WEBVTT

00:00:00.998 --> 00:00:03.001
Per què existeix l'univers?

00:00:03.001 --> 00:00:06.996
Per què hi ha... (Rialles), ok, ok.

00:00:06.996 --> 00:00:09.838
És un misteri còsmic. Siguin solemnes.

00:00:09.838 --> 00:00:13.324
Per què hi ha un món, per què estem en ell

00:00:13.354 --> 00:00:15.743
i per què hi ha alguna cosa 
en lloc de res?

00:00:15.773 --> 00:00:19.409
És a dir, aquest "per què" és 
el més important.

NOTE Paragraph

00:00:19.939 --> 00:00:22.174
Ara parlaré del misteri de l'existència,

00:00:22.174 --> 00:00:23.730
l'enigma de l'existència,

00:00:23.730 --> 00:00:26.554
que estem ara abordant,

00:00:26.644 --> 00:00:28.894
i per què hauria d'importar-lis,

00:00:28.894 --> 00:00:30.810
i espere que sí els importi.

00:00:30.810 --> 00:00:33.636
El filòsof Arthur Schopenhauer va dir que

00:00:33.636 --> 00:00:37.416
aquells que no es pregunten per
la contigència de l'existència,

00:00:37.416 --> 00:00:40.273
la contingència de l'existència del món,

00:00:40.273 --> 00:00:41.936
són mentalment deficients.

00:00:41.936 --> 00:00:45.856
És una mica dur, però així és. (Rialles)

00:00:45.876 --> 00:00:46.873
Per això ha estat anomenat el més sublime

00:00:47.563 --> 00:00:49.854
i impressionant misteri,

00:00:49.854 --> 00:00:52.243
la pregunta més profunda i transcendental

00:00:52.523 --> 00:00:53.583
que l'home pugui plantejar.

00:00:53.583 --> 00:00:55.297
Ha obssesionat a grans pensadors.

00:00:55.297 --> 00:00:57.451
A Ludwig Wittgenstein, potser el filòsof

00:00:57.451 --> 00:00:59.231
més important del segle XX,

00:00:59.231 --> 00:01:01.714
li sorprenia que hagi d'haver un món.

00:01:01.714 --> 00:01:05.588
Va escriure en el seu "Tractatus", 
Proposició 4.66,

00:01:05.608 --> 00:01:08.408
"No és la manera en què es disposen
les coses al món

00:01:08.408 --> 00:01:09.760
el que és místic,

00:01:09.760 --> 00:01:12.095
sinó que el món existeix."

00:01:12.095 --> 00:01:14.523
I si no els agrada que 
els vostres epigrames

00:01:14.553 --> 00:01:17.224
provinguin d'un filòsof, 
vegem llavors un científic.

00:01:17.224 --> 00:01:20.015
John Archibald Wheeler, un dels físics
més importants

00:01:20.015 --> 00:01:21.051
del segle XX,

00:01:21.051 --> 00:01:22.976
el professor de Richard Feyman,

00:01:22.976 --> 00:01:25.636
que va encunyar el terme "forat negre",

00:01:25.716 --> 00:01:27.979
va dir: "Vull saber

00:01:28.059 --> 00:01:29.792
com és això del quantum,

00:01:29.792 --> 00:01:32.936
el perquè de l'univers, de l'existència."

00:01:32.936 --> 00:01:34.935
I el meu amic Martin Amis,

00:01:34.935 --> 00:01:37.652
ho sento, però he d'esmentat molts noms,

00:01:37.682 --> 00:01:39.067
així que acostumin-se,

00:01:39.117 --> 00:01:43.593
el meu estimat amic Martin Amis
va dir... (Rialles)

00:01:43.963 --> 00:01:47.183
que estem a cinc Einsteins de resoldre

00:01:47.183 --> 00:01:49.219
el misteri de l'origen de l'univers.

00:01:49.219 --> 00:01:51.200
I estic segur que hi ha cinc Einsteins

00:01:51.200 --> 00:01:53.217
entre el públic aquesta nit.

00:01:53.247 --> 00:01:54.850
Algun Einstein? Alcin la mà.

00:01:54.850 --> 00:01:56.052
Cap Einsteins? D'acord.

NOTE Paragraph

00:01:56.072 --> 00:02:00.274
Llavors, aquesta pregunta de per què
hi ha alguna cosa en lloc de res,

00:02:00.274 --> 00:02:02.612
aquesta pregunta sublime va plantejar-se

00:02:02.612 --> 00:02:04.732
prou tard en la història intel·lectual.

