1
00:00:00,998 --> 00:00:03,001
Per què existeix l'univers?

2
00:00:03,001 --> 00:00:06,996
Per què hi ha... (Rialles), ok, ok.

3
00:00:06,996 --> 00:00:09,838
És un misteri còsmic. Siguin solemnes.

4
00:00:09,838 --> 00:00:13,324
Per què hi ha un món, per què estem en ell

5
00:00:13,354 --> 00:00:15,743
i per què hi ha alguna cosa 
en lloc de res?

6
00:00:15,773 --> 00:00:19,409
És a dir, aquest "per què" és 
el més important.

7
00:00:19,939 --> 00:00:22,174
Ara parlaré del misteri de l'existència,

8
00:00:22,174 --> 00:00:23,730
l'enigma de l'existència,

9
00:00:23,730 --> 00:00:26,554
que estem ara abordant,

10
00:00:26,644 --> 00:00:28,894
i per què hauria d'importar-lis,

11
00:00:28,894 --> 00:00:30,810
i espere que sí els importi.

12
00:00:30,810 --> 00:00:33,636
El filòsof Arthur Schopenhauer va dir que

13
00:00:33,636 --> 00:00:37,416
aquells que no es pregunten per
la contigència de l'existència,

14
00:00:37,416 --> 00:00:40,273
la contingència de l'existència del món,

15
00:00:40,273 --> 00:00:41,936
són mentalment deficients.

16
00:00:41,936 --> 00:00:45,856
És una mica dur, però així és. (Rialles)

17
00:00:45,876 --> 00:00:46,873
Per això ha estat anomenat el més sublime

18
00:00:47,563 --> 00:00:49,854
i impressionant misteri,

19
00:00:49,854 --> 00:00:52,243
la pregunta més profunda i transcendental

20
00:00:52,523 --> 00:00:53,583
que l'home pugui plantejar.

21
00:00:53,583 --> 00:00:55,297
Ha obssesionat a grans pensadors.

22
00:00:55,297 --> 00:00:57,451
A Ludwig Wittgenstein, potser el filòsof

23
00:00:57,451 --> 00:00:59,231
més important del segle XX,

24
00:00:59,231 --> 00:01:01,714
li sorprenia que hagi d'haver un món.

25
00:01:01,714 --> 00:01:05,588
Va escriure en el seu "Tractatus", 
Proposició 4.66,

26
00:01:05,608 --> 00:01:08,408
"No és la manera en què es disposen
les coses al món

27
00:01:08,408 --> 00:01:09,760
el que és místic,

28
00:01:09,760 --> 00:01:12,095
sinó que el món existeix."

29
00:01:12,095 --> 00:01:14,523
I si no els agrada que 
els vostres epigrames

30
00:01:14,553 --> 00:01:17,224
provinguin d'un filòsof, 
vegem llavors un científic.

31
00:01:17,224 --> 00:01:20,015
John Archibald Wheeler, un dels físics
més importants

32
00:01:20,015 --> 00:01:21,051
del segle XX,

33
00:01:21,051 --> 00:01:22,976
el professor de Richard Feyman,

34
00:01:22,976 --> 00:01:25,636
que va encunyar el terme "forat negre",

35
00:01:25,716 --> 00:01:27,979
va dir: "Vull saber

36
00:01:28,059 --> 00:01:29,792
com és això del quantum,

37
00:01:29,792 --> 00:01:32,936
el perquè de l'univers, de l'existència."

38
00:01:32,936 --> 00:01:34,935
I el meu amic Martin Amis,

39
00:01:34,935 --> 00:01:37,652
ho sento, però he d'esmentat molts noms,

40
00:01:37,682 --> 00:01:39,067
així que acostumin-se,

41
00:01:39,117 --> 00:01:43,593
el meu estimat amic Martin Amis
va dir... (Rialles)

42
00:01:43,963 --> 00:01:47,183
que estem a cinc Einsteins de resoldre

43
00:01:47,183 --> 00:01:49,219
el misteri de l'origen de l'univers.

44
00:01:49,219 --> 00:01:51,200
I estic segur que hi ha cinc Einsteins

45
00:01:51,200 --> 00:01:53,217
entre el públic aquesta nit.

46
00:01:53,247 --> 00:01:54,850
Algun Einstein? Alcin la mà.

47
00:01:54,850 --> 00:01:56,052
Cap Einsteins? D'acord.

48
00:01:56,072 --> 00:02:00,274
Llavors, aquesta pregunta de per què
hi ha alguna cosa en lloc de res,

49
00:02:00,274 --> 00:02:02,612
aquesta pregunta sublime va plantejar-se

50
00:02:02,612 --> 00:02:04,732
prou tard en la història intel·lectual.

