Wingham Rowan: Un nou tipus de mercat laboral

Molta gent necessita treballs amb horaris molt flexibles… però és difícil per a aquestes persones connectar amb els empresaris que les necessiten. Wingham Rowan hi està treballant. Ens explica com la mateixa tecnologia que impulsa els mercats financers moderns pot ajudar els empresaris a contractar treballadors per petites porcions de temps.

Això és sobre un racó ocult del mercat laboral.

És el món de la gent que necessita
treballar de forma ultraflexible,

si és que han de treballar.

Penseu, per exemple,

en algú que té una malaltia
recurrent però impredictible,

o algú que té cura d'un adult dependent,

o un pare amb un fill que necessita cures especials.

La seva disponibilitat per treballar pot ser com

"Unes horetes avui.

Potser podré treballar demà,
però encara no sé si podré ni quan".

I és extraordinàriament difícil per aquesta gent

de trobar el treball que tan sovint
necessiten desesperadament.

La qual cosa és una tragèdia
perquè hi ha empresaris

als quals els aniria bé fer servir
equips de gent local molt flexible

contractada només
quan aquella persona vol treballar.

Imagina que portes un cafè.

És migdia, el local s'està omplint.

Tindràs una hora punta de dinar molt ocupada.

Si poguessis aconseguir
dos treballadors extra durant 90 minuts

per començar en una hora,

ho faries, però haurien de ser fiables,
introduïts en el funcionament del teu cafè.

Haurien d'estar disponibles a preus molt competitius.

Haurien de ser recrutables en el pròxim minut.

En realitat cap agència de recrutament
vol tenir entre mans aquest tipus de negoci,

pel que t'hauràs d'arreglar, amb manca de personal.

I no només passa amb els proveïdors de menjar,
també amb hotelers, minoristes,

i qualsevol que proveeixi serveis al públic o negocis.

Hi ha tot tipus d'organitzacions que poden
fer servir aquests grups de gent molt flexible,

possiblement ja un cop saben com funciona la feina.

En aquest nivell del mercat laboral,

el que necessites és un espai
de mercat per hores lliures.

Existeixen. Així és com funcionen.

En aquest exemple,
una companyia distribuidora ha dit:

tenim una comanda urgent que hem de treure
del magatzem demà al matí.

Mostra'ns tothom que estigui disponible.

Ha trobat 31 treballadors.

Tothom en aquesta pantalla està veritablement
disponible a aquestes hores concretes demà.

Tots ells es poden contactar a temps
per a aquesta feina.

Tots ells han definit les condicions
en què acceptaran contractacions.

I aquesta contractació està dins
de tots els paràmetres per a cadascun d'ells.

I tots ells compleixen amb la legalitat
fent aquesta contractació.

Per descomptat, estan tots entrenats
per treballar en magatzems.

En pots seleccionar tants com vulguis.

Són de múltiples agències.

S'ha calculat la tarifa per cada persona
per a aquesta contractació específica.

I s'està controlant la seva fiabilitat.

Les persones de la fila superior
són els que s'han demostrat fiables.

És probable que siguin més cars.

En una visió alternativa d'aquest grup
de gent local molt flexible

hi ha una companyia d'investigació de mercat

i ha iniciat al voltant de 25 persones locals
per fer entrevistes al carrer.

I tenen una nova campanya. La volen fer
la setmana que ve.

I estant buscant quantes
de les persones que han iniciat

estaran disponibles cada hora la setmana que ve.

I llavors decidiran quan fer les entrevistes al carrer.

Però hi ha quelcom més que es pugui fer

per aquest racó de mercat laboral?

Perquè ara mateix hi ha tanta gent

que necessita qualsevol oportunitat econòmica
que pugui aconseguir.

Fem-ho com una cosa personal.

Imagineu una dona jove
―base de la piràmide econòmica,

poques perspectives d'aconseguir una feina―

en quina activitat econòmica
es podria teòricament involucrar?

Bé, podria estar disposada
a treballar hores ocasionals

en una central de trucades, en una àrea
de recepció, en una sala de correu.

Podria estar interessada en proveir
serveis locals a la seva comunitat:

fer de cangur, fer repartiments locals,
tenir cura de mascotes.

Podria tenir béns amb què li agradaria comerciar

quan no els necessita.

Així que podria tenir un sofà-llit
a la sala d'estar que voldria llogar.

Podria tenir una bicicleta, una consola de vídeo-jocs
que només fa servir de tant en tant.