00:02:04.772 --> 00:02:07.031
Va ser a finals del segle XVII,

00:02:07.031 --> 00:02:10.263
quan el filòsof Leibniz va preguntar-ho,

00:02:10.263 --> 00:02:11.736
un home molt llest, Leibniz,

00:02:11.736 --> 00:02:13.886
que va inventar el càlcul

00:02:13.886 --> 00:02:16.740
de forma independient a Isaac Newton,
per la mateixa època,

00:02:16.740 --> 00:02:19.722
però per a Liebniz, que va preguntar
el perquè de l'existència,

00:02:19.722 --> 00:02:21.535
això no va ser un gran misteri.

00:02:21.535 --> 00:02:23.931
Va ser o fingia ser

00:02:23.931 --> 00:02:26.687
un cristià ortodox amb
una visió metafísica,

00:02:26.687 --> 00:02:29.702
i va dir que era obvi per què
el món existeix:

00:02:29.702 --> 00:02:32.164
perquè Déu el va crear.

00:02:32.164 --> 00:02:35.529
I, de fet, el va crear del no-res.

00:02:35.599 --> 00:02:37.190
Així de poderós és Déu.

00:02:37.190 --> 00:02:40.602
No li cal cap material preexistent
per dissenyar el món.

00:02:40.602 --> 00:02:42.762
Pot crear a partir de l'absolut buit,

00:02:42.762 --> 00:02:44.136
creació ex-nihilo.

00:02:44.156 --> 00:02:45.311
I això és el que creuen

00:02:45.311 --> 00:02:47.670
la majoria del americans avui dia.

00:02:47.710 --> 00:02:49.734
Per a ells no hi ha cap misteri,

00:02:49.734 --> 00:02:51.302
Déu va crear tot.

NOTE Paragraph

00:02:51.302 --> 00:02:53.758
Posem-ho en una equació.

00:02:53.798 --> 00:02:56.515
No tinc diapositives, així que
faré mímica,

00:02:56.515 --> 00:02:58.190
utilitzin la seva imaginació.

00:02:58.300 --> 00:03:03.634
Així seria: Déu + res = el món.

00:03:03.804 --> 00:03:07.008
¿D'acord? Aquesta seria l'equació.

00:03:07.038 --> 00:03:08.851
Però potser no creen en Déu.

00:03:08.851 --> 00:03:10.681
Potser són científics ateus

00:03:10.681 --> 00:03:14.015
o ateus no científics,
i no creuen en Déu,

00:03:14.015 --> 00:03:15.433
i no es senten satisfets.

00:03:15.433 --> 00:03:18.137
Per cert, fins i tot amb aquesta equació,

00:03:18.137 --> 00:03:20.039
Déu + res = el món,

00:03:20.039 --> 00:03:21.725
hi ha un problema:

00:03:21.725 --> 00:03:24.599
Per què existeix Déu?

00:03:24.689 --> 00:03:26.742
No existeix no més per lògica,

00:03:26.752 --> 00:03:28.895
llevat que creen en el argument ontològic,

00:03:28.895 --> 00:03:31.182
i espere que no, perquè no és
un bon argument.

00:03:31.202 --> 00:03:34.263
Per tant, és concebible, si Déu existís,

00:03:34.263 --> 00:03:37.413
podria pensar: sóc etern, tot poderós,

00:03:37.413 --> 00:03:38.943
però d'on vinc?

00:03:39.833 --> 00:03:41.573
(Rialles)

00:03:42.013 --> 00:03:43.482
D'on procedeixo?

00:03:43.512 --> 00:03:46.450
Déu parla més formal.

00:03:46.470 --> 00:03:47.809
(Rialles)

00:03:48.539 --> 00:03:51.597
Així, una teoria seria que Déu estava
tan avorrit

00:03:51.597 --> 00:03:53.576
meditant sobre la seva existència,

00:03:53.576 --> 00:03:56.388
que va crear el món només per distracció.

00:03:56.388 --> 00:03:58.280
Però deixem a Déu a un costat.

00:03:58.280 --> 00:03:59.997
Llevant a Déu de l'equació: tenim

00:03:59.997 --> 00:04:02.980
_____ + res = el món.

00:04:02.980 --> 00:04:04.761
Ara, si són budistes,

00:04:04.761 --> 00:04:06.505
pot ser que vulguin parar açí,

00:04:06.505 --> 00:04:08.574
perquè el que teniu és bàsicament:

00:04:08.574 --> 00:04:09.980
res = el món,

00:04:09.980 --> 00:04:11.723
i per simetria d'identitat, seria:

00:04:11.723 --> 00:04:13.828
el món = res. ¿No?

