La idea dels drets humans
és que cada un de nosaltres
independentment de qui som
o d'on hem nascut
té els mateixos drets i llibertats.
Els drets humans no són privilegis
i no es poden menysprear o derogar.
Són inalienables i universals.
Això deu semblar prou clar,
però la cosa es torna
ben complicada
tan aviat algú intenta
posar-la en pràctica.
Què són exactament
els drets humans?
Qui els escull?
Qui els fa complir? I com?
La història darrera del concepte
dels drets humans és ben llarga.
Al llarg dels segles i a través
de les societats, religions i cultures
s'ha lluitat amb les nocions
de legitimitat, justícia i drets.
Una de les afirmacions més modernes
dels drets humans universals
sorgeix de les runes
de la Segona Guerra Mundial
amb la creació
de les Nacions Unides.
El tractat que va establir l'ONU
té en un dels seus propòsits
reafirmar la fe en
els drets humans fonamentals.
I amb aquest esperit,
el 1948, l'Assemblea General
de l'ONU va adoptar
la Declaració Universal
dels Drets Humans.
Redactada per un comitè internacional
dirigit per Eleanor Roosevelt,
senta les bases per l'actual llei
dels drets humans internacionals.
La declaració es basa en el principi que
tots els éssers humans neixen
lliures i iguals en dignitat i drets.
Anomena 30 articles
reconeixent entre d'altres,
el principi de no-discriminació
i el dret a la vida i a la llibertat.
Es refereix a les llibertats negatives,
com la llibertat contra la tortura
o l'esclavitud,
i a les llibertats positives
com la llibertat
de moviment i residència.
Inclou drets polítics
i civils bàsics,
com la llibertat d'expressió, religió,
o el dret de reunió pacífica,
així com drets socials,
econòmics i culturals
com el dret a l'educació,
el dret d'escollir
lliurament una feina
i el de ser tractat
i pagat justament.
La declaració no pren partit sobre
quins drets són més importants
insistint en la seva universalitat,
indivisibilitat,
i interdependència.
I en les darreres dècades, la llei
internacional dels drets humans ha crescut
aprofundint i ampliant
el nostre coneixement sobre
què són els drets humans
i quina és la millor manera
de protegir-los.
Doncs si aquests principis
estan tan ben desenvolupats,
per què es continuen abusant
els drets humans
a tot el món?
El problema, en general,
és que no és gens fàcil
fer complir aquests drets de manera
universal o castigar-ne els transgressors.
La DUDH en sí, malgrat ser
altament reconeguda i respectada
és una declaració,
i no una llei vinculant.
Per tant, quan els països la violen,
els mecanismes per encarar aquestes
violacions són febles.
Per exemple, els organismes de l'ONU
encarregats de protegir els drets humans
principalment supervisen
i investiguen les violacions,
però no poden obligar els estats a canviar
les polítiques o compensar una víctima.
Per això alguns crítics diuen que és
ingenu donar per fet els drets humans
en un món on els interessos dels estats
exerceixen tant de poder.
Els crítics també dubten de la
universalitat dels drets humans
i resalten que
el seu desenvolupament
ha estat molt guiat per un petit nombre
de països occidentals
en detriment de la inclusió.
El resultat?
Una discriminació general
en favor de les llibertats
civils i polítiques
sobre els drets sociopolítics
i de l'individu sobre el col·lectiu
o els drets del grup.
Altres defensen les lleis dels drets
humans universals
i senyalen l'important rol que tenen
per establir valors internacionals
i per ajudar els activistes
en les seves campanyes.
També assenyalen
que no tots els instruments dels drets
humans internacionals són ineficaços.
Per exemple, la Convenció Europea
dels Drets Humans estableix una cort
on els 47 països membres i
els seus ciutadans poden portar-hi casos.
La cort emet decisions obligatòries
que cada estat membre ha d'obeïr.
La llei dels drets humans
evoluciona constantment
segons la nostra visió i definició
del que haurien de ser els drets humans.
Per exemple, com de bàsic o important
és el dret a la democràcia
o al desenvolupament?
I com que les nostres vides
són cada cop més digitals
hauria d'haver-hi un dret
a l'accés a internet?
Un dret a la privacitat digital?
Què en penseu?