Quins drets tenen les persones,
i d'on provenen?
Qui pren decisions en nom d'altres
i amb quina autoritat?
I com podem organitzar la societat
per cobrir les seves necessitats?
Aquestes preguntes van desafiar
una nació sencera
durant la convulsió
de la Revolució Francesa.
Pels finals del segle XVIII,
Europa havia experimentat un profund
gir intel·lectual i cultural
conegut com la Il·lustració.
Filòsofs i artistes van promoure
la raó i la llibertat humana
per damunt de la tradició i la religió.
L'aparició d'un segment social acomodat
i materials impresos
van impulsar la consciència política,
i la Revolució Americana havia convertit
una antiga colònia anglesa
en una república independent.
Però França, un dels països més grans
i rics d'Europa
encara era governada per un règim
de tres rígids segments socials
anomenats estaments.
El rei Lluís XVI
basava la seva autoritat en el dret diví
i garantia privilegis especials
al primer i segon estaments,
el clergat catòlic i la noblesa.
El tercer estat, mercaders acomodats
i artesans,
així com més de 20 milions de pagesos,
tenien molts menys poder
i eren els únics
que pagaven impostos,
no només al rei,
també als altres estaments.
En anys de mala collita,
els impostos podien deixar els pagesos
sense pràcticament res
mentre el rei i la noblesa vivien luxosament
amb la seva riquesa.
Però quan França es va esfondrar en deutes
pel seu suport a la Revolució Americana
i a la seva llarga guerra amb Anglaterra,
es feu necessari un canvi.
El rei Lluís va nomenar
ministre de finances Jacques Necker,
qui va impulsar reformes fiscals
i va guanyar suport públic en publicar
obertament les finances del govern.
Però els consellers del rei es van oposar fortament
a aquestes iniciatives.
Desesperat per una solució, el rei va convocar
una reunió dels Estats Generals,
una assemblea de representants
dels tres estaments,
per primera vegada en 175 anys.
Malgrat el tercer estament representava
el 98% de la població francesa,
el seu vot era equivalent al de qualsevol
dels altres estaments.
I, tal com era previsible, els dos estaments superiors
afavoriren conservar els seus privilegis.
Adonant-se que no podria
obtenir una representació justa,
el tercer estament va trencar,
declarant-se a si mateix
l'Assemblea Nacional,
amb la pretensió de redactar una nova constitució
amb o sense els altres estaments.
El rei Lluís va ordenar al primer
i segon estaments
reunir-se amb l'Assemblea Nacional,
però també va cessar Necker,
el seu popular ministre de finances.
En resposta, milers
d'indignats parisencs
es van unir amb soldats simpatitzants
per prendre la presó de la Bastilla,
un símbol de poder reial
i un gran magatzem d'armes.
La Revolució havia començat.
Així com la Rebel·lió s'estenia
al llarg i ample del país,
el sistema feudal fou abolit.
La Declaració dels Drets del Homes i del Ciutadà
de l'Assemblea
proclamà una idea radical per al seu temps:
que els drets i llibertats individuals
eren fonamentals per a la naturalesa humana.
i el govern existia
només per protegir-los.
Desapareguts els privilegis,
molts nobles fugiren a l'estranger,
pregant a dirigents estrangers que envaïssin França
i restauressin l'ordre.
I malgrat Lluís romania com a cap
de la monarquia constitucional,
temia pel seu futur.
El 1791, intentà abandonar el país
però fou capturat.
La temptativa de fugida va trencar
la confiança del poble en el rei.
La família reial va ser arrestada
i el rei acusat de traïció.
Després d'un judici
l'abans reverenciat rei
va ser decapitat públicament,
marcant el final de mil anys
de monarquia
i la declaració de la primera
república francesa el 21 de setembre,
governada pel lema
"liberté, égalité, fraternité."
Nou mesos després,
la reina Maria Antonieta,
una estrangera que rebia el malnom de "Madame Déficit"
per la seva extravagant reputació,
fou igualment executada.
Però la revolució no acabaria allà.
Alguns líders, no satisfets amb un simple
canvi de govern,
cercaven transformar completament
la societat francesa:
la seva religió,
els noms dels seus carrers,
fins i tot el seu calendari.
Així com diverses faccions es formaven,
els extremistes jacobins, liderats
per Maximilien Robespierre
van inaugurar un Regnat del Terror
per eliminar qualsevol petita dissidència
executant més de 20.000 persones
abans de la caiguda dels propis jacobins.
Mentrestant, França es va trobar
en guerra amb monarquies veïnes
que pretenien estrangular la revolució
abans que s'estengués.
Enmig del caos, un general anomenat
Napoleó Bonaparte va prendre el comandament
convertint-se en emperador mentre pretenia defensar
els valors democràtics de la Revolució.
En total, la Revolució
va veure tres constitucions
i cinc governs en deu anys,
seguits per dècades d'alternança entre
monarquia i revolució
abans que la següent república es formés el 1871.
I mentre celebram
els ideals de la Revolució Francesa,
encara ens esforcem amb moltes de les mateixes
qüestions bàsiques
aparegudes fa dos segles.