00:04:13.858 --> 00:04:16.337
I per a un budista, el món és
un munt de res.

00:04:16.337 --> 00:04:19.443
Simplement una vacuïtat còsmica.

00:04:19.443 --> 00:04:21.995
I creiem que hi ha un munt d'alguna cosa,

00:04:21.995 --> 00:04:25.210
però això és perquè el nostres desitjos
ens esclavitzen.

00:04:25.210 --> 00:04:27.271
Si deixessim que s'esfumessin,

00:04:27.271 --> 00:04:30.151
veuríem el món com és realment,

00:04:30.151 --> 00:04:31.971
una vacuïtat, el no-res,

00:04:31.981 --> 00:04:34.433
i entraríem en l'estat de felicitat
del nirvana,

00:04:34.433 --> 00:04:36.136
que es va definir com tenir

00:04:36.136 --> 00:04:39.384
la suficient vida per gaudir d'estar
mort. (Rialles)

NOTE Paragraph

00:04:39.384 --> 00:04:41.333
Així és el pensament budista.

00:04:41.333 --> 00:04:44.592
Però sóc occidental i segueixo preocupat

00:04:44.592 --> 00:04:46.815
amb l'enigma de l'existència,
llavors tinc:

00:04:46.815 --> 00:04:48.763
_____ + (aixó serà seriós

00:04:48.763 --> 00:04:50.581
en un minut, llavors)

00:04:50.581 --> 00:04:53.507
_____ + res = el món.

00:04:53.547 --> 00:04:54.980
Què posarem en aquest buit?

00:04:54.980 --> 00:04:56.678
Bé, què hi ha de la ciència?

00:04:56.678 --> 00:05:00.229
La ciència és la nostra millor guia
per la naturalesa de la realitat,

00:05:00.229 --> 00:05:03.244
i la ciència més essencial és la física.

00:05:03.244 --> 00:05:06.214
Això ens mostra que la realitat està
al descobert,

00:05:06.214 --> 00:05:08.840
que revel·la el que jo anomeno

00:05:08.840 --> 00:05:11.830
el mobiliari veritable i definitiu
de l'univers.

00:05:11.830 --> 00:05:14.482
Potser la física ompli aquest buit,

00:05:14.482 --> 00:05:19.544
i de fet, des de finals del anys 60
o al voltant dels 70,

00:05:19.544 --> 00:05:23.207
els físics han pretès donar

00:05:23.207 --> 00:05:26.327
una explicació purament científica a com

00:05:26.327 --> 00:05:29.322
l'univers podria haver aparegut

00:05:29.322 --> 00:05:31.201
de l'absolut no-res,

00:05:31.201 --> 00:05:34.281
una fluctuació quàntica fora del buit.

00:05:34.281 --> 00:05:36.339
Stephen Hawking és un d'aquests físics,

00:05:36.339 --> 00:05:38.585
més recent és Alex Vilenkin,

00:05:38.585 --> 00:05:40.378
i tot això s'ha popularitzat

00:05:40.378 --> 00:05:42.571
per un altre fantàstic físic amic meu,

00:05:42.571 --> 00:05:45.103
Lawrence Krauss, que va escriure
el llibre titulat

00:05:45.103 --> 00:05:47.229
"A Universe from Nothing",

00:05:47.229 --> 00:05:49.365
i Lawrence pensa que ha donat...

00:05:49.365 --> 00:05:51.526
(és ateu, per cert), per tant,

00:05:51.526 --> 00:05:53.380
ha tret a Déu de la seva equació.

00:05:53.380 --> 00:05:55.531
Les lleis de la teoria quàntica,

00:05:55.531 --> 00:05:57.432
la física més actual, pot mostrar com

00:05:57.432 --> 00:05:58.750
de l'absolut no-res,

00:05:58.750 --> 00:06:01.275
on no existeix l'espai, el temps
ni la matèria,

00:06:01.275 --> 00:06:04.420
una palleta de fals buit

00:06:04.420 --> 00:06:06.393
pot fluctuar en l'existència,

00:06:06.393 --> 00:06:08.375
i així, per miracle d'inflació,

00:06:08.375 --> 00:06:11.460
esclata en aquest enorme 
cosmos multicolor

00:06:11.460 --> 00:06:13.215
que hi ha al nostre voltant.

NOTE Paragraph

00:06:13.215 --> 00:06:16.769
D'acord, aquest és un escenari
molt enginyós.