51
00:02:04,772 --> 00:02:07,031
Va ser a finals del segle XVII,

52
00:02:07,031 --> 00:02:10,263
quan el filòsof Leibniz va preguntar-ho,

53
00:02:10,263 --> 00:02:11,736
un home molt llest, Leibniz,

54
00:02:11,736 --> 00:02:13,886
que va inventar el càlcul

55
00:02:13,886 --> 00:02:16,740
de forma independient a Isaac Newton,
per la mateixa època,

56
00:02:16,740 --> 00:02:19,722
però per a Liebniz, que va preguntar
el perquè de l'existència,

57
00:02:19,722 --> 00:02:21,535
això no va ser un gran misteri.

58
00:02:21,535 --> 00:02:23,931
Va ser o fingia ser

59
00:02:23,931 --> 00:02:26,687
un cristià ortodox amb
una visió metafísica,

60
00:02:26,687 --> 00:02:29,702
i va dir que era obvi per què
el món existeix:

61
00:02:29,702 --> 00:02:32,164
perquè Déu el va crear.

62
00:02:32,164 --> 00:02:35,529
I, de fet, el va crear del no-res.

63
00:02:35,599 --> 00:02:37,190
Així de poderós és Déu.

64
00:02:37,190 --> 00:02:40,602
No li cal cap material preexistent
per dissenyar el món.

65
00:02:40,602 --> 00:02:42,762
Pot crear a partir de l'absolut buit,

66
00:02:42,762 --> 00:02:44,136
creació ex-nihilo.

67
00:02:44,156 --> 00:02:45,311
I això és el que creuen

68
00:02:45,311 --> 00:02:47,670
la majoria del americans avui dia.

69
00:02:47,710 --> 00:02:49,734
Per a ells no hi ha cap misteri,

70
00:02:49,734 --> 00:02:51,302
Déu va crear tot.

71
00:02:51,302 --> 00:02:53,758
Posem-ho en una equació.

72
00:02:53,798 --> 00:02:56,515
No tinc diapositives, així que
faré mímica,

73
00:02:56,515 --> 00:02:58,190
utilitzin la seva imaginació.

74
00:02:58,300 --> 00:03:03,634
Així seria: Déu + res = el món.

75
00:03:03,804 --> 00:03:07,008
¿D'acord? Aquesta seria l'equació.

76
00:03:07,038 --> 00:03:08,851
Però potser no creen en Déu.

77
00:03:08,851 --> 00:03:10,681
Potser són científics ateus

78
00:03:10,681 --> 00:03:14,015
o ateus no científics,
i no creuen en Déu,

79
00:03:14,015 --> 00:03:15,433
i no es senten satisfets.

80
00:03:15,433 --> 00:03:18,137
Per cert, fins i tot amb aquesta equació,

81
00:03:18,137 --> 00:03:20,039
Déu + res = el món,

82
00:03:20,039 --> 00:03:21,725
hi ha un problema:

83
00:03:21,725 --> 00:03:24,599
Per què existeix Déu?

84
00:03:24,689 --> 00:03:26,742
No existeix no més per lògica,

85
00:03:26,752 --> 00:03:28,895
llevat que creen en el argument ontològic,

86
00:03:28,895 --> 00:03:31,182
i espere que no, perquè no és
un bon argument.

87
00:03:31,202 --> 00:03:34,263
Per tant, és concebible, si Déu existís,

88
00:03:34,263 --> 00:03:37,413
podria pensar: sóc etern, tot poderós,

89
00:03:37,413 --> 00:03:38,943
però d'on vinc?

90
00:03:39,833 --> 00:03:41,573
(Rialles)

91
00:03:42,013 --> 00:03:43,482
D'on procedeixo?

92
00:03:43,512 --> 00:03:46,450
Déu parla més formal.

93
00:03:46,470 --> 00:03:47,809
(Rialles)

94
00:03:48,539 --> 00:03:51,597
Així, una teoria seria que Déu estava
tan avorrit

95
00:03:51,597 --> 00:03:53,576
meditant sobre la seva existència,

96
00:03:53,576 --> 00:03:56,388
que va crear el món només per distracció.

97
00:03:56,388 --> 00:03:58,280
Però deixem a Déu a un costat.

98
00:03:58,280 --> 00:03:59,997
Llevant a Déu de l'equació: tenim

99
00:03:59,997 --> 00:04:02,980
_____ + res = el món.

100
00:04:02,980 --> 00:04:04,761
Ara, si són budistes,

101
00:04:04,761 --> 00:04:06,505
pot ser que vulguin parar açí,

102
00:04:06,505 --> 00:04:08,574
perquè el que teniu és bàsicament:

103
00:04:08,574 --> 00:04:09,980
res = el món,

104
00:04:09,980 --> 00:04:11,723
i per simetria d'identitat, seria:

105
00:04:11,723 --> 00:04:13,828
el món = res. ¿No?