I potser esteu pensant ―perquè tots esteu
molt conscienciats amb la web―,

sí, i estem a l'era del consum de col·laboració,

així que pot fer tot això online.

Pot anar a Airbnb per posar a la llista el seu sofà-llit,

pot anar a TaskRabbit.com i dir
"Vull fer repartiments locals", etcètera.

Són pàgines web bones, però crec
que podem anar un pas més enllà.

I la clau d'això és una filosofia que anomenen
mercats moderns per a tothom.

Els mercats s'han tornat irrecognoscibles
en els darrers 20 anys,

però només per a organitzacions
al cim de l'economia.

Si ets uns corredor de Wall Street,
dónes per descomptat

que vens els teus actius financers
en un sistema de mercats

que identifica les oportunitats més rendibles
per tu en temps real,

i ho executa en microsegons
dins dels límits que has marcat.

Analitza oferta i demenda i preu

i et diu d'on ve la següent onada d'oportunitats.

Gestiona el risc de la contrapart
de forma increïblement sofisticada.

Tot això amb despeses molt baixes.

Què hem guanyat a la base de l'economia

en termes de mercats en els últims 20 anys?

Bàsicament anuncis classificats
amb facilitat de cerca.

Per què doncs aquesta disparitat

entre aquests mercats increïblement
sofisticats al cim de l'economia

que cada cop estan xuclant més activitat i recursos

de l'economia principal per depositar-los
en aquest nivell rarificat de comerç,

i el que la resta de nosaltres tenim?

Un mercat modern és més que un lloc web;

és una xarxa de llocs de mercat interoperables,

serveis administratius interns, marcs normatius,

mecanismes de liquidació, fonts de liquiditat i altres.

I quan un corredor de Wall Street
entra a treballar al matí,

no escriu una llista de tots els derivats
financers que vol vendre avui,

ni els publica a múltiples llocs web

per esperar que compradors potencials
es posin en contacte

i comencin a negociar les condicions
amb què vol comerciar.

En els primers temps d'aquesta tecnologia
de mercats moderns,

les institucions financeres van calcular

com palanquejar el seu poder de compra,
els seus processos administratius interns,

les seves relacions i xarxes,

per donar forma a aquests nous mercats
que crearien tota aquesta nova activitat.

Van demanar als governs
un marc regulador de suport,

i en molts casos el van aconseguir.

Però en l'economia,

hi ha serveis que podrien
de forma similar palanquejar

una nova generació de mercats

pel benefici de tots nosaltres.

I aquests serveis…

estic parlant de coses com els mecanismes
que demostren la nostra identitat,

les autoritats que atorguen llicències

i que saben què ens està permès a cadascú
de nosaltres de fer legalment a qualsevol moment,

els processos pels quals resolem disputes
a través dels canals oficials.

Aquests mecanismes, aquests serveis

no estan en les mans de Craigslist
o Gumtree o Yahoo,

estan controlats per l'estat.

I els legisladors que estan per damunt

simplement no estan, suggereixo, pensant
en com es podrien fer servir aquests serveis

per recolzar tota una nova era de mercats.

Com tothom, aquests legisladors
donen per descomptat

que els mercats moderns estan reservats

a les organitzacions que són
prou poderoses com per crear-los pel seu compte.

Imagineu que deixem de donar això per descomptat.

Imagineu que demà al matí el primer ministre
de Gran Bretanya o el president dels Estats Units

o el líder de qualsevol altre nació desenvolupada,

es despertés i digués "Mai podré crear

tots els llocs de treball que necessito en el clima actual.

M'he de centrar en qualsevol oportunitat econòmica
que pugui aconseguir pels meus ciutadans.

I per això han de poder accedir
als mercats més avançats.

Com puc fer que això passi?"

I crec que veig alguns ulls en blanc.

Polítics en un projecte gran, complex i sofisticat
de tecnologies de la informació?

Oh, és un desastre anunciat.

No necessàriament.

Hi ha un precedent d'un servei
que fa servir tecnologia

que ha estat iniciat per polítics en molts països

i ha tingut un gran èxit:

les loteries nacionals.

Prenem Gran Bretanya com a exemple.

El nostre govern no va dissenyar la loteria nacional,

no va finançar la loteria nacional,
no opera la loteria nacional.

Simplement va aprovar la Llei de Loteria Nacional
i això és el que va passar.