00:06:16.769 --> 00:06:19.537
És molt especulatiu, és fascinant.

00:06:19.537 --> 00:06:21.865
Però li trobo un problema,

00:06:21.865 --> 00:06:23.630
i el problema és aquest:

00:06:23.630 --> 00:06:25.221
És una postura pseudo-religiosa.

00:06:25.221 --> 00:06:27.217
Lawrence pensa que és ateu,

00:06:27.217 --> 00:06:29.965
però està condicionat per un món religiós.

00:06:29.965 --> 00:06:34.734
Veu les lleis físiques como si fossin
ordres divines.

00:06:34.734 --> 00:06:36.784
Les lleis de la teoria quàtica per a ell

00:06:36.784 --> 00:06:39.395
són com fiat lux, "sigui la llum".

00:06:39.395 --> 00:06:43.834
Les lleis tenen una mena de poder
o pes ontològic

00:06:43.834 --> 00:06:45.941
que poden formar l'abisme,

00:06:45.941 --> 00:06:47.781
això és eloqüent amb l'ésser.

00:06:47.781 --> 00:06:50.688
Poden donar-li existència a un món
del no-res.

00:06:50.688 --> 00:06:52.635
Però això és una visió molt primitiva

00:06:52.635 --> 00:06:54.108
de la llei física, no?

00:06:54.108 --> 00:06:57.363
Sabem que les lleis físiques són

00:06:57.363 --> 00:07:00.407
descripcions generalitzades de patrons
i regularitats

00:07:00.407 --> 00:07:01.612
en el món.

00:07:01.612 --> 00:07:03.985
No existeixen fora del món.

00:07:03.985 --> 00:07:05.965
No tenen el seu pròpi núvol òntic.

00:07:05.965 --> 00:07:08.920
No poden donar-li existència a un món
del no-res.

00:07:09.388 --> 00:07:11.169
És una postura molt primitiva

00:07:11.169 --> 00:07:12.993
de les lleis científiques.

00:07:13.293 --> 00:07:15.168
I si no em creuen a mi,

00:07:15.168 --> 00:07:16.790
escoltin Stephen Hawking,

00:07:16.790 --> 00:07:20.705
que va proposar un model del cosmos

00:07:20.745 --> 00:07:21.901
autocontingut,

00:07:21.901 --> 00:07:25.539
no requeria cap causa externa, 
cap creador,

00:07:25.539 --> 00:07:27.267
i després d'aquesta proposta,

00:07:27.267 --> 00:07:29.681
Hawking va admetre que
seguia desconcertat.

00:07:29.681 --> 00:07:32.933
Va dir: aquest model és
només equacions.

00:07:32.963 --> 00:07:35.852
Que provoca crítiques a les equacions

00:07:35.852 --> 00:07:38.774
i crea un món per descriure-les.

00:07:38.774 --> 00:07:39.997
Això el desconcertava,

00:07:39.997 --> 00:07:43.712
així les equacions no poden fer màgia
per si soles,

00:07:43.712 --> 00:07:45.850
no poden resoldre l'enigma
de l'existència.

00:07:45.850 --> 00:07:48.763
A més, fins i tot si poguessin,

00:07:48.763 --> 00:07:50.586
per què aquestes lleis?

00:07:50.586 --> 00:07:53.010
Per què la teoria quàntica que descriu

00:07:53.010 --> 00:07:55.880
un univers amb un nombre de forces, 
partícules, etc.?

00:07:55.899 --> 00:07:58.190
Per què no unes lleis totalment diferents?

00:07:58.190 --> 00:08:01.478
Hi ha moltes lleis matemàticament
coherents.

00:08:01.478 --> 00:08:04.727
Per què no cap llei? Per què no
l'absolut no-res?

NOTE Paragraph

00:08:04.727 --> 00:08:06.799
Això és un problema, ho creguin o no,

00:08:06.799 --> 00:08:09.647
que dóna molt que pensar als físics,

00:08:09.647 --> 00:08:12.755
i, arribats a aquest punt, tendeixen
a la metafísica,

00:08:12.755 --> 00:08:14.970
potser aquestes lleis

00:08:14.970 --> 00:08:16.217
que descriuren l'univers,

00:08:16.217 --> 00:08:17.952
són només unes lleis

00:08:17.952 --> 00:08:19.988
i descriuen una part de la realitat,

00:08:19.988 --> 00:08:22.744
però potser cada conjunt
de lleis coherents

00:08:22.744 --> 00:08:25.170
descrigui una altra part de la realitat,

00:08:25.170 --> 00:08:28.503
i, de fet, tots els mons físics possibles

00:08:28.503 --> 00:08:30.954
existeixen realment, hi són fora.

