La regla. Sang. Menstruació. Fastigós. Secret. Ocult. Per què? És un procés biológic natural pel que cada noia i dona passa cada mes de l'any durant la meitat de la seva vida. És un fenomen tant important que la supervivència i propagació de la nostra espècie en depèn. Però el considerem tabú. Ens sentim estranys i avergonyits quan en parlem. A la meva primera menstruació s'em va demanar que no digués res ni tan sols al meu pare o al meu germà. Més tard, quan aquest tema sortia als llibres de text, el nostre professor de biologia saltava el tema. (Riures) Sabeu què vaig aprendre d'allò? Que fa molta vergonya parlar-ne. Vaig aprendre a avergonyir-me del meu cos. A ignorar la menstruació per tal de ser decent. Un estudi de vàries parts de la Índia mostra que tres de cada 10 nenes no saben què és la menstruació quan la tenen per primer cop. I en algunes parts de Rajasthan aquesta xifra arriba a 9 de cada 10 noies. Us sorprendria saber que la majoria de noies amb les que he parlat, que no sabien què era la menstruació quan la tenien per primer cop; pensaven que tenien càncer a la sang i que moririen aviat. La higiene menstrual és un factor de risc molt important d'infeccions al sistema reproductor. Però a la Índia, només un 12% de les nenes i dones tenen accés a higiene durant la menstruació. Si feu els càlculs, 88% de noies i dones no segueixen una higiene durant la menstruació. Jo era una d'elles. Vaig crèixer en un petit poble anomenat Garhwa, a Jharkhand, on fins i tot comprar una compresa es considera vergonyós. Així que a les meves primeres menstruacions vaig començar a utilitzar draps. Després de cada ús, els rentava i els reutilitzava. Però per guardar-los, els amagava i els guardava a un lloc fosc i humit per tal que ningú no descobrís quan tenia la regla. Com que els rentava tant, els draps ja eren aspres i sovint em causaven erupcions i infeccions quans me'ls posava. Vaig portar-los durant cinc anys fins que vaig marxar d'aquell poble. Una altra cosa que va aportar-me la menstruació van ser les restriccions socials imposades a les nostres noies i dones quan tenen la menstruació. Crec que tots n'heu de ser conscients, però ho comentaré per a qui no ho sàpiga. No se'm deixava tocar o menjar cogombres. No podia seure al sofà o al llit d'algun membre de la família. Em feien rentar els llençols després de cada regla encara que no els taqués. Se'm considerava impura i se'm prohibia adorar o tocar qualsevol objecte amb importància religiosa. Trobareu cartells fora dels temples prohibint l'entrada a noies i dones en la menstruació. Irònicament, solen ser les dones més grans les que imposen aquestes restriccions a les noies joves de la família. Al cap i a la fi, elles han crescut acceptant-les com a normes. I com que ningú no ha intervingut mai, el mite i el malentès es propaguen de generació en generació. Durant els meus anys de treball, he vist històries de noies que havien de menjar i rentar els seus plats per separat. No se'ls permet banyar-se durant la menstruació, i algunes famílies les separen de la resta de membres. Un 85% de noies i dones de la Índia segueixen un o més costums restrictius durant la menstruació cada mes. Us podeu imaginar el que provoca a l'autoestima i la seguretat d'una jove? El trauma psicològic que causa, i que afecta la seva personalitat, el seu rendiment acadèmic i cada aspecte del seu creixement durant els primers anys de formació? Jo vaig seguir religiosament aquestes restriccions durant 13 anys, fins que la meva parella, en Tuhin, va canviar la meva idea sobre la menstruació. El 2009, en Tuhin i jo estudiàvem el postgrau de disseny. Vam enamorar-nos i no m'incomodava parlar-li sobre la menstruació. Tuhin no en sabia gaire del tema. (Riures) Li va xocar saber que les noies pateixen rampes doloroses i que sagnem cada mes. (Riures) Sí. Es va quedar parat en conèixer les restriccions imposades a noies i dones durant la menstruació per les seves pròpies famílies i per la societat. Per tal d'ajudar-me amb les meves rampes, entrava a Internet per saber més coses sobre la menstruació. Quan les compartia amb mi, vaig adonar-me de les poques coses que sabia jo mateixa. I que moltes coses que creia eren mites en realitat. Va ser