Quins drets tenen les persones, i d'on provenen? Qui pren decisions en nom d'altres i amb quina autoritat? I com podem organitzar la societat per cobrir les seves necessitats? Aquestes preguntes van desafiar una nació sencera durant la convulsió de la Revolució Francesa. Pels finals del segle XVIII, Europa havia experimentat un profund gir intel·lectual i cultural conegut com la Il·lustració. Filòsofs i artistes van promoure la raó i la llibertat humana per damunt de la tradició i la religió. L'aparició d'un segment social acomodat i materials impresos van impulsar la consciència política, i la Revolució Americana havia convertit una antiga colònia anglesa en una república independent. Però França, un dels països més grans i rics d'Europa encara era governada per un règim de tres rígids segments socials anomenats estaments. El rei Lluís XVI basava la seva autoritat en el dret diví i garantia privilegis especials al primer i segon estaments, el clergat catòlic i la noblesa. El tercer estat, mercaders acomodats i artesans, així com més de 20 milions de pagesos, tenien molts menys poder i eren els únics que pagaven impostos, no només al rei, també als altres estaments. En anys de mala collita, els impostos podien deixar els pagesos sense pràcticament res mentre el rei i la noblesa vivien luxosament amb la seva riquesa. Però quan França es va esfondrar en deutes pel seu suport a la Revolució Americana i a la seva llarga guerra amb Anglaterra, es feu necessari un canvi. El rei Lluís va nomenar ministre de finances Jacques Necker, qui va impulsar reformes fiscals i va guanyar suport públic en publicar obertament les finances del govern. Però els consellers del rei es van oposar fortament a aquestes iniciatives. Desesperat per una solució, el rei va convocar una reunió dels Estats Generals, una assemblea de representants dels tres estaments, per primera vegada en 175 anys. Malgrat el tercer estament representava el 98% de la població francesa, el seu vot era equivalent al de qualsevol dels altres estaments. I, tal com era previsible, els dos estaments superiors afavoriren conservar els seus privilegis. Adonant-se que no podria obtenir una representació justa, el tercer estament va trencar, declarant-se a si mateix l'Assemblea Nacional, amb la pretensió de redactar una nova constitució amb o sense els altres estaments. El rei Lluís va ordenar al primer i segon estaments reunir-se amb l'Assemblea Nacional, però també va cessar Necker, el seu popular ministre de finances. En resposta, milers d'indignats parisencs es van unir amb soldats simpatitzants per prendre la presó de la Bastilla, un símbol de poder reial i un gran magatzem d'armes. La Revolució havia començat. Així com la Rebel·lió s'estenia al llarg i ample del país, el sistema feudal fou abolit. La Declaració dels Drets del Homes i del Ciutadà de l'Assemblea proclamà una idea radical per al seu temps: que els drets i llibertats individuals eren fonamentals per a la naturalesa humana. i el govern existia només per protegir-los. Desapareguts els privilegis, molts nobles fugiren a l'estranger, pregant a dirigents estrangers que envaïssin França i restauressin l'ordre. I malgrat Lluís romania com a cap de la monarquia constitucional, temia pel seu futur. El 1791, intentà abandonar el país però fou capturat. La temptativa de fugida va trencar la confiança del poble en el rei. La família reial va ser arrestada i el rei acusat de traïció. Després d'un judici l'abans reverenciat rei va ser decapitat públicament, marcant el final de mil anys de monarquia i la declaració de la primera república francesa el 21 de setembre, governada pel lema "liberté, égalité, fraternité." Nou mesos després, la reina Maria Antonieta, una estrangera que rebia el malnom de "Madame Déficit" per la seva extravagant reputació, fou igualment executada. Però la revolució no acabaria allà. Alguns líders, no satisfets amb un simple canvi de govern, cercaven transformar completament la societat francesa: la seva religió, els noms dels seus carrers, fins i tot el seu calendari. Així com diverses faccions es formaven, els extremistes jacobins, liderats per Maximilien Robespierre van inaugurar un Regnat del Terror per eliminar qualsevol petita dissidència executant més de 20.000 persones abans de la caiguda dels propis jacobins. Mentrestant, França es va trobar en guerra amb monarquies veïnes que pretenien estrangular la revolució abans que s'estengués. Enmig del caos, un general anomenat Napoleó Bonaparte va prendre el comandament convertint-se en emperador mentre pretenia defensar els valors democràtics de la Revolució. En total, la Revolució va veure tres constitucions i cinc governs en deu anys, seguits per dècades d'alternança entre monarquia i revolució abans que la següent república es formés el 1871. I mentre celebram els ideals de la Revolució Francesa, encara ens esforcem amb moltes de les mateixes qüestions bàsiques aparegudes fa dos segles.