00:08:30.954 --> 00:08:33.237
Només veiem una part diminuta
de la realitat

00:08:33.237 --> 00:08:35.780
que les lleis de la teoria quàntica
descriuen,

00:08:35.780 --> 00:08:37.512
però hi ha molts altres mons,

00:08:37.512 --> 00:08:39.278
parts de la realitat descrites

00:08:39.278 --> 00:08:41.235
per teories molt diferents

00:08:41.235 --> 00:08:44.411
que són diferent a les nostres d'una
manera inimaginable,

00:08:44.411 --> 00:08:47.526
que són realment exòtiques.

00:08:47.996 --> 00:08:49.733
Steven Weinberg, el pare

00:08:49.733 --> 00:08:52.174
del model estàndard de
les partícules físiques,

00:08:52.174 --> 00:08:55.000
ha coquetejat amb aquesta idea,

00:08:55.000 --> 00:08:59.243
que totes les realitats possibles 
existeixen.

00:08:59.243 --> 00:09:02.332
A més, Max Tegmark, un físic més jove,

00:09:02.332 --> 00:09:06.708
creu en l'existència de totes les
estructures matemàtiques

00:09:06.708 --> 00:09:08.845
i creu que l'existència matemàtica

00:09:08.845 --> 00:09:10.612
és el mateix que l'existència física,

00:09:10.612 --> 00:09:12.930
així tenim aquest multivers
immensament ric

00:09:12.930 --> 00:09:16.281
que abasta tota possibilitat lògica.

NOTE Paragraph

00:09:16.461 --> 00:09:19.881
Per dur a terme aquesta idea metafísica,

00:09:19.881 --> 00:09:22.153
aquests físics i filòsofs estàn

00:09:22.153 --> 00:09:24.675
remuntant-se a la vella idea

00:09:24.675 --> 00:09:26.132
que ens porta a Plató.

00:09:26.132 --> 00:09:29.330
És el principi de plenitud o fecunditat,

00:09:29.330 --> 00:09:31.243
o la gran cadena de l'ésser,

00:09:31.243 --> 00:09:35.110
que la realitat és el més completa
possible.

00:09:35.110 --> 00:09:36.811
Està tan distant del no-res

00:09:36.811 --> 00:09:38.706
com és possible.

NOTE Paragraph

00:09:39.706 --> 00:09:42.200
Així tenim ara aquests dos extrems.

00:09:42.200 --> 00:09:45.499
D'una banda, tenim el no-res

00:09:45.499 --> 00:09:48.087
i d'altra, tenim aquesta visió
de la realitat

00:09:48.087 --> 00:09:51.180
que abasta tot món imaginable:

00:09:51.180 --> 00:09:53.909
la realitat més amplia possible;

00:09:53.909 --> 00:09:56.802
el no-res seria la realitat més simple.

00:09:56.802 --> 00:09:59.681
I què hi ha entre aquests dos extrems?

00:09:59.681 --> 00:10:01.708
Tota mena de realitats intermèdies

00:10:01.708 --> 00:10:04.655
que inclouen algunes coses
i rebutgen altres.

00:10:04.655 --> 00:10:06.311
I una d'aquestes realitats

00:10:06.441 --> 00:10:11.726
és matemàticament la realitat més elegant,

00:10:11.826 --> 00:10:13.751
que deixa fora les parts poc elegants,

00:10:13.751 --> 00:10:16.267
les asimetries més lletges, etc.

00:10:16.777 --> 00:10:19.173
Llavors, hi ha alguns físics que els diran

00:10:19.173 --> 00:10:22.227
que estem vivint en la realitat 
més elegant.

00:10:22.307 --> 00:10:25.174
Crec que Brian Greene està 
entre el públic,

00:10:25.174 --> 00:10:28.787
ell va escriure un llibre titulat:
"The Elegant Universe".

00:10:28.787 --> 00:10:31.058
Defensa que l'univers en què vivim

00:10:31.058 --> 00:10:32.767
és matemàticament molt elegant.

00:10:32.767 --> 00:10:34.450
No el creguin. (Rialles)

00:10:34.450 --> 00:10:37.587
És una esperança infundada, tant de bo
fos veritat,

00:10:37.587 --> 00:10:40.000
però crec que l'altre dia em va admetre

00:10:40.000 --> 00:10:42.334
que l'univers és realment lleig.