Aquesta llei defineix com ha de ser
una loteria nacional.

Especifica alguns beneficis

que l'estat només pot atorgar als operadors.

I els imposa algunes obligacions.

Pel que fa a estendre l'activitat del joc a les masses,

va ser un èxit total.

Però imaginem que el nostre objectiu

és portar nova activitat econòmica
a la base de la piràmide.

Podríem fer servir el mateix model?

Crec que sí.

Imagineu doncs que els legisladors
fessin un esbós d'un servei.

Anomenem-lo mercats electrònics nacionals,
abreujat MEN.

Imagineu-ho com un servei públic regulat.

Equiparable al subministrament
d'aigua o la xarxa de carreteres.

I és una sèrie de mercats
pel comerç a petita escala

que poden ser portats per una persona
o una petita empresa.

I el govern té alguns beneficis

que pot atorgar únicament a aquests mercats.

Es tracta que la despesa pública
passi per aquests mercats

per comprar serveis públics a nivell local.

Es tracta d'interconnectar aquests mercats

directament amb els canals oficials
més alts del territori.

Es tracta de consagrar el paper del govern
com a publicista d'aquests mercats.

Es tracta de desregular alguns sectors

perquè la gent local pugui entrar-hi.

Així, els viatges en taxi en podrien ser un exemple.

I hi ha certes obligacions que haurien
d'acompanyar aquests beneficis

pels operadors,

i la principal és, per descomptat,

que els operadors paguin per tot,

inclosa la interconnexió amb el sector públic.

Imagineu doncs que els operadors
obtenen un rendiment

generant un recàrrec sobre cada transacció.

Imagineu que hi ha un periode de concessió

definit de potser 15 anys

en el qual poden quedar-se
amb tots aquests beneficis i operar amb ells.

I imagineu que als consorcis que liciten
per operar se'ls diu que

qui ofereixi el menor recàrrec percentual
per cada transacció

per finançar-ho tot

obtindrà l'adjudicació.

Llavors el govern surt del marc.

Ara està en mans del consorci.

O bé crearan un munt d'oportunitats econòmiques

i n'obtindran un percentatge

o bé tot petarà,

cosa que resultarà
en una bona patacada pels accionistes.

No té perquè afectar el contribuent.

I no hi hauria restriccions pels mercats alternatius.

Així que això seria només una altra alternativa

entre milions de fòrums d'Internet.

Però podria ser molt diferent,

perquè tenir accés a tots aquests serveis
recolzats per l'estat

podria incentivar aquest consorci

per invertir seriosament en aquest servei.

Perquè haurien d'aconseguir un munt
d'aquestes petites transaccions

per començar a obtenir rendiments.

Estem parlant de sectors com perruqueria a domicili,

lloguer de joguines, treball agrícola,

lloguer de roba, menjar a domicili,

serveis per turistes, atenció domiciliària.

Seria un món de transaccions molt petites,
però molt ben informat,

perquè els mercats electrònics nacionals
proporcionarien dades.

Posem el cas d'una persona local

que vol decidir si entra en el mercat de cangurs.

Potser són conscients que haurien de finançar
la l'habilitació i l'entrenament

si volguessin entrar en aquest mercat.

Haurien de fer entrevistes d'avaluació
amb pares locals

que volguessin un grup de cangurs.

Els val la pena?

Haurien de mirar altres sectors?

S'haurien de traslladar a una altra part del país

on hi hagués una mancança de cangurs?

Aquest tipus de dades pot tornar-se rutinari.

I aquestes dades poden ser utilitzades per inversors.

Pel que si hi ha un problema de manca
de cangurs en algunes parts del país

i el problema és que ningú no es pot permetre
l'habilitació i l'entrenament

un inversor ho pot pagar

i el sistema retornarà els guanys
augmentats dels individus

potser durant els pròxims dos anys.

Aquest és un món de capitalisme atomitzat.

Són petits intercanvis fets per petits persones,

però està ben informat, és segur,
pràctic, subjecte a poques despeses i immediat.

Hi ha estimacions que suggereixen
que això podria crear

una activitat econòmica pel valor
d'uns 100 milions de lliures en un dia

en un país de la mida del Regne Unit.

Us sona improbable?

Això és el que molta gent va dir
sobre el turbo-comerç

en intercanvis financers fa 20 anys.

No subestimeu el poder transformador

dels mercats veritablement moderns.

Gràcies.

(Aplaudiments)