WEBVTT

00:00:00.928 --> 00:00:04.300
Si mireu profundament el cel nocturn

00:00:04.300 --> 00:00:05.876
veureu estrelles,

00:00:05.876 --> 00:00:08.458
i si mireu més enllà, 
veureu més estrelles,

00:00:08.458 --> 00:00:10.827
i més enllà, galàxies,
i més enllà, més galàxies.

00:00:10.837 --> 00:00:14.486
Però si continueu mirant més i més enllà,

00:00:14.486 --> 00:00:17.839
al final no veureu res,
durant una bona estona.

00:00:17.851 --> 00:00:22.078
I llavors, finalment, veureu 
una lleugera postluminiscència debilitant-se,

00:00:22.078 --> 00:00:25.242
i és la postluminiscència del Big Bang.

NOTE Paragraph

00:00:25.242 --> 00:00:28.179
El Big Bang va ser 
una època de l'univers primigeni

00:00:28.179 --> 00:00:30.350
on tot el que ara veiem al cel nocturn

00:00:30.350 --> 00:00:32.950
es trobava condensat 
en una massa increïblement petita,

00:00:32.950 --> 00:00:36.806
increïblement calenta, 
i increïblement agitada.

00:00:36.806 --> 00:00:39.658
I d'aquesta en va sorgir 
tot el que veiem ara.

NOTE Paragraph

00:00:39.658 --> 00:00:42.517
Hem localitzat aquesta postluminiscència

00:00:42.517 --> 00:00:44.016
amb una gran precisió,

00:00:44.016 --> 00:00:46.240
i amb "nosaltres", 
vull dir "altres".

00:00:46.240 --> 00:00:48.056
Hem localitzat la postluminiscència

00:00:48.056 --> 00:00:49.478
amb una precisió espectacular,

00:00:49.478 --> 00:00:50.986
i una de les coses impactants

00:00:50.986 --> 00:00:53.822
és que és gairebé del tot uniforme.

00:00:53.822 --> 00:00:55.830
A 14.000 milions d'anys llum cap allà

00:00:55.830 --> 00:00:57.760
i a 14.000 milions d'anys llum cap allà,

00:00:57.760 --> 00:00:59.158
hi ha la mateixa temperatura.

00:00:59.158 --> 00:01:02.472
Han passat 13.000 milions d'anys

00:01:02.472 --> 00:01:04.290
des del Big Bang,

00:01:04.290 --> 00:01:06.502
i per això s'està debilitant i refredant.

00:01:06.502 --> 00:01:08.790
Ara està a 2,7 graus kelvin.

00:01:08.790 --> 00:01:11.350
Però no són exactament 2,7 graus kelvin.

00:01:11.350 --> 00:01:15.456
Són 2,7 graus kelvin amb un marge
d'una centèsima de grau.

00:01:15.456 --> 00:01:18.240
Per aquí una mica més calent,
i per aquí una mica més fred.

00:01:18.240 --> 00:01:21.336
I això és molt important
per a tothom en aquesta sala,

00:01:21.336 --> 00:01:24.680
perquè allà on hi havia més temperatura,
hi havia més matèria,

00:01:24.680 --> 00:01:26.373
i allà on hi havia més matèria,

00:01:26.373 --> 00:01:28.392
ara hi tenim galàxies i cúmuls de galàxies,

00:01:28.392 --> 00:01:29.574
i supercúmuls,

00:01:29.574 --> 00:01:32.602
i tota l'estructura 
que veiem en el cosmos.

00:01:32.602 --> 00:01:35.778
I totes aquelles petites inhomogeneïtats

00:01:35.778 --> 00:01:37.954
de 20 parts per milió,

00:01:37.954 --> 00:01:40.548
van formar-se per fluctuacions
de la mecànica quàntica

00:01:40.548 --> 00:01:44.647
en aquell univers primigeni 
que es va expandir ocupant tot el cosmos.

NOTE Paragraph

00:01:44.647 --> 00:01:46.251
Això és impressionant,

00:01:46.251 --> 00:01:48.036
i no és el que van descobrir dilluns.

00:01:48.036 --> 00:01:50.242
El que van descobrir dilluns 
és encara millor.

00:01:50.242 --> 00:01:52.478
Això és el que van descobrir dilluns:

00:01:52.478 --> 00:01:55.751
Imagineu que agafeu una campana,

00:01:55.751 --> 00:01:57.382
i que la colpegeu amb un martell.

00:01:57.382 --> 00:01:59.058
Què passa? Que sona.

00:01:59.058 --> 00:02:01.266
Però si espereu, el repic s'atenua

00:02:01.266 --> 00:02:02.886
i s'atenua més i més

00:02:02.886 --> 00:02:04.628
fins que ja no es pot sentir.

00:02:04.628 --> 00:02:07.386
Aquell univers primigeni
era increïblement dens,

00:02:07.386 --> 00:02:08.310
com el metall, 


00:02:08.310 --> 00:02:09.534
més dens encara,

00:02:09.534 --> 00:02:11.920
i si l'haguéssim colpejat,
hauria repicat.