00:10:42.334 --> 00:10:44.080
Està construït de forma estúpida,

00:10:44.080 --> 00:10:47.144
és massa arbitrari amb les constants


00:10:47.144 --> 00:10:48.810
les relacions de masses,

00:10:48.810 --> 00:10:51.588
i les famílies de partícules elementals
supèrflues,

00:10:51.588 --> 00:10:53.736
i què dimonis és l'energia fosca?

00:10:53.736 --> 00:10:57.135
És un aparell de fer pompes de xiclet.

00:10:57.135 --> 00:11:00.938
No és un univers elegant. (Rialles)

00:11:01.098 --> 00:11:03.881
I després està el millor de tots
els mons possibles

00:11:03.881 --> 00:11:05.471
en un sentit ètic.

00:11:05.471 --> 00:11:06.980
Ara haurien de ser solemnes,

00:11:06.980 --> 00:11:09.845
perquè és un món en què les persones 
sensibles

00:11:09.845 --> 00:11:11.465
no pateixen sense necessitat,

00:11:11.465 --> 00:11:13.334
en el qual no hi ha coses com

00:11:13.334 --> 00:11:15.359
el càncer infantil o l'Holocaust.

00:11:15.359 --> 00:11:16.850
Això és una concepció ètica.

00:11:16.850 --> 00:11:18.865
En fi, llavors entre el no-res

00:11:18.865 --> 00:11:20.498
i la realitat més àmplia

00:11:20.498 --> 00:11:22.043
hi ha realitats especials.

00:11:22.043 --> 00:11:24.323
El no-res és especial: és la més simple.

00:11:24.323 --> 00:11:27.833
Després està la realitat mes elegant:

00:11:27.833 --> 00:11:29.197
això és especial.

00:11:29.197 --> 00:11:31.849
La realitat més amplia possible:
això és especial.

NOTE Paragraph

00:11:31.849 --> 00:11:33.365
Però què se'ns escapa aquí?

00:11:33.475 --> 00:11:37.731
Hi ha també realitats de pacotilla
i genèriques

00:11:37.856 --> 00:11:40.477
que no són especials en absolut,

00:11:40.477 --> 00:11:42.029
que són aleatòries.

00:11:42.029 --> 00:11:44.756
Disten infinitament del no-res,

00:11:44.756 --> 00:11:48.682
però no arriben a ser realitats completes.

00:11:48.682 --> 00:11:51.202
Són una mescla de caos i ordre,

00:11:51.202 --> 00:11:54.890
d'elegància matemàtica i lletjor.

00:11:55.400 --> 00:11:57.185
Jo descriuria aquestes realitats

00:11:57.185 --> 00:12:01.222
com un embolic infinit, mediocre
i incomplet,

00:12:01.222 --> 00:12:04.692
una realitat genèrica, una espècie
d'escombraries còsmiques.

00:12:04.692 --> 00:12:06.876
I en aquestes realitats,

00:12:06.876 --> 00:12:09.142
hi ha alguna deitat?

00:12:09.142 --> 00:12:11.553
Potser, però la deitat no és perfecta

00:12:11.553 --> 00:12:13.889
com la judeocristiana.

00:12:13.889 --> 00:12:17.196
La deitat no és tota bondad 
ni totpoderosa.

00:12:17.196 --> 00:12:20.527
Podria ser 100% malèvola,

00:12:20.527 --> 00:12:22.630
però només 80% efectiva,

00:12:22.630 --> 00:12:28.577
la qual cosa descriu prou bé el món que
ens envolta, crec jo. (Rialles)

00:12:28.767 --> 00:12:31.499
Per tant, m'agradaria proposar que 
la solució

00:12:31.499 --> 00:12:33.335
a l'enigma de l'existència

00:12:33.335 --> 00:12:37.425
sigui que la realitat en la qual existim

00:12:37.425 --> 00:12:39.481
és una d'aquestes realitats genèriques.

00:12:39.481 --> 00:12:42.136
La realitat ha d'aparèixer d'alguna forma.

00:12:42.136 --> 00:12:44.206
Pot resultar que sigui res

00:12:44.206 --> 00:12:47.727
o tot o alguna cosa intermèdia.

00:12:47.887 --> 00:12:51.578
Així que si té alguna característica 
especial,

00:12:51.578 --> 00:12:53.768
com ser totalment elegant o completa

00:12:53.768 --> 00:12:55.376
o simple, com el no-res,

00:12:55.376 --> 00:12:57.177
això caldria una explicació.

