Hans Rosling: Us faré tres preguntes d’elecció múltiple. Utilitzeu aquest aparell per contestar. La primera pregunta és: quant va variar la xifra de morts per any a causa de desastres naturals, com va variar durant el segle passat? La xifra es va doblar, es va mantenir igual o va disminuir a menys de la meitat? Si us plau, responeu A, B o C. Veig moltes respostes. És més ràpid que a les universitats. Són tan lents. Només pensen, pensen i pensen. Molt, molt bé! Anem a la següent pregunta. Quants anys van anar a l'escola les dones de 30 anys al món? 7, 5 o 3 anys? A, B o C? Si us plau, contesteu. I anem a la següent pregunta. En els últims 20 anys, com ha canviat el percentatge de gent al món que viu en extrema pobresa? Extrema pobresa vol dir no tenir suficient menjar pel dia. Gairebé el doble, va romandre més o menys igual, o es va reduir a la meitat? A, B o C? Ara, les respostes. Podem veure les morts per desastres naturals al món en aquest gràfic, des del 1900 fins el 2000. El 1900 hi havia un mig milió de persones que morien cada any per desastres naturals: inundacions, terratrèmols, erupcions volcàniques, sequeres. Com va canviar això? Gapminder va preguntar al públic a Suècia. I això és el que van respondre. El públic suec va contestar així: el 50% pensava que s’havien doblat, un 38% que es mantenien més o menys igual, i el 12% que havien disminuït a la meitat. Aquestes són les millors dades dels investigadors de desastres, i puja i baixa, i continua fins a la Segona Guerra Mundial, i després comença a baixar i continua baixant fins arribar a molt menys de la meitat. El món ha sigut molt més capaç, amb el pas del temps, de protegir la gent dels desastres. Només el 12% dels suecs ho sabien. Vaig anar al zoo i vaig preguntar als ximpanzés. (Riures) (Aplaudiments) Els ximpanzés no miren el telenotícies, ells trien a l'atzar, així que els suecs responen pitjor que a l’atzar. I com ho heu fet vosaltres? Aquests sou vosaltres. Els ximpanzés us han guanyat. (Riures) Però per poc. Heu sigut tres vegades millor que els suecs, però no és suficient. No us haurieu de comparar amb els suecs. Haurieu d’aspirar a més a la vida. Ara anem amb la següent resposta: dones a l’escola. Aquí podeu veure que els homes hi han anat 8 anys. Quant de temps van anar les dones a l’escola? Els hi vam preguntar als suecs, i ens dona una pista, no? La resposta correcta és probablement la que menys suecs han escollit, no? (Riures) A veure com va. Sí, sí, sí, les dones gairebé els han atrapat. Aquest és el públic dels Estats Units. i aquests sou vosaltres. A veure com ho heu fet. Ooh. Felicitats, sou dues vegades millors que els suecs, no em necessiteu. Doncs, com va passar? Crec que tothom és conscient que hi ha països i certes regions on les dones tenen grans dificultats. No poden anar a escola, i això és repugnant. Però en la major part del món, on viu la majoria de la gent, en la majoria de països, avui en dia les dones van a escola tant com els nois, més o menys. Això no significa que hi hagi igualtat de gènere, en absolut. Elles encara estan sotmeses a terribles, terribles limitacions, però avui en dia ja tenen l’escolarització a l'abast. Ara bé, ens oblidem de la majoria. Quan responeu, responeu pensant en els pitjors llocs, i en aquests països teniu raó, però us oblideu de la resta. Què passa amb la pobresa? Bé, està clar que aquí la pobresa gairebé ha baixat a la meitat i als EUA, quan vam preguntar al públic, només el 5% ho va encertar. I vosaltres? Ah, gairebé com els ximpanzés. (Riures) (Aplaudiments) Una mica, només faltàveu uns quants! Deuen ser idees preconcebudes. Molta gent dels països rics creu que mai acabarem amb la pobresa extrema. Per descomptat que ho pensen, perquè ni saben que és el que ha passat. El primer pas per pensar en el futur és conèixer el present. Aquestes