Somio en construir el primer parc subterrani de Nova York. Per què construir-lo? Per què a Nova York? Aquestes tres petites bestioles són, a l'esquerra, la meva àvia, amb 5 anys, i els seus germans, amb 11 i 9 anys. Aquesta foto va ser presa just abans de deixar Itàlia i emigrar als Estats Units, fa un segle. I com molts immigrants, van arribar a Lower East Side a Nova York i van trobar un gresol de races. El sorprenent de la seva generació no només va ser que comencessin noves vides en aquesta zona desconeguda, sinó que també construïssin literalment la ciutat. Sempre m'han fascinat aquelles dècades i aqueslla història, i sovint pregava a la meva àvia que m'expliqués històries sobre la vella Nova York. Però sovint s'encongia d'espatlles, i em deia que mengés més mandonguilles i pasta, i en poques ocasions sentia les històries que volia. La Nova York que vaig trobar estava bastant construïda. Sempre vaig saber de nen que volia aportar una cosa especial, fer el món més bonic, més interessant i més just. Només que no sabia com. Primer volia treballar l'estranger, i vaig agafar una feina a UNICEF a Kenya. Però em resultava estrany saber més de la política local kenyana que la política de la meva ciutat. Vaig trobar una feina a Nova York, però molt aviat em vaig sentir frustrat per la lentitud de la burocràcia governamental. Vaig aconseguir una feina a Google, on em vaig empassar el que em deien i creia gairebé de tot cor que la tecnologia podria resoldre tots els problemes socials. Però encara no sentia que millorava el món. El 2009 el meu amic i ara soci James Ramsey, em va ensenyar un lloc força espectacular, que és aquest. És l'antiga terminal de tramvia que era l'estació per a passatgers que creuaven el pont de Williamsburg de Brooklyn a Manhattan, i va estar oberta entre 1908 i 1948, just en l'època en què els meus avis vivien en la zona. I ens vam assabentar que el lloc va ser abandonat per complet el 1948. Fascinats per aquest descobriment, vam demanar a les autoritats que ens hi portessin, i vam aconseguir una visita, i això és el que vam veure. Aquesta foto no li fa justícia. És difícil imaginar el sentiment màgic que tens quan entres en aquest espai. És un camp de futbol de terra no utilitzada a sota d'una zona molt concorreguda de la ciutat, i et sents com Indiana Jones en una excavació arqueològica, i tots els detalls segueixen allí. És realment extraordinari. El lloc està situat en el cor del Lower East Side, que encara és un dels barris més concorreguts de la ciutat. Nova York té 2/3 d'espai verd com altres grans ciutats, i aquest barri és 10 % espai verd. Immediatament vam començar a pensar com transformar aquest lloc en una cosa útil per al públic, però que potencialment fos verda. El pla, en poques paraules, consisteix a portar llum solar natural sota a terra amb un sistema simple que capta llum solar de la superfície, i la redirigeix per sota de les voreres, i permet a plantes i arbres créixer amb la llum redirigida al subsòl. Amb aquest enfocament, un lloc que ara és així podria transformar-se en alguna cosa com aquesta. El 2011 vam publicar algunes d'aquestes imatges, i va ser graciós que molta gent ens va dir: "S'assembla al parc High Line sota a terra". Per això vam batejar el projecte amb un nom que va agradar: el Lowline. Estava molt clar que la gent volia saber-ne més i provar la tecnologia, i que hi havia més interès en això del que pensàvem. Vaig comentre la bogeria de deixar la feina i centrar-me en aquest projecte. Aquí estem amb el nostre equip fent una demostració de la tecnologia en un magatzem. Aquesta és la part més vulnerable d'aquest pavelló solar construït per mostrar la tecnologia. Podeu veure els sis col·lectors solars en el centre. Aquesta és l'exposició de tot el conjunt en el magatzem. Podeu veure el pavelló solar a sobre, la llum que entra, i tot aquest espai verd a sota. En unes poques setmanes, milers de persones van venir a veure l'exposició, i des de llavors ha crescut el nombre de simpatitzants locals i d'entusiastes del disseny de tot el món. Aquesta és una representació del barri just per sobre del Lowline, i una representació de com es veurà després d'una important remodelació que tindrà lloc en els pròxims 10 anys. Observeu com d'ocupat segueix el barri i la falta que hi ha d'espais verds. Per això proposem una cosa que afegirà un espai verd de la mida d'un camp de futbol per sota del barri, però el més important és que introduirà un espai per a la comunitat en una zona de ràpid creixement. En aquest moment ens estem concentrant en com implicar-nos amb la ciutat de Nova York per transformar l'ecosistema d'una manera integrada. Aquesta és la nostra representació de com convidar a la gent en l'espai en si. Aquí veieu aquesta entrada icònica en la que literalment obrim el carrer i revelem les capes històriques de la ciutat, i convidem la gent a un càlid espai subterrani. A l'hivern, quan a fora glaça, l'últim lloc on anar és un espai o parc a l'aire lliure. El Lowline seria un espai per tot l'any i un respir per a la ciutat. M'agradaria pensar que el Lowline tanca el cercle de la meva història familiar. Els meus avis i pares es van centrar en construir la ciutat de punta a punta, crec que la meva generació vol recuperar els espais que ja tenim, redescobrint la nostra història compartida, i tornant a imaginar com podem fer les nostres comunitats més interessants, més boniques i més justes. Gràcies. (Aplaudiments)