00:12:57.177 --> 00:13:00.336
Però si és una d'aquestes realitats
aleatòries i genèriques,

00:13:00.336 --> 00:13:02.486
no hi ha explicacions.

00:13:02.486 --> 00:13:03.870
I de fet, diria que

00:13:03.870 --> 00:13:05.850
aquesta és la realitat en la qual vivim.

00:13:05.850 --> 00:13:08.107
Això és el que ens diu la ciència.

00:13:08.107 --> 00:13:09.438
Al principi de la setmana,

00:13:09.438 --> 00:13:12.554
teníem la fascinant informació que

00:13:12.554 --> 00:13:15.693
la teoria de la inflació, que prediu 
una realitat gran,

00:13:15.693 --> 00:13:19.663
infinita, arbitrària, caòtica 
i sense sentiu,

00:13:19.663 --> 00:13:23.488
és com una gran escuma de xampany

00:13:23.488 --> 00:13:26.172
que surt d'una ampolla sense fi,

00:13:26.172 --> 00:13:28.384
un univers vast, quasi un desert

00:13:28.384 --> 00:13:32.370
amb petits punts d'encant, ordre i pau.

00:13:32.590 --> 00:13:34.895
Això ha sigut confirmat,

00:13:34.895 --> 00:13:37.797
aquest escenari inflacionari, 
mitjançant observacions

00:13:37.797 --> 00:13:39.890
amb radiotelescopis a l'Antàrtida

00:13:39.890 --> 00:13:42.713
que van detectar les marques de
les ones gravitacionals

00:13:42.713 --> 00:13:44.637
de just abans del Big Bang.

00:13:44.637 --> 00:13:46.482
Estic segur que tots saben això.

00:13:46.482 --> 00:13:49.306
En tot cas, crec que hi ha algunes proves

00:13:49.306 --> 00:13:52.793
que aquesta realitat és la que ens té 
encallats.

NOTE Paragraph

00:13:52.793 --> 00:13:55.900
Però per què els hauria d'importar?

00:13:55.900 --> 00:13:57.136
Bé, (Rialles),

00:13:57.136 --> 00:14:00.460
la pregunta: "per què existeix l'univers?"

00:14:00.470 --> 00:14:02.239
és la pregunta còsmica, relacionada

00:14:02.239 --> 00:14:03.693
amb una pregunta més personal:

00:14:03.693 --> 00:14:06.776
Per què existeixo? Per què existeixen?

00:14:06.776 --> 00:14:10.376
Ja saben, la nostra existència semblaria
increïblement improbable,

00:14:10.376 --> 00:14:14.695
perquè hi ha un nombre enorme d'humans
genèticament possibles,

00:14:14.695 --> 00:14:16.099
si es pot calcular mirant

00:14:16.099 --> 00:14:18.441
el nombre de gens, d'al·lels, etc.

00:14:18.441 --> 00:14:20.737
I un càlcul aproximat mostraria que

00:14:20.737 --> 00:14:22.892
hi ha uns 10 a la 10 000

00:14:22.892 --> 00:14:24.552
d'humans possibles, genèticament.

00:14:24.552 --> 00:14:27.870
Això està entre un googol i un googolplex.

00:14:27.870 --> 00:14:29.806
I el nombre d'humans que han existit

00:14:29.806 --> 00:14:32.130
és d'entre 100 000 i 50 000 milions,

00:14:32.130 --> 00:14:34.245
una fracció infinitesimal, així que tots


00:14:34.245 --> 00:14:36.515
hem guanyat la increïble loteria còsmica.

00:14:36.515 --> 00:14:38.044
Estem açí.

NOTE Paragraph

00:14:38.244 --> 00:14:41.165
Llavors, en quina classe de realitat 
volem viure?

00:14:41.165 --> 00:14:43.415
Volem viure en una realitat especial?

00:14:43.415 --> 00:14:47.524
I si estiguéssim vivint en la realitat més
elegant possible?

00:14:47.644 --> 00:14:50.153
Imaginin la pressió que suportaríem

00:14:50.153 --> 00:14:51.992
vivint així, sent elegants

00:14:51.992 --> 00:14:53.858
per no desentonar.

00:14:53.858 --> 00:14:56.939
I si estiguéssim vivint en la realitat
més completa?

00:14:56.939 --> 00:14:58.950
La nostra existència estaria garantida,

00:14:58.950 --> 00:15:00.678
perquè l'existència de cada cosa

00:15:00.678 --> 00:15:02.054
és possible aquí,

00:15:02.054 --> 00:15:04.495
però les nostres eleccions 
no tindrien sentit.

