Somio en construir
el primer parc subterrani de Nova York.
Per què construir-lo?
Per què a Nova York?
Aquestes tres petites bestioles
són, a l'esquerra,
la meva àvia, amb 5 anys,
i els seus germans,
amb 11 i 9 anys.
Aquesta foto va ser presa
just abans de deixar
Itàlia i emigrar als Estats Units,
fa un segle.
I com molts immigrants,
van arribar a Lower East Side
a Nova York
i van trobar un gresol de races.
El sorprenent de la seva generació
no només va ser que
comencessin noves vides
en aquesta zona desconeguda,
sinó que també construïssin
literalment la ciutat.
Sempre m'han fascinat
aquelles dècades
i aqueslla història,
i sovint pregava a la meva àvia
que m'expliqués històries
sobre la vella Nova York.
Però sovint s'encongia d'espatlles,
i em deia que mengés més
mandonguilles i pasta,
i en poques ocasions sentia
les històries que volia.
La Nova York que vaig trobar
estava bastant construïda.
Sempre vaig saber de nen que volia
aportar una cosa especial,
fer el món més bonic, més interessant
i més just.
Només que no sabia com.
Primer volia treballar l'estranger,
i vaig agafar una feina a UNICEF a Kenya.
Però em resultava estrany saber més
de la política local kenyana que
la política de la meva ciutat.
Vaig trobar una feina a Nova York,
però molt aviat em vaig sentir frustrat
per la lentitud
de la burocràcia governamental.
Vaig aconseguir una feina a Google,
on em vaig empassar el que em deien
i creia gairebé de tot cor
que la tecnologia podria
resoldre tots els problemes socials.
Però encara no sentia que
millorava el món.
El 2009 el meu amic
i ara soci James Ramsey,
em va ensenyar un lloc força espectacular,
que és aquest.
És l'antiga terminal de tramvia
que era l'estació per a passatgers
que creuaven el pont de Williamsburg
de Brooklyn a Manhattan,
i va estar oberta entre 1908 i 1948,
just en l'època en què els meus avis
vivien en la zona.
I ens vam assabentar que el lloc
va ser abandonat per complet el 1948.
Fascinats per aquest descobriment,
vam demanar a les autoritats
que ens hi portessin,
i vam aconseguir una visita,
i això és el que vam veure.
Aquesta foto no li fa justícia.
És difícil imaginar el sentiment màgic
que tens quan entres en aquest espai.
És un camp de futbol
de terra no utilitzada
a sota d'una zona
molt concorreguda de la ciutat,
i et sents com Indiana Jones
en una excavació arqueològica,
i tots els detalls segueixen allí.
És realment extraordinari.
El lloc està situat en el cor
del Lower East Side,
que encara és un dels barris
més concorreguts de la ciutat.
Nova York té 2/3 d'espai verd
com altres grans ciutats,
i aquest barri és 10 % espai verd.
Immediatament vam començar a pensar
com transformar aquest lloc en una cosa
útil per al públic,
però que potencialment fos verda.
El pla, en poques paraules,
consisteix a portar
llum solar natural sota a terra
amb un sistema simple que
capta llum solar de la superfície,
i la redirigeix per sota de les voreres,
i permet a plantes
i arbres créixer
amb la llum redirigida al subsòl.
Amb aquest enfocament,
un lloc que ara és així
podria transformar-se en alguna cosa
com aquesta.
El 2011 vam publicar
algunes d'aquestes imatges,
i va ser graciós que
molta gent ens va dir: "S'assembla
al parc High Line sota a terra".
Per això vam batejar el projecte
amb un nom que va agradar:
el Lowline.
Estava molt clar que la gent
volia saber-ne més
i provar la tecnologia,
i que hi havia més interès en això
del que pensàvem.
Vaig comentre la bogeria
de deixar la feina
i centrar-me en aquest projecte.
Aquí estem amb el nostre equip
fent una demostració de la tecnologia
en un magatzem.
Aquesta és la part més vulnerable
d'aquest pavelló solar
construït per mostrar la tecnologia.
Podeu veure els sis col·lectors
solars en el centre.
Aquesta és l'exposició
de tot el conjunt
en el magatzem.
Podeu veure el pavelló solar a sobre,
la llum que entra,
i tot aquest espai verd a sota.
En unes poques setmanes,
milers de persones
van venir a veure l'exposició,
i des de llavors ha crescut
el nombre de simpatitzants locals
i d'entusiastes del disseny de tot el món.
Aquesta és una representació del barri
just per sobre del Lowline,
i una representació de com es veurà
després d'una important remodelació
que tindrà lloc en els pròxims 10 anys.
Observeu com d'ocupat segueix el barri
i la falta que hi ha d'espais verds.
Per això proposem una cosa
que afegirà un espai verd
de la mida d'un camp de futbol
per sota del barri,
però el més important
és que introduirà un espai
per a la comunitat
en una zona de ràpid creixement.
En aquest moment ens estem concentrant
en com implicar-nos
amb la ciutat de Nova York
per transformar l'ecosistema
d'una manera integrada.
Aquesta és la nostra representació
de com convidar a la gent
en l'espai en si.
Aquí veieu aquesta entrada icònica
en la que literalment obrim el carrer
i revelem les capes
històriques de la ciutat,
i convidem la gent
a un càlid espai subterrani.
A l'hivern, quan a fora glaça,
l'últim lloc on anar
és un espai o parc a l'aire lliure.
El Lowline seria un espai
per tot l'any
i un respir per a la ciutat.
M'agradaria pensar que el Lowline tanca
el cercle de la meva història familiar.
Els meus avis i pares es van centrar
en construir la ciutat de punta a punta,
crec que la meva generació
vol recuperar
els espais que ja tenim,
redescobrint la nostra
història compartida,
i tornant a imaginar com podem
fer les nostres comunitats
més interessants, més boniques
i més justes.
Gràcies.
(Aplaudiments)