00:02:11.920 --> 00:02:15.853
Però el repic hauria estat
l'estructura de l'espai-temps en sí,

00:02:15.863 --> 00:02:18.727
i el martell seria la mecànica quàntica.

00:02:18.727 --> 00:02:20.658
El que van descobrir dilluns

00:02:20.658 --> 00:02:23.020
és l'evidència del repic

00:02:23.020 --> 00:02:25.335
de l'espai-temps de l'univers primigeni,

00:02:25.335 --> 00:02:27.440
el que anomenem ones gravitatòries

00:02:27.440 --> 00:02:28.960
de l'era fonamental,

00:02:28.960 --> 00:02:30.935
i ara ve com ho van descobrir.

00:02:30.935 --> 00:02:33.007
Aquestes ones fa molt que es van esvair.

00:02:33.007 --> 00:02:34.495
Si aneu a passejar,

00:02:34.495 --> 00:02:35.923
no oscil·leu.

00:02:35.923 --> 00:02:38.831
Aquestes ones gravitatòries 
en l'estructura de l'univers

00:02:38.831 --> 00:02:41.605
són totalment invisibles 
a efectes pràctics.

00:02:41.605 --> 00:02:43.029
Però al principi,

00:02:43.029 --> 00:02:46.709
quan l'univers estava creant
aquesta última postluminiscència,

00:02:46.709 --> 00:02:48.237
les ones gravitatòries

00:02:48.237 --> 00:02:52.830
van alterar lleugerament 
l'estructura de la llum que veiem.

00:02:52.830 --> 00:02:55.793
Per això, contemplant el cel nocturn
més i més profundament,

00:02:55.793 --> 00:02:58.431
de fet, aquests nois van passar-se
tres anys al pol Sud

00:02:58.431 --> 00:03:03.350
mirant cap amunt a través de l'aire
més fred, clar i net que van poder trobar,

00:03:03.350 --> 00:03:06.229
observant profundament 
el cel nocturn i estudiant

00:03:06.229 --> 00:03:09.117
aquella resplendor i buscant 
aquestes lleugeres alteracions,

00:03:09.117 --> 00:03:10.587
que eren el símbol,

00:03:10.587 --> 00:03:11.859
la senyal,

00:03:11.859 --> 00:03:13.343
de les ones gravitatòries,

00:03:13.343 --> 00:03:15.684
el repic de l'univers primigeni.

00:03:15.684 --> 00:03:17.411
I dilluns van anunciar

00:03:17.411 --> 00:03:19.035
que ho havien trobat.

NOTE Paragraph

00:03:19.035 --> 00:03:21.642
I el que trobo més espectacular

00:03:21.642 --> 00:03:24.320
és no només el repic, 
tot i que això ja és increïble.

00:03:24.320 --> 00:03:25.748
El que resulta tan emocionant,

00:03:25.748 --> 00:03:27.850
el motiu pel qual em trobo aquí,


00:03:27.850 --> 00:03:31.318
és que ens diu
quelcom més sobre l'univers.

00:03:31.318 --> 00:03:32.982
Ens diu que nosaltres

00:03:32.982 --> 00:03:34.418
i tot el que ens rodeja

00:03:34.418 --> 00:03:37.372
és, bàsicament, una gran bombolla

00:03:37.372 --> 00:03:39.128
—aquest és el concepte d'inflació—

00:03:39.128 --> 00:03:42.670
una gran bombolla 
envoltada per alguna cosa més.

00:03:42.670 --> 00:03:45.020
Això no és la prova definitiva de la inflació,

00:03:45.020 --> 00:03:47.494
però res que no sigui la inflació 
i que ho expliqui

00:03:47.494 --> 00:03:48.641
serà vist igual.

00:03:48.641 --> 00:03:50.286
Aquesta és una teoria, una idea,

00:03:50.286 --> 00:03:51.490
que ja té un temps,

00:03:51.490 --> 00:03:52.975
i pensàvem que mai la veuríem.

00:03:52.975 --> 00:03:55.073
Per bons motius, crèiem que mai veuríem

00:03:55.073 --> 00:03:57.521
la prova irrefutable, i això ho és.

NOTE Paragraph

00:03:57.521 --> 00:03:59.331
Però el més impressionant

00:03:59.331 --> 00:04:02.363
és que la nostra bombolla
és tan sols una bombolla

00:04:02.363 --> 00:04:06.989
dins d'aquesta gran olla
plena de matèria de l'univers.

00:04:06.989 --> 00:04:09.015
Mai arribarem a veure 
el que hi ha a fora,

00:04:09.015 --> 00:04:11.389
però gràcies a haver passat 
tres anys al pol Sud

00:04:11.389 --> 00:04:13.949
mirant l'estructura detallada 
del cel nocturn,

00:04:13.949 --> 00:04:15.805
podem imaginar-nos

00:04:15.805 --> 00:04:18.895
que probablement estem 
en un univers semblant a això.

00:04:18.895 --> 00:04:21.227
I això em fascina.

NOTE Paragraph

00:04:21.227 --> 00:04:22.653
Moltes gràcies.

NOTE Paragraph

00:04:22.653 --> 00:04:25.589
(Aplaudiments)