106
00:04:13,858 --> 00:04:16,337
I per a un budista, el món és
un munt de res.

107
00:04:16,337 --> 00:04:19,443
Simplement una vacuïtat còsmica.

108
00:04:19,443 --> 00:04:21,995
I creiem que hi ha un munt d'alguna cosa,

109
00:04:21,995 --> 00:04:25,210
però això és perquè el nostres desitjos
ens esclavitzen.

110
00:04:25,210 --> 00:04:27,271
Si deixessim que s'esfumessin,

111
00:04:27,271 --> 00:04:30,151
veuríem el món com és realment,

112
00:04:30,151 --> 00:04:31,971
una vacuïtat, el no-res,

113
00:04:31,981 --> 00:04:34,433
i entraríem en l'estat de felicitat
del nirvana,

114
00:04:34,433 --> 00:04:36,136
que es va definir com tenir

115
00:04:36,136 --> 00:04:39,384
la suficient vida per gaudir d'estar
mort. (Rialles)

116
00:04:39,384 --> 00:04:41,333
Així és el pensament budista.

117
00:04:41,333 --> 00:04:44,592
Però sóc occidental i segueixo preocupat

118
00:04:44,592 --> 00:04:46,815
amb l'enigma de l'existència,
llavors tinc:

119
00:04:46,815 --> 00:04:48,763
_____ + (aixó serà seriós

120
00:04:48,763 --> 00:04:50,581
en un minut, llavors)

121
00:04:50,581 --> 00:04:53,507
_____ + res = el món.

122
00:04:53,547 --> 00:04:54,980
Què posarem en aquest buit?

123
00:04:54,980 --> 00:04:56,678
Bé, què hi ha de la ciència?

124
00:04:56,678 --> 00:05:00,229
La ciència és la nostra millor guia
per la naturalesa de la realitat,

125
00:05:00,229 --> 00:05:03,244
i la ciència més essencial és la física.

126
00:05:03,244 --> 00:05:06,214
Això ens mostra que la realitat està
al descobert,

127
00:05:06,214 --> 00:05:08,840
que revel·la el que jo anomeno

128
00:05:08,840 --> 00:05:11,830
el mobiliari veritable i definitiu
de l'univers.

129
00:05:11,830 --> 00:05:14,482
Potser la física ompli aquest buit,

130
00:05:14,482 --> 00:05:19,544
i de fet, des de finals del anys 60
o al voltant dels 70,

131
00:05:19,544 --> 00:05:23,207
els físics han pretès donar

132
00:05:23,207 --> 00:05:26,327
una explicació purament científica a com

133
00:05:26,327 --> 00:05:29,322
l'univers podria haver aparegut

134
00:05:29,322 --> 00:05:31,201
de l'absolut no-res,

135
00:05:31,201 --> 00:05:34,281
una fluctuació quàntica fora del buit.

136
00:05:34,281 --> 00:05:36,339
Stephen Hawking és un d'aquests físics,

137
00:05:36,339 --> 00:05:38,585
més recent és Alex Vilenkin,

138
00:05:38,585 --> 00:05:40,378
i tot això s'ha popularitzat

139
00:05:40,378 --> 00:05:42,571
per un altre fantàstic físic amic meu,

140
00:05:42,571 --> 00:05:45,103
Lawrence Krauss, que va escriure
el llibre titulat

141
00:05:45,103 --> 00:05:47,229
"A Universe from Nothing",

142
00:05:47,229 --> 00:05:49,365
i Lawrence pensa que ha donat...

143
00:05:49,365 --> 00:05:51,526
(és ateu, per cert), per tant,

144
00:05:51,526 --> 00:05:53,380
ha tret a Déu de la seva equació.

145
00:05:53,380 --> 00:05:55,531
Les lleis de la teoria quàntica,

146
00:05:55,531 --> 00:05:57,432
la física més actual, pot mostrar com

147
00:05:57,432 --> 00:05:58,750
de l'absolut no-res,

148
00:05:58,750 --> 00:06:01,275
on no existeix l'espai, el temps
ni la matèria,

149
00:06:01,275 --> 00:06:04,420
una palleta de fals buit

150
00:06:04,420 --> 00:06:06,393
pot fluctuar en l'existència,

151
00:06:06,393 --> 00:06:08,375
i així, per miracle d'inflació,

152
00:06:08,375 --> 00:06:11,460
esclata en aquest enorme 
cosmos multicolor

153
00:06:11,460 --> 00:06:13,215
que hi ha al nostre voltant.

154
00:06:13,215 --> 00:06:16,769
D'acord, aquest és un escenari
molt enginyós.