00:15:04.495 --> 00:15:07.250
Si tinc un dubte moral i em turmenta,

00:15:07.250 --> 00:15:09.330
i decideixo fer el correcte,

00:15:09.330 --> 00:15:10.525
quina differència hauria,

00:15:10.525 --> 00:15:12.550
perquè hi ha un nombre infinit

00:15:12.550 --> 00:15:13.564
de versions de mi

00:15:13.564 --> 00:15:14.961
fent també el correcte

00:15:14.961 --> 00:15:16.856
i un nombre infinit fent l'incorrecte.

00:15:16.856 --> 00:15:18.626
Les meves eleccions no importarien.

00:15:18.626 --> 00:15:20.950
Per tant, no ens agradaria aquesta
realitat.

00:15:20.950 --> 00:15:23.477
Pel que fa a la realitat especial 
del no-res,

00:15:23.477 --> 00:15:25.824
no estaríem tenint aquesta conversa.

00:15:28.024 --> 00:15:32.249
Crec que viure en una realitat genèrica 
és mediocre,

00:15:32.279 --> 00:15:34.265
hi ha coses dolentes i bones,

00:15:34.265 --> 00:15:35.927
i podriem fer les bones créixer,

00:15:35.927 --> 00:15:38.266
i les dolentes menys visibles.

00:15:38.266 --> 00:15:41.157
Això ens dóna una mena d'objectiu
en la vida.

00:15:41.157 --> 00:15:42.563
L'univers és absurd,

00:15:42.563 --> 00:15:44.290
però podem construir un propòsit,

00:15:44.290 --> 00:15:45.630
això és una cosa positiva,

00:15:45.630 --> 00:15:48.005
i tota la mediocritat de la realitat

00:15:48.005 --> 00:15:50.560
estaria en harmonia amb la mediocritat

00:15:50.560 --> 00:15:53.012
que sentim en el nucli del nostre ésser.

00:15:53.012 --> 00:15:54.356
I sé que ho senten.

00:15:54.356 --> 00:15:55.890
ja sé que tots són especials,

00:15:55.890 --> 00:15:57.872
però són mediocres en secret,

00:15:57.872 --> 00:15:59.261
no ho creuen?

00:15:59.261 --> 00:16:01.198
(Rialles) (Aplaudiments)

NOTE Paragraph

00:16:01.198 --> 00:16:05.020
Pot ser que pensin que tot aquest misteri
de l'existència és només que

00:16:05.020 --> 00:16:06.798
una forma ximple de crear misteri.

00:16:06.798 --> 00:16:10.535
L'existència de l'univers no els sorpèn

00:16:10.535 --> 00:16:12.170
i estan ben acompanyats.

00:16:12.170 --> 00:16:14.386
Bertrand Russel va dir:

00:16:14.386 --> 00:16:18.041
"Hauria de dir que l'univers només hi és, 
i això és tot".

00:16:18.041 --> 00:16:19.442
Un fet cru.

00:16:19.442 --> 00:16:22.276
I el meu professor a Columbia, 
Sidney Morgenbesser,

00:16:22.276 --> 00:16:23.985
un gran bromista filosòfic,

00:16:23.985 --> 00:16:25.602
doncs li vaig dir: "Professor,

00:16:25.602 --> 00:16:28.098
per què hi ha alguna cosa en lloc de res?"

00:16:28.098 --> 00:16:30.248
I em va dir: "Encara que no hi hagués res,

00:16:30.248 --> 00:16:32.244
seguiries sense estar satisfet".

NOTE Paragraph

00:16:32.244 --> 00:16:35.993
Llavors... (Rialles) d'acord.

00:16:35.993 --> 00:16:38.355
No estan sorpresos, no importa.

00:16:38.355 --> 00:16:41.328
Però els diré una cosa per concloure

00:16:41.328 --> 00:16:43.606
que els garanteixo que els sorprendrà,

00:16:43.606 --> 00:16:46.143
perquè ha sorprès a tota la gent brillant

00:16:46.143 --> 00:16:48.816
que he conegut en aquesta conferència
de TED,

00:16:48.816 --> 00:16:50.800
quan els vaig dir el següent:

00:16:50.850 --> 00:16:54.822
Mai he tingut un telèfon mòbil.

00:16:55.302 --> 00:16:56.899
Gràcies.

00:16:56.929 --> 00:16:59.389
(Rialles) (Aplaudiments)