llavors que vam pensar: si nosaltres, que tenim tanta cultura, estem tan mal informats sobre el tema, deuen haver milions de nenes que també ho estaràn. Per poder estudiar, i comprendre millor aquest problema, vaig investigar durant un any la manca de conscienciació sobre la menstruació i les causes que la provoquen. De forma general, es creu que la manca de coneixement i les idees equivocades són un fenomen rural però a la meva recerca, vaig descobrir que també és un fenomen molt urbà. I que també existeix a la classe urbana més culta. Parlant amb molts pares i professors, vaig veure que molts d'ells volen informar les noies sobre el període abans no comenci el seu cicle menstrual. Però... no tenen els mitjans adequats. I com que és tabú, es senten inhibits i avergonyits en parlar-ne. Les noies d'avui dia tenen la seva primera menstruació a sisé o seté curs però el nostre pla d'estudis només els parla sobre la menstruació a vuité o nové. I com que és tabú, el professorat continua saltant-se tot el tema. Per tant, l'escola no ensenya les noies sobre el període, i els pares no els en parlen. On van, doncs? Entre fa dues dècades i avui dia, no ha canviat res. Ho vaig compartir amb en Tuhin i tots dos vam pensar: I si nosaltres creéssim quelcom que ajudés les noies a comprendre la menstruació per elles mateixes; quelcom que ajudi els pares i professors a parlar sobre la menstruació de manera còmoda amb les noies? Durant la meva recerca, vaig acumular moltes històries. Històries sobre experiències de noies durant la menstruació. Històries que farien a les noies curioses i interessades a parlar sobre la menstruació amb el seu cercle més proper. Era això el que volíem. Volíem quelcom que els provoqués curiositat i les motivés a aprendre. Volíem ensenyar a les noies sobre el període amb aquelles històries. Així que vam decidir crear un còmic on els personatjes protagonitzessin les històries i ensenyessin a les noies de forma divertida i participativa. Per a repressentar-les a les diferents parts de la pubertat, tindríem tres personatges. Pinki, que encara no té la regla, Jiya, a que li ve el primer període durant la història, i Mira, que ja fa temps que té la regla. Hi havia un quart personatge, Priya Didi. Amb ella, les nenes aprenen diferents coses sobre el creixement i la higiene al cicle menstrual. Mentre fèiem el llibre, vam procurar que cap de les il·lustracions fos reprobable de cap manera, cosa que varia segons la cultura. Amb els prototips, vam veure que a les noies els encantaven. Els hi agradava llegir-lo i saber més i més sobre la menstruació per elles mateixes. Els pares i els professors estaven còmodes en parlar a les noies del tema amb el llibre, i a vegades, fins i tot als nois els interessava llegir-lo. (Riures) (Aplaudiments) El còmic va ajudar a crear un ambient on la menstruació ja no era tabú. Molts dels voluntaris van prendre aquest prototip per ensenyar a les noies i fer classes de conscienciació menstrual a cinc estats de la Índia. I un dels voluntaris va agafar el prototip per educar els monjos del monasteri de Ladakh. Vam fer la versió final del còmic: "La menstrupèdia en còmic" i vam publicar-lo el setembre passat. I de moment, més de 4.000 noies han après mitjançant el llibre a la Índia i... (Aplaudiments) Gràcies. (Aplaudiments) I en 10 països diferents. No parem de traduir-lo a diferents idiomes i estem col·laborant amb organitzacions locals per fer-lo disponible a més països. 15 escoles de diverses part de la Índia han inclòs aquest llibre com a part del programa d'estudis per ensenyar les noies. (Aplaudiments) Em fascina veure cóm els voluntaris, particulars, pares, professors i directors d'escola s'han unit per conscienciar sobre la menstruació a les seves mateixes comunitats, i s'han assegurat que les noies n'aprenguin a l'edat adequada i han ajudat a trencar aquest tabú. Somio en un futur on la menstruació no sigui una maledicció ni una malaltia, sinó un canvi positiu a la vida d'una noia. I m'agradaria... (Aplaudiments) M'agradaria acabar amb una petició per a tots els pares. Estimats pares, si us avergonyiu de la menstruació, les vostres filles també ho faran. Sigueu menstrualment positius. (Riures) Gràcies. (Aplaudiments)