155
00:06:16,769 --> 00:06:19,537
És molt especulatiu, és fascinant.

156
00:06:19,537 --> 00:06:21,865
Però li trobo un problema,

157
00:06:21,865 --> 00:06:23,630
i el problema és aquest:

158
00:06:23,630 --> 00:06:25,221
És una postura pseudo-religiosa.

159
00:06:25,221 --> 00:06:27,217
Lawrence pensa que és ateu,

160
00:06:27,217 --> 00:06:29,965
però està condicionat per un món religiós.

161
00:06:29,965 --> 00:06:34,734
Veu les lleis físiques como si fossin
ordres divines.

162
00:06:34,734 --> 00:06:36,784
Les lleis de la teoria quàtica per a ell

163
00:06:36,784 --> 00:06:39,395
són com fiat lux, "sigui la llum".

164
00:06:39,395 --> 00:06:43,834
Les lleis tenen una mena de poder
o pes ontològic

165
00:06:43,834 --> 00:06:45,941
que poden formar l'abisme,

166
00:06:45,941 --> 00:06:47,781
això és eloqüent amb l'ésser.

167
00:06:47,781 --> 00:06:50,688
Poden donar-li existència a un món
del no-res.

168
00:06:50,688 --> 00:06:52,635
Però això és una visió molt primitiva

169
00:06:52,635 --> 00:06:54,108
de la llei física, no?

170
00:06:54,108 --> 00:06:57,363
Sabem que les lleis físiques són

171
00:06:57,363 --> 00:07:00,407
descripcions generalitzades de patrons
i regularitats

172
00:07:00,407 --> 00:07:01,612
en el món.

173
00:07:01,612 --> 00:07:03,985
No existeixen fora del món.

174
00:07:03,985 --> 00:07:05,965
No tenen el seu pròpi núvol òntic.

175
00:07:05,965 --> 00:07:08,920
No poden donar-li existència a un món
del no-res.

176
00:07:09,388 --> 00:07:11,169
És una postura molt primitiva

177
00:07:11,169 --> 00:07:12,993
de les lleis científiques.

178
00:07:13,293 --> 00:07:15,168
I si no em creuen a mi,

179
00:07:15,168 --> 00:07:16,790
escoltin Stephen Hawking,

180
00:07:16,790 --> 00:07:20,705
que va proposar un model del cosmos

181
00:07:20,745 --> 00:07:21,901
autocontingut,

182
00:07:21,901 --> 00:07:25,539
no requeria cap causa externa, 
cap creador,

183
00:07:25,539 --> 00:07:27,267
i després d'aquesta proposta,

184
00:07:27,267 --> 00:07:29,681
Hawking va admetre que
seguia desconcertat.

185
00:07:29,681 --> 00:07:32,933
Va dir: aquest model és
només equacions.

186
00:07:32,963 --> 00:07:35,852
Que provoca crítiques a les equacions

187
00:07:35,852 --> 00:07:38,774
i crea un món per descriure-les.

188
00:07:38,774 --> 00:07:39,997
Això el desconcertava,

189
00:07:39,997 --> 00:07:43,712
així les equacions no poden fer màgia
per si soles,

190
00:07:43,712 --> 00:07:45,850
no poden resoldre l'enigma
de l'existència.

191
00:07:45,850 --> 00:07:48,763
A més, fins i tot si poguessin,

192
00:07:48,763 --> 00:07:50,586
per què aquestes lleis?

193
00:07:50,586 --> 00:07:53,010
Per què la teoria quàntica que descriu

194
00:07:53,010 --> 00:07:55,880
un univers amb un nombre de forces, 
partícules, etc.?

195
00:07:55,899 --> 00:07:58,190
Per què no unes lleis totalment diferents?

196
00:07:58,190 --> 00:08:01,478
Hi ha moltes lleis matemàticament
coherents.

197
00:08:01,478 --> 00:08:04,727
Per què no cap llei? Per què no
l'absolut no-res?

198
00:08:04,727 --> 00:08:06,799
Això és un problema, ho creguin o no,

199
00:08:06,799 --> 00:08:09,647
que dóna molt que pensar als físics,

200
00:08:09,647 --> 00:08:12,755
i, arribats a aquest punt, tendeixen
a la metafísica,

201
00:08:12,755 --> 00:08:14,970
potser aquestes lleis

202
00:08:14,970 --> 00:08:16,217
que descriuren l'univers,

203
00:08:16,217 --> 00:08:17,952
són només unes lleis

204
00:08:17,952 --> 00:08:19,988
i descriuen una part de la realitat,

205
00:08:19,988 --> 00:08:22,744
però potser cada conjunt
de lleis coherents

206
00:08:22,744 --> 00:08:25,170
descrigui una altra part de la realitat,

207
00:08:25,170 --> 00:08:28,503
i, de fet, tots els mons físics possibles

208
00:08:28,503 --> 00:08:30,954
existeixen realment, hi són fora.

