prop del Sol,

215
00:10:01,000 --> 00:10:02,616
i desfer-se de tot el seu gas?

216
00:10:02,640 --> 00:10:05,696
Pensem que si comença amb
alguna cosa com un Júpiter ardent,

217
00:10:05,720 --> 00:10:08,536
realment no pot acabar en
Mercuri o la Terra.

218
00:10:08,560 --> 00:10:10,736
Però si es comencès amb
una cosa més petita,

219
00:10:10,760 --> 00:10:13,536
seria possible que s'hagués
escapat prou gas

220
00:10:13,560 --> 00:10:15,696
que l'impacte que causés fos tal

221
00:10:15,720 --> 00:10:19,056
que deixés una cosa molt diferent
de la que hi havia inicialment.

222
00:10:19,080 --> 00:10:20,976
Tot això sona bastant general,

223
00:10:21,000 --> 00:10:23,536
i podem pensar en el sistema solar,

224
00:10:23,560 --> 00:10:26,336
però, què té a veure això amb nosaltres
aquí a la Terra?

225
00:10:26,360 --> 00:10:28,136
Bé, en un futur llunyà,

226
00:10:28,160 --> 00:10:30,296
el Sol es tornarà més brillant.

227
00:10:30,320 --> 00:10:31,536
I quan això passi,

228
00:10:31,560 --> 00:10:34,880
la calor que rebem del Sol
es tornarà molt intensa.

229
00:10:35,600 --> 00:10:39,936
De la mateixa manera que veiem
el gas desprendre's d'un Júpiter ardent,

230
00:10:39,960 --> 00:10:42,296
el gas es desprendrà de la Terra.

231
00:10:42,320 --> 00:10:44,496
I el que podem esperar,

232
00:10:44,520 --> 00:10:46,576
o si més no, preparar-nos-hi,

233
00:10:46,600 --> 00:10:48,416
és el fet que en un futur llunyà,

234
00:10:48,440 --> 00:10:51,216
la Terra s'assemblarà més a Mart.

235
00:10:51,240 --> 00:10:53,976
El nostre hidrogen, de l'aigua
que es trenca,

236
00:10:54,000 --> 00:10:56,416
s'escaparà cap a l'espai més ràpidament,

237
00:10:56,440 --> 00:11:00,520
i ens quedarem amb
un planeta sec i vermellós.

238
00:11:00,960 --> 00:11:03,456
No patiu, no serà fins
d'aquí uns mil milions d'anys,

239
00:11:03,480 --> 00:11:05,056
tenim temps de preparar-nos.

240
00:11:05,080 --> 00:11:06,136
(Riures)

241
00:11:06,160 --> 00:11:08,976
Però volia que fòssiu conscients
de què està passant,

242
00:11:09,000 --> 00:11:10,256
no només en un futur,

243
00:11:10,280 --> 00:11:13,496
l'escapament atmosfèric
està passant mentres parlem.

244
00:11:13,520 --> 00:11:17,016
Sentim a parlar d'un munt de ciència
increïble que passa a l'espai

245
00:11:17,040 --> 00:11:18,976
i en planetes llunyans,

246
00:11:19,000 --> 00:11:22,216
i estudiem aquests planetes
per aprendre sobre aquests móns.

247
00:11:22,240 --> 00:11:26,936
Però mentres estudiem Mart
o exoplanetes com Júpiters ardents,

248
00:11:26,960 --> 00:11:29,976
trobem coses com l'escapament atmosfèric

249
00:11:30,000 --> 00:11:33,736
que ens diu molt més
sobre el nostre planeta Terra.

250
00:11:33,760 --> 00:11:37,816
Tingueu això en compte la propera vegada
que penseu que l'espai està molt lluny.

251
00:11:37,840 --> 00:11:39,056
Gràcies.

252
00:11:39,080 --> 00:11:42,120
(Aplaudiments)