són algunes de les primeres preguntes de la fase pilot del Projecte Ignorància de la Fundació Gapminder que dirigim. Va començar aquest projecte l’any passat, el meu cap, que també és el meu fill, Ola Rosling. (Riures) Ell és el cofundador i director, i em va dir que havíem de ser més sistemàtics per lluitar contra la gran ignorància que hi ha. El programa pilot ja ens revela que molta gent puntua pitjor que l’atzar, així que hem de pensar en les idees preconcebudes, i una de les principals idees preconcebudes tracta sobre la distribució de la renda mundial. Mireu aquí. Així era el 1975. És el nombre de persones per cada tipus d'ingrés, des d’un dòlar per dia - (Aplaudiments) Vegeu, aquí hi ha una gepa al voltant d’un dòlar al dia, i llavors hi ha una gepa aquí entre 10 i 100 dòlars. El món tenia dos grups, era com un món de camells, com un camell amb dues gepes, els pobres i els rics, i uns quants entremig. Però ara veureu com ha canviat. A mesura que avanço, el que canvia és l'augment de la població mundial, i les gepes comencen a fusionar-se. La gepa més baixa es fusiona amb la més alta, el camell mor i ara tenim un món dromedari amb una sola gepa. El percentatge de pobresa ha disminuït. Tot i així, és horrible que tants estiguin en una situació de pobresa extrema. Encara tenim aquest grup, gairebé mil milions, però tot això pot acabar. El repte que tenim ara és allunyar-nos d’aquesta idea i entendre on està la majoria. Això es mostra clarament en aquesta pregunta. Vam preguntar, quin és el percentatge mundial de nens d’un any que han sigut vacunats contra el xarampió i altres malalties que hem patit durant molts anys: 20%, 50% o 80%? Això és el que va respondre el públic dels EUA i Suècia. Fixant-vos en els resultats dels suecs: ja saben la resposta correcta. (Riures) Qui dimonis és professor de salut global en aquest país? Bé, sóc jo, sóc jo. (Riures) És molt dur això, és molt dur. (Aplaudiments) Tanmateix, la perspectiva de l’Ola, de mesurar el que sabem, va generar titulars, i la CNN va publicar aquests resultats a la seva web. Tenien les preguntes i milions de respostes, crec que hi va haver uns 2000 comentaris aquest n’és un: “Aposto que cap membre dels mitjans de comunicació ha superat la prova”, va dir. Així que l’Ola em va dir: “Agafa aquests aparells. Et conviden a conferències de premsa. Dóna’ls-hi i mesura què saben els mitjans de comunicació”. I senyores i senyors, per primer cop, els resultats informals d’una conferència amb els mitjans de comunicació dels EUA. I després els dels mitjans de comunicació de la UE. (Riures) El problema no és que la gent no llegeixi o no escolti els mitjans de comunicació. El problema és que els mateixos mitjans de comunicació no ho saben. Què hauríem de fer, Ola? Tenim alguna idea? (Aplaudiments) Ola Rosling: Sí, tinc una idea, però primer, sento molt que us guanyessin els ximpanzés. Afortunadament, us podré consolar mostrant-vos per què no ha sigut culpa vostra. Després, us donaré alguns trucs per vèncer els ximpanzés en el futur. Això és bàsicament el que faré. Però abans, anem a veure per què som tan ignorants. I tot comença aquí. És Hudiksvall, una ciutat del nord de Suècia. Aquest és el barri on vaig créixer, i és un barri amb un gran problema. En realitat, té el mateix problema que existeix a tots els barris on heu crescut. No era representatiu. Em va donar una visió molt condicionada de com és la vida en aquest planeta. Aquesta és la primera peça de la ignorància. Cadascú té la seva visió personal. Tenim diferents experiències de les comunitats i les persones què coneixem. Després, comencem l’escola i ens trobem amb el següent problema. M’agraden les escoles, però els professors solen ensenyar una visió del món obsoleta, perquè ells la van aprendre quan anaven a escola, i ara descriuen aquell món als seus