209
00:08:30,954 --> 00:08:33,237
Només veiem una part diminuta
de la realitat

210
00:08:33,237 --> 00:08:35,780
que les lleis de la teoria quàntica
descriuen,

211
00:08:35,780 --> 00:08:37,512
però hi ha molts altres mons,

212
00:08:37,512 --> 00:08:39,278
parts de la realitat descrites

213
00:08:39,278 --> 00:08:41,235
per teories molt diferents

214
00:08:41,235 --> 00:08:44,411
que són diferent a les nostres d'una
manera inimaginable,

215
00:08:44,411 --> 00:08:47,526
que són realment exòtiques.

216
00:08:47,996 --> 00:08:49,733
Steven Weinberg, el pare

217
00:08:49,733 --> 00:08:52,174
del model estàndard de
les partícules físiques,

218
00:08:52,174 --> 00:08:55,000
ha coquetejat amb aquesta idea,

219
00:08:55,000 --> 00:08:59,243
que totes les realitats possibles 
existeixen.

220
00:08:59,243 --> 00:09:02,332
A més, Max Tegmark, un físic més jove,

221
00:09:02,332 --> 00:09:06,708
creu en l'existència de totes les
estructures matemàtiques

222
00:09:06,708 --> 00:09:08,845
i creu que l'existència matemàtica

223
00:09:08,845 --> 00:09:10,612
és el mateix que l'existència física,

224
00:09:10,612 --> 00:09:12,930
així tenim aquest multivers
immensament ric

225
00:09:12,930 --> 00:09:16,281
que abasta tota possibilitat lògica.

226
00:09:16,461 --> 00:09:19,881
Per dur a terme aquesta idea metafísica,

227
00:09:19,881 --> 00:09:22,153
aquests físics i filòsofs estàn

228
00:09:22,153 --> 00:09:24,675
remuntant-se a la vella idea

229
00:09:24,675 --> 00:09:26,132
que ens porta a Plató.

230
00:09:26,132 --> 00:09:29,330
És el principi de plenitud o fecunditat,

231
00:09:29,330 --> 00:09:31,243
o la gran cadena de l'ésser,

232
00:09:31,243 --> 00:09:35,110
que la realitat és el més completa
possible.

233
00:09:35,110 --> 00:09:36,811
Està tan distant del no-res

234
00:09:36,811 --> 00:09:38,706
com és possible.

235
00:09:39,706 --> 00:09:42,200
Així tenim ara aquests dos extrems.

236
00:09:42,200 --> 00:09:45,499
D'una banda, tenim el no-res

237
00:09:45,499 --> 00:09:48,087
i d'altra, tenim aquesta visió
de la realitat

238
00:09:48,087 --> 00:09:51,180
que abasta tot món imaginable:

239
00:09:51,180 --> 00:09:53,909
la realitat més amplia possible;

240
00:09:53,909 --> 00:09:56,802
el no-res seria la realitat més simple.

241
00:09:56,802 --> 00:09:59,681
I què hi ha entre aquests dos extrems?

242
00:09:59,681 --> 00:10:01,708
Tota mena de realitats intermèdies

243
00:10:01,708 --> 00:10:04,655
que inclouen algunes coses
i rebutgen altres.

244
00:10:04,655 --> 00:10:06,311
I una d'aquestes realitats

245
00:10:06,441 --> 00:10:11,726
és matemàticament la realitat més elegant,

246
00:10:11,826 --> 00:10:13,751
que deixa fora les parts poc elegants,

247
00:10:13,751 --> 00:10:16,267
les asimetries més lletges, etc.

248
00:10:16,777 --> 00:10:19,173
Llavors, hi ha alguns físics que els diran

249
00:10:19,173 --> 00:10:22,227
que estem vivint en la realitat 
més elegant.

250
00:10:22,307 --> 00:10:25,174
Crec que Brian Greene està 
entre el públic,

251
00:10:25,174 --> 00:10:28,787
ell va escriure un llibre titulat:
"The Elegant Universe".

252
00:10:28,787 --> 00:10:31,058
Defensa que l'univers en què vivim

253
00:10:31,058 --> 00:10:32,767
és matemàticament molt elegant.

254
00:10:32,767 --> 00:10:34,450
No el creguin. (Rialles)

255
00:10:34,450 --> 00:10:37,587
És una esperança infundada, tant de bo
fos veritat,

256
00:10:37,587 --> 00:10:40,000
però crec que l'altre dia em va admetre

257
00:10:40,000 --> 00:10:42,334
que l'univers és realment lleig.

258
00:10:42,334 --> 00:10:44,080
Està construït de forma estúpida,

259
00:10:44,080 --> 00:10:47,144
és massa arbitrari amb les constants


260
00:10:47,144 --> 00:10:48,810
les relacions de masses,

261
00:10:48,810 --> 00:10:51,588
i les famílies de partícules elementals
supèrflues,

262
00:10:51,588 --> 00:10:53,736
i què dimonis és l'energia fosca?

263
00:10:53,736 --> 00:10:57,135
És un aparell de fer pompes de xiclet.

264
00:10:57,135 --> 00:11:00,938
No és un univers elegant. (Rialles)

265
00:11:01,098 --> 00:11:03,881
I després està el millor de tots
els mons possibles

266
00:11:03,881 --> 00:11:05,471
en un sentit ètic.

267
00:11:05,471 --> 00:11:06,980
Ara haurien de ser solemnes,

268
00:11:06,980 --> 00:11:09,845
perquè és un món en què les persones 
sensibles

269
00:11:09,845 --> 00:11:11,465
no pateixen sense necessitat,

270
00:11:11,465 --> 00:11:13,334
en el qual no hi ha coses com

271
00:11:13,334 --> 00:11:15,359
el càncer infantil o l'Holocaust.

272
00:11:15,359 --> 00:11:16,850
Això és una concepció ètica.

273
00:11:16,850 --> 00:11:18,865
En fi, llavors entre el no-res

274
00:11:18,865 --> 00:11:20,498
i la realitat més àmplia

275
00:11:20,498 --> 00:11:22,043
hi ha realitats especials.

276
00:11:22,043 --> 00:11:24,323
El no-res és especial: és la més simple.

277
00:11:24,323 --> 00:11:27,833
Després està la realitat mes elegant:

278
00:11:27,833 --> 00:11:29,197
això és especial.

279
00:11:29,197 --> 00:11:31,849
La realitat més amplia possible:
això és especial.

280
00:11:31,849 --> 00:11:33,365
Però què se'ns escapa aquí?

281
00:11:33,475 --> 00:11:37,731
Hi ha també realitats de pacotilla
i genèriques

282
00:11:37,856 --> 00:11:40,477
que no són especials en absolut,

283
00:11:40,477 --> 00:11:42,029
que són aleatòries.

284
00:11:42,029 --> 00:11:44,756
Disten infinitament del no-res,

285
00:11:44,756 --> 00:11:48,682
però no arriben a ser realitats completes.

286
00:11:48,682 --> 00:11:51,202
Són una mescla de caos i ordre,

287
00:11:51,202 --> 00:11:54,890
d'elegància matemàtica i lletjor.

288
00:11:55,400 --> 00:11:57,185
Jo descriuria aquestes realitats

289
00:11:57,185 --> 00:12:01,222
com un embolic infinit, mediocre
i incomplet,

290
00:12:01,222 --> 00:12:04,692
una realitat genèrica, una espècie
d'escombraries còsmiques.

291
00:12:04,692 --> 00:12:06,876
I en aquestes realitats,

292
00:12:06,876 --> 00:12:09,142
hi ha alguna deitat?

293
00:12:09,142 --> 00:12:11,553
Potser, però la deitat no és perfecta

294
00:12:11,553 --> 00:12:13,889
com la judeocristiana.

295
00:12:13,889 --> 00:12:17,196
La deitat no és tota bondad 
ni totpoderosa.

296
00:12:17,196 --> 00:12:20,527
Podria ser 100% malèvola,

297
00:12:20,527 --> 00:12:22,630
però només 80% efectiva,

298
00:12:22,630 --> 00:12:28,577
la qual cosa descriu prou bé el món que
ens envolta, crec jo. (Rialles)

299
00:12:28,767 --> 00:12:31,499
Per tant, m'agradaria proposar que 
la solució

300
00:12:31,499 --> 00:12:33,335
a l'enigma de l'existència

301
00:12:33,335 --> 00:12:37,425
sigui que la realitat en la qual existim

302
00:12:37,425 --> 00:12:39,481
és una d'aquestes realitats genèriques.

303
00:12:39,481 --> 00:12:42,136
La realitat ha d'aparèixer d'alguna forma.

304
00:12:42,136 --> 00:12:44,206
Pot resultar que sigui res

305
00:12:44,206 --> 00:12:47,727
o tot o alguna cosa intermèdia.

306
00:12:47,887 --> 00:12:51,578
Així que si té alguna característica 
especial,

307
00:12:51,578 --> 00:12:53,768
com ser totalment elegant o completa

308
00:12:53,768 --> 00:12:55,376
o simple, com el no-res,

309
00:12:55,376 --> 00:12:57,177
això caldria una explicació.

310
00:12:57,177 --> 00:13:00,336
Però si és una d'aquestes realitats
aleatòries i genèriques,

311
00:13:00,336 --> 00:13:02,486
no hi ha explicacions.

312
00:13:02,486 --> 00:13:03,870
I de fet, diria que

313
00:13:03,870 --> 00:13:05,850
aquesta és la realitat en la qual vivim.

314
00:13:05,850 --> 00:13:08,107
Això és el que ens diu la ciència.

315
00:13:08,107 --> 00:13:09,438
Al principi de la setmana,

316
00:13:09,438 --> 00:13:12,554
teníem la fascinant informació que

317
00:13:12,554 --> 00:13:15,693
la teoria de la inflació, que prediu 
una realitat gran,

318
00:13:15,693 --> 00:13:19,663
infinita, arbitrària, caòtica 
i sense sentiu,

319
00:13:19,663 --> 00:13:23,488
és com una gran escuma de xampany

320
00:13:23,488 --> 00:13:26,172
que surt d'una ampolla sense fi,

321
00:13:26,172 --> 00:13:28,384
un univers vast, quasi un desert

322
00:13:28,384 --> 00:13:32,370
amb petits punts d'encant, ordre i pau.

323
00:13:32,590 --> 00:13:34,895
Això ha sigut confirmat,

324
00:13:34,895 --> 00:13:37,797
aquest escenari inflacionari, 
mitjançant observacions

325
00:13:37,797 --> 00:13:39,890
amb radiotelescopis a l'Antàrtida

326
00:13:39,890 --> 00:13:42,713
que van detectar les marques de
les ones gravitacionals

327
00:13:42,713 --> 00:13:44,637
de just abans del Big Bang.

328
00:13:44,637 --> 00:13:46,482
Estic segur que tots saben això.

329
00:13:46,482 --> 00:13:49,306
En tot cas, crec que hi ha algunes proves

330
00:13:49,306 --> 00:13:52,793
que aquesta realitat és la que ens té 
encallats.

331
00:13:52,793 --> 00:13:55,900
Però per què els hauria d'importar?

332
00:13:55,900 --> 00:13:57,136
Bé, (Rialles),

333
00:13:57,136 --> 00:14:00,460
la pregunta: "per què existeix l'univers?"

334
00:14:00,470 --> 00:14:02,239
és la pregunta còsmica, relacionada

335
00:14:02,239 --> 00:14:03,693
amb una pregunta més personal:

336
00:14:03,693 --> 00:14:06,776
Per què existeixo? Per què existeixen?

337
00:14:06,776 --> 00:14:10,376
Ja saben, la nostra existència semblaria
increïblement improbable,

338
00:14:10,376 --> 00:14:14,695
perquè hi ha un nombre enorme d'humans
genèticament possibles,

339
00:14:14,695 --> 00:14:16,099
si es pot calcular mirant

340
00:14:16,099 --> 00:14:18,441
el nombre de gens, d'al·lels, etc.

341
00:14:18,441 --> 00:14:20,737
I un càlcul aproximat mostraria que

342
00:14:20,737 --> 00:14:22,892
hi ha uns 10 a la 10 000

343
00:14:22,892 --> 00:14:24,552
d'humans possibles, genèticament.

344
00:14:24,552 --> 00:14:27,870
Això està entre un googol i un googolplex.

345
00:14:27,870 --> 00:14:29,806
I el nombre d'humans que han existit

346
00:14:29,806 --> 00:14:32,130
és d'entre 100 000 i 50 000 milions,

347
00:14:32,130 --> 00:14:34,245
una fracció infinitesimal, així que tots


348
00:14:34,245 --> 00:14:36,515
hem guanyat la increïble loteria còsmica.

349
00:14:36,515 --> 00:14:38,044
Estem açí.

350
00:14:38,244 --> 00:14:41,165
Llavors, en quina classe de realitat 
volem viure?

351
00:14:41,165 --> 00:14:43,415
Volem viure en una realitat especial?

352
00:14:43,415 --> 00:14:47,524
I si estiguéssim vivint en la realitat més
elegant possible?

353
00:14:47,644 --> 00:14:50,153
Imaginin la pressió que suportaríem

354
00:14:50,153 --> 00:14:51,992
vivint així, sent elegants

355
00:14:51,992 --> 00:14:53,858
per no desentonar.

356
00:14:53,858 --> 00:14:56,939
I si estiguéssim vivint en la realitat
més completa?

357
00:14:56,939 --> 00:14:58,950
La nostra existència estaria garantida,

358
00:14:58,950 --> 00:15:00,678
perquè l'existència de cada cosa

359
00:15:00,678 --> 00:15:02,054
és possible aquí,

360
00:15:02,054 --> 00:15:04,495
però les nostres eleccions 
no tindrien sentit.