alumnes, sense cap mala intenció, i, és clar, en un món que cada dia canvia els llibres impresos estan antiquats. I no hi ha cap manera de mantenir el material didàctic actualitzat. Això és en el que ens centrem. Tenim dades obsoletes, a més de la nostra visió personal. La següent peça són les notícies. Un periodista excel·lent sap com seleccionar la història que generarà titulars i que la gent llegirà perquè és sensacional. Els esdeveniments inusuals són més interessants, oi? I els exageren, sobretot les coses que ens fan por. L’atac d’un tauró a una persona sueca, generarà titulars durant setmanes a Suècia. Aquestes tres fonts d'informació tergiversada són difícils d'evitar. És com si ens bombardegessin i ens omplissin el cap amb un munt d’idees estranyes. A part de tot això, també afegiria el que ens fa ser humans: la nostra intuïció. Va anar bé en l’evolució. Ens va ajudar a generalitzar i a treure conclusions ràpidament. Ens va ajudar a exagerar el que ens feia por, però ara ens du a buscar causalitats on no n’hi ha. Això fa que sentim una falsa confiança que ens fa pensar que som els millors conductors, per sobre de la mitjana. Tothom va respondre així a aquesta pregunta: "Jo condueixo millor que la resta”. Tot hi que anava bé evolutivament, ara és la raó per la qual la nostra visió del món, està capgirada. Les tendències que creiem que augmenten en veritat s'estan reduint i a l'inrevés, en aquest cas és on els ximpanzés utilitzen la intuïció en contra nostra i així esdevé la nostra debilitat i no la nostra fortalesa. Se suposa que era la nostra fortalesa, no? Per tant, com resolem aquests problemes? Primer ho hem de mesurar per després arreglar-ho. Mesurant-ho podem entendre quin és el patró de la ignorància. Vam iniciar el projecte pilot l’any passat i ara estem segurs que trobarem molta ignorància arreu del món. La idea és realment ampliar-ho a tots els dominis o dimensions del desenvolupament global, com el clima, espècies en perill d’extinció, drets humans, igualtat de gènere, energia i finances. Tots els sectors tenen dades i hi ha organitzacions que volen conscienciar-nos sobre aquestes dades. Per això, he començat a contactar amb algunes d’elles com WWF, Amnistia Internacional i Unicef, per preguntar-los quines són les seves dades preferides que creuen que el públic no sap. Bé, vaig reunir aquestes dades. Imagineu-vos una llarga llista amb unes 250 dades. Llavors, vam preguntar al públic per veure on havien puntuat pitjor. Així vam obtenir una llista més curta amb resultats terribles, com alguns dels exemples d'en Hans, no ens va costar gaire trobar el tipus de resultats terribles que esperàvem. I què farem amb aquesta petita llista? Doncs bé, la convertirem en un certificat de coneixement, un certificat de coneixement global, que serveixi per a grans organitzacions, escoles, universitats o potser agències de premsa, per certificar-se com a coneixedors globals. I així donar a entendre que no es contractarà a la gent que puntuï com els ximpanzés. És clar que no. I d’aquí a deu anys, potser, si aquest projecte té èxit, estareu a una entrevista fent un test sobre el coneixement global. Ara anem als trucs pràctics. Com tenir èxit en un d'aquests tests? Hi ha, certament, una manera que és asseure’s durant llargues nits i aprendre’s de memòria totes les dades, llegint tots aquests informes. Tots sabem que això no passarà mai. Fins i tot el Hans no creu que això passi. La gent no té temps. A la gent li agraden les dreceres i aquí estan. Hem de transformar la nostra intuïció en fortalesa, un altre cop. Hem de poder generalitzar. Ara els mostraré alguns trucs on les idees equivocades es transformen en regles d’or. Comencem amb la primera idea equivocada. Aquesta és molt estesa: "Tot va a pitjor". Ho han sentit. Ho han pensat. L’altra manera de pensar és: "Gairebé tot millora". Així que si us fan una pregunta i esteu insegurs. Penseu: "millora". No sigueu pessimistes. Això us ajudarà a puntuar millor als tests (Aplaudiments) Aquesta era la primera. Hi ha rics i pobres i la diferència està creixent. És una desigualtat terrible. Si, és un món desigual, però quan mires a les dades, només hi ha una gepa, d'acord? Si us sentiu insegurs, decidiu-vos per “la majoria de gent és al mig”. Això us ajudarà a triar la resposta correcta. Ara, la següent idea preconcebuda: "tant els països desenvolupats com la gent ha de ser molt rica, per obtenir avenços socials com que les noies vagin a l'escola o estar ben preparats per als desastres naturals". No, no, no. Malament. A la gepa del mig les noies ja van a l’escola. Per tant, si dubteu, penseu que “la majoria ja ho té”, com electricitat, les noies van a escola i aquest tipus de coses. Són regles generals, que lògicament no es poden aplicar a tot, però així és com podeu generalitzar. Mirem l’última. Sí, aquesta és bona. “Els taurons són perillosos”. No - Bé, sí, però no són tan importants en les estadístiques globals, vull dir. De fet, jo tinc molta por dels taurons. Quan ens pregunten sobre coses que ens fan por, com poden ser els terratrèmols, altres religions, pot ser els terroristes o els taurons, qualsevol cosa que ens faci sentir por, heu de tenir en compte que exagerareu el problema Això és una regla general. Hi ha coses perilloses que són més grans. "Els taurons maten a molt pocs". Així és com haurieu de pensar. Amb aquestes quatre regles generals, probablement podrieu contestar millor que els ximpanzés, perquè els ximpanzés això no ho poden fer. No poden generalitzar aquests tipus de regles. I amb sort, podem donar-li la volta al vostre món i guanyar als ximpanzés. (Aplaudiments) Aquesta és la perspectiva sistemàtica. Ara ve la pregunta: Això és important? Si, és important entendre la pobresa, l'extrema pobresa i com combatre-la, i com aconseguir que les noies vagin a escola. Quan ens adonem que està millorant, podrem entendre-ho. Però, és útil per qui només es preocupa de l’extrem ric de la gràfica? Jo diria que sí, extremadament important, per la mateixa raó. Si tenen una visió amplia del món actual, poden tenir una oportunitat per comprendre el que vindrà en un futur. Tornem a aquestes dues gepes el 1975, quan jo vaig néixer. He seleccionat Occident, que el formen els actuals països de la UE i d'Amèrica del Nord. Vegem ara com la resta del món i Occident es comparen en relació a la riquesa per persona. Aquesta és la gent que es pot permetre viatjar a l’estranger en avió per vacances. Al 1975, només el 30% d’ells vivien fora de la UE i d'Amèrica del Nord. Però això ha canviat. Primer mirem el canvi fins avui, 2014. Avui és meitat i meitat. El domini occidental s’ha acabat per ara. Això és bo. Què passarà després? Heu vist la gran gepa? Heu vist com s’ha mogut? Vaig fer un petit experiment. Vaig visitar la web del FMI, el Fons Monetari Internacional. Tenen un pronòstic pels propers cinc anys del PIB per càpita. Puc utilitzar-ho per anar cinc anys cap al futur, assumint que els ingressos desiguals de cada país són els mateixos. I no només això, he anat més lluny. He utilitzat aquests cinc anys pels pròxims vint amb la mateixa velocitat, només com a experiment del que podria passar. Movem-nos cap al futur. El 2020, hi ha el 57% a la resta. El 2025, 63%. El 2030, 68. I el 2035, Occident és sobrepassat en el nombre de consumidors rics. Això només són projeccions del PIB per càpita en el futur. El 73% de consumidors rics viuran fora d'Amèrica del Nord i Europa. Sí, penso que és una bona idea que les empreses utilitzin el certificat per assegurar-se de prendre decisions basades en dades en el futur. Moltes gràcies. (Aplaudiment) Bruno Guissani: Hans i Ola Rosling. Gràcies!