361
00:15:04,495 --> 00:15:07,250
Si tinc un dubte moral i em turmenta,

362
00:15:07,250 --> 00:15:09,330
i decideixo fer el correcte,

363
00:15:09,330 --> 00:15:10,525
quina differència hauria,

364
00:15:10,525 --> 00:15:12,550
perquè hi ha un nombre infinit

365
00:15:12,550 --> 00:15:13,564
de versions de mi

366
00:15:13,564 --> 00:15:14,961
fent també el correcte

367
00:15:14,961 --> 00:15:16,856
i un nombre infinit fent l'incorrecte.

368
00:15:16,856 --> 00:15:18,626
Les meves eleccions no importarien.

369
00:15:18,626 --> 00:15:20,950
Per tant, no ens agradaria aquesta
realitat.

370
00:15:20,950 --> 00:15:23,477
Pel que fa a la realitat especial 
del no-res,

371
00:15:23,477 --> 00:15:25,824
no estaríem tenint aquesta conversa.

372
00:15:28,024 --> 00:15:32,249
Crec que viure en una realitat genèrica 
és mediocre,

373
00:15:32,279 --> 00:15:34,265
hi ha coses dolentes i bones,

374
00:15:34,265 --> 00:15:35,927
i podriem fer les bones créixer,

375
00:15:35,927 --> 00:15:38,266
i les dolentes menys visibles.

376
00:15:38,266 --> 00:15:41,157
Això ens dóna una mena d'objectiu
en la vida.

377
00:15:41,157 --> 00:15:42,563
L'univers és absurd,

378
00:15:42,563 --> 00:15:44,290
però podem construir un propòsit,

379
00:15:44,290 --> 00:15:45,630
això és una cosa positiva,

380
00:15:45,630 --> 00:15:48,005
i tota la mediocritat de la realitat

381
00:15:48,005 --> 00:15:50,560
estaria en harmonia amb la mediocritat

382
00:15:50,560 --> 00:15:53,012
que sentim en el nucli del nostre ésser.

383
00:15:53,012 --> 00:15:54,356
I sé que ho senten.

384
00:15:54,356 --> 00:15:55,890
ja sé que tots són especials,

385
00:15:55,890 --> 00:15:57,872
però són mediocres en secret,

386
00:15:57,872 --> 00:15:59,261
no ho creuen?

387
00:15:59,261 --> 00:16:01,198
(Rialles) (Aplaudiments)

388
00:16:01,198 --> 00:16:05,020
Pot ser que pensin que tot aquest misteri
de l'existència és només que

389
00:16:05,020 --> 00:16:06,798
una forma ximple de crear misteri.

390
00:16:06,798 --> 00:16:10,535
L'existència de l'univers no els sorpèn

391
00:16:10,535 --> 00:16:12,170
i estan ben acompanyats.

392
00:16:12,170 --> 00:16:14,386
Bertrand Russel va dir:

393
00:16:14,386 --> 00:16:18,041
"Hauria de dir que l'univers només hi és, 
i això és tot".

394
00:16:18,041 --> 00:16:19,442
Un fet cru.

395
00:16:19,442 --> 00:16:22,276
I el meu professor a Columbia, 
Sidney Morgenbesser,

396
00:16:22,276 --> 00:16:23,985
un gran bromista filosòfic,

397
00:16:23,985 --> 00:16:25,602
doncs li vaig dir: "Professor,

398
00:16:25,602 --> 00:16:28,098
per què hi ha alguna cosa en lloc de res?"

399
00:16:28,098 --> 00:16:30,248
I em va dir: "Encara que no hi hagués res,

400
00:16:30,248 --> 00:16:32,244
seguiries sense estar satisfet".

401
00:16:32,244 --> 00:16:35,993
Llavors... (Rialles) d'acord.

402
00:16:35,993 --> 00:16:38,355
No estan sorpresos, no importa.

403
00:16:38,355 --> 00:16:41,328
Però els diré una cosa per concloure

404
00:16:41,328 --> 00:16:43,606
que els garanteixo que els sorprendrà,

405
00:16:43,606 --> 00:16:46,143
perquè ha sorprès a tota la gent brillant

406
00:16:46,143 --> 00:16:48,816
que he conegut en aquesta conferència
de TED,

407
00:16:48,816 --> 00:16:50,800
quan els vaig dir el següent:

408
00:16:50,850 --> 00:16:54,822
Mai he tingut un telèfon mòbil.

409
00:16:55,302 --> 00:16:56,899
Gràcies.

410
00:16:56,929 --> 00:16:59,389
(Rialles